Vés al contingut

Surinamesos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàSurinamesos
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoblació humana Modifica el valor a Wikidata
Llenguaneerlandès, anglès, sranan tongo, hindustànic caribeny i javanès Modifica el valor a Wikidata
EpònimSurinam Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deSurinam Modifica el valor a Wikidata
EstatSurinam Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
 Surinam575.990
 Països Baixos349.978[1][2]
 Guaiana Francesa32,412[3]
 Bèlgica20,000[4]
 Estats Units14,555[3]
 Guyana4,662[5]
 Aruba3,000[6]
 Canadà1,005[3]

Els surinamesos són les persones que s'identifiquen amb el país de Surinam. Aquesta connexió pot ser residencial, legal, històrica o cultural. Per la majoria de surinamesos, existeixen diverses (o totes) d'aquestes connexions i són, col·lectivament, la font de ser "surinamès".

Població de Surinam

Surinam és una societat multiètnica i multilingüe, on viuen persones de diversos orígens ètnics, racials, religiosos i nacionals, amb la majoria de la població formada per immigrants del Vell Món i els seus descendents. Com a resultat, els surinamesos no equiparen la seva nacionalitat amb ètnia, sinó amb ciutadania i fidelitat a Surinam. A part de la població indígena, gairebé tots els surinamesos o els seus avantpassats van arribar des de l'era del descobriment i l'establiment de la colònia de Surinam, principalment d'Àfrica, Europa i Àsia.

Grups ètnics

[modifica]

La població de Surinam està formada per diversos grups ètnics:

Població

[modifica]

La majoria dels habitants viuen al nord del país, a Paramaribo, al districte de Wanica i al districte de Nickerie. El comtat amb menys població és Sipaliwini, que cobreix la major part de l'interior de la nació i està poc habitat. Més de la meitat de la població viu a la capital i als voltants.

Emigració

[modifica]

La migració als Països Baixos va començar durant l’època colonial. Inicialment, aquesta era principalment l'elit colonial, però es va expandir durant els anys vint i trenta per incloure als que buscaven una millor educació, ocupació o altres oportunitats.[10]

Aproximadament 350.000 individus d’ascendència surinamesa viuen ara als Països Baixos, la migració massiva s’inicia en els anys previs a la independència de Surinam el 1975 i continua durant el govern militar als anys vuitanta i per motius econòmics en gran part estesa durant els anys noranta. Altres destinacions d’emigració són la Guaiana Francesa i els Estats Units.

Idiomes

[modifica]

A Surinam es parlen no menys de vint idiomes. La majoria de surinaesos són multilingües. Pel que fa al nombre de parlants, són les principals llengües a Surinam, successivament el neerlandès, Sranan tongo (crioll surinamès), anglès, Sarnami, javanès, i diferents llengües marrons (especialment saramacca i ndyuka). Atès que la majoria de surinamesos són multilingües (per exemple, en neerlandès i sranan tongo), la societat funciona com una diglòssia, on l'holandès és el registre estandarditzat de prestigi i el sranan tongo el vernacle informat del carrer.[11] El neerlandès serveix com a llengua de dret, govern, empresa, mitjans de comunicació i educació.[12]

Segons els resultats del setè cens general de població i habitatge, que es va celebrar el 2004, el neerlandès és la llengua domèstica més parlada del país, al voltant del 60% de la població que el parla a casa.[13] Un 24% més de la població parla neerladès com a segona llengua.[14][13] El Sranan Tongo, es parla principalment com a segona llengua al 46% de les llars, juntament amb el 22% de Sarnami i l'11% de javanès.

Religions

[modifica]

El 2012 s'ha informat de les següents estadístiques religioses:[15]

Referències

[modifica]
  1. «CBS StatLine - Bevolking; generatie, geslacht, leeftijd en, 1 januari». [Consulta: 5 octubre 2017].
  2. «The Netherlands and Suriname are closely linked». Government.nl. [Consulta: 18 novembre 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 «International Organization for Migration». Arxivat de l'original el 2019-05-01. [Consulta: 6 octubre 2021].
  4. Radio 10. "Precieze cijfers illegale Surinamers in België nu in kaart gebracht"
  5. «Guyana Migration Profiles».
  6. «Surinamers op Aruba». Parbode. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2018. [Consulta: 15 abril 2015].
  7. (indonesi)Orang Jawa di Suriname (Javanese in Suriname) Arxivat 2011-03-16 a Wayback Machine., kompasiana. Access date:26 March 2011
  8. Romero, Simon. "With Aid and Migrants, China Expands Its Presence in a South American Nation", The New York Times, 10 April 2011.
  9. «Census statistieken 2012». Statistics-suriname.org. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  10. Gert Oostindie en Emy Maduro, In het land van de overheerser - II - Antillianen en Surinamers in Nederland 1634/1667-1954 (KITLV; Leiden 1986)
  11. Romero, Simon «In Babel of Tongues, Suriname Seeks Itself». The New York Times, 23-03-2008.
  12. «Suriname». The World Factbook. Central Intelligence Agency, 2013. [Consulta: 4 agost 2013].
  13. 13,0 13,1 «Het Nederlandse taalgebied» (en neerlandès). Nederlandse Taalunie, 2005. [Consulta: 4 novembre 2008].
  14. Source: Zevende algemene volks- en woningtelling 2004, Algemeen Bureau voor de Statistiek
  15. 2012 Suriname Census Definitive Results Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.. Algemeen Bureau voor de Statistiek – Suriname.