Liechtenstein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fürstentum Liechtenstein
(Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en alemany) [ˈlɪçtn̩ʃtaɪn],
Bandera Escut
HimneOben am jungen Rhein
Capital Vaduz
47° 08′ N, 09° 30′ E / 47.133,9.500Coord.: 47° 08′ N, 09° 30′ E / 47.133,9.500
Major ciutat Schaan
Idiomes oficials alemany
Gentilici Liechtensteinès, liechtensteinesa
Govern Monarquia constitucional
  Príncep
Regent
Primer ministre
Hans-Adam II
Alois de Liechtenstein
Adrian Hasler
Independència
 
1806 
Superfície
 -  Total 160 km2 
 -  Aigua (%) negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 35.002  (210è)[nb 1]
 -  Densitat 210 /km2 (37è)
Moneda franc suís (CHF)
Fus horari (UTC+1)
 -  Estiu (DST) CEST (UTC+2)
Domini internet .li 
Codi telefònic 423
  1. Dades del World Factbook

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est. Constitueix un enclavament que, juntament amb Suïssa, no forma part de la Unió Europea. És un país sense sortida al mar i és conegut per ser un paradís fiscal i el país de parla alemanya més petit del món.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Liechtenstein

El territori actual que comprèn Liechtenstein va ser part de la província de Rètia de l'antic imperi Romà. Durant segles, aquest territori, geogràficament allunyat dels interessos estratègics europeus, va contribuir poc a la història europea. Abans del govern de la dinastia actual, la regió era un recinte feudal d'una de les primeres línies de la dinastia dels Habsburg. La dinastia de Liechtenstein, que governa actualment té l'origen a la llunyana Silèsia.

La dinastia de Liechtenstein, que dóna nom al Principat, era de les famílies nobles més poderoses d'Alemanya al final de l'Edat Mitjana. Malgrat això, i encara que posseïssin grans terrenys a Alemanya, aquests costosos territoris estaven donats en un règim feudal sota el domini de senyors feudals, principalment de la dinastia dels Habsburg. Per tant, sense tenir cap territori directament sota el mandat Imperial, la dinastia Liechtenstein no complia el requisit imprescindible per poder formar part del Reichstag.

El 1699 el príncep Johann Adam de Liechtenstein va comprar el domini de Schellenberg i el 1712 el comtat de Vaduz. En adquirir aquests dos comtats pretenia, d'aquesta manera, un lloc al govern del Sacre Imperi Romà. El 23 de gener de 1719 l'emperador Carles VI va decretar que els comtats de Vaduz i Schellenberg s'unissin per formar un principat amb el nom de Liechtenstein en honor al seu servent Anton Florian de Liechtenstein. És en aquest moment quan Liechtenstein es converteix en un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic. Irònicament, encara que, com a prova de la importància política que tenien aquestes compres de territoris, els Prínceps de Liechtenstein no van trepitjar els seus dominis del Principat fins diverses dècades més tard.

El 1806, el Sacre Imperi Romà va ser envaït per França. Aquest fet va portar grans conseqüències per a Liechtenstein. Les maquinàries legals i polítiques de l'Imperi es van ensorrar quan l'emperador va abdicar. El mateix Imperi es va dissoldre. El resultat de la dissolució va ser que Liechtenstein ja no tenia obligacions per a cap senyor feudal més enllà de les seves fronteres. Algunes publicacions modernes atribueixen, incorrectament, la sobirania de Liechtenstein a aquests successos. En realitat, el seu príncep es va convertir en l'únic senyor sobirà del Principat.

Fins al final de la Primera Guerra Mundial Liechtenstein estava fortament lligat amb Àustria, però la devastació econòmica causada per aquest conflicte va forçar el país a concloure una unió monetària i duanera amb Suïssa. Quan el 1936 l'Alemanya Nazi es va annexionar Àustria, el principat es va veure envoltat de territoris alemanys. No obstant això, es va recolzar en Suïssa per mantenir la seva neutralitat, encara que, durant el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial, quan Hitler assolava Europa amb les seves conquestes va témer per la seva pròpia estabilitat. Per evitar una invasió va col·laborar amb l'Eix, sobretot a l'hora d'ingressar capital de dubtosa procedència als seus bancs.

