Saint Christopher i Nevis
 Saint Christopher i Nevis | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Federation of Saint Kitts and Nevis (en)  | |||||
|
|||||
| Himne | O Land of Beauty! (en)  | ||||
| Lema | «Country Above Self (en) » | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Basseterre | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 55.345 (2017) | ||||
| • Densitat | 205,47 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Petites Antilles Carib llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2018–2018) | ||||
| Superfície | 269,358763 km² | ||||
| Punt més alt | Mont Liamuiga (1.156 m) | ||||
| Punt més baix | mar Carib (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 27 febrer 1967 | ||||
| Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia constitucional i monarquia federal | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional de Saint Christopher i Nevis | ||||
| • Monarca | cap valor | ||||
| • Prime Minister of St Kitts and Nevis (en) | Timothy Harris (2015–) | ||||
| Economia | |||||
| Moneda | dòlar del Carib Oriental | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .kn | ||||
| Prefix telefònic | +1869 | ||||
| Telèfon d'emergències | 911 | ||||
| Codi país | KN | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | gov.kn | ||||
Saint Christopher i Nevis[1] (en anglès i oficialment Saint Kitts and Nevis) és un estat insular del Carib a les illes de Sotavent, constituït per les illes de Saint Kitts i Nevis. És a uns 350 quilòmetres a l'est de Puerto Rico i els veïns més propers són les illes de Sint Eustatius (Antilles Neerlandeses) al nord-est, Antigua i Barbuda a l'est i sud-est i Saint-Barthélemy (Antilles), una dependència de Guadeloupe, al nord. La capital és Basseterre.
L'illa principal, Saint Kitts, més formalment s'anomena Saint Christopher (és a dir, "Sant Cristòfol"); en anglès, Kitt és una vella forma hipocorística de Christopher. D'altra banda, el nom de l'illa de Nevis deriva originàriament del castellà Nuestra Señora de las Nieves, "Mare de Déu de les Neus".
La població, que s'acosta als 40.000 habitants, és de color de pell negra en un percentatge que supera el 90%.
Història[modifica]
Va ser colònia britànica des del Tractat d'Utrecht de 1713.[2] Originalment les colònies britàniques de Saint Christopher i Nevis, juntament amb Anguilla, es convertiren en un sol estat lliure associat, el 1967. Anguilla es va rebel·lar i se li va permetre la separació el 1971. Saint Kitts i Nevis aconseguiren la independència el 1983. L'agost del 1998, una votació a Nevis amb l'objectiu d'independitzar-se no va arribar als dos terços de majoria necessaris.
Al setembre del 1998, l'huracà Georges va provocar aproximadament 445 milions de dòlars en danys, va causar danys en la indústria turística i una pèrdua del 50% de la collita de canya de sucre.[3]
En desembre de 2014 es va unir a l'Aliança Bolivariana per les Amèriques.[4]
Política[modifica]
Malgrat ser constituïda per només dues unitats, Saint Christopher i Nevis és una federació asimètrica. D'una banda hi ha l'illa de Nevis, amb un govern propi, i de l'altra, l'illa de Saint Kitts, que depèn del govern federal.
El sistema de govern de Saint Christopher i Nevis és de caràcter parlamentari. L'Assemblea Nacional és unicameral i té la seu a Saint Kitts. L'executiu federal és dirigit pel primer ministre, que és nomenat formalment pel governador general -representant de la corona britànica- d'acord amb els resultats electorals.
La Constitució d'aquest estat reconeix el dret de secessió de Nevis. La iniciativa correspon exclusivament a la cambra legislativa de Nevis, que l'haurà d'aprovar per una majoria de dos terços. Posteriorment se celebraria un referèndum, on també dos terços dels votants haurien de ser favorables a la secessió. Aquest mínim de dos terços va fer que fracassés la iniciativa secessionista l'any 1998, quan només el 61,7% dels vots van ser favorables a la independència (amb una participació electoral del 58%).
Economia[modifica]
El turisme i les finances internacionals són la principal font d'ingressos de l'estat.
Personalitats notables[modifica]
- Felix Dexter, actor de teatre i cine nascut a Saint Kitts and Nevis amb carrera a Anglaterra.[5]
Bibliografia[modifica]
- REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al món: per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, pp. 123-125.
Referències[modifica]
- ↑ «Saint Christopher i Nevis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Georges 1998», 20-06-2006. Arxivat de l'original el 2006-06-20. [Consulta: 5 desembre 2017].
- ↑ «Grenada, St Kitts and Nevis Join ALBA» (en anglès). Caribbean Journal, desembre 2014. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Obituary». Telegraqph. [Consulta: 17 desembre 2014].
| Estats independents | Antigua i Barbuda · Bahames · Barbados · Belize · Costa Rica · Cuba · Dominica · República Dominicana · El Salvador · Grenada · Guatemala · Haití · Hondures · Jamaica · Nicaragua · Panamà · Saint Kitts i Nevis · Saint Lucia · Saint Vincent i les Grenadines · Trinitat i Tobago | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dependències | |||||||||
