Vés al contingut

Romesco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Salvitxada)
Infotaula menjarRomesco
Característiques
EpònimRoma Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
On es menjaCamp de Tarragona
GastronomiaCuina dels Països Catalans
Detalls
Tipussalsa Modifica el valor a Wikidata
Mètode de preparacióAmb morter i sofregit
Ingredients principalstomàquet, pebrot de romesco, all, oli, vinagre i ametlla Modifica el valor a Wikidata
Aquest article està inacabat.
L'estan elaborant alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Microbiologia dels aliments UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: setembre de 2025.

El romeco és una elaboració típica del Camp de Tarragona[1] feta principalment amb pebrot de romesco (o nyores), alls, tomaques i ametlles o avellanes (frutia seca).[2] De fet, a l'auca de Tarragona hi ha una vinyeta dedicada.[1] Existeixen dos tipus ben diferenciats: la salsa de romesco i la romescada. La romescada, també anonemada romesco, és un suquet o guisat que es cou amb un altre aliment a partir de la picada de romesco.[3][4] La salsa de romesco compareix la mateixa recepta que el romesco, la picada base, amb l’afegit de l’oli i vinagre, atès que se sol consumir freda com una salsa d’acompanyament d’un plat principal, ja sigui peix o carn.[5][6][7]

Etimologia

[modifica]

El mot català romesco, d'origen mossàrab, és una reducció de romèscol, tal com descriu l’etimòleg Joan Coromines.[8] Ambdós mots deriven de remescolar, una variant del mossàrab remesclar, i podrien ser cognats de l'italià rimescolare.[8][9]

L'origen del mot es troba en el romandalusí rumíškal, que en llatí es tradueix com a cete. Aquest darrer és el plural grec de cetos i es feia servir per a referir-se a tota mena de peixos grossos, especialment la tonyina.[8][10] Més endavant, el mot rumíškal es va emprar per a parlar de qualsevol cetaci, com ara els dofins, i de l'animal va passar a designar la salsa que l'acompanyava, que posteriorment es va fer servir en altres plats.[10]

El mot romseco, a més de referir-se a la salsa freda, també s’ha emprat per a referir-se a plats de peixos, entre els quals la tonyina, i a barreges d’ingredients diversos.[8][10] Per ultracorrecció es va formar la variant rumesc, tot i que sense un ús real entre la població.[8]

Origen

[modifica]

El romesco pot ser anterior a l'arribada del pebrot i del tomàquet des d'Amèrica, portat al segon viatge de Colom l'any 1493. El pebrot va ser utilitzat com a substitut del pebre, que era més car.[11] Es creu que és possible que els àrabs ja introduïssin algun tipus de pebrot o bitxo; altres creences assenyalen als països orientals com els hipotètics originadors de pebre vermell i als turcs com els que van incorporar aquest a la dieta del món occidental.[11]

Es proposa que el romesco va ser originat pels pescadors de les costes de Tarragona[1][12][13], al barri mariner El Serrallo[14][15][16], tot i que se sospita que pot ser anterior a l'existència del mateix barri (meitats del segle xix[17][18]). Aquests buscaven un aliment que es pogués mantenir en bones condicions durant molts dies sense la necessitat de refrigeració, ja que no en disposaven en els vaixells. Això es podia aconseguir fàcilment amb els ingredients que engloba aquesta recepta, perquè tots ells es poden mantenir en bones condicions per llargs períodes de temps.[11] No obstant era originalment usat per a acompanyar el peix, actualment s'usa per a una gran varietat de receptes tradicionals de Tarragona.[12]

Originalment, la paraula "romesco" designava una caldereta pròpia de Tarragona feta en base a diferents ingredients protagonistes. Amb l'auge de la pesca, a principis del segle XX[19][20][21] la paraula va passar a relacionar-se sobretot amb una calderata local de peix feta per pescadors: el suquet[22][21]. A mitjans dels anys 60, es popularitza la restauració d'una salsa freda d'amanir derivada de la caldereta, que va absorvir el significat de la paraula "romesco". Sota aquest nom, també s'hi troben altres salses locals com la salvitxada, salsa de calçots[23] o salsa de xató. A més, la caldereta és sovint confosa amb la sarsuela a la qual s'afegeix aquesta salsa freda: s'anomena romesco tant a la salsa freda d'amanir com a la base picada sofregida de la caldereta.[24]

La salsa de romesco i el Romesco, no obstant compartir el nom i la majoria dels ingredients bàsics, no són exactament el mateix.[21][24] La salsa de romesco ve probablement derivat del Romesco, fent la caldereta més antiga en el temps.[24]