El 1993 va arribar al poder el primer ministre més jove de la història de Liechtenstein, Mario Frick (28 anys), i el 2000 el país es va unir a l'Espai Econòmic Europeu (EEE), la qual cosa va obligar a redefinir certs punts de la unió duanera amb Suïssa, que no pertany a aquesta associació.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

Liechtenstein és una monarquia constitucional, encapçalada pel príncep o Fürst, actualment Hans Adam II de Liechtenstein, que va succeir al seu pare després de la mort d'aquest el 1989. La sobirania de l'Estat és compartida entre el príncep i els ciutadans, els quals escullen la formació del parlament. El parlament de Liechtenstein, el Landtag, està compost de 25 representants escollits pel poble. Una Cambra de Representants de cinc integrants és la responsable dels assumptes polítics diaris.

En un referèndum portat a terme l'1 de juliol de 1984, els homes votants van permetre a les dones el dret de votar a les eleccions nacionals (encara que no a les locals), donant suport el príncep Hans Adam, a favor d'aquest canvi de la legislació. Contràriament a altres monarquies constitucionals, la constitució de Liechtenstein assigna importants poders al príncep, el que ha produït que algun d'aquests poders causi certa controvèrsia en els últims anys. Entre aquests poders, el príncep pot vetar les lleis aprovades per la dieta.

No obstant això, en un referèndum popular dut a terme el març de 2003 va reforçar la posició constitucional de la dinastia regnant de Liechtenstein. Abans d'aquest referèndum, el príncep Hans Adam havia anunciat que ell i la seva família abandonarien Liechtenstein per anar a viure a Viena, a Àustria, deixant la possibilitat que Liechtenstein es convertís en una república si els poders de la seva dinastia no eren ratificats. El referèndum confirmaria la popularitat amb la qual comptaria la dinastia de Liechtenstein i la confiança que la majoria del poble de Liechtenstein diposita en el príncep Hans Adam com a líder.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del Principat de Liechtenstein

Liechtenstein és a l'Europa Central, a la vall del Rin als Alps. La frontera del país té 76 km, 35 km d'ells a la part oest i sud de Liechtenstein que limita amb Suïssa, divisió natural formada pel riu Rin. A l'est limita amb Àustria amb una frontera de 41 km; La part oriental del país es troba a una major altitud, i el seu punt més alt és el Grauspitz, a 2.599 m.

Liechtenstein no té costa i, juntament amb l'Uzbekistan, és un dels dos únics països del món que no només no tenen sortida al mar, sinó que tampoc en té cap dels països amb els quals té frontera.

El terreny és muntanyós en gairebé tota la seva extensió a causa dels Alps, amb la vall del Rin al seu terç oest. El punt més baix es troba a Ruggell Riet, amb una cota de 430 m. D'altra banda, la cota més alta és el Grauspitz, amb 2.599 m.

Com a recursos naturals, disposa d'una terra arable i per la seva forma muntanyosa i quantitat fluvial té potencial hidroelèctric.

A causa de les seves condicions geogràfiques, a l'hivern s'hi poden practicar esports d'hivern.

Climatologia

Tot i la seva localització alpina, els vents predominants del sud suavitzen el clima de Liechtenstein. El seu clima és continental, amb hiverns ennuvolats i freds, amb pluges i nevades freqüents. Els estius són freds tendint lleugerament a càlids, ennuvolats i humits.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Liechtenstein, s'organitza administrativament en 11 comunes. Aquestes són:

Castell de Vaduz

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Liechtenstein

Malgrat la seva petita extensió i els seus recursos naturals limitats, Liechtenstein ha desenvolupat una economia pròspera, altament industrialitzada de lliure mercat amb un sector de serveis financers importantíssim i una forma de vida al mateix temps de les àrees urbanes dels seus veïns europeus més grans. Els baixos impostos dels negocis, amb un màxim d'un 18% i unes lleis d'incorporació al comerç molt permissives han portat a aproximadament 73.700 companyies a establir oficines nominals a Liechtenstein, el que suposa el 30% dels ingressos estatals.

Amb motiu d'un escàndol fiscal (2007) per l'evasió de capitals de ciutadans alemanys cap a Liechtenstein, s'ha posat de manifest que el sistema financer del país actua com un paradís fiscal. La Unió Europea es planteja exigir un major control sobre el seu sistema bancari, fins ara molt opac per permetre el funcionament de 75.000 fundacions els membres poden ocultar la seva veritable identitat (en un país de 35.000 habitants, un terç d'ells són estrangers). S'estima que de no comptar amb aquest recurs, es posaria en perill la seva pròpia supervivència econòmica, ja que els dipòsits bancaris a Liechtenstein pugen a 100.000 milions d'euros, la base d'un sector financer que arriba a la tercera part del PIB.[1]

D'altra banda, hi ha facilitats per ocultar informació, ja que es permet guardar al màxim el secret bancari, per la qual cosa moltes nacions han pressionat el principat perquè faci reformes en el sistema financer per detectar i evitar l'evasió fiscal.

