Aruba

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaAruba
Bandera
Bandera

Modifica el valor a Wikidata
HimneAruba Dushi Tera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 12° 30′ 40″ N, 69° 58′ 27″ O / 12.5111°N,69.9742°O / 12.5111; -69.9742
EstatRegne dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
CapitalOranjestad Modifica el valor a Wikidata
Població
Total112.309 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat627,72 hab./km²
Idioma oficialneerlandès
papiament Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deCarib neerlandès
Carib
Petites Antilles
CAS countries (en) Tradueix
Antilles Neerlandeses (1954–1985)
llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2019–2019) Modifica el valor a Wikidata
Superfície178,916378 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud31 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Jamanota (188 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1986
PatrociniDavid de Gal·les Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuParlament d'Aruba Modifica el valor a Wikidata
• Cap d'estatGuillem Alexandre dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
• Primera Ministra Modifica el valor a WikidataEvelyn Wever-Croes (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedaflorí d'Aruba Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Zona horària de l'Atlàntic
Amèrica/Aruba
UTC−04:00 Modifica el valor a Wikidata
Domini de primer nivell.aw Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+297 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències911 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísAW Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2NL-AW Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webaruba.com Modifica el valor a Wikidata

Aruba és una illa del Carib situada 10 quilòmetres al nord de la península de Paraguaná (Veneçuela), part del Regne dels Països Baixos.[1] Juntament amb Bonaire i Curaçao forma les illes ABC. Té una població d'uns 100.000 habitants i una superfície de 180 km². Té un clima sec, cosa que desproveeix l'illa de la vegetació tropical que sovint s'associa amb el Carib.

Aruba és un dels quatre països que formen el Regne dels Països Baixos, juntament amb els Països Baixos, Curaçao i Sint Maarten; els ciutadans d'aquests països són tots holandesos. Aruba no té subdivisions administratives, però, a efectes censals, està dividida en vuit regions. La seva capital és Oranjestad.[1]

A diferència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus.[1] El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108.166 habitants segons el cens de 2020.[2]

Etimologia[modifica]

El nom d'Aruba probablement prové del Caquetio Oruba que significa "illa ben situada", ja que eren els Caquetio els que estaven presents a l'illa quan Alonso de Ojeda la va trepitjar per primera vegada. Entre 1529 i la signatura del Tractat de Westfàlia (1648), els espanyols van utilitzar per a l'illa el nom "Isla de Oruba". Després de la signatura, l'illa va ser cedida als holandesos i el seu nom es va canviar per Aruba.

Hi havia molts noms diferents per a Aruba utilitzats per altres grups amerindis, tots els quals podrien haver contribuït al nom actual d'Aruba. Un altre nom de Caquetio per a l'illa era Oibubia que significa "illa guiada". El nom taino de l'illa era Arubeira.[3] El Kalinago també tenia dos noms per a l'illa Ora Oubao que significa "illa de la closca"[4] i Oirubae que significa "Company de Curaçao".

Una idea errònia comuna és que el nom Aruba prové de l'espanyol Oro hubo que significa "Hi havia or". Tanmateix, els espanyols no van trobar or a Aruba durant el temps de la seva ocupació, anomenant Aruba i la resta de les illes ABC Islas Inútiles, a causa de la manca d'or. No va ser fins molt més tard, l'any 1824 que Willem Rasmijn va trobar or a Aruba, iniciant la febre de l'or d'Aruba. Un altre nom espanyol primerenc per a Aruba va ser Isla de Brasil, anomenada així a causa dels molts arbres de Brazilwood que van créixer a l'illa.

Història[modifica]

Època precolonial[modifica]

Petroglifs arawak a les roques d'Ayo

Hi ha hagut presència humana a Aruba des de l'any 2000 aC.[5] El primer grup identificable són els amerindis Arawak Caquetío que van emigrar d’Amèrica del Sud cap a l'any 1000 dC.[5][6] L'evidència arqueològica suggereix enllaços continus entre aquests nadius d'Aruba i els pobles amerindis de l'Amèrica del Sud continental.[7]

Colonització espanyola[modifica]

