Catània (dolç)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la llaminadura. Vegeu-ne altres significats a «Catània».
Catànies

Una catània és un dolç sec típic de Vilafranca del Penedès fet amb ametlla[1] marcona. Les catànies foren inventades pel xocolater vilafranquí Joan Trens i Ribas.[2]

Origen i nom[modifica | modifica el codi]

El xocolater Joan Trens experimentava sovint amb nous productes. Les catànies les va realitzar als anys 30, just abans de la guerra civil, fetes amb ametlla encaramel·lada coberta de xocolata. Segons contaren les seves filles, l'invent havia resultat després que unes ametlles no prou garrapinyades les va reaprofitar cobrint-les de pasta de xocolata. Pensant en el mercat barceloní, Trens va començar a comercialitzar-les sota els noms de Crocrem o de Nuts, però de fet el públic les va batejar com a catànies prenent de referència el renom popular que tenia aquella coneguda família vilafranquina.[3][n. 1]

Elaboració[modifica | modifica el codi]

La seva elaboració bàsica és molt curosa: per començar cal pelar i torrar lleument les ametlles, i després d'aquest procés seleccionar només aquelles que hagin quedat senceres. Les que queden es caramel·litzen amb sucre però poca estona ja que no s'ha d'arribar al punt de garrapinya.[1] Tot seguit es banyen amb la pasta blanca de cacau, el principal identificatiu d'aquest dolç d'ametlla, que està feta d'ametlles, avellanes i cacau (la recepta, però, és diversa segons el grau de complexitat). Finalment es recobreixen amb pols de xocolata negra.[1][n. 2]

A partir de la mida de l'ametlla es pot optar per fer les catànies més o menys grosses, depenent de si es venen en bossetes o com a bombons.[1]

Consum[modifica | modifica el codi]

En general el consum de catànies tendeix a tres usos: Com a berenar, es pot menjar amb una llesca de pa com a simple substitut de la tradicional presa de xocolata. En les darreres dècades, molts restaurants del Penedès han fet de les catànies l'ingredient principal de diversos postres del seu menú.[1] Però el gran èxit han estat les capsetes o bossetes d'obsequi per tal de consumir-les com una llepolia a tall de bombó. És recomanable consumir-les acompanyades amb alguna beguda alcohòlica: un vi dolç tardà, un vi de gel, o algun licor (tradicionalment la malvasia de Sitges, però el rom també és una opció).[1]

Annexos[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La creença popular, i algun cop escrita, que el nom de les catànies prové de la població siciliana de Catània a on hom suposa que s'elaboraven productes similars no té cap base documental.[4] És cert que el germà de Joan Trens, el mossèn Manuel Trens, havia parlat potser jocosament de la tendència artística dels avantpassats italians dels Trens, de cognom Catani, però ni la documentació ni la biografia de la família fan pensar que aquest sigui l'origen de les catànies.[4]
  2. A banda dels secrets de la pasta de xocolata, també hi ha altres diferències segons l'obrador que les fa i que comporten canvis importants en el gust i l'aroma de les catànies: Per exemple, en el primer pas hom simplement pot deixar assecar les ametlles sense necessitat de torrar-les.[1] Entre aquells que sí les torren, el temps de cocció és divers, però en cap cas pot arribar al grau de torrat que tenen les ametlles torrades que es comercialitzen normalment.[1] En el pas d'encaramel·lar les ametlles amb sucre també hi ha diversitat en les opcions de la densitat i textura que ha de tenir, així com en el grau de refinament del sucre. S'ha provat també amb sucre de canya, i fins i tot s'ha optat per afegir-hi mantega i aigua (aconseguint gustos i aromes més forts).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Obres referenciades:

  • Albert Rovira Puig, (1918 - 2010) Mestre Pastisser

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]