Autors que en parlen

[modifica]

Ángel Muro[1], un prestigiós gastrònom i escriptor del moment, va publicar al diari La Vanguardia, el 4 de maig de 1892, una ressenya del romesco. Dos anys després, l'any 1894, va publicar un llibre de cuina en castellà amb plats que recorrien tota la geografia espanyola de finals de segle: El Practicón[15][25], on apareix la recepta del romesco sota el títol "Lo romesco". En el seu escrit, expressa com el romesco de l'època era un plat fort, simple i contundent. De fet, l'anàlisi de receptes posteriors indiquen una suavització progressiva de la recepta, per exemple, limitant els ingredients picants o especiats.[14]

Un altre escrit que parla de l'origen tarragoní del romesco és el de Ferran Agulló[1][25], a la seva obra Llibre de cuina catalana, del 1933, sota el títol "Peix amb romesco". En la recepta es mencionen les ametlles i les avellanes, cosa que va portar a una certa polèmica en el seu moment i fins a la seva total implantació actual.[14]

El 1924, el reconegut cuiner i divulgador Ignasi Domènech, va publicar el seu llibre de cuina anomenat La Teca: la veritable cuina casolana de Catalunya[1][16][25], on s'inclouen receptes amb la salsa romesco dins el seu capítol de salses. L'autor suggereix l'ús de la salsa per condimentar una graellada de pop o calamar, a més d'aportar diverses receptes amb peix, cor de vedella i versions amb conill. En aquest llibre, Ignasi Domènech no esmenta la salsa com condiment en la seva recepta calçotada de Valls: descriu la ja anomenada salvitxada com a salsa específica per aquesta calçotada.[24]

Això no obstant, la citació més antiga d'aquest suquet és de l'any 1887, amb l'obra Colla de carrer de Joan Pons i Massaveu[1][25][13][15][25]. També hi ha constància en altres escrits com els de Pitarra, Emili Vilanova o Dionisio Pérez Post-Thebussem.[1][15][25]

Tipus de romesco

[modifica]

El romesco és una elaboració que s'ha transmès principalment a través de la cultura popular catalana, fet que ha permès que es transformi i adopti diverses variants al llarg del temps. Per aquest motiu, no existeix un criteri unificat per a la seva classificació.[2]

Romesco de peix en una cassola

Tanmateix, es pot diferenciar el romesco en dos tipus bàsics segons l’ús culinari que tingui com a suquet o com a salsa:[2][4]

  • Romesco o romescada
  • Salsa de romesco

Tots dues elaboracions tenen ingredients molt similars, basats en una picada de romesco, i es diferencien perquè la romescada és un plat que es cou i es menja calent, mentre que la salsa de romesco s’elabora sense passar per calor i es consumeix freda com a acompanyant d’un altre plat principal.[2][4]

Romesco o romescada

[modifica]

El romesco o la romescada és un guisat o suquet de cocció, elaborat a partir de la picada de romesco, dins del qual es cou l’aliment principal del plat.[2][26] Aquest plat també es pot anomenar «romesco de» seguit de l’aliment amb què s’ha preparat[26][27] i, de vegades, romesquet[7], romesco de cocció o per coure[4]. Tradicionalment, es cuina amb peix, conegut com a romesco de peix, tot i que actualment s’elabora amb carn o qualsevol altre aliment.[26][28][29] Alguns exemples són el romesco de rap[30], el romesco de bacallà[31][32], el romesco de conill[26], el romesco de cabirol[33] i altres plats com la truita amb suc.[4]

Existeix una variant en què es cou la picada de romesco i, en lloc de fer-la servir com a suquet, se li afegeix oli per a allargar-la i serveix com a salsa que acompanya diversos plats de la mateixa manera que ho fa la salsa de romesco. Aquesta salsa es pot consumir calenta o freda.[2]

Salsa de romesco

[modifica]
Salsa de romesco en un bol per a servir-la

La salsa de romesco és una salsa que es prepara en cru sense escalfar-la i es consumeix freda com a acompanyament de verdures, amanides, peix, carns i tota mena de plats.[26][34][2] Els plats amb aquesta salsa s’anomenen verdures amb romesco, musclos amb romesco, etc. segons el plat principal al qual acompanyi.[26] Es diferencia de la picada de romesco perquè es prepara freda sense cocció.[2][4] Alguns autors consideren que presenta dues variants. La primera s'acostumaria a usar per a amanir i s’usaria exclusivament amb l’escarola i la col en cru —aquesta salsa es fa amb la picada de romesco que es desfà en vinagre i oli, però no s’emulsiona—.[4][35] En canvi, la segona variant seria una salsa per a sucar-hi aliments que partiria de la picada de romesco a la qual se li afegiria oli i vinagre i s’emulsionaria per a donar-li consistència.[4]

