Surinamesos
.jpg)  | |
| Tipus | població humana |
|---|---|
| Llengua | neerlandès, anglès, sranan tongo, hindustànic caribeny i javanès |
| Epònim | Surinam |
| Geografia | |
| Originari de | Surinam |
| Estat | Surinam |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Surinam | 575.990 |
 Països Baixos | 349.978[1][2] |
 Guaiana Francesa | 32,412[3] |
 Bèlgica | 20,000[4] |
 Estats Units | 14,555[3] |
 Guyana | 4,662[5] |
 Aruba | 3,000[6] |
 Canadà | 1,005[3] |
Els surinamesos són les persones que s'identifiquen amb el país de Surinam. Aquesta connexió pot ser residencial, legal, històrica o cultural. Per la majoria de surinamesos, existeixen diverses (o totes) d'aquestes connexions i són, col·lectivament, la font de ser "surinamès".
Surinam és una societat multiètnica i multilingüe, on viuen persones de diversos orígens ètnics, racials, religiosos i nacionals, amb la majoria de la població formada per immigrants del Vell Món i els seus descendents. Com a resultat, els surinamesos no equiparen la seva nacionalitat amb ètnia, sinó amb ciutadania i fidelitat a Surinam. A part de la població indígena, gairebé tots els surinamesos o els seus avantpassats van arribar des de l'era del descobriment i l'establiment de la colònia de Surinam, principalment d'Àfrica, Europa i Àsia.
Grups ètnics[modifica]
La població de Surinam està formada per diversos grups ètnics:
- Afrosurinamesos formen aproximadament el 37% de la població i se solen dividir en dos grups:
- Els criolls (15,7%). Es tracta de descendents d'esclaus africans que també tenen alguna barreja dels colons europeus (majoritàriament holandesos) i jueus.
- El marrons (21,7%). Es tracta de descendents d'esclaus africans que van aconseguir escapar i establir-se la vida a la jungla amazònica. Les dues tribus marrons principals són ndjukes i saramaka. Altres tribus menors són els aluku, paramacans, kwinti i matawai.
- Indosurinamesos formen el 27% de la població. Són descendents de treballadors contractats del segle xix provinents de l'Índia britànica, que van venir a treballar a les finques de sucre de Surinam. Provenen majoritàriament dels actuals estats indis de Bihar, Jharkhand i Uttar Pradesh, al nord de l'Índia.
- Javanesos surinamesos, descendents de treballadors contractats de les Índies Orientals Holandeses (actual Indonèsia) a l'illa de Java,[7] formen el 14% de la població.
- Amerindis, els habitants originals de Surinam, formen el 3,7% de la població. Els grups principals són els akuriyós, Arawaks, kali'na (Caribs), tiriyós i wayanes.
- Xinesos del Surinam, principalment descendents dels primers treballadors contractats del segle xix. La dècada de 1990 i principis del segle XXI van renovar la immigració a gran escala. L'any 2011 hi havia més de 40.000 xinesos a Surinam.[8]
- Eurosurinamesos formen l'1% of de la població surinamesa:
- Els Boeroes (derivat de boer, paraula del neerlandes que vol dir "granger") constitueix el grup més gran de surinamesos europeus. Són descendents de pagesos immigrants neerlandesos del segle xix.
- Els portuguesos surinamesos de Madeira són descendents de treballadors contractats de Madeira el 1853.
- Libanesos de Surinam, principalment maronites del Líban.
- Jueus surinamesos d’origen sefardites i asquenazites. En la seva història, Jodensavanne té un paper important. Molts jueus es barregen amb altres ètnies.
- Surinamesos multiracials formen el 13.4% de la població surinamesa.[9]
Població[modifica]
La majoria dels habitants viuen al nord del país, a Paramaribo, al districte de Wanica i al districte de Nickerie. El comtat amb menys població és Sipaliwini, que cobreix la major part de l'interior de la nació i està poc habitat. Més de la meitat de la població viu a la capital i als voltants.
