Grenada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGrenada
Bandera de Grenada Escut de Grenada
Bandera de Grenada Escut de Grenada
StGeorgesGrenada2000.jpg

Himne Hail Grenada

Lema «Ever Conscious of God We Aspire, Build and Advance as One People»
Epònim Granada
Localització
Grenada in its region.svg
 12° 07′ 00″ N, 61° 40′ 00″ O / 12.116667°N,61.666667°O / 12.116667; -61.666667

Capital Saint George's
Població
Total 107.825 (2017)
• Densitat 309,4 hab/km²
Idioma anglès
Grenadian Creole English Tradueix
Geografia
Part de Petites Antilles i Illes de Sobrevent
Superfície 348,5 km²
• Aigua 1,6%
Punt més alt Mount Saint Catherine Tradueix
Punt més baix mar Carib
Limita amb
Història i celebracions
Independència  
Creació 1974
Organització política
Forma de govern Monarquia parlamentàri
Òrgan legislatiu Parliament of Grenada Tradueix
• monarca de Grenada Elisabet II del Regne Unit
• Prime Minister of Grenada Tradueix Keith Mitchell Tradueix
Economia
PIB nominal 1.118.816.679,4074 $ (2017)
PIB per càpita 10.451 $ (2017)
Reserves totals 199.125.887 $ (2017)
Moneda dòlar del Carib Oriental
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell .gd
Prefix telefònic +1473
Telèfon d'emergències 911, 434 Tradueix, 724 Tradueix i 774 Tradueix
Codi país GD
Modifica les dades a Wikidata

Grenada és un estat insular de l'Amèrica Central, la més meridional de les Petites Antilles. Inclou les illes Grenadines del sud (la principal de les quals és Carriacou), mentre que les Grenadines septentrionals pertanyen a Saint Vincent i les Grenadines, l'estat que es troba al nord de Grenada. És banyada pel mar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, i al sud té les costes de Veneçuela i Trinitat i Tobago. És el segon país independent més petit de l'hemisferi occidental, després de Saint Kitts i Nevis. La capital és Saint George's.

Història[modifica]

Vegeu també: Afrogrenadins

Els primers habitants de les illes van ser el poble amerindi dels Arauac, que suposadament haurien arribat a les illes sobre el segle II des del continent americà enduts pels corrents. Al voltant del segle VIII, les illes van ser envaïdes pels Caribs, que van sotmetre i eliminar els anteriors pobladors. L'agost de l'any 1498, Colom albirà l'illa, i la va batejar com illa de la Concepció, en honor a la Mare de Deu, però fins a l'any 1609, els europeus no van interessar-s'hi.[1] S'ha dit que potser l'havia batejat "Assumpció", però és incert, ja que va veure a distància les illes que ara són Grenada i Tobago i les va batejar alhora. No obstant això, la història ha acceptat que fou Tobago la batejada "Asunción" i Grenada la batejada "Concepción".[2]

De 1649 fins a 1763 fou colònia francesa i després britànica fins a l'any 1794. Del 1958 al 1962, Grenada va formar part de la Federació de les Antilles, una federació de colònies de les Índies Occidentals britàniques. El 3 de març de 1967, Grenada va adquirir plena autonomia per als seus assumptes interns com a Estat associat.

La independència es va atorgar el 7 de febrer de 1974, sense trencar vincles formals amb la Commonwealth, sota el lideratge d'Eric Gairy.[3] Seguiren uns anys de corrupció, i tensions polítiques. El 13 de març de 1979 un cop d'estat (la revolució de Grenada)[4] deposà el govern, aprofitant que el Gairy era de viatge. El primer ministre Maurice Bishop,[5] establí un Govern Revolucionari Popular, de caràcter marxista, suprimí la resta de partits polítics i començà un acostament a Cuba i la Unió Soviètica. De seguida, però, el moviment popular es començà a dividir en faccions. El 19 d'octubre del 1983 el lloctinent i amic del primer ministre donà un cop d'estat amb l'ajuda de l'exèrcit i la facció més dura. Bishop fou detingut, i després d'intentar recuperar el poder, fou executat junt amb altres membres del seu govern.

El 25 d'octubre, l'illa fou envaïda per l'exèrcit estatunidenc i un combinat de forces caribenyes. El desembre de 1986 es tornen a celebrar eleccions.

Mapa de Grenada (en anglès)

Economia[modifica]

Article principal: Economia de Grenada

Organització administrativa[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Our Grenadian Ancestors» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2021].
  2. Crask, Paul. Grenada, Carriacou and Petite Martinique (en en). Bradt Travel Guides, 2009, p. 5. ISBN 9781841622743. 
  3. «Biography: Sir Eric Matthew Gairy» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2022].
  4. «The Grenada Revolution - March 13th 1979» (en angès). [Consulta: 16 abril 2022].
  5. «Biography: Maurice Bishop» (en anglès). [Consulta: 16 abril 2022].

Enllaços externs[modifica]