Els primers europeus que van visitar Aruba van ser Amerigo Vespucci i Alonso de Ojeda el 1499, que van reclamar l'illa per a Espanya.[8] Tots dos homes van descriure Aruba com una "illa de gegants", remarcant la relativament gran estatura dels caquetíos nadius.[9] Vespucci va tornar a Espanya amb estocs de cotó i fusta de Brasil de l'illa i va descriure cases construïdes a l'oceà.[10] Els contes de Vespucci i Ojeda van estimular l'interès per Aruba i els espanyols van començar a colonitzar l'illa.[11][12] Alonso de Ojeda va ser nomenat primer governador de l'illa el 1508. A partir de 1513 els espanyols van començar a esclavitzar els caquetíos, enviant molts a una vida de treballs forçats a les mines d'Hispaniola.[9][8] Les baixes precipitacions i el paisatge àrid de l'illa van fer que no es considerés rendible per a un sistema de plantacions basat en esclaus, de manera que el tipus d'esclavitud a gran escala tan comuna a altres illes del Carib mai es va establir a Aruba.[13]

Primer període holandès[modifica]

Restes d'un molí d'or a Bushiribana

Els Països Baixos es van apoderar d'Aruba el 1636 en el curs de la Guerra dels Trenta Anys.[14][15] Peter Stuyvesant, més tard nomenat a Nova Amsterdam (Nova York), va ser el primer governador holandès. Aquells arawak que havien sobreviscut a les depredacions dels espanyols se'ls va permetre cultivar i pasturar bestiar, i els holandesos utilitzaven l'illa com a font de carn per a les seves altres possessions al Carib.[16][15] La proximitat d'Aruba a Amèrica del Sud va donar lloc a interaccions amb les cultures de les zones costaneres; per exemple, es poden veure semblances arquitectòniques entre les parts del segle XIX d'Oranjestad i la propera ciutat veneçolana de Coro a l'estat Falcón neerlandès no es parlava àmpliament a l'illa fora de l'administració colonial; el seu ús va augmentar a finals del segle XIX i principis del XX.[17] Els estudiants de Curaçao, Aruba i Bonaire van aprendre predominantment en espanyol fins a finals del segle XVIII.[18]

Durant les guerres napoleòniques, l’Imperi Britànic va prendre el control de l'illa, ocupant-la entre 1806 i 1816, abans de tornar-la als holandesos segons els termes del Tractat anglo-holandès de 1814.[19][1][20][21] Posteriorment, Aruba va passar a formar part de la Colònia de Curaçao i les Dependències juntament amb Bonaire. Durant el segle XIX, es va desenvolupar una economia basada en la mineria d'or, la producció de fosfats i les plantacions d'àloe vera, però l'illa va romandre una aigua relativament pobre.[19]

Segles XX i XXI[modifica]

La primera refineria de petroli a Aruba va ser construïda l'any 1928 per Royal Dutch Shell. La instal·lació es va construir just a l'oest de la capital, Oranjestad, i s'anomenava comunament l'Àguila. Immediatament després d'això, Lago Oil and Transport Company va construir una altra refineria, en una zona que ara es coneix com a San Nicolas a l'extrem est d'Aruba. Les refineries processaven petroli cru dels extensos jaciments de petroli veneçolans, aportant una major prosperitat a l'illa.[22] La refineria d'Aruba es va convertir en una de les més grans del món.[23]

Durant la Segona Guerra Mundial, els Països Baixos van ser ocupats per l'Alemanya nazi. El 1940, les instal·lacions petrolieres d'Aruba van quedar sota l'administració del govern holandès a l'exili a Londres, cosa que va fer que fossin atacades per la marina alemanya el 1942.[24][25]

Betico Croes, una figura fonamental en l'impuls d'Aruba per una major autonomia als anys 70-80

L'agost de 1947, Aruba va formular el seu primer Estatut (constitució) per a com a estat autònom dins del Regne dels Països Baixos, impulsat pels esforços de Henny Eman, un destacat polític d'Aruba. El 1954 es va establir la Carta del Regne dels Països Baixos, que proporciona un marc per a les relacions entre Aruba i la resta del Regne.[26] Això va crear les Antilles Neerlandeses, que van unir totes les colònies holandeses del Carib en una estructura administrativa.[27] No obstant això, molts arubans estaven descontents amb l'acord, ja que es considerava que el nou sistema polític estava dominat per Curaçao.[1]

