Apòcope

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'apòcope és un fenomen fonètic que consistix en la supressió d'un o de diversos sons finals d'una paraula.[1]

Per exemple: fotografia > foto, institut > insti, matemàtiques > mates, col·legi > cole, digues+me > digue'm (cau la s final del verb). També per noms propis: Montserrat > Montse.

Algunes llengües tenen alternances entre formes plenes i formes apocopades determinades per regles gramaticals segons el context i la posició de la paraula, com per exemple, les parelles de paraules castellanes un/uno, gran/grande, san/santo; o les italianes un/uno, bel/bello.

En retòrica, l'apòcope és una figura usada com a llicència poètica, que consistix en la supressió d'una o més síl·labes o sons àtons al final d'un mot.

Referències[modifica]

  1. «apòcope», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua