Grenada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGrenada
Bandera de Grenada Escut de Grenada
Bandera de Grenada Escut de Grenada
StGeorgesGrenada2000.jpg

Himne Hail Grenada
God Save the Queen

Lema The Land, the People, the Light
(«La Terra, La Gent, La Llum» en anglès)
Etimologia Granada
Localització
Grenada in its region.svg
12° 07′ 00″ N, 61° 40′ 00″ O / 12.116667°N,61.666667°O / 12.116667; -61.666667
Capital Saint George's
Ciutat més gran ?
Conté
Població
Total 105.897 (2013)
• Densitat 303,87 hab/km²
Llengua anglès i Grenadian Creole
Geografia
Forma part de Petites Antilles i Illes de Sobrevent
Superfície 348,5 km²
• Aigua 1,6%
Punt més alt Mount Saint Catherine  (840 m)
Punt més baix Mar Carib  (0 m)
Limita amb Veneçuela
Història
Independència  
Fundació del Regne Unit
7 de febrer de 1974
Organització i govern
Forma de govern Monarquia parlamentària
Legislatiu Parliament of Grenada
• Reina Elisabet II
• Prime Minister of Grenada Keith Mitchell
Membre de
Economia
PIB 911.803.790 $ (2014)
PIB per càpita 9.212,02 $ (2015)
Reserves totals 169.949.450 $ (2016)
IDH 0,737 (2010)
Moneda Dòlar del Carib Oriental (XCD)
Indicatius
Fus horari UTC−04:00
Domini d'Internet gd
Prefix telefònic 1473
Emergències 911, 434, 724 i 774
ISO 3166-1 GD
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

Grenada és un estat insular de l'Amèrica Central, la més meridional de les Petites Antilles. Inclou les illes Grenadines del sud (la principal de les quals és Carriacou), mentre que les Grenadines septentrionals pertanyen a Saint Vincent i les Grenadines, l'estat que es troba al nord de Grenada. És banyada pel mar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, i al sud té les costes de Veneçuela i Trinitat i Tobago. És el segon país independent més petit de l'hemisferi occidental, després de Saint Kitts i Nevis. La capital és Saint George's.

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Afrogrenadins

Els primers habitants de les illes van ser el poble amerindi dels Arauac, que suposadament haurien arribat a les illes sobre el segle II des del continent americà enduts pels corrents. Al voltant del segle VIII, les illes van ser envaïdes pels Caribs, que van sotmetre i eliminar els anteriors pobladors. L'agost de l'any 1498, Colom albirà l'illa, però fins a l'any 1609, els europeus no van interessar-s'hi.[1]

De 1649 fins a 1763 fou colònia francesa i després britànica fins a l'any 1794. El 7 de febrer d'aquell any van proclamar la independència i elegir el govern de Eric Gairy.[2] Seguiren uns anys de corrupció, i tensions polítiques.

El 13 de març de 1979 un cop d'estat (la revolució de Grenada)[3] deposà el govern, aprofitant que el Gairy era de viatge. El primer ministre Maurice Bishop,[4] establí un Govern Revolucionari Popular, de caràcter marxista, suprimí la resta de partits polítics i començà un acostament a Cuba i la Unió Soviètica. De seguida, però, el moviment popular es començà a dividir en faccions. El 19 d'octubre del 1983 el lloctinent i amic del primer ministre donà un cop d'estat amb l'ajuda de l'exèrcit i la facció més dura. Bishop fou detingut, i després d'intentar recuperar el poder, fou executat junt amb altres membres del seu govern.

El 25 d'octubre, l'illa fou envaïda per l'exèrcit estatunidenc i un combinat de forces caribenyes. El desembre de 1986 es tornen a celebrar eleccions.

Mapa de Grenada (en anglès)

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Grenada

Organització administrativa[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Our Grenadian Ancestors» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2021].
  2. «Biography: Sir Eric Matthew Gairy» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2022].
  3. «The Grenada Revolution - March 13th 1979» (en angès). [Consulta: 16 abril 2022].
  4. «Biography: Maurice Bishop» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2022].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]