El país té una unió econòmica amb Suïssa, i empra el franc suís com a moneda nacional. Importa aproximadament el 90% de l'energia que consumeix. Liechtenstein és membre de l'Espai Econòmic Europeu (una organització que serveix de vincle entre l'Associació Europea de Lliure Comerç i la Unió Europea) des de maig de 1995. El govern està treballant per aconseguir ajustar la seva política econòmica a les directrius ja integrades a Europa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Vaduz, capital del país

Liechtenstein és el quart país més petit d'Europa, després de la Ciutat del Vaticà, Mònaco i San Marino. La seva població resident està composta per al voltant d'un terç d'estrangers, sobretot alemanys, austríacs i suïssos.

L'idioma oficial és l'alemany, encara que la majoria parla un dialecte alamànic.

En assumptes de religió, hi ha aproximadament un 76% catòlics romans, i un 7% de protestants.

A part del príncep, la persona més famosa de Liechtenstein és Hanni Wenzel, d'origen alemany, que va guanyar dos títols olímpics el 1980 en esquí alpí.

Transport[modifica | modifica el codi]

Hi ha aproximadament 250 quilòmetres de calçada pavimentada a Liechtenstein, i 9,5 quilòmetres de ferrocarrils. Els ferrocarrils del país són administrats per l'empresa Ferrocarrils Federals Austríacs, com a part de la ruta entre Feldkirch (Àustria), i Buchs SG (Suïssa). Hi ha quatre estacions de tren a Liechtenstein, és a dir Schaan-Vaduz, Forst Hilti, Nendeln, i Schaanwald, les quals són servides per un servei de tren irregular, entre Feldkirch i Buchs. La ruta que passa per Liechtenstein és una línia de gran importància per al trànsit de trens, trens Eurocity travessen el territori sense parar a les petites estacions de Liechtenstein.

A Liechtenstein el bus és un subsidiari del sistema suís Postautobús, però controlat separadament, i s'uneix a la xarxa suïssa d'autobús a Buchs SG i a Sargans així com la ciutat austríaca de Feldkirch.

Hi ha 90 quilòmetres de camins de bicicleta marcats al país. El principat no té aeroport i el més proper és el de Zuric. A prop de Balzers hi ha un petit heliport, apte per a petits helicòpters.

Art i cultura[modifica | modifica el codi]

El Kunstmuseum Liechtenstein és un museu d'art modern i contemporani situat a Vaduz

L'estreta convivència de les tradicions rurals i l'intens intercanvi internacional que caracteritzen Liechtenstein posen les bases de la gran versatilitat de la seva vida cultural. Els concerts, el teatre, la dansa i el cabaret, els museus, les galeries i els tallers d'art atrauen als amants de la cultura i als aficionats a l'art de tota la regió.

D'altra banda, el país pateix influències culturals històriques de les àrees meridionals de parla alemanya, especialment Àustria, Suïssa i Baviera, la qual cosa fa que la seva tradició sigui alpina. La Societat Històrica del Principat compleix el rol de conservar la memòria històrica i preservar la cultura i les tradicions del país.

El museu més important és el Museu Nacional de Liechtenstein (Liechtensteinische Landesmuseum) mostrant la història natural i cultural de l'Estat, amb algunes exhibicions noves presentades temporalment.

La col·lecció privada dels prínceps es troba al Museu Liechtenstein de Viena.

El Kunstmuseum Liechtenstein és una fita arquitectònica dels arquitectes suïssos Morgen, Degel i Kerez, que va ser inaugurat l'any 2000. La façana, construïda sense juntures amb formigó pigmentat, basalt, sobretot negre, i còdols de colors, ha estat tractada de tal manera que en la seva superfície es produeix un vivaç joc de reflexos. És un museu orientat a l'art modern i contemporani, que acull la col·lecció pública d'art de Liechtenstein i organitza exposicions temporals de fama internacional.

Afers militars[modifica | modifica el codi]

Liechtenstein segueix una política de neutralitat i és un dels pocs països del món sense exèrcit, que va abolir el 1868, a causa del seu alt cost. D'acord amb la CIA World Factbook s'assenyala que la defensa de Liechtenstein és responsabilitat de Suïssa. No hi ha tractat de defensa descrit en les relacions bilaterals entre ambdós països, d'acord amb la pàgina web oficial de Liechtenstein.[2]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]