Bringuera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La bringuera és un embotit tradicional de la comarca pirinenca de l'Alt Urgell, però originària d'Andorra.

Anys enrere, la bringuera se solia deixar assecar i no es començava a menjar fins a l'estiu, el moment àlgid de les tasques agrícoles, per esmorzar i berenar. També se la reservava, ben curada, per Nadal. A l'Alt Urgell encara s'elabora en algunes cases, però aquesta és una activitat cada cop menys freqüent.

Les bringueres presenten la forma d'esferes allargassades, més o menys boterudes, amb un extrem lligat amb un cordill. El color exterior és marronós, més o menys fosc. El tall és vermellós fosc per la presència de la sang, i està envoltat per una capa de greix blanc. La mida de cada esfera és d’uns 20 cm de llargada i uns 60-65 mm d'amplada.

En l'elaboració es trien les carns (carn del cap, papada, cansalada, freixures) i les cotnes i s'escalden. A continuació, es trinxen i es pasten tots els ingredients fins que queda la massa ben barrejada. S'hi afegeixen la sang i els ous, s'amaneix amb sal i pebre, s'emboteix en el budell cec del porc i es lliga per l'extrem. Finalment, es cou a la caldera durant quatre hores i després es deixa escórrer.

En Catalunya és habitual en la producció artesana, la comercialització de la bringuera té lloc essencialment a la botiga dels elaboradors. Actualment es consumeix tendra, acabada de fer. S'empra sobretot com a entremès els dies de festa, per preparar entrepans i per menjar amb torrades de pa. És freqüent integrar-la en les fustes d'embotits que serveixen els restaurants de la comarca.[1]

Referències[modifica]

  1. Contreras. pàg 24.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]