Hipocorístic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'hipocorístic és un nom afectiu que es forma per escurçament del prenom[1] (i alguna vegada també el cognom). És una derivació que expressa l'afecte o la simpatia o l'afecte en forma de diminutiu o augmentatiu:[2] (Maria > Mariona, Carme > Carmina), i altres vegades consisteix en una forma acurtada (Antoni > Toni, Meritxell > Txell) o en alguna altra modificació (Josep > Pep, Jep, Pepet i el castellanitzat Pitu, de Pepito). També pot passar que es combini l'escurçament amb el diminutiu (en un o altre ordre: Josefina > Fina > Fineta; Narcís > Narciset > Ciset).

La forma d'escurçament tradicional en català és la que es fa per afèresi, és a dir, suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot (Concepció o Assumpció > Ció, Isabel > Bel[3]). També és tradicional (encara que poc freqüent) l'escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig (Magdalena > Malena, Maria Isabel > Maribel).

En certs parlars (com ara els valencians) se sol afegir una o final quan el nom escurçat ha estat reduït a una sola síl·laba: Joaquim → Ximo; Jesús → Suso, Xuso; Vicent → Cento; Salvador → Voro en comptes de Vador; Benet → Neto; Miquel → Quelo; Anton → Tono; Rafel → Felo; Jacint → Cinto; Joan → Joano; Ferran → Rano

Molts noms admeten una varietat d'hipocorístics, com ara Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Cisco (Siscu); i Francesca: Cisca, Xisca, Xesca.

Alguns noms comuns poden rebre hipocorístics: petita: tita (especialment per a cridar l'aviram: tites, tites), o en llenguatge infantil: sabates: tates.

Modernament, per influència de l'espanyol, són corrents els hipocorístics obtinguts per apòcope, és a dir, suprimint alguns sons finals del nom. Va contra tota la tradició i norma del català: *Cati, *Marga, *Magda, *Montse, *Rafa, *Àlex o *Sandro, *Sebas, *Franci, *Dolo... (per 'Lina', 'Lida', 'Lena', 'Rata' i 'Rateta', 'Fel' i 'Felet', 'Xandre', 'Tià', 'Cesc' o 'Xesc', Dolors).[4]

Exemples d'hipocorístics catalans[modifica]

  • Agustina: Tina,
  • Alexandre: Xandre,
  • Anita: Nita,
  • Anna Maria: Ia,
  • Bonaventura: Tura,
  • Camila: Mila,
  • Carolina: Lina,
  • Catalina o Caterina: Lina,
  • Caterina: Nina,
  • Cecília: Cila,
  • Celestino: Tino,
  • Claudina: Dina,
  • Elionora: Nora,
  • Enriqueta: Queta,
  • Eulàlia: Laia,
  • Florentina: Tina,
  • Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Cisco,
  • Francesca: Cesca, Cisca, Xisca, Xesca,
  • Gaietano: Tano,
  • Genoveva: Veva,
  • Gertrudis: Tuies,
  • Gregori: Gori,
  • Hermano: Mano,
  • Ignasi o Ignaci: Nasi, Nani; Naci,
  • Jeroni: Noni,
  • Josefina: Fina,
  • Josepa: Pepa,
  • Magdalena: Lena,
  • Margalida, Margarida: Lida; Guida, Guideta, Guidó, Guidons; Margarideta, Margaridoia, Margaridota, Margaridó
  • Margarita: Mita, Ita,
  • Misericòrdia: Coia, Cori,
  • Montserrat: Rata, Rata, Tat, Rateta,
  • Rafael: Fel, Felet,
  • Rosa: Rosita, Sita,
  • Sebastià: Tià, Tianet
  • Teodora: Dora,
  • Victòria: Toia

Referències[modifica]

  1. Puyuelo, 2014.
  2. «Hipocorístic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Zaballa, Bel. «La història del meu nom». VilaWeb, 09-04-2012. [Consulta: 22 desembre 2018].
  4. Badia, 2015.

Bibliografia[modifica]