Característiques principals

[modifica]

Ingredients

[modifica]
Salsa de romesco amb alguns dels ingredients principals

Es poden utilitzar diferents ingredients segons la recepta de romesco seguida, però els principals són:[2]

  • Alls
  • Ametlles
  • Avellanes
  • Bitxo
  • Nyora
  • Pa sec
  • Pebre vermell
  • Pebrot de romesco o pebrot sec
  • Sucre
  • Sal
  • Tomàquet
  • Vi

A més, en la picada de romesco s'hi afegeix oli d'oliva[2] i en la salsa de romesco s'hi afegeix oli d'oliva i vinagre de Xerès per a fer-lo servir d'amaniment.[4][27]

Beneficis i propietats dels ingredients del romesco

[modifica]

Els ingredients del romesco aporten nutrients que estan associats amb alguns beneficis per la salut, ja que presenta elevades quantitats de fibra, proteïnes i greixos saludables, com l’omega-3, calci, magnesi, minerals i vitamines.[36][37] Algunes de les propietats característiques són que és diürètic, energètic i antibacterià.[37] Per tant, tot i que hi ha moltes varietats d'ingredients en el romesco, els ingredients principals presenten algunes propietats importants per la recepta i la salut dels consumidors.[38]

Tomàquet: el tomàquet aporta dolçor a la salsa.[38] A més, presenta polifenols, els quals segons estudis són beneficiosos perquè ajuden en el tractament i prevenció de malalties cròniques.[39] I també té vitamina A, C, E i algunes del grup B i minerals que permeten que sigui un antioxidant eficient que pot ajudar a prevenir el càncer. Així mateix, la gran quantitat de fibra que conté, permet actuar com a regulador intestinal i diürètic.[40][41]

També és ric en licopè, que és un pigment carotenoide antioxidant[40] que dona la coloració vermella o taronja a moltes fruites i hortalisses[38][42] i que en diversos estudis es proposa que poden tenir efectes antioxidants, antiinflamatòries i quimioterapèutics que contribueixen a la salut cardiovascular, neurodegenerativa, ajudar a reduir el risc de desenvolupar alguns càncers i a combatre l’estrès oxidatiu,[38] tot i que depèn de les quantitats d’ingesta[43] i del mètode, ja que s’augmenta l’absorció quan el tomàquet està esclafat.[42]

All: l’all (Allium sativum) pot intensificar el sabor de la salsa i se sol utilitzar cru, escalivat o fregit.[38][44] Segons estudis, pot presentar efectes positius si es consumeix cru[45] perquè conté compostos sulfurats amb propietats antimicrobianes i antivíriques.[38][46] També aporta potassi, fòsfor, calci i vitamines B1, B2 i C.[2]

A més, algunes investigacions proposen que l’all té propietats antitumorals, sobretot de càncers del tracte digestiu (còlon i estómac), perquè té acció antioxidant o per la inhibició del creixement d’Helicobacter pylori, que és un bacteri associat al càncer d'estómac.[45][46][47] No obstant això, si es pren en grans quantitats pot causar malestar estomacal.[48]

Ametlles i avellanes: les ametlles i avellanes s'utilitzen torrades per elaborar el romesco i atorguen textura i sabor a la salsa.[2][38] Són fruites seques (contingut d'aigua menor al 50%[2]), les quals són riques en fibra, greixos saludables (monoinsaturats i poliinsaturats[49]), proteïnes, vitamines, minerals i substàncies fitoquímiques protectores.[50]

Les avellanes contenen greixos saludables i minerals, mentre que les ametlles tenen vitamina E, que és un antioxidant.[38] A més, hi ha estudis que relacionen el consum de quantitats saludables de fruita seca amb una reducció de la mortalitat i del risc de patir malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer, malalties respiratòries i diabetis.[49][50]

Pebrot de romesco o pebrot sec

Bitxo o vitxo: el bitxo és un tipus de pebrot picant que conté capsaïcina, que és una molècula que permet millorar la circulació sanguínia i l'activitat de la vesícula biliar en petites dosis, mentre que en quantitats elevades pot provocar ardor estomacal perquè causa inflamació i ardor per un augment de la quantitat d’àcid gàstric.[2][51][52] A més, afegeix un color intens a la salsa.[38]

