Vermut

Vermut
	Copa de vermut sec i dues olives
Altres noms	vermout o vermouth
Tipus	Aperitiu alcohòlic
Cuina	Vàries
Tradició	És present arreu d'Europa
Origen	Itàlia
Quan es beu	És habitual prendre'n abans o després de menjar.
Ingredients	Herbes
Mètode de preparació	A base de la mixta d'herbes i alcohol.
Forma	Blanc o roig

El vermut (del francès vermout o vermouth i aquests de l'alemany wermut, que vol dir 'donzell') és un licor servit durant els aperitius que està compost de vi blanc, donzell (planta aromàtica de sabor amarg que hi ha a la seva essència)^[1] i altres substàncies amargues i tòniques. Aquests vins són típicament europeus, amb una aroma característica que els dóna una elegància particular per a un còctel o aperitiu. Generalment es pot trobar de dos tipus: negre i blanc. Per als aperitius se sol usar millor els vins blancs.

L'origen del vermut hem de buscar-lo a Itàlia, on el vermut torinès va donar lloc a la marca Martini, fundada el 1897. El vermut va començar a triomfar, i en pocs anys es va convertir en l'aperitiu italià de referència universal. Anys més tard, el 1992, la marca catalana Bacardí va adquirir-la i es va dedicar l'exportació de la beguda per més de setanta països.^[1]

Marques comercials de vermut[modifica | modifica el codi]

Marques catalanes:

Medvsa de Manyé (La Secuita - Tarragonès)
Miró (Reus - Baix Camp)
Yzaguirre (El Morell - Tarragonès)
Francisco Simó y cía. (El Morell - Tarragonès)
Casa Mariol (Batea - Terra Alta)
Espinaler (Vilassar de Mar - Maresme)
Falset de Cooperativa Falset Marçà (Falset - Priorat)
Iris de De Muller (Reus - Baix Camp)
Perucchi (Badalona. Barcelonès)
Vermut Montseta
Vermut de Luna
Rofes

Marques europees:

Campari
Cinzano
Martini
Noilly Prat
Carpano
Punt e Mes
Gancia (Canelli, Italia)
Cocchi
Boissiere
Contratto
Cora
Dolin
La Quintinye Vermouth Royal
Mancino (Canelli, Italia)
Martelletti (Cocconato, Italia)
Riserva Carlo Alberto
Del Professore
Stock (Trieste,Italia)

Marques nord-americanes

Atsby (Nova York, NY)
Belsazar (Vermont, VT)
Imbue (Portland, OR)
Ransom (Sheridan, OR)
Sutton Cellars (San Francisco, CA)
Uncouth Vermouth (Brooklyn, NY)
Vya (Madera, CA)

"Fer el vermut"[modifica | modifica el codi]

Vermut servit amb olives

Tradicionalment a Catalunya "anar a fer el vermut" vol dir fer un àpat lleuger al migdia, abans de dinar. Es fa sobretot els dies assolellats de la primavera i l'estiu, a la terrassa d'un bar o petit restaurant, o a casa mateix. El "vermut" és una ocasió social, que sovint es fa amb amics i família.

És un costum molt català. Normalment els adults beuen vermut (amb una mica de sifó i un tallet de llimona) o una mica de cervesa mentre que els petits beuen begudes sense alcohol. S'acompanya amb unes olives per esperar el dinar. El "vermut" era especialment important els diumenges, després de tornar de missa. Els àpats són molt senzills: a part de les olives, que són essencials, també es prenen unes anxoves, patates de xurrer, ametlles salades i cloïsses o escopinyes amb salsa picant.^[2]

Aquesta tradició s'havia perdut una mica, sobretot a les ciutats. Però ha experimentat una forta revifada els darrers 3 anys a tot el territori català, afavorint l'aparició de nous productors de vermut o la recuperació de marques de vermut que havien tancat. Especialment a les ciutats estan proliferant els bars per fer el vermut o vermuteries, que conviuen amb el renovat èxit dels cellers ("bodegues") de tota la vida.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Negroni

Referències[modifica | modifica el codi]

↑ ^1,0 ^1,1 Alonso, Lluís M. «El retorn del vermut: el pare dels grans còctels». Revista. Suplement Regió 7, 26-09-2015, pàg. 9.
↑ Fer el vermut a Barcelona