Guerra Austroprussiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra Austroprussiana
Guerres de la Unificació alemanya
Batalla de Königgrätz
Data 14 de juny - 23 d'agost de 1866
Territori Bohèmia, Alemanya, Itàlia i la Mar Adriàtica
Resultat Victòria prussiana i Pau de Praga
Bàndols
Confederació Germànica Confederació Germànica Prússia Regne de Prússia
Itàlia Regne d'Itàlia
Comandants en cap
Imperi Austríac Francesc Josep I d'Àustria Prússia Guillem I de Prússia
Itàlia Víctor Manuel II d'Itàlia
Forces
600.000 500.000 prussians
300.000 italians

La guerra Austroprussiana[1] o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Schleswig i Holstein.

La guerra[modifica | modifica el codi]

La principal campanya de la guerra va ocórrer en Bohèmia. El Cap de l'Estat Major General prussià Helmuth von Moltke havia planejat meticulosament la guerra i va mobilitzar ràpidament l'exèrcit prussià i va avançar a través de la frontera cap Saxònia i Bohèmia, on l'exèrcit austríac es concentrava per a una invasió de Silèsia. Allà, els exèrcits prussians, dirigits nominalment pel rei Guillem I de Prússia , van convergir, i van combatre a la batalla de Sadowa el 3 de juliol, amb victòria prussiana.[2] Àustria va demanar ràpidament la pau després d'aquesta batalla.

Tret de Saxònia, els altres estats alemanys aliats d'Àustria van jugar un paper molt petit en la campanya principal. L'exèrcit de Hannover va derrotar Prússia en la batalla de Langensalza el 27 de juny de 1866, però, als pocs dies, es van veure obligats a rendir-se per la superioritat numèrica. Exèrcits prussians van lluitar contra Baviera arribant a Nuremberg i Frankfurt. La fortalesa bavaresa de Würzburg va ser bombardejada per l'artilleria prussiana, però la guarnició va defensar la seva posició fins al dia d'armistici.

Els austríacs van tenir més èxit en la seva guerra amb Itàlia, derrotant als italians a la terra en la batalla de Custoza el 24 de juny, i al mar a la batalla de Lissa el 20 de juliol. No obstant això, els "Caçadors dels Alps" italians liderats per Giuseppe Garibaldi envair la part inferior del Trentino, i es van moure cap a Trento i van derrotar als austríacs a la batalla de Bezzecca el 21 de juliol, però la pau de Prússia amb Àustria va obligar al govern italià a cercar un armistici amb Àustria el 12 d'agost. D'acord amb el Tractat de Viena, signat el 12 d'octubre, Àustria va cedir Venècia a França, que, al seu torn, el va cedir a Itàlia.[3]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Amb el la signatura de la Pau de Praga per part de Napoleó III de França,[4] el principal resultat de la guerra va ser un canvi en el poder entre els estats alemanys tret d'Àustria i l'hegemonia del Regne de Prússia, i l'impuls cap a la unificació de tots els estats del nord d'Alemanya en un Kleindeutschland que excloïa Àustria. El 1867 es va crear la Confederació d'Alemanya del Nord,[5] sota Guillem I de Prússia integrada per 21 estats del Nord amb un govern federal amb Àustria exclosa, que va veure l'annexió italiana de la província austríaca de Venècia, que en el procés de la unificació d'Itàlia, això es diu la Tercera Guerra de la Independència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wawro, Geoffrey. The Austro-Prussian War: Austria's War with Prussia and Italy in 1866 (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p. 36. ISBN 0521629519. 
  2. Craig, Gordon A. The Battle of Koniggratz: Prussia's Victory Over Austria, 1866. University of Pennsylvania Press, 2003, p. contraportada. ISBN 0812218442. 
  3. Probyn, John Webb. Italy and the war of 1866 (en anglès). Savill and Edwards, 1867. 
  4. Goldstein, Erik. Wars and Peace Treaties: 1816 to 1991 (en anglès). Routledge, 2005, p. 11. ISBN 1134899122. 
  5. Pohlmann, Cornelia. Die Auswanderung aus dem Herzogtum Braunschweig im Kräftespiel staatlicher Einflußnahme und öffentlicher Resonanz: 1720 - 1897 (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2002, p. 84. ISBN 3515080546. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra Austroprussiana Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 43° 28′ 26″ N, 1° 33′ 11″ E / 43.47389°N,1.55306°E / 43.47389; 1.55306