Confederació Germànica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Deutscher Bund
Confederació Germànica
Bandera
Flag of the Kingdom of Prussia (1803-1892).svg
Flag of the Habsburg Monarchy.svg
1815 – 1866 Flag of Germany (1867–1919).svg
Flag of the Habsburg Monarchy.svg
Flagge Großherzogtum Baden (1891-1918).svg
Flag of Bavaria (striped).svg
Flagge Großherzogtum Hessen ohne Wappen.svg
Flagge Königreich Württemberg.svg
Flag of Luxembourg.svg
Flag of Liechtenstein.svg
de}}}Confederació Germànica de}}}Confederació Germànica
Bandera Escut
Ubicació de Confederació Germànica
Informació
CapitalFrankfurt del Main
50° 7′ N, 8° 41′ E / 50.117°N,8.683°E / 50.117; 8.683Coord.: 50° 7′ N, 8° 41′ E / 50.117°N,8.683°E / 50.117; 8.683
Idioma oficialalemany Modifica el valor a Wikidata
MonedaReichsthaler (en) Tradueix, Conventionsthaler (en) Tradueix i vereinstaler Modifica el valor a Wikidata
Període històric
Congrés de Viena8 de juny de 1815
Pau de Praga23 d'agost de 1866
Política
Forma de governConfederació
President
Francesc Josep I

La Confederació Germànica (en alemany, Deutscher Bund, «Confederació Alemanya») va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena,[1] va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria. Va succeir a la Confederació del Rin, creada el 1806 per Napoleó I en substitució del Sacre Imperi Romanogermànic. Creada per mantenir la seguretat dels múltiples petits estats del desaparegut Sacre Imperi Romanogermànic, segons es determinà en el Tractat de París de 1814,[2] la Confederació no suposava cap concessió al creixent nacionalisme alemany, perquè aquest no és del gust de Viena. La formaren 38 estats sobirans: un imperi (Àustria), cinc regnes (Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg), vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures (Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck).[3]

La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria.[3] Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de Holstein, i el d’Anglaterra com a rei de Hannover.[3] El seu òrgan de govern més important era la dieta de Frankfurt, que disposava d’un exèrcit de 300.000 soldats aportats pels estats integrants.[3]

Monarques dels estats membres de la Confederació Germànica en la trobada de Frankfurt del Main el 1863

La Dieta, que no era un parlament de representants triats pel poble sinó un congrés de llegats amb seu a Frankfurt del Main, va ser la seva única entitat central, encara que el 1834 es va establir la Unió Duanera d'Alemanya i, amb això, es va crear un mercat intern unitari per a la majoria d'estats.

La Revolució de 1848 va tenir gran ressonància a Alemanya. Al març es van produir en tots els Estats de la Confederació alçaments populars que van obligar els prínceps a fer concessions, que van portar al sorgiment dels primers parlaments veritablement representatius.

La Confederació només funcionava quan coincidien les posicions d'Àustria i Prússia, la confrontació finalment va conduir a la Guerra Austroprussiana.[4] Després del triomf prussià, la Confederació Germànica va quedar dissolta i va ser substituïda l'any 1867 per la Federació Alemanya del Nord,[5] dominada per Prússia, que va servir de preàmbul al gran Imperi Alemany.

La lletra de l'himne d'Alemanya diu:

« (alemany) «Deutschland, Deutschland über alles,

Über alles in der Welt,
Wenn es stets zu Schutz und Trutze
Brüderlich zusammenhält;
Von der Maas bis an die Memel,
von der Etsch bis an den Belt:
Deutschland, Deutschland über alles,
Über alles in der Welt!»

(català) «Alemanya, Alemanya sobretot,

Sobre qualsevol cosa del món,
Si sempre hi ha protecció i defenses
Estigueu junts com a germans;
De la Mosa al Memel,
De l'Adige al Belt:
Alemanya, Alemanya sobretot,
Més que res al món!»

»
— Himne d'Alemanya

(Des del riu Mosa fins al Memel, des del riu Adige fins al Belt: fa al·lusió a les fronteres dels 38 estats que componien la Confederació Germànica)[6]

Estats membres[modifica]

Estats de la Confederació Germànica

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confederació Germànica
  1. Müller, Jürgen. Der Deutsche Bund: 1815 - 1866 (en alemany). Oldenbourg Verlag, 2006. ISBN 3486550284. 
  2. Lesaffer, Randall C.H.. Peace Treaties and International Law in European History (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 92. ISBN 1139453785. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Confederació Germànica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Wawro, Geoffrey. The Austro-Prussian War: Austria's War with Prussia and Italy in 1866 (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 36. ISBN 0521629519. 
  5. Pohlmann, Cornelia. Die Auswanderung aus dem Herzogtum Braunschweig im Kräftespiel staatlicher Einflußnahme und öffentlicher Resonanz: 1720 - 1897 (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2002, p. 84. ISBN 3515080546. 
  6. J.A.S. Grenville. La Europa remodelada 1848-1878. Siglo XXI de España Editores, 1987, p. 348–. ISBN 9788432303609 [Consulta: 9 juliol 2011].