Pebrot de romesco o nyora: el pebrot de romesco (Capsicum annuum), també conegut com a pebrot sec, és un pebrot sec, petit, no picant i punxegut, de color vermell intens amb un tros de branca enganxat en un extrem.[2][53] Es diferencia de la nyora perquè té la pell més fina. Té un gust dolç i suau.[44][2] Com altres pebrots és ric en vitamina C i potassi, a més de tenir vitamines A, B2 i E.[2] És el pebrot típic usat en el romesco tot i que, com que és car i se’n planten pocs, sovint és substituït per la nyora o altres pebrots vermells.[27]

Nyora escaldada i oberta

Tot i això, la nyora, també anomenada pebrot de bola[2], es pot utilitzar com a alternativa en les receptes del romesco. Es tracta d'un pebrot sec, rodó, no picant i dolç[54][55] amb vitamina C i betacarotens, components que donen capacitats antioxidants.[56]

Oli d'oliva: l'oli d'oliva és un ingredient molt important en la cuina mediterrània perquè aporta sabor i cos als aliments.[38] És ric en greixos, principalment l’àcid oleic, que és un àcid gras monoinsaturat que redueix el colesterol LDL i augmenta el colesterol HDL. Això s’ha associat amb una millora de la salut cardiovascular i una reducció de patir malalties cardiovasculars.[44][57][58]

A més a més, conté àcids grassos poliinsaturats essencials que el cos no pot sintetitzar, com l’àcid linoleic i l’àcid linolènic.[58] Per afegiment, hi ha estudis que demostren que té un efecte protector sobre el risc de patir diabetis mellitus de tipus 2 i de desenvolupar un càncer de mama perquè disminueix l’activitat de l’oncogèn causant d'aquest càncer i indueix la mort de les cèl·lules tumorals.[57][58][59]

També és un nutrient ric en vitamina E, que li atorga propietats antioxidants i afavoreix la vasodilatació per evitar problemes d'arterioesclerosi, i en vitamina K, ajudant a la salut òssia perquè augmenta la densitat òssia i participa en la protecció de les neurones, de manera que s’associa amb un menor risc de patir malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer.[44][57][58][59]

Pa: el pa es pot fer servir fregit o no, amb molla o sense, per espessir la salsa i donar textura; per tant, en algunes receptes es pot no usar pa.[2][44]

Taules de valors nutricionals

[modifica]

El contingut nutricional del romesco varia segons si és la salsa, tant feta a casa com comprada, o bé si és la romescada.

Taula nutricional del romesco de peix[60]
Nutrient Per ració
Valor energètic 658 Kcal
Greixos 26,7 g
  dels quals saturats 3,9 g
  dels quals monoinsaturats 11,1 g
  dels quals poliinsaturats 9,6 g
Hidrats de carboni 40,2 g
Proteïnes 49,3 g
Fibra diatètica 20,3 g
Taula nutricional de la salsa de romesco
Casolana[61] Comercial[62]
Nutrient Per ració Nutrient Per 100 g
Valor energètic 317 kcal Valor energètic 1767 kJ / 423 kcal
Greixos 19,1 g Greixos 39 g
  dels quals saturats 2,5 g   dels quals saturats 4,6 g
  dels quals monoinsaturats 10,8 g Hidrats de carboni 14 g
  dels quals poliinsaturats 4,6 g   dels quals sucres 4,1 g
Hidrats de carboni 22,2 g Proteïnes 3,4 g
Proteïnes 8,6 g Sal 1,4 g
Fibra alimentària 10,9 g

Elaboració

[modifica]

El primer pas és fer un tall a la nyora i deixar-la en remull fins a 24 hores. Paral·lelament, cal decapitar l'all, posar-lo en una safata amb els tomàquets i amanir la barreja amb oli i salpebrar-la. Després, es deixa al forn 50 minuts a 180 ºC. Passada aquesta estona, se li treu la pela als tomàquets i la polpa de la cabeça d'all i ambdós ingredients s'aboquen a la batedora, o al morter, conjuntament amb les avellanes, les ametlles, la carn rascada de la nyora, la llesca de pa prèviament fregida i un segon amanit de vinagre de Xerès, sal i més oli i pebre vermell. També el suc que ha deixat el fornejat dels tomàquets i l'all. L'objectiu és aconseguir una salsa ben lligada.[63]

Altres ingredients com sucre, bitxo o pebre vermell es poden posar a gust.

Receptes

[modifica]

La base es compon d'ametlles, avellanes, tomàquet escalivat, sal, all escalivat i cru, oli, pebre, vinagre i pebrot de romesco. Sovint s'hi afegeixen i pa fregit (una llesqueta) perquè tingui més cos. Segons sigui per a peix o caragols s'hi afegeixen unes fulles de menta, julivert o fonoll, per a aromatitzar. És una salsa que té un punt de picantor i sol acompanyar plats de peix, carn o vegetals, com ara calçots, encara que una salsa semblant, anomenada popularment salvitxada, es fa servir també amb aquests últims.

