Coca de pa
![]() |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
![]() Coca de pa i sal de Cervera del Maestrat | |
Origen | |
---|---|
Altres noms | Coca prima, coca esclafada, coca refenta |
País d'origen | Desconegut |
On es menja | Illes Balears, Maestrat i altres indrets |
Detalls | |
Forma | Plana |
Ingredients principals | Massa de pa |
La coca de pa, prima, esclafada o refenta és una coca plana i sense res més que la massa sobrant d'una pasterada de pa, que un cop tovada (o fermentada) amb la resta de massa que donarà origen al pa, es torra esclafada i aprimada a sobre d'unes graelles o una planxa metàl·lica calenta, en comptes d'enfornar-la amb la resta del pa.[1]
A les Illes Balears, es consumeix habitualment en calent acompanyat d'allò que es vulga, normalment sal i oli (pitjant perquè entri l'oli a la pasta), amb sobrassada, etc. Es pot veure que, a banda d'aquesta coca, n'existeixen d'altres que es condimenta després de la cocció, com ara les coques de dacsa saforenques, que també són poc més que una massa aprimada i cuita.
Al País Valencià és típica sobretot del Maestrat i les comarques limítrofes, i va acompanyada o bé amb sal o bé amb sucre. En alguns forns se'n posa al gust del client. Es pot menjar fred o calent, si bé el segon és més habitual.
Segons Eliana Thibaut i Comalada, la coca naix de l'aprofitament de masses de pa que no s'han estufat. En comptes de llençar aquestes masses, hom les guardava i les coïa planes i tot, habitualment ensucrades i se servien per a postres. Ara bé, aquesta pràctica significa que la coca de pa és la base teòrica de totes les coques, que venen a desenvolupar aquesta tradició amb l'afegida de condiments i la conversió en un àpat a part.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «coca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Eliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.