Herbero de la Serra de Mariola

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula begudaHerbero
Tipus Combinat alcohòlic
Cuina Cuina del País Valencià
Tradició Alcoià, Comtat i Vall d'Albaida
Origen Serra de Mariola
Ingredients Diverses herbes procedents de la serra.
Mètode de preparació A base de cassalla o aiguardent impregnats amb les herbes.
Denominació DG Herbero de la Sera de Mariola
Begudes semblants Herbes de Mallorca i Eivissa
Modifica dades a Wikidata

L'herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la Serra de Mariola en general. Marques comercials d'herbero són Licors Sinc i Pastor, d'Alcoi, l'Herberet (Juan Lorenzo Ferrero), a Beneixama o Herbero Rufo, a Banyeres de Mariola. A les herboristeries d'Alcoi i Cocentaina es venen també bosses amb mescles d'herbes per poder fer l'herberet de forma casolana.

Per a preparar-lo calen almenys quatre de les següents herbes: Sàlvia, camamil·la, poliol blanc o poliol menta, marialluïsa, arrel de panical, menta piperita, rabet de gat, fenoll, anís, melissa, herba de la sang, sajolida, timó reial, farigola, i romaní.[1] Cal posar les herbes en aiguardent, pròpiament aiguardent semisec; modernament s'ha estés la denominació de cassalla, que prové de l'aiguardent elaborat a la població sevillana de Cazalla.

La seua elaboració està regulada com a Denominació Geogràfica, amb el nom d'Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant» juntament amb l'anís coloma, el cantueso i l'aperitiu cafè d'Alcoi.[2]

Maceració[modifica]

Dins d'una ampolla o alfàbia s'introdueixen tots els ingredients i es deixa macerar entre una i sis setmanes, depenent de la intensitat del sabor i del color que es desitge. Una volta acabada la maceració, es passa el beuratge a una nova botella on de normal, es deixen algunes que altres herbes per decorar i donar-li un sabor més fort.

Referències[modifica]

  1. «BEBIDAS ESPIRITUOSAS TRADICIONALES DE ALICANTE» (en castellà). Denominaciones de origen de bebidas espirituosas. ABC, 2005. [Consulta: 11 febrer 2012].
  2. «Herbes de Sant Ponç, per menjar i per beure». Vilaweb, 13-05-2010. [Consulta: 6 desembre 2014].

Bibliografia[modifica]

  • "Menjar i Gaudir, a la Vall d'Albaida" - Volum 2; Agueda Ureña i Isabel Guerrero
  • Herbero Alcoià