Copa del Món de futbol sub-17

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Copa del Món sub-17
Esport Futbol
Fundació 1985
Nombre d'equips 24
Campió actual Mèxic Mèxic
Més campionats Nigèria Nigèria i Brasil Brasil
Lloc web oficial fifa.com/u17worldcup (anglès)

La Copa del Món de futbol sub-17 és una competició organitzada per la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA) per a futbolistes amb disset anys com a màxim. Va ser creada el 1985 amb el nom de Campionat Mundial de futbol sub-16, i més tard coneguda amb el nom de Campionat Mundial de futbol sub-17 fins al 2007.

El torneig és organitzat cada dos anys i va sorgir el 1985 després de l'èxit de la Copa Mundial de Futbol Sub-20, el principal esdeveniment juvenil d'aquest esport. L'actual edat màxima de participació va ser establerta a 1991, ja que amb anterioritat el límit era de 16 anys.

Dels quinze tornejos disputats dels equips més reeixits són: Nigèria amb quatre títols, seguit per Brasil amb tres tornejos; Ghana i Mèxic posseeixen 2 títols cadascun. Finalment, Aràbia Saudita, França, Suïssa i la desapareguda Unió Soviètica amb 1 títol.

Classificació[modifica | modifica el codi]

24 equips participen en cadascun dels esdeveniments. A excepció del país amfitrió, els 23 equips restants participen en un procés classificatori dins de cadascuna de les confederacions continentals, les quals organitzen diversos tornejos juvenils.

Marques[modifica | modifica el codi]

  • Mèxic és l'única selecció amfitriona d'un Mundial amb rècord de 7 partits guanyats (pas perfecte dins del certamen), ja que és l'únic país a organitzar el torneig i ser campió a 2011 marca que Escòcia i Nigèria, no ho van aconseguir, ja que van ser subcampions en els seus respectius Mundials a 1989 i 2009. Suïssa també té aquest rècord, però sense ser l'amfitrió d'aquesta competició.
  • El francès Florent Sinama-Pongolle manté el rècord de gols marcats per un jugador en un sol torneig, després de marcar 9 en l'edició 2001, igual que el jugador ivorià Souleymane Coulibaly, que també va marcar 9 en l'edició 2011.
  • Alemanya va aconseguir el rècord de més gols marcats en un sol torneig, amb 24 a la 2011.
  • La tanda de penals més llarga, fins ara, va ser protagonitzada per les seleccions de Mèxic i Brasil en els quarts de final de l'edició 2013 d'aquest torneig dut a terme a Emirats Àrabs Units. El resultat va ser una victòria mexicana 11-10.

Premis[modifica | modifica el codi]

Durant la realització del torneig, l'organització disposa el lliurament de diversos premis d'acord amb la participació dels equips i jugadors al llarg del torneig. Dins d'aquests destaca el premi als golejadors, al millor jugador del torneig i l'equip que practica millor el "joc net".

Golejadors[modifica | modifica el codi]

Des de l'inici del torneig, un dels premis més importants és al golejador de l'esdeveniment, és a dir, el jugador que marca més gols durant la celebració de cada esdeveniment, en cas que més jugadors tinguin igual nombre de gols, és considerat com a guanyador l'anomenat "Bota d'Or adidas" aquell que tingui major nombre d'assistències.

Pilota d'Or[modifica | modifica el codi]

Igual que en la versió adulta del torneig, el premi "Pilota d'Or Adidas" és lliurat al millor jugador de cada edició del torneig. Durant la realització del campionat, la FIFA crea una llista amb els 10 millors jugadors de l'esdeveniment al seu judici. Els jugadors d'aquesta llista són posteriorment votats pels representants de la premsa especialitzada. La pilota d'or és lliurat al que hagi obtingut més vots, mentre des 2005 són lliurats a més la pilota de plata i de bronze es lliura a la segona i tercera majoria, respectivament.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Any Seu Final Tercera posició Nº d'equips
Campió Resultat Segon Tercer Resultat Quart
1985 Xina Nigèria Nigèria 2–0 Alemanya Alemanya Federal Brasil Brasil 4–1 Guinea Guinea 16
1987 Canadà URSS URSS 1–1 pr.
(4–2 p.)
Nigèria Nigèria Costa d'Ivori Costa d'Ivori 2–1 pr. Itàlia Itàlia 16
1989 Escòcia Aràbia Saudita Aràbia Saudita 2–2 pr.
(5–4 p.)
Escòcia Escòcia Portugal Portugal 3–0 Bahrain Bahrain 16
1991
Detalls
Itàlia Ghana Ghana 1–0 Espanya Espanya Argentina Argentina 1–1 pr.
(4–1 p.)
Qatar Qatar 16
1993
Detalls
Japó Nigèria Nigèria 2–1 Ghana Ghana Xile Xile 1–1 pr.
(4–2 p.)
Polònia Polònia 16
1995
Detalls
Equador Ghana Ghana 3–2 Brasil Brasil Argentina Argentina 2–0 Oman Oman 16
1997
Detalls
Egipte Brasil Brasil 2–1 Ghana Ghana Espanya Espanya 2–1 Alemanya Alemanya 16
1999
Detalls
Nova Zelanda Brasil Brasil 0–0 pr.
(8–7 p.)
Austràlia Austràlia Ghana Ghana 2–0 Estats Units Estats Units 16
2001
Detalls
Trinitat i Tobago França França 3–0 Nigèria Nigèria Burkina Faso Burkina Faso 2–0 Argentina Argentina 16
2003
Detalls
Finlàndia Brasil Brasil 1–0 Espanya Espanya Argentina Argentina 1–1 pr.
(5–4 p.)
Colòmbia Colòmbia 16
2005
Detalls
Perú Mèxic Mèxic 3–0 Brasil Brasil Països Baixos Països Baixos 2–1 Turquia Turquia 16
2007
Detalls
Corea del Sud Nigèria Nigèria 0–0 pr.
(3–0 p.)
Espanya Espanya Alemanya Alemanya 2–1 Ghana Ghana 24
2009
Detalls
Nigèria Suïssa Suïssa 1–0 Nigèria Nigèria Espanya Espanya 1–0 Colòmbia Colòmbia 24
2011
Detalls
Mèxic Mèxic Mèxic 2–0 Uruguai Uruguai Alemanya Alemanya 4–3 Brasil Brasil 24
2013
Detalls
UAE - - - - - - 24
2015
Detalls
Xile - - - - - - 24
  • Llegenda:
    • pr. - després de la pròrroga
    • p.- després de la tanda de penals

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copa del Món de futbol sub-17 Modifica l'enllaç a Wikidata


Copa del Món de Futbol Sub-17

Xina 1985 · Canadà 1987 · Escòcia 1989 · Itàlia 1991 · Japó 1993 · Ecuador 1995 · Egipte 1997 · Nova Zelanda 1999 · Trinitat i Tobago · Finlàndia 2003 · Perú 2005 · Corea del Sud 2007 · Nigèria 2009 · Mèxic 2011 · Emirats Àrabs Units 2013 · Xile 2015

Portal

Portal: Futbol