Unió d'Associacions Europees de Futbol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUnió d'Associacions Europees de Futbol
Union of European Football Associations
Union des Associations Européennes de Football
Vereinigung Europäischer Fußballverbände

UEFA.png
UEFA-aerial-4.jpg
UEFA member associations map.svg

Lema We care about football (Ens importa el futbol)
Dades
Nom curt UEFA
Tipus organització esportiva internacional i federació de futbol
Idioma oficial francès, anglès i alemany
Forma jurídica organització sense ànim de lucre
Forma jurídica
Creació 15 juny 1954, Basilea
Activitat
Esport futbol
Àrea d'operació Europa
Membres55 (2019)
Organització i govern
Seu 
Presidència Flag of Slovenia.svg Aleksander Čeferin[1]
Secretari general Flag of Greece.svg Theodore Theodoridis[2]
President honorari Flag of Sweden.svg Lennart Johansson[1]
Vicepresident Flag of Sweden.svg Karl-Erik Nilsson
Empresa matriu FIFA
Format per

Lloc web Lloc web
Facebook: uefa Twitter: UEFAcom Instagram: uefa_official LinkedIn: uefa Youtube: UCyGa1YEx9ST66rYrJTGIKOw
Modifica les dades a Wikidata

La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions del continent, organitza les diverses competicions entre federacions i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions. És una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA. Va ser fundada el 15 de juny de 1954 a Basilea (Suïssa), a partir de les converses mantingudes per la federació francesa, la federació italiana i la federació belga. La seu de l'organisme va ser a París fins a l'any 1959 en què es traslladà a Berna. El 1995 es traslladà a la ciutat de Nyon, també a Suïssa. Henri Delaunay va ser el primer secretari general i Ebbe Schwartz el primer president i eren membres 25 federacions. Actualment en formen part 55 associacions, incloses algunes d’euroasiàtiques com Xipre, Turquia, Geòrgia, Armènia, l'Azerbaidjan i el Kazakhstan, i d'altra no europea en el cas d'Israel.

El darrer membre en ésser admès ha estat Kosovo, el maig de 2016.[3]

Secretaris generals de la UEFA[modifica]

Nom País Temps
Henri Delaunay França França 1954–1955
Pierre Delaunay França França 1955–1960
Hans Bangerter  Suïssa 1960–1989
Gerhard Aigner Alemanya Alemanya 1989–2003
Lars-Christer Olsson Suècia Suècia 2003–2007
Gianni Infantino Itàlia Itàlia 2007 (interí)
David Taylor Escòcia Escòcia 2007-2009
Gianni Infantino Itàlia Itàlia 2009-2016
Theodore Theodoridis Grècia Grècia 2016-

Presidents de la UEFA[modifica]

L'actual president (i setè de la història) és l'eslové Aleksander Čeferin, que va accedir al càrrec el 2016.

Competicions que organitza[modifica]

Les principals competicions regides per la UEFA són:

Classificats de la UEFA per als diversos Mundials[modifica]

  • 1930 - Bèlgica, França, Romania, Iugoslàvia
  • 1934 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Romania, Espanya, Suècia, Suïssa
  • 1938 - Bèlgica, Txecoslovàquia, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Romania, Suècia, Suïssa
  • 1950 - Anglaterra, Itàlia, Espanya, Suècia, Suïssa, Iugoslàvia
  • 1954 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Escòcia, Suïssa, Turquia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1958 - Àustria, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Irlanda del Nord, Escòcia, Suècia, Unió Soviètica, Gal·les, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1962 - Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Hongria, Itàlia, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1966 - Bulgària, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Portugal, Espanya, Suïssa, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
  • 1970 - Bèlgica, Bulgària, Txecoslovàquia, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya (Israel també participà però representant l'AFC)
  • 1974 - Bulgària, R.D. Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Suècia, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1978 - Àustria, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Escòcia, Espanya, Suècia, R.F. Alemanya
  • 1982 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1986 - Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Anglaterra, França, Hongria, Itàlia, Irlanda del Nord, Polònia, Portugal, Escòcia, Espanya, Unió Soviètica, R.F. Alemanya
  • 1990 - Àustria, Bèlgica, Txecoslovàquia, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Romania, Escòcia, Espanya, Suècia, Unió Soviètica, R.F. Alemanya, Iugoslàvia
  • 1994 - Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Rússia, Espanya, Suècia, Suïssa
  • 1998 - Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Romania, Escòcia, Espanya, Sèrbia i Montenegro
  • 2002 - Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Rússia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Turquia
  • 2006 - Croàcia, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya (amfitrió), Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia i Montenegro, Espanya, Suïssa, Suècia, Ucraïna
  • 2010 - Alemanya, Anglaterra, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Sèrbia
  • 2014 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Rússia i Suïssa
  • 2018 - Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Islàndia, Polònia, Portugal, Rússia (amfitrió), Sèrbia, Suècia i Suïssa

Rànquing de participacions en els mundials[modifica]

Classificació dels estadis[modifica]

La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.

Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.

Vegeu també: Estadi 5 estrelles de la UEFA

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió d'Associacions Europees de Futbol Modifica l'enllaç a Wikidata