Cada família té una recepta una mica diferent, segons la seva història familiar, els ingredients que tenien més a l'abast i sobretot el gust personal de cadascú. Per exemple, la proporció d'ametlles i avellanes pot ser diferent, i hi ha persones que prefereixen la salsa més líquida i d'altres més espessa. També és una recepta de la qual sovint hi ha "trucs"[1] o "secrets" familiars. El romesco pot menjar-se fred o guisat, calent; pot afegir-se a diversos ingredients ben diferents, com per exemple l'escarola, el bacallà, el pollastre, el conill o les faves. Terra endins, per exemple a Santa Coloma de Queralt, es fan romescos «d'interior» als quals s'afegeix safrà de cultiu local.[1]

El romesco fregit és, com diu Josep Pla, una salsa del Camp de Tarragona; i «no és més que el sofregit habitual, però més complicat. En una cassola, sobre l'habitual fons d'oli, poseu una quantitat de ceba tallada, tomàquet, molt de tomàquet, pebrot, pebre bo, sal, llorer, farigola, fenoll i orenga. Tots aquests ingredients s'han de coure molt, vull dir una llarga estona, fins a fondre's en una confitura, i passar-se després pel colador...»[64]

Salses de la mateixa família

[modifica]

La salsa romesco té altres plats i salses parents a la Catalunya Nova, com el romesco de peix, amb els mateixos ingredients a la regió de Tarragona; el xató, originari del Penedès[65][66]; la salvitxada o la salsa de calçots, originària de Valls, Alt Camp[67]; i, al País Valencià, l'allipebre.[1]

Tot i que comunament es consideren totes elles salses heretades del romesco, la realitat és que son distintes[68], ja que varen ser creades per menjars diferents.[67]

Riscos alimentaris i conservació

[modifica]

Riscos alimentaris

[modifica]

Conservació

[modifica]

El romesco és una salsa perible si no es conserva adequadament.

En l'àmbit casolà, un cop cuinada, té una data d'expiració de 180 dies, i cal guardar-la en un lloc fresc i sec com ara un rebost o el congelador, on s'hi pot quedar fins a 3 mesos intacta. Quan s'hagi encentat, però, caldrà conservar-la a la nevera entre 0 i 4ºC amb consumició preferent de 3 dies.[77] Es recomana cobrir el pot amb una capa d'oli per aïllar la salsa del medi exterior (degut a diferència de densitats, no es barrejaran les dues fases).[78]

En la indústria alimentària, normalment es sotmet a un procés tèrmic per garantir l'esterilització.[79]

Una de les tècniques emprades és la pasteurització, típica en salses com ho són el romesco o la samfaina. El producte s'introdueix, ja tancat hermèticament, al sistema de pasteurització ja sigui de bany maria o túnel de pasteurització. Després, es refreden els pots, permetent així el manteniment de propietats organolèptiques i el buit.[80]

[modifica]

Aquesta salsa tan popular és sovint objecte de manifestacions diverses i concursos, com entre d'altres a Santa Coloma de Queralt,[81] Cambrils,[82] o La Pobla de Mafumet[83]. Un dels guardons més antics i recuneguts és el concurs de Mestres Romescaires, guanyat per primer cop el 1951 per Carme Brull Zaragoza.

Enguany, l'1 i 2 d'octubre, es va celebrar el primer Congrés del Romesco[84] en clau d'investigació tècnicocultural al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Es van oferir diverses taules rodones obertes al públic, sessions de cuina i ponències d'experts reconeguts a la cuina catalana com Ada Parellada, Maria Nicolau i Frances Xavier Medina entre d'altres.

S'han iniciat altres iniciatives de promoció del romesco com el Romescolab, una plataforma digital tarragonina que vol convertir la salsa en actiu principal a Tarragona mitjançant la difusió de coneixement sobre el plat i la desmitificació dels prejudicis referents a la seva dificultat de preparació, fortor de gust, i cost.[85]

El romesco a tot el món

[modifica]

Es tracta de l'únic plat de la cuina catalana que sol aparèixer als diccionaris culinaris internacionals.[1] Per exemple, apareix al The New Food Lover's Companion descrit com «Una salsa típica de Catalunya [...] és una barreja motla a trossos petits de tomaques, pebrots vermells, cebes, all, ametlles i oli d'oliva. Servida típicament amb peix o au a la brasa.»[86] o a The Mediterranean vegan kitchen en el qual mostren una recepta de la salsa[87].

