Atzavara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Atzavara (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuAtzavara
Agave americana
Agave americana4.jpg
Agave americana var. americana
Agave americana(02).jpg
En flor
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
GènereAgave
EspècieAgave americana
L.
Modifica les dades a Wikidata

L’atzavara,[1] donarda,[2] (especialment a Mallorca) o figuerassa[3][4] i pita,[5] pitera,[6] pitalassa,[7][8] (del cast. pita) (Agave americana) és una planta plurianual originària de Mèxic, on es coneix amb el nom de magüey, i cultivada arreu del món. Les seves fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des del sòl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diàmetre de quatre metres.

L'atzavara només floreix una vegada al llarg del seu cicle vital (és, doncs, una planta monocàrpica) i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una panícula de grans flors grogues. La planta mor després de la floració.[9] El seu cicle vital sol durar uns 25 anys.

Per destil·lació dels sucs fermentats de la planta (pulque) s'obté el mescal, que en general és el nom que reben els destil·lats d'extractes fermentats d'agavàcia, exceptant-ne el tequila, que és un destil·lat amb denominació d'origen d'una àrea concreta, fet a partir de l'espècie Agave tequilana (o Agave Weber).

Història[modifica]

El nom comú català "atzavara" prové de l'àrab magrebí aṣ-ṣabāra, que designa el sèver o suc de l'àloe. Es documenta d'ençà de la primeria del segle XVI. El nom científic "agave" és la forma femenina de l'adjectiu grec "agauós", que significa 'meravellós, admirable'. La figuerassa ha estat inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.[10]

Cristòfor Colom va descriure que havia vist en una ocasió al Carib una planta que va confondre amb el àloe. Altres viatgers europeus,van observar la seva notòria presència en zones semidesèrtiques d'América (raó del seu nom). El botànic Rudolf Jakob Camerarius va escriure en una de les seves obres el 1583, que al jardí botànic de Pisa hi floria un àloe americà; aquesta planta no era altra cosa que una atzavara americana que efectivament va florir per primera vegada a Europa en el Jardí botànic de Pisa.

El 1569 els botànics Pierre Pena i Mathias de Lobel van fer un viatge per Anglaterra i a Londres van visitar el jardí botànic on es van trobar amb una bona col·lecció de plantes suculentes de les Índies Occidentals, entre elles l'Atzavara americana .

Aquesta planta va formar part de les il·lustracions de la Iconografia Phytanthoza, un bonic llibre de Johann W. Weinmann, primer il·lustrador botànic.

Varietats[modifica]

  • Agave americana var. americana
  • Agave americana var. expansa
  • Agave americana var. latifolia
  • Agave americana var. marginata
  • Agave americana var. medio-picta
  • Agave americana var. oaxacensis
  • Agave americana var. striata
  • Agave americana var. protamericana

Morfologia[modifica]

L'atzavara és una planta robusta formada per grans rosetes de fulles grisenques molt gruixudes i suculentes que poden arribar a fer fins a 2 m de llarg i 25 cm d'ample. Les fulles presenten el marge espinós i estan acabades per una dura punxa. Les flors apareixen a l'estiu sobre una llarga tija llenyosa que pot assolir fins als 10 m d'alçada. Les flors s'agrupen en inflorescències en forma de raïm piramidal. Són de color verd glauc i arriben a fer més de 7 cm. El fruit és una núcula d'uns 3 cm de llarg per 1 cm d'ample.

Aquesta planta és d'origen americà. Va ser introduïda a Europa al principi del segle XVI pels conqueridors espanyols i des d'aleshores ha estat cultivada a casa nostra amb fins ornamentals.

La penca d'atzavara és la fulla d'atzavara de la qual s'extreu el fil de pita, una fibra tèxtil.

A la província d'Almeria se n'aprofiten les tiges florides per a fer escales.

La flor de l'espigó de l'atzavara s'anomena ballador o teixidor perquè al més petit moviment els estams es belluguen. La canya o espiga que fa l'atzavara abans de morir és el teixidor.[11][12]

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. «atzavara». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «donarda». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «figuerassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. també hi ha lleonarda a Llucmajor
  5. «pita». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «pitera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «pitalassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  8. pitrera a Eivissa
  9. Lazier, Christine. «Un destino trágico». A: La naturaleza: sus fenómenos. 2a. Espanya: Fleurus ; Panini, 2001, p. 87. ISBN 2-215-06612-1. 
  10. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost del 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  11. DCVB: Teixidor.
  12. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 68–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]