El 1972, en una conferència a Surinam, Betico Croes, un polític d'Aruba, va proposar la creació d'una Mancomunitat holandesa de quatre estats: Aruba, els Països Baixos, Surinam i les Antilles Neerlandeses, cadascun per tenir la seva pròpia nacionalitat. Recolzat pel seu partit recentment creat, el Movimiento Electoral di Pueblo, Croes va buscar una major autonomia per a Aruba, amb l'objectiu a llarg termini de la independència, adoptant els símbols d'un estat independent el 1976 amb la creació d'una bandera i un himne nacional.[28] El març de 1977 es va celebrar un referèndum amb el suport de les Nacions Unides. El 82% dels participants van votar a favor de la independència total dels Països Baixos.[28][29] Les tensions van augmentar a mesura que Croes va augmentar la pressió sobre el govern holandès organitzant una vaga general el 1977.[28] Més tard, Croes es va reunir amb el primer ministre holandès Joop den Uyl, i les dues parts van acordar assignar l'Institut d'Estudis Socials de La Haia per preparar un estudi per a la independència, titulat Aruba en Onafhankelijkheid, achtergronden, modaliteiten, en mogelijkheden; een rapport in eerste aanleg (Aruba i la independència, antecedents, modalitats i oportunitats; un informe preliminar) (1978).[28]

Autonomia[modifica]

Aruba formà part de les Antilles Neerlandeses fins al gener de 1986, en què assolí un estatut especial del regne dels Països Baixos, amb la perspectiva d'assolir la independència en l'1 de gener de 1996.

Des de les eleccions del gener de 1989 els 21 escons de l'Assemblea legislativa (Staten) restaren repartits entre el Moviment Electoral del Poble (MEP) i el Partit del Poble d'Aruba (AVP); ambdues formacions integren el Govern de coalició que, des del febrer del mateix any, presideix el Primer Ministre Mike Eman, membre de l'AVP.

Geografia[modifica]

Mapa d'Aruba

L'illa és generalment plana i sense rius. Posseeix platges de sorra blanca, localitzades en les costes oest i sud de l'illa; a l'interior de l'illa hi ha alguns pujols, dels quals destaquen el Hooiberg (165 m) i la Muntanya Jamanota (188 m), que és el punt més alt de l'illa. Oranjestad, la seva capital, està localitzada a 12° 19′ N, 70° 1′ O / 12.317°N,70.017°O / 12.317; -70.017, està situada a 25 km al nord de Veneçuela.

El clima local és del tipus semiàrid tropical marítim, amb petites variacions de temperatura en l'any. La mitjana pluviomètrica anual és d'uns 570 mm.

Economia[modifica]

Article principal: Economia d'Aruba

A causa del clima àrid, la producció agrícola és molt escassa. Malgrat tot, compta amb importants refineries en les que s'hi tracta el petroli veneçolà, la capacitat anual productiva del qual sobrepassa els 30 milions de tones. També disposa d'una gran planta dessaladora d'aigua de mar, que és considerada com una de les de més gran rendiment productiu del món.

Cultura[modifica]

Edificis d'Oranjestad.

Aruba celebra la diada nacional el 18 de març. Des del 1976 té himne nacional (Aruba Dushi Tera) i bandera pròpia.

Els orígens de la població i de la situació geogràfica de l'illa han donat a Aruba una cultura mestissa. Encara s'hi nota força la influència holandesa, com en la celebració de "Sinterklaas" el 5 de desembre o en altres sis festes nacionals, com ara el dia 27 d'abril, en què se celebra el Dia del rei (Koningsdag), com a la resta dels Països Baixos.

Segons el Bureau Burgelijke Stand en Bevolkingsregister (BBSB), el 2005 a Aruba hi residia gent de noranta-dues nacionalitats diferents.

Llengua[modifica]

La llengua és una part important de la cultura de l'illa. La barreja cultural ha propiciat el naixement d'una llengua criolla, el papiament, que és la llengua predominant d'Aruba. La llengua oficial és el neerlandès, però els habitants de l'illa parlen papiament.

Es tracta d'una llengua que al llarg dels segles ha anat absorbint paraules i expressions d'altres llengües, com ara del neerlandès, l'anglès, el francès, diverses llengües africanes i, sobretot, del portuguès i del castellà. A Aruba hi ha força gent que sap anglès, i també és freqüent que es conegui el castellà.

