Paramaribo
 Paramaribo | ||||
|---|---|---|---|---|
  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Surinam | |||
| Districte | Paramaribo | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Total | 223.757 (2019) | |||
| • Densitat | 1.229,43 hab./km² | |||
| Idioma oficial | neerlandès | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 182 km² | |||
| Banyat per | Suriname River (en)  i oceà Atlàntic | |||
| Altitud | 3 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1613 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Lloc web | paramaribo.com | |||
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (nl) Paramaribo | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Capital, ciutat, gran ciutat i entitat territorial administrativa | |||
| Construcció | 1613 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 182 km² | |||
| Altitud | 3 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Paramaribo (Surinam) | |||
| Localització |  Surinam | |||
| Banyat per | Suriname River (en) i oceà Atlàntic | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Cultural → Amèrica Llatina-Carib | |||
| Data | 2002 (26a Sessió), Criteris PH: ii,iv | |||
| Identificador | 940 | |||
| Lloc web | paramaribo.com | |||
Paramaribo és la capital del Surinam. La ciutat es troba en el districte de Paramaribo, a la vora del riu Surinam, aproximadament a 15 quilòmetres de la costa de l'oceà Atlàntic. La població de la ciutat ronda els 250.000 habitants. Els seus habitants solen referir-se a ella com Par'bo.
Nom[modifica]
La ciutat rep el nom de la tribu Paramaribo que viu a la desembocadura del riu Surinam; el nom prové de Tupi–Guarani per "riu gran" + maribo 'habitants'.[1]
Història[modifica]
El nom Paramaribo és probablement una corrupció del nom d'un poble nadiu, escrit Parmurbo a les primeres fonts holandeses.[2] Aquesta va ser la ubicació del primer assentament holandès, un lloc comercial establert per Nicolaes Baliestel i Dirck Claeszoon van Sanen el 1613.[2] Els comerciants anglesos i francesos també van intentar establir assentaments a Surinam, inclòs un lloc francès establert el 1644 prop de l'actual Paramaribo.
Els primers europeus a colonitzar la zona van ser els neerlandesos, que van obrir un lloc comercial a la zona. No obstant això, el 1630 Paramaribo va ser presa pels britànics, per passar a ser la capital de la nova colònia britànica el 1650. La zona va canviar de mans diverses vegades entre el Regne Unit i els Països Baixos, estan en mans holandeses el 1667, i des de 1815 fins a 1975, any en el qual Surinam va assolir la independència de la seva metròpoli. La majoria dels habitants de la ciutat són d'origen indi, indígena, africà i holandès.
El gener de 1821 un incendi en el centre de la ciutat va destruir més de 400 cases i edificis. Un altre incendi, aquest al setembre de 1832 va destruir 46 cases en la part occidental del Waterkant.
Tots els assentaments anteriors van ser abandonats un temps abans de l'arribada dels colons anglesos el 1650 per fundar Surinam. Van ser enviats pel governador anglès de Barbados, Lord Francis Willoughby, 5è baró Willoughby de Parham, i van establir una ciutat al lloc de Paramaribo (encara que probablement al sud del centre de la ciutat actual). La ciutat estava protegida per un fort, anomenat Fort Willoughby. El 1662, el rei Carles II va concedir al governador Willoughby l'assentament i les terres circumdants (que s'estenen a l'interior de Surinam). Al voltant de 1665 el poble de Paramaribo es va expandir i ràpidament va superar l'anterior assentament de Torarica.[3]
El 1667, durant la Segona guerra Anglo-Holandesa, Paramaribo va ser conquerida per un esquadró de vaixells sota el comandament d'Abraham Crijnssen. El Tractat de Breda de 1667 va confirmar Paramaribo com la ciutat líder de l'ara colònia holandesa de Surinam. El fort que protegia Paramaribo va ser rebatejat com a Fort Zeelandia en honor a la província holandesa que havia finançat la flota de Crijnssen. (La ciutat també va ser rebatejada com a New Middelburg, però el nom no va entendre els habitants).
Economia[modifica]
Paramaribo exporta bauxita, canya de sucre, arròs, cacau, cafè, rom i fustes tropicals. A la ciutat s'elabora ciment, pintura i cervesa.
Turisme[modifica]
El centre de Paramaribo hi ha la Plaça de la Independència o Onafhankelijkheidsplein en neerlandès, en la qual es troben tant el Palau Presidencial com l'Assemblea Nacional. Al costat de la plaça es troba el Palmentuin Park o Parc de les Palmeres. Altres llocs destacats són el Museu de Surinam (Surinaams Museum), el Museu de Numismàtica (Numismatisch Museum) i el Fort Zeelandia, del segle xvii. Destaquen també un mercat i una sèrie de canals que recorden als Països Baixos. Hi ha una gran varietat d'edificis colonials holandesos a la ciutat, incloent el Cupchiik coliseum.
Hi ha una gran varietat d'edificis religiosos en la ciutat a causa de la seva diversitat ètnica. Hi ha dues sinagogues, diverses mesquites, dos temples hindús, una església de l'Església Reformada Holandesa, i una catedral catòlica dedicada a San Pere i Sant Pau construïda amb fusta el 1885. Es creu que és l'edifici de fusta més gran d'Amèrica.
Hotels[modifica]
Existeixen molts hotels a la ciutat. El Torarica Hotel és el més important, i disposa de casino i és considerat el millor i major hotel del país. Altres hotels importants són l'Ambassador, Combi Inn, De Luifel, Ressò-Resort, Fanna Guesthouse, Guesthouse Amice, Hotel Savoie, Krasnapolsky, Llisa's Guesthouse, Solana Guesthouse i YMCA Guesthouse. En Paramaribo es troba l'única sala de cinema del país.
Cultura[modifica]
Paramaribo és coneguda per la seva barreja ètnica i cultural, que inclou indis, caribenys, cimarrons, originaris de Java, criolls, amerindis, xinesos i europeus, principalment holandesos o anglesos. Els diumenges i els dies festius se celebra una competició de cant d'aus. L'Oryzoborus crassirostris és l'au més comunament usada.
Personatges il·lustres[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ E. M. Pospelov, Geograficheskie nazvaniya mira (Moscow: Russkie slovari, 1998), p. 322.
- ↑ 2,0 2,1 «Bijdragen en Mededeelingen van het Historisch Genootschap. Deel 35» (en neerlandès). Digital Library for Dutch Literature, 1914. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Paramaribo Suriname 2» (en neerlandès). Suriname.nu. [Consulta: 29 maig 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paramaribo |
