Saint Christopher i Nevis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Saint Kitts i Nevis)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaSaint Christopher i Nevis
Federation of Saint Kitts and Nevis (en)
Bandera de Saint Christopher i Nevis Escut de Saint Christopher i Nevis
bandera de Saint Christopher i Nevis escut de Saint Christopher i Nevis

Himne O Land of Beauty! Tradueix

Lema «Country Above Self»
«Страната над себе си»
Anomenat en referència a Nostra Senyora de les Neus
Localització
KNA orthographic.svg
17° 19′ 48″ N, 62° 40′ 00″ O / 17.33°N,62.666667°O / 17.33; -62.666667

Capital Basseterre
Conté la localitat
Població
Total 54.191 (2013)
• Densitat 201,19 hab/km²
Idioma oficial anglès
Geografia
Part de Petites Antilles
Superfície 269,358763 km²
Punt més alt Mount Liamuiga Tradueix  (1.156 m)
Punt més baix mar Carib  (0 m)
Limita amb Veneçuela
Història
Creació 27 febrer 1967
Organització política
Forma de govern monarquia constitucional i monarquia federal
Òrgan legislatiu National Assembly Tradueix
• monarch of Saint Kitts and Nevis Tradueix Elisabet II del Regne Unit
• Prime Minister of St Kitts and Nevis Tradueix Timothy Harris Tradueix (2015)
Membre de
Economia
PIB nominal 945.854.481,48148 $ (2017)
PIB per càpita 15.771,95 $ (2015)
Índex de Desenvolupament Humà 0,739 (2010)
dòlar del Carib Oriental (XCD)
Identificador descriptiu
Zona horària UTC−04:00
Domini de primer nivell .kn
Prefix telefònic +1869
Número de telèfon d'emergències 911
Codi país KN
Altres
Agermanament amb
Modifica les dades a Wikidata

Saint Christopher i Nevis[1] (en anglès i oficialment Saint Kitts and Nevis) és un estat insular del Carib a les illes de Sotavent, constituït per les illes de Saint Kitts i Nevis. És a uns 350 quilòmetres a l'est de Puerto Rico i els veïns més propers són les illes de Sint Eustatius (Antilles Neerlandeses) al nord-est, Antigua i Barbuda a l'est i sud-est i Saint-Barthélemy (Antilles), una dependència de Guadeloupe, al nord. La capital és Basseterre.

L'illa principal, Saint Kitts, abans s'anomenava Saint Christopher (és a dir, "Sant Cristòfol"). D'altra banda, el nom de l'illa de Nevis deriva originàriament de l'espanyol Nuestra Señora de las Nieves, "Mare de Déu de les Neus".

La població, que s'acosta als 40.000 habitants, és de color de pell negra en un percentatge que supera el 90%.

Història[modifica]

Va ser colònia britànica des del Tractat d'Utrecht de 1713.[2] Originalment les colònies britàniques de Saint Christopher i Nevis, juntament amb Anguilla, es convertiren en un sol estat lliure associat, el 1967. Anguilla es va rebel·lar i se li va permetre la separació el 1971. Saint Kitts i Nevis aconseguiren la independència el 1983. L'agost del 1998, una votació a Nevis amb l'objectiu d'independitzar-se no va arribar als dos terços de majoria necessaris.

Al setembre del 1998, l'huracà Georges va provocar aproximadament 445 milions de dòlars en danys, va causar danys en la indústria turística i una pèrdua del 50% de la collita de canya de sucre.[3]

Política[modifica]

Malgrat ser constituïda per només dues unitats, Saint Christopher i Nevis és una federació asimètrica. D'una banda hi ha l'illa de Nevis, amb un govern propi, i de l'altra, l'illa de Saint Kitts, que depèn del govern federal.

El sistema de govern de Saint Christopher i Nevis és de caràcter parlamentari. L'Assemblea Nacional és unicameral i té la seva seu a Saint Kitts. L'executiu federal és dirigit pel primer ministre, que és nomenat formalment pel governador general -representant de la corona britànica- d'acord amb els resultats electorals.

La Constitució d'aquest estat reconeix el dret de secessió de Nevis. La iniciativa correspon exclusivament a la cambra legislativa de Nevis, que l'haurà d'aprovar per una majoria de dos terços. Posteriorment es celebraria un referèndum, on també dos terços dels votants haurien de ser favorables a la secessió. Aquest mínim de dos terços va fer que fracassés la iniciativa secessionista l'any 1998, quan només el 61,7% dels vots van ser favorables a la independència (amb una participació electoral del 58%).

Economia[modifica]

El turisme i les finances internacionals són la principal font d'ingressos de l'estat.

Personalitats notables[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al món: per unes democràcies de qualitat. Vic: Eumo, pp. 123-125.

Referències[modifica]

  1. «Saint Christopher i Nevis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alcoberro, Agustí «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
  3. «Georges 1998», 20-06-2006. [Consulta: 5 desembre 2017].
  4. «Obituary». Telegraqph. [Consulta: 17 desembre 2014].