Grenada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grenada
Bandera Escut
Lema nacionalThe Land, the People, the Light
(«La Terra, La Gent, La Llum» en anglès)
HimneHail Grenada
Capital Saint George's
12° 03′ N, 61° 45′ O / 12.050°N,61.750°O / 12.050; -61.750Coord.: 12° 03′ N, 61° 45′ O / 12.050°N,61.750°O / 12.050; -61.750
Major ciutat ?
Idiomes oficials Anglès (s'hi parla també crioll de base lexical francesa)
Gentilici Grenadí, grenadina
Govern Monarquia parlamentària
  Reina
Primer Ministre
Elisabet II
Keith Mitchell
Independència
 
del Regne Unit
7 de febrer de 1974 
Superfície
 -  Total 344 km2 
 -  Aigua (%) 1,6%
Població
 -  Est. jul. 2010 107.818  (190è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 260,2 /km2 (?)
Moneda Dòlar del Carib Oriental (XCD)
Fus horari (UTC-4)
Domini internet .gd 
Codi telefònic 1473
  1. Dades del World Factbook

Grenada és un estat insular de l'Amèrica Central, la més meridional de les Petites Antilles. Inclou les illes Grenadines del sud (la principal de les quals és Carriacou), mentre que les Grenadines septentrionals pertanyen a Saint Vincent i les Grenadines, l'estat que es troba al nord de Grenada. És banyada pel mar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, i al sud té les costes de Veneçuela i Trinitat i Tobago. És el segon país independent més petit de l'hemisferi occidental, després de Saint Kitts i Nevis. La capital és Saint George's.

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Afrogrenadins

Els primers habitants de les illes van ser el poble amerindi dels Arauac, que suposadament haurien arribat a les illes sobre el segle II des del continent americà enduts per les corrents. Al voltant del segle VIII, les illes van ser envaïdes pels Caribs, que van sotmetre i eliminar els anteriors pobladors. L'agost de l'any 1498, Colom albirà l'illa, però fins a l'any 1609, els europeus no van interessar-s'hi.[1]

De 1649 fins a 1763 fou colònia francesa i després britànica fins a l'any 1794. El 7 de febrer d'aquell any van proclamar la independència i elegir el govern de Eric Gairy[2]. Seguiren uns anys de corrupció, i tensions polítiques.

El 13 de març de 1979 un cop d'estat (la revolució de Grenada[3]) deposà el govern, aprofitant que el Gairy era de viatge. El primer ministre Maurice Bishop[4], establí un Govern Revolucionari Popular, de caràcter marxista, suprimí la resta de partits polítics i començà un acostament a Cuba i la Unió Soviètica. De seguida, però, el moviment popular es començà a dividir en faccions. El 19 d'octubre del 1983 el lloctinent i amic del primer ministre donà un cop d'estat amb l'ajuda de l'exèrcit i la facció més dura. Bishop fou detingut, i després d'intentar recuperar el poder, fou executat junt amb altres membres del seu govern.

El 25 d'octubre, l'illa fou envaïda per l'exèrcit estatunidenc i un combinat de forces caribenyes. El desembre de 1986 es tornen a celebrar eleccions.

Mapa de Grenada (en anglès)

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Grenada

Organització administrativa[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


  1. «Our Grenadian Ancestors» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2021].
  2. «Biography: Sir Eric Matthew Gairy» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2022].
  3. «The Grenada Revolution - March 13th 1979» (en angès). [Consulta: 16 abril 2022].
  4. «Biography: Maurice Bishop» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2022].