Àloe
Aloe ![]() | |
---|---|
![]() Aloe vossii ![]() | |
Dades | |
Font de | aloe (en) ![]() ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Xanthorrhoeaceae |
Subfamília | Asphodeloideae |
Gènere | Aloe ![]() L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Aloe disticha ![]() |
Espècies | |
L'àloe (Aloe spp.) és un gènere de plantes suculentes de la família Asphodelaceae que d'altres autors classifiquen dins de les liliàcies,[1] amb un nombre de prop de 400 espècies.[2] Creixen a les zones més desèrtiques de l'Àfrica, en especial a la Província del Cap de (Sud-àfrica) i a les muntanyes de l'Àfrica tropical. El concentrat del suc d'algunes de les seves espècies, anomenat també àloe,[3] o sèver, té usos medicinals.[4]
Descripció[modifica]
Cal no confondre l'àloe vera -una mena de cactus- amb l'àloe, àloes o aloès -un arbre de perfum propi del nord-est de l'Índia i del sud-est asiàtic-,[5] de la família de les Timeleàcies (Aquilasia agalloca).[6] La fusta d'aquest arbre, lignum aloe o linàloes, apareix mitja dotzena de vegades a la Bíblia i era un article de luxe de consum habitual al port de Barcelona a l'Edad Mitjana, per la qual cosa apareix també sovint en textos catalans de l'època.[7][8]
L'espècie més cultivada entre els diferents tipus d'àloe és l'àloe vera, de la qual les plantacions més importants es troben als Estats Units (Texas, Mèxic i Hawaii), Curaçao, Aruba, Bonaire, República Dominicana, Haití, Cuba, Mèxic i països del Sud d'Europa. En menor escala a Veneçuela, Mèxic, Arizona, Florida, sud-est Asiàtic i nord d'Àfrica (des de les Illes de Madeira fins al Sudan). Malgrat l'antic nom Aloe barbadensis, a Barbados ja gairebé no es cultiva.
Etimologia[modifica]
La paraula té un origen molt incert: podria ser derivada de l' grec άλς, άλός (als, Alós), "sal" - donant άλόη, ης, ή (àloe, oés) que designava tant la planta com el seu suc - causa del seu sabor, que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al Llatí àloe, és amb la mateixa acceptació, i que, en sentit figurat, significava també "amarg". S'ha proposat també un origen àrab, alloeh , que significa "la substància amarga brillant"; però probablement té un origen una mica més complex a través de l'hebreu: Ahal (אהל), freqüentment citat en textos bíblics.[9][10]
Usos històrics[modifica]
Hi ha una representació d'Àloe, etiquetada en grec "ΑΛΟΗ" (Aloë) en el Còdex Juliana Anícia, una còpia, escrita a Constantinoble el 515 d.C., de l'obra de Dioscòrides Pedaci del segle I dC.[11]L'ús històric de diverses espècies d'àloe està ben documentat. La documentació de l'eficàcia clínica està disponible, tot i que relativament limitada.[12]
Del mig miler d'espècies més, només unes poques eren utilitzades tradicionalment com a herbes medicinals, i Aloe vera de nou sent l'espècie més utilitzada. També s'inclouen A. perryi i A. ferox. Els antics grecs i romans utilitzaven l'àloe vera per tractar les ferides. A l'edat mitjana, el líquid groguenc que es troba dins de les fulles es va afavorir com a purgant.[11] L'Àloe no processat que conté aloina s'utilitza generalment com a laxant, mentre que el suc processat no sol contenir cap quantitat d'aloina significativa.[13] Aloe perryi, A. barbadensis, A. ferox, i altres híbrids d'aquesta espècie amb A. africana i A. spicata figuren com a substàncies aromatitzants naturals a la llista del US government Electronic Code of Federal Regulations.[14] L'Aloe socotrina que es fa servir en la fórmula del Chartreuse.[15]
Espècies[modifica]
Hi ha més de 500 espècies acceptades del gènere Aloe, a part de sinònims de les espècies, subespècies, varietats i híbrids no resolts. Algunes de les espècies acceptades són:[16][17]
- Aloe aculeata Pole-Evans
- Aloe africana Mill.
- Aloe albida (Stapf) Reynolds
- Aloe albiflora Guillaumin
- Aloe arborescens Mill.