El 2011, un dels diaris més influents dels Estats Units d'Amèrica, The New York Times, va publicar un article sobre la salsa de romesco en què comenten l'auge de popularitat d'aquesta salsa entre els xefs estatunidencs.[88] En aquest mateix diari estatunidenc també parlen de la romescada o romesco com a suquet.[6]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Fàbrega, Jaume. El gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana. Cossetània Edicions, 2002, p. 63-64. ISBN 9788495684912. 
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Torné, David Solé i. El romesco. Cossetània Edicions, 2003, p. 28-36. ISBN 978-84-96035-71-3. 
  3. ↑ «El concepte de «romesco»». [Consulta: 2 novembre 2025].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Quadrada, Mariona «El sud, una cuina per descobrir» (en català). El sud, una cuina per descobrir, 2-1996, pàg. 4-6.
  5. ↑ «romesco | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 octubre 2025].
  6. ↑ 6,0 6,1 Tanis, David. «Making Romescada, the Catalan Fish Stew» (en anglès). The New York Times, 12-09-2014. [Consulta: 30 octubre 2025].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Benvinguda». [Consulta: 30 octubre 2025].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. V, p. 622-624. DOI 10.2436/10.2500.19.1. ISBN 978-84-9965-739-4. 
  9. ↑ «Rimescolare - Significato ed etimologia - Vocabolario» (en italià). [Consulta: 20 octubre 2025].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Bramon, Dolors «Sobre el romesco, un terme romandalusí arribat al català». Vox Romanica, 71, 2012, p. 160-162.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Torné, David Solé i. El romesco. Cossetània Edicions, 2003, pàg. 17-20. ISBN 978-84-96035-71-3. 
  12. ↑ 12,0 12,1 «La historia del Romesco: origen y recetas tradicionales» (en espanyol europeu), 04-10-2024. [Consulta: 19 octubre 2025].
  13. ↑ 13,0 13,1 «El romesco, una salsa molt versàtil i imprescindible», 24-02-2023. [Consulta: 5 novembre 2025].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Molt breu història del Romesco». [Consulta: 19 octubre 2025].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «EL ROMESCO, LA MILLOR SALSA DE LA MEDITERRÀNIA? - BONA VIDA», 20-02-2019. [Consulta: 5 novembre 2025].
  16. ↑ 16,0 16,1 Sunyer Ollé, Alba i Antúnez Ferrer, Clara. Cocina Catalana: Tradición, historias y maridajes (en català). Larousse, 09-09-2023, p. 72. 
  17. ↑ Rodríguez, Soraya. «‘Serrallo’ proviene de Ceuta» (en castellà), 11-11-2018. [Consulta: 19 octubre 2025].
  18. ↑ «Prólogo Maria Mercè Martorell» (en espanyol europeu). [Consulta: 19 octubre 2025].
  19. ↑ «El romesco de Tarragona | Tarragona Turisme» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-12-01. [Consulta: 5 novembre 2025].
  20. ↑ Bocados, Gastronomía y Cía A. «Salsa Romesco: el secreto mejor guardado de la cocina catalana», 29-04-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Barragán, Mª José Mendoza. «No es Barcelona: esta es la capital catalana de este plato típico» (en castellà), 01-10-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
  22. ↑ «Estos son los ingredientes y el origen del romesco, la salsa típica de Cataluña» (en castellà), 12-05-2024. [Consulta: 5 novembre 2025].
  23. ↑ «Llevas toda la vida creyendo que el romesco es solo una salsa para 'calçots'» (en espanyol europeu). [Consulta: 5 novembre 2025].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 «El concepto de «romesco»» (en espanyol europeu). [Consulta: 29 octubre 2025].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 mfern528. «I aquesta setmana...». [Consulta: 5 novembre 2025].
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 «El romesco de Tarragona | Tarragona Turisme». [Consulta: 1r novembre 2025].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 CCMA. «Tot es mou - Romesco de peix, amb Maria Nicolau - 3Cat». [Consulta: 2 novembre 2025].
