Avellana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Avellana
Fulles i fruit
Fulles i fruit

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Betulaceae
Gènere: 'Corylus'
Espècie: ''C. avellana''
Nom binomial
Corylus avellana
L.
Avellana
Valor nutricional
mitjà per cada 100 g
Aigua 5 g
Valor calòric 646 kcal
Proteïnes
Glúcids
Lípids
13 g
10 g
62 g
Provitamina A
Vitamina B1
Vitamina B2
Vitamina B6
Vitamina C
Vitamina PP
mg
mg
mg
mg
1 mg
1,1 mg
Ferro
Calci
Magnesi
Fòsfor
Potassi
Sodi
mg
145 mg
mg
mg
630 mg
mg
Fibres
7 g

L'avellana és una nou comestible, fruit de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'allotja la llavor. La closca fibrosa s'asseca durant la maduració.

Nutrició[modifica | modifica el codi]

Té un alt valor nutricional: 16% de proteïnes i 62% d'olis insaturats. A més, conté significatius nivells de tiamina, niacina i alt nivells de calci, fòsfor i potassi.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que a vegades es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any[1] i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades.[1] S'utilitzen amb profusió a pastissos,[1] picades, salses,[1] gelats[1] i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. També es poden usar per a fer oli alimentari.

Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc.

També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata.

A Àustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.

Producció i comercialització[modifica | modifica el codi]

A Catalunya són especialment conegudes l'avellana de la Selva i la de Reus, comarques d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).[2]

L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, però a més pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades.[2] L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.[1]

També es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

  • A l'antiguitat se li van donar nombroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la fertilitat.
  • El grup de rock català Els Pets va fer la cançó Menja avellanes[3] que va sortir al seu disc Fruits sex (1992) i al recopilatori Vine a la festa (1995)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Avellana de la Selva (Girona) a la Generalitat de Catalunya
  2. 2,0 2,1 Avellana de Reus DOP a la Generalitat de Catalunya
  3. Lletra de la cançó

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]