- Aloe arenicola Reynolds
- Aloe argenticauda Merxm. & Giess
- Aloe bakeri Scott-Elliot
- Aloe ballii Reynolds
- Aloe ballyi Reynolds
- Aloe brevifolia Mill.
- Aloe broomii Schönland
- Aloe buettneri A.Berger
- Aloe camperi Schweinf.
- Aloe capitata Baker
- Aloe comosa Marloth & A.Berger
- Aloe cooperi Baker
- Aloe corallina Verd.
- Aloe dewinteri Giess ex Borman & Hardy
- Aloe erinacea D.S.Hardy
- Aloe excelsa A.Berger
- Aloe ferox Mill.
- Aloe forbesii Balf.f.
- Aloe helenae Danguy
- Aloe hereroensis Engl.
- Aloe inermis Forssk.
- Aloe inyangensis Christian
- Aloe jawiyon S.J.Christie, D.P.Hannon & Oakman ex A.G.Mill.
- Aloe jucunda Reynolds
- Aloe khamiesensis Pillans
- Aloe kilifiensis Christian
- Aloe maculata All.
- Aloe marlothii A.Berger
- Aloe mubendiensis Christian
- Aloe namibensis Giess
- Aloe nyeriensis Christian & I.Verd.
- Aloe pearsonii Schönland
- Aloe peglerae Schönland
- Aloe perfoliata L.
- Aloe perryi Baker
- Aloe petricola Pole-Evans
- Aloe polyphylla Pillans
- Aloe rauhii Reynolds
- Aloe reynoldsii Letty
- Aloe scobinifolia Reynolds & Bally
- Aloe sinkatana Reynolds
- Aloe squarrosa Baker ex Balf.f.
- Aloe striata Haw.
- Aloe succotrina Lam.
- Aloe suzannae Decary
- Aloe thraskii Baker
- Aloe vera (L.) Burm.f.
- Aloe viridiflora Reynolds
- Aloe wildii (Reynolds) Reynolds
Galeria d'imatges[modifica]
Aloe africana ("Uitenhage Aloe")
Aloe marlothii ("Flat-flowered Aloe")
Aloe pluridens ("French Aloe")
Aloe excelsa ("Zimbabwe Aloe")
Aloe rupestris ("Bottlebrush Aloe")
Aloe hexapetala ("Tilt-headed Aloe")
Blooming Aloe arborescens
Aloe maculata - prev. A. saponaria ("Soap Aloe")
Referències[modifica]
- ↑ Dades taxonòmiques del gènere Aloe segons el criteri de la Flora Europaea
- ↑ «Aloe - EcuRed». [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ «àloe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ «Aloe | plant genus» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ Cantar de los cantares (en castellà). Editorial Portavoz. ISBN 9780825483004.
- ↑ «LOS PERFUMES EN AL» (en castellà). [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ root. «Aloe (también llamado Agálogo o madera de Agar, o Aquilaria)» (en castellà), 23-10-2015. [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ Aina. «Del agáloco: palos, águilas y aloes (1)» (en castellà), 02-12-2014. [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ aloe.html Balashon-Hebrew Language Detectiu
- ↑ Douglas Harper, Online Etimology Dictionary, 2001-2012
- ↑ 11,0 11,1 Foli 15 Juliana Anicia Codex
- ↑ Tom Reynolds. Aloes: el gènere Aloe, 2004. ISBN 978-0-415-30672-0.
- ↑ «[http: //www.superfoodliving.com/aloe-vera-juice-how-to-make-it-and- its-side-effects Suc d'Aloe Vera: Com fer-ho i els seus efectes secundaris]», 20-11-2015.
- ↑ .3.172 & rgn = div5 # se21.3.172_1510 §172.510 Substàncies aromatitzants naturals i substàncies naturals utilitzades conjuntament amb sabors e-CFR
- ↑ John Tellman (1900) The Practical Hotel Steward , The Monthly Hotel, Chicago
- ↑ The Plant List (2010). Version 1. Published on the Internet; http://www.theplantlist.org/ (accessed July 2013)
- ↑ «Aloe Vera: Science and Safety». NIH National Center for Complementary and Integrative Health, abril 2012. [Consulta: 31 març 2013].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Aloe - African plants – a Photo Guide.