  28. ↑ «Institut Català de la Cuina Catalana». [Consulta: 1r novembre 2025].
  29. ↑ «Romesco de peix». [Consulta: 2 novembre 2025].
  30. ↑ «Romesco de peix | Receptes de La Gourmeteria», 29-07-2022. [Consulta: 1r novembre 2025].
  31. ↑ «Romesco de bacallà de Sta. Coloma de Queralt». [Consulta: 1r novembre 2025].
  32. ↑ Pedrol, Pepa. «Bacallà amb romescada», 07-10-2024. [Consulta: 1r novembre 2025].
  33. ↑ Bueno, Xesco. Cuina catalana oblidada del que encara es cou i és menja. Larousse, 28-10-2021. ISBN 978-84-18473-65-4. 
  34. ↑ 34,0 34,1 «Diferències entre la Salsa Calçotada Valls, el romesco de Cambrils, el xató del Vendrell, i la salvitxada», 10-01-2020. [Consulta: 31 gener 2022].
  35. ↑ «Institut Català de la Cuina Catalana». [Consulta: 1r novembre 2025].
  36. ↑ «La salsa catalana que recomana Harvard per les seves propietats», 01-10-2023. [Consulta: 28 octubre 2025].
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Miñarro, Carla. «La salsa romesco del Camp de Tarragona: sabor únic - Fira ÀPAT» (en castellà), 08-02-2023. [Consulta: 28 octubre 2025].
  38. ↑ 38,00 38,01 38,02 38,03 38,04 38,05 38,06 38,07 38,08 38,09 Barelles, Angela. «Romesco: una recepta tradicional catalana per a molt més que els típics calçots», 28-01-2025. [Consulta: 28 octubre 2025].
  39. ↑ Vallverdú i Queralt, Anna «Influència de l'origen i del processat en el nivell de polifenols i antioxidants del tomàquet i dels seus derivats». Tesis Doctorals - Departament - Nutrició i Bromatologia, 26-11-2012.
  40. ↑ 40,0 40,1 «Tomate: propiedades, valor nutricional y beneficios de esta fruta» (en castellà), 13-11-2023. [Consulta: 28 octubre 2025].
  41. ↑ «Hortalisses». [Consulta: 28 octubre 2025].
  42. ↑ 42,0 42,1 «El licopè i els beneficis saludables dels tomàquets». [Consulta: 28 octubre 2025].
  43. ↑ Reyna María Cruz Bojórquez, Javier González Gallego y Pilar Sánchez Collado, - «PROPIEDADES FUNCIONALES Y BENEFICIOS PARA LA SALUD DEL LICOPENO». NUTRICION HOSPITALARIA, 1, 01-01-2013, pàg. 6–15. DOI: 10.3305/nh.2013.28.1.6302. ISSN: 0212-1611.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 «Bases i ingredients del Romesco». [Consulta: 2 novembre 2025].
  45. ↑ 45,0 45,1 «L'all». [Consulta: 28 octubre 2025].
  46. ↑ 46,0 46,1 Nicastro, Holly L.; Ross, Sharon A.; Milner, John A. «Garlic and onions: their cancer prevention properties». Cancer Prevention Research (Philadelphia, Pa.), 8, 3, 3-2015, pàg. 181–189. DOI: 10.1158/1940-6207.CAPR-14-0172. ISSN: 1940-6215. PMC: 4366009. PMID: 25586902.
  47. ↑ Bayan, Leyla; Koulivand, Peir Hossain; Gorji, Ali «Garlic: a review of potential therapeutic effects». Avicenna Journal of Phytomedicine, 4, 1, 1-2014, pàg. 1–14. ISSN: 2228-7930. PMC: 4103721. PMID: 25050296.
  48. ↑ «Els beneficis de l’all per a la salut | SegurCaixa Adeslas». [Consulta: 31 octubre 2025].
  49. ↑ 49,0 49,1 «La fruita seca redueix el risc de malaltia cardiovascular a diferents poblacions del món», 29-11-2019. [Consulta: 31 octubre 2025].
  50. ↑ 50,0 50,1 «Fruita seca». [Consulta: 31 octubre 2025].
  51. ↑ «Bitxo - Jardi Botanic Gombren». Arxivat de l'original el 2023-06-06. [Consulta: 31 octubre 2025].
  52. ↑ «Quatre beneficis per a la salut dels aliments picants», 24-02-2021. [Consulta: 31 octubre 2025].
  53. ↑ «pebrot de romesco - Consulteca | TERMCAT». [Consulta: 2 novembre 2025].
  54. ↑ CPNL, Consorci per a la Normalització Lingüística-. «La nyora | Publicacions del CNL». [Consulta: 31 octubre 2025].
  55. ↑ Fuchs, Liliana. «Cómo rehidratar pimientos secos: ñoras, choriceros o chiles (y en qué recetas utilizarlos)» (en castellà), 03-07-2023. [Consulta: 31 octubre 2025].
  56. ↑ «Propietats nutricionals del pebrot». [Consulta: 31 octubre 2025].
