Niacina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicNiacina
Substància químicagrup de substàncies químiques Modifica el valor a Wikidata
Rolvitamina B Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Niacin.png

La niacina, també coneguda com a vitamina PP o àcid nicotínic, és una vitamina hidrosoluble incolora molt abundant a la natura. Pertany al grup de les vitamines B. La seva fórmula química és CHNO₂. La designació vitamina B3 inclou l'àcid nicotínic i també un altre compost, l'amida corresponent a aquest àcid (un grup amino -NH₂ substitueix el grup hidroxil -OH): la nicotinamida o niacinamida, que queda amb la fórmula CHNO.

La niacina és part essencial dels coenzims NAD+, NADH, NADP+ i NADPH. A més té un paper important al metabolisme de les cèl·lules i a la producció d'hormones esteroides a la glàndula suprarenal, que tenen a veure amb el creixement.

L'absència o quantitat insuficient de vitamina B3 a la dieta és causant de la malaltia anomenada pel·lagra.[1]

Diferències fonamentals entre la niacina i la nicotinamida[modifica]

La niacina i la nicotinamida són ambdues considerades vitamina B3 i el seu comportament quant a vitamina és idèntic. Les dues acabaran a formar part del NAD, NADH+, NADP i NADPH* i en són fonamentals, però les seves altres propietats i funcions dintre de l'organisme són diferents. La diferència fonamental està en el que passa a la conversió de niacina a nicotinamida. Per exemple, la niacina ajuda a reduir el colesterol dolent però la nicotinamida no.

Fonts alimentàries[modifica]

La vitamina B3 és abundant a la natura. La forma àcida (niacina, vitamina PP) és més freqüent als vegetals (fruita, llegums, verdures de fulles verdes, tomàquet, pastanaga, espàrrec, bolet, nou, etc.) mentre que la forma amida ho és al món animal (peix blau, aus, fetge, ronyons). L'aminoácid triptòfan, precursor de la niacina, es troba a la carn magra, ous i llet. Com additiu alimentari té la numeració E-375.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niacina

Referències[modifica]

  1. Villalobos, Pilar; Montesinos, Manuel; Roig, Núria; Coto, D. Costa; García, A. Cabacas «Pel·lagra en una adolescent afectada d'anorèxia nerviosa». Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, 77, 1, 2017, pàg. 27–29. ISSN: 1135-8831.