Primer ministre
 | |
| Suplent | viceprimer ministre  |
|---|---|
.jpg)
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de Ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.[1][2] Entre les seves tasques figura nomenar els altres ministres i presidir les deliberacions del Consell de Ministres. Per damunt d'ells només hi sol haver el cap d'Estat (un monarca o un president), que normalment té una funció representativa. El primer ministre sol ser nomenat pel cap d'Estat, prèvia recomanació o proposta del parlament, i normalment és el cap de files del partit més votat a les eleccions legislatives. En la majoria dels casos, depenent de la constitució de cada estat, el primer ministre i la resta dels ministres del gabinet són alhora membres del parlament. No obstant això, en els sistemes semipresidencialistes un primer ministre és l'oficial que ha estat designat per a gestionar el servei civil i el govern interior de l'Estat sota les ordres del cap d'Estat (el president) amb qui comparteix el poder executiu actiu.[3]
Encara que tenen gairebé les mateixes característiques i responsabilitats executives dels primers ministres, en alguns estats, aquest càrrec pot rebre altres noms, com ara president del govern a Espanya,[4] canceller a Àustria i Alemanya,[5] ministre president als estats federals alemanys i belgues, president del Consell de Ministres a Itàlia,[6] Taoiseach a la República d'Irlanda,[7] o premier a les províncies constituents del Canadà, als estats d'Austràlia, a les províncies de Sud-àfrica i a d'altres països de tradició anglosaxona, i també col·loquialment en altres països.[8][9]
Història
[modifica]Orígens
[modifica]El càrrec de cap de govern, separat del de cap d'estat, o com l'administrador o ministre més important del govern després del monarca en rang, va sorgir a diversos països independentment els uns dels altres. Els noms que se li van donar podien ser «primer ministre», encara que també s'utilitzaven altres termes com ara «ministre principal», «gran canceller», «canceller», «gran visir», «conseller» i altres.
El títol literal en si mateix es remunta al califat abbàssida i a l'Imperi otomà. Tots dos tenien un títol oficial de gran visir, simplement el cap del Govern, que avui dia s'anomena primer ministre. El gran visir era la persona més poderosa després del sultà, però de vegades el gran visir de l'Imperi otomà era més poderós que el mateix sultà.[10][11][12] El càrrec de canceller és el mateix o comparable en alguns països al de primer ministre, encara que la denominació sigui diferent. El terme es remunta a l'antiga Roma, on el nom designava el cap de la cancelleria.[5] Aquest títol com a cap del Govern o de l'administració existia a l'antiga Xina com a Gran Canceller (en xinès: 宰相; pinyin: Zǎixiàng), de vegades traduït com a «primer ministre», des de l'any 685 a.C.,[13] i a l'antic Japó com a Canceller del Regne (太政大臣 Daijō-daijin) des del segle VII d.C.[14]
El poder d'aquests ministres depenia totalment de l'acceptació personal del monarca. Si bé la gestió del parlament era una de les competències necessàries per ocupar un càrrec alt, el seu poder no depenia d'una majoria parlamentària. Encara que existia un gabinet, aquest era nomenat íntegrament pel monarca, que solia presidir les reunions.
El monarca podia destituir el ministre en qualsevol moment, o pitjor encara: Thomas Cromwell va ser executat[15] i Clarendon es va veure obligat a exiliar-se,[16] ambdós quan van perdre el favor del rei d'Anglaterra. De vegades, els reis dividien el poder a parts iguals entre dos o més ministres per evitar que un es fes massa poderós. A finals del regnat d'Anna de la Gran Bretanya, per exemple, els ministres tories Harley i el vescomte Bolingbroke van compartir el poder.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «Prime minister | Role, Powers & Responsibilities» (en anglès). Britannica, 29-01-2024. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Primer ministro» (en castellà). Definicion.de. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Ancien Régime» (en francès). Enciclopèdia Larousse. [Consulta: 6 desembre 2025]. «Après 1661, Louis XIV impose une nouvelle formule, qui joue à la fois sur les ministres et sur les conseils, sans accepter la primauté d'un ministre.»
- ↑ Bar, Antonio. El presidente del gobierno en España: encuadre constitucional y práctica política (en castellà). Civitas, 1983. ISBN 978-84-7398-247-4.
- ↑ 5,0 5,1 «Chancellor | Finance, Budget & Economy» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-18.
- ↑ Onida, Valerio; Gorlero, Maurizio Pedrazza. Compendio di diritto costituzionale (en italià). Giuffrè Editore, 2011. ISBN 978-88-14-17193-2.
- ↑ «Taoiseach | Meaning, Pronunciation, & List of Heads of Government of Ireland» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-08.
- ↑ «premier» (en italià). Treccani. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ «primer ministre». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Gamm, Niki. «The Ottoman Empire’s No 2 man» (en anglès). Hürriyet Daily News, 17-02-2014. [Consulta: 6 desembre 2025].
- ↑ Attia Emirate, Linda Reda «(THE ROOT OF THE GREAT VIZIER IN THE OTTOMAN EMPIRE UNTIL THE ERA OF SULTAN MUHAMMAD AL-FATEH 1429-1481)» (en anglès). RIMAK International Journal of Humanities and Social Sciences, 05, 06, 01-11-2023, pàg. 499–509. DOI: 10.47832/2717-8293.26.31. ISSN: 2717-8293.
- ↑ «What role did the vizier play in 'Abbasid administration?» (en anglès). TutorChase.
- ↑ 祝总斌. 兩汉魏晉南北朝宰相制度研究 (en xinès). 中国社会科学出版社, 1990. ISBN 978-7-5004-0700-3.
- ↑ Dickson, Walter G. Japan: Being a Sketch of the History, Government and Officers of the Empire. Londres: W. Blackwood & Sons, 1869. OCLC 10716445.
- ↑ MacCulloch, Diarmaid. Thomas Cromwell: A Life. Penguin Books, Limited, 2018.
- ↑ Craik, Henry. The life of Edward, Earl of Clarendon, lord high chancellor of England (en anglès). Londres: Smith, Elder, 1911.
- ↑ Biddle, Sheila; Biddle, Sheila. Bolingbroke and Harley. (en anglès). Londres: George Allen & Unwin, 1975. ISBN 978-0-04-942138-7.
Vegeu també
[modifica]