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 Mutu, Revista Interès. «12 beneficis per a la salut (i la bellesa) de l'oli d'oliva», 25-05-2021. [Consulta: 2 novembre 2025].
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 «L'oli d'oliva». [Consulta: 2 novembre 2025].
  59. ↑ 59,0 59,1 «L'oli d'oliva». [Consulta: 2 novembre 2025].
  60. ↑ «Institut Català de la Cuina Catalana». [Consulta: 30 octubre 2025].
  61. ↑ «Institut Català de la Cuina Catalana». [Consulta: 30 octubre 2025].
  62. ↑ «Salsa Romesco | Conserves Ferrer», 12-12-2020. [Consulta: 16 octubre 2025].
  63. ↑ Catalunya, RTVE. «Com fer salsa romesco a casa? La recepta fàcil d'Ada Parellada», 10-10-2025. [Consulta: 28 octubre 2025].
  64. ↑ «El romesco fregit». La Cuina Valenciana.
  65. ↑ 65,0 65,1 «Xató o Xatonada, ensalada catalana tradicional - Recetas Arroyabe» (en espanyol europeu), 26-04-2020. [Consulta: 6 novembre 2025].
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 Viveur, Bon. «Ensalada Xató, ensalada tradicional catalana» (en castellà). [Consulta: 6 novembre 2025].
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 67,3 «Romesco, Xató y Salvitxada» (en castellà). [Consulta: 29 octubre 2025].
  68. ↑ 68,0 68,1 68,2 Barelles, Angela. «Salsa romesco: una de las salsas más emblemáticas de nuestra cocina» (en espanyol europeu), 28-01-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
  69. ↑ 69,0 69,1 Alia, Carmen Tía. «Receta tradicional de xató o xatonada: la ensalada tradicional catalana más completa, exquisita y fácil de preparar» (en castellà), 22-11-2022. [Consulta: 6 novembre 2025].
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 Garcia, Miriam. «Xató, ensalada tradicional catalana con bacalao - Recetas de Miriam García / El invitado de invierno» (en castellà), 31-08-2023. [Consulta: 6 novembre 2025].
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 «Salsa romesco y salsa calçots: ¿cuál es la mejor?» (en castellà), 03-01-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
  72. ↑ «Institut d'Estudis Catalans - Diec2». [Consulta: 31 gener 2022].
  73. ↑ 73,0 73,1 «L’allipebre», 22-07-2016. [Consulta: 6 novembre 2025].
  74. ↑ 74,0 74,1 «All i pebre: el único rival de la paella valenciana | Gastronosfera». [Consulta: 6 novembre 2025].
  75. ↑ 75,0 75,1 «Enamórate con el all i pebre de Catarroja» (en castellà), 23-03-2018. [Consulta: 6 novembre 2025].
  76. ↑ «DE NATURA D’ ANGUILA… - BONA VIDA», 01-09-2016. [Consulta: 6 novembre 2025].
  77. ↑ «Romesco Sauce - Euroambrosias» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2025].
  78. ↑ «Mister Eco». [Consulta: 28 octubre 2025].
  79. ↑ «Mister Eco». [Consulta: 28 octubre 2025].
  80. ↑ https://www.fao.org/4/a1549e/a1549e00.pdf?utm_source=chatgpt.com
  81. ↑ «Aplec de Sardanes del Romesco a Santa Coloma de Queralt». Festa Catalunya. [Consulta: 11 juliol 2017].
  82. ↑ «IV Jornades del Romesco de Cambrils». Descobrir, 2016. [Consulta: 11 juliol 2017].
  83. ↑ «La Festa del Romesco deixa un bon regust a La Pobla». Diar Més Digital, 23-08-2016.
  84. ↑ «Registre - I CONGRÉS D'INVESTIGACIÓ TÈCNICOCULTURAL». [Consulta: 28 octubre 2025].
  85. ↑ «Visions i objectius d´aquest web». [Consulta: 28 octubre 2025].
  86. ↑ Tyler Herbst, Sharon. The New Food Lover's Companion (en anglès). Segona Edició, 1995, p. 490, 510. ISBN 0812015207. 
  87. ↑ Klein, Donna. The Mediterranean Vegan Kitchen: Meat-Free, Egg-Free, Dairy-Free Dishes from the Healthiest Region Under the Sun:A Vegan Cookbook (en anglès). Penguin, 2001-05-01, p. 28. ISBN 978-1-55788-359-9. 
  88. ↑ Fabricant, Florence. «The Allure of Romesco Spreads Far Beyond Spain» (en anglès). The New York Times, 19-07-2011. [Consulta: 30 octubre 2025].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romesco
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Romesco&oldid=36453436»