En els darrers anys, el govern d'Aruba ha mostrat interès a reconèixer la importància històrica i cultural del papiament. Tot i que oralment hi ha poques diferències amb el que es parla a les altres illes, hi ha molta diferència en la llengua escrita. Com que l'ortografia no està regulada, hi ha grups que s'apropen més a les arrels portugueses i d'altres a les neerlandeses: els primers, per exemple, escriuen y on els segons escriuen j.

A Aruba hi ha quatre diaris que es publiquen en papiament: Diario, Bon Dia, Solo di Pueblo i Awe Mainta, i dos en anglès: Aruba Today[30] i The News. Amigoe és el diari publicat en neerlandès.

Museus[modifica]

Referències[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aruba». A: . 
  2. ↑ «Mapping Census 2020: Social Demographic Diversity in Aruba – Central Bureau of Statistics» (en anglès americà). [Consulta: 30 octubre 2022].
  3. ↑ Dick, Kenneth. «Aboriginal and early Spanish names for some Caribbean, Circum-Caribbean islands and cays». stcroixarchaeology. The St, Croix Archeological Society. Arxivat de l'original el 2022-10-09.
  4. ↑ Brushaber, Susan. Aruba, Bonaire & Curacao Alive!. Hunter Publishing, Inc, 2001, p. 38. ISBN 978-1-58843-259-9. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «Aruba History». Arxivat de l'original el 28 juliol 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. ↑ «Rock Formations». Aruba.com. Arxivat de l'original el 10 gener 2011. [Consulta: 1r gener 2011].
  7. ↑ «Historia di Aruba». Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 28 juliol 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Aruba History». Arxivat de l'original el 28 juliol 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Historia di Aruba». Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 28 juliol 2019].
  10. ↑ Sauer. The Early Spanish Main, 30 octubre 2008. ISBN 9780521088480. 
  11. ↑ Sullivan, Lynne M. Adventure Guide to Aruba, Bonaire & Curaçao. Edison, NJ: Hunter Publishing, Inc., 2006, p. 57–58. ISBN 9781588435729. 
  12. ↑ Sauer, Carl Ortwin. The Early Spanish Main. Cambridge: Cambridge University Press, 1966, p. 112. ISBN 9780521088480. 
  13. ↑ «Sitios de Memoria de la Ruta del Esclavo en el Caribe Latino». UNESCO. Arxivat de l'original el 31 març 2019. [Consulta: 4 març 2019].
  14. ↑ «Aryba». A: . 
  15. ↑ 15,0 15,1 «Aruba History». Arxivat de l'original el 28 juliol 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  16. ↑ «Historia di Aruba». Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 28 juliol 2019].
  17. ↑ Dede pikiña ku su bisiña: Papiamentu-Nederlands en de onverwerkt verleden tijd. van Putte, Florimon., 1999.
  18. ↑ Van Putte 1999.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Historia di Aruba». Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 28 juliol 2019].
  20. ↑ «British Empire: Caribbean: Aruba». Arxivat de l'original el 8 May 2013. [Consulta: 14 juny 2015].
  21. ↑ «Aruba History». Arxivat de l'original el 28 juliol 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  22. ↑ Albert Gastmann, "Suriname and the Dutch in the Caribbean" in Encyclopedia of Latin American History and Culture, vol. 5, p. 189.
  23. ↑ «Historia di Aruba». Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 28 juliol 2019].
  24. ↑ «Historia di Aruba». Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 28 juliol 2019].
  25. ↑ Central American and Caribbean Air Forces, Daniel Hagedorn, Air Britain (Historians) Ltd., Tonbridge, 1993, p.135, ISBN 0 85130 210 6
  26. ↑ Robbers, Gerhard. Encyclopedia of World Constitutions. 1. New York City: Facts on File, Inc., 2007, p. 649. ISBN 978-0-8160-6078-8. 
  27. ↑ «Status change means Dutch Antilles no longer exists». BBC News. BBC, 10-10-2010. Arxivat de l'original el 11 octubre 2010. [Consulta: 11 octubre 2010].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Historia di Aruba». Arxivat de l'original el 21 juny 2013. [Consulta: 28 juliol 2019].
  29. ↑ «BBC News — Aruba profile — Timeline». BBC, 05-11-2013. Arxivat de l'original el 30 agost 2014. [Consulta: 15 juliol 2014].
  30. ↑ Aruba Today
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aruba&oldid=31430750»