Postres de músic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Postres de músic
Postre de músic.jpg
Origen
Altres noms Músic
On es menja Catalunya
Detalls
Tipus cuina dels Països Catalans
Ingredient(s) principals fruita seca i moscatell
Modifica dades a Wikidata

Les postres de músic són unes postres tradicionals molt senzilles, consistents a un grapat de fruita seca variada, típicament ametlla marcona i llargada, avellana i pinyons, sovint acompanyat d'un gotet de moscatell. De vegades pot contenir altres fruites seques i fins i tot hi ha versions que inclouen Fruita dessecada, com panses, albercocs o figues. La presentació usual sol ser en un plat de postres, amb el got al mig i els diferents tipus de fruita seca al voltant, separats per tipus. El moscatell es pot substituir per vi ranci o vi dolç.

A algunes comarques catalanes existeix una coca dolça que, segons on, pot anomenar-se coca de músic,[1] postres de músic,[1] nyoca[1] o grana de capellà.[1] Es tracta d'una coca de llauna tradicional que conté fruita seca i que està coberta de fruita seca i sucre.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

Un possible origen d'aquestes postres i del seu nom és, segons la cultura popular, que això és el que se solia oferir als músics de carrer que animaven els pobles.[2] Un altre diferent però no excloent és que això és el que menjaven els músics i en general la gent del món de l'espectacle (cantants, actors, etc.) al teatre mateix, just abans de sortir o potser als entreactes o entre dues aparicions a l'escenari, ja que no tenien temps de menjar tot el sopar a casa i havia de ser alguna cosa frugal, que es pogués menjar de peu o a l'escalfament o darrers assajos i sense tacar-se la roba ni el maquillatge.

Preparacions similars[modifica | modifica el codi]

A Provença (Occitània) el dia de Nadal és típic menjar el que anomenen "13 postres", que consisteix a posar sobre la taula tretze coses diferents, la majoria tipus de fruita seca, encara que hi ha també fruita fresca i altres coses. Aquí, però, cada tipus de fruita seca compta com unes postres diferents.

A la cuina del Magrib és molt habitual comptar amb plates de fruita seca diversa, de vegades compostes amb només fruita dessecada.

Existeixen al mercat bossetes d'aperitius, popularment conegudes com a "barreja", amb fruits secs salats variats, que se solen menjar entre hores o a l'aperitiu. Aquest però, solen contenir pipes de girasol i blat de moro torrat i salat (quicos), que no són presents a les postres de músic. A més, per raons d'unificació de gustos a nivell mundial i de majors marges de beneficis, cada cop és més habitual que continguin altres productes com cacauets amb closca, coco assecat, fruita confitada i trossejada, etc.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Postres de músic[3] és també un recull de contes breus de Jesús M. Tibau i Tarragó, que va guanyar la XXXIX edició del Premi Marian Vayreda de la Ciutat d'Olot.[4] http://www.escriptors.cat/autors/tibaujm/obra.php?id_publi=7873

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Les postres i els pastissos de l'àvia, pàg. 213, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005, ISBN 8497910915
  2. [1], Oficina de Turisme de Catalunya
  3. ISBN 84-9787-151-0
  4. Ajuntament d'Olot
Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Postres de músic .