Emigració[modifica]
La migració als Països Baixos va començar durant l’època colonial. Inicialment, aquesta era principalment l'elit colonial, però es va expandir durant els anys vint i trenta per incloure als que buscaven una millor educació, ocupació o altres oportunitats.[10]
Aproximadament 350.000 individus d’ascendència surinamesa viuen ara als Països Baixos, la migració massiva s’inicia en els anys previs a la independència de Surinam el 1975 i continua durant el govern militar als anys vuitanta i per motius econòmics en gran part estesa durant els anys noranta. Altres destinacions d’emigració són la Guaiana Francesa i els Estats Units.
Idiomes[modifica]
A Surinam es parlen no menys de vint idiomes. La majoria de surinaesos són multilingües. Pel que fa al nombre de parlants, són les principals llengües a Surinam, successivament el neerlandès, Sranan tongo (crioll surinamès), anglès, Sarnami, javanès, i diferents llengües marrons (especialment saramacca i ndyuka). Atès que la majoria de surinamesos són multilingües (per exemple, en neerlandès i sranan tongo), la societat funciona com una diglòssia, on l'holandès és el registre estandarditzat de prestigi i el sranan tongo el vernacle informat del carrer.[11] El neerlandès serveix com a llengua de dret, govern, empresa, mitjans de comunicació i educació.[12]
Segons els resultats del setè cens general de població i habitatge, que es va celebrar el 2004, el neerlandès és la llengua domèstica més parlada del país, al voltant del 60% de la població que el parla a casa.[13] Un 24% més de la població parla neerladès com a segona llengua.[14][13] El Sranan Tongo, es parla principalment com a segona llengua al 46% de les llars, juntament amb el 22% de Sarnami i l'11% de javanès.
Religions[modifica]
El 2012 s'ha informat de les següents estadístiques religioses:[15]
- 48,4% cristianisme (26,8% protestants i 21,6% catòlics)
- 22,3% Hinduisme (Sanatani i Arya Samaj)
- 13,9% Islam (sunnisme, sufisme i Ahmadiyya)
- 4,7% Altres
- 10,7% Cap
Referències[modifica]
- ↑ «CBS StatLine - Bevolking; generatie, geslacht, leeftijd en, 1 januari». [Consulta: 5 octubre 2017].
- ↑ «The Netherlands and Suriname are closely linked». Government.nl. [Consulta: 18 novembre 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «International Organization for Migration». Arxivat de l'original el 2019-05-01. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ Radio 10. "Precieze cijfers illegale Surinamers in België nu in kaart gebracht"
- ↑ «Guyana Migration Profiles».
- ↑ «Surinamers op Aruba». Parbode. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2018. [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ (indonesi)Orang Jawa di Suriname (Javanese in Suriname) Arxivat 2011-03-16 a Wayback Machine., kompasiana. Access date:26 March 2011
- ↑ Romero, Simon. "With Aid and Migrants, China Expands Its Presence in a South American Nation", The New York Times, 10 April 2011.
- ↑ «Census statistieken 2012». Statistics-suriname.org. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
- ↑ Gert Oostindie en Emy Maduro, In het land van de overheerser - II - Antillianen en Surinamers in Nederland 1634/1667-1954 (KITLV; Leiden 1986)
- ↑ Romero, Simon «In Babel of Tongues, Suriname Seeks Itself». The New York Times, 23-03-2008.
- ↑ «Suriname». The World Factbook. Central Intelligence Agency, 2013. [Consulta: 4 agost 2013].
- ↑ 13,0 13,1 «Het Nederlandse taalgebied» (en neerlandès). Nederlandse Taalunie, 2005. [Consulta: 4 novembre 2008].
- ↑ Source: Zevende algemene volks- en woningtelling 2004, Algemeen Bureau voor de Statistiek
- ↑ 2012 Suriname Census Definitive Results Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.. Algemeen Bureau voor de Statistiek – Suriname.
