Àcid fòlic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
   Les Vitamines   
Vitamina A
Vitamines B
Vitamina C
Vitamina D
Vitamina E
Vitamina K

L'àcid fòlic,[1] folacina o àcid pteroil-L-glutàmic (la forma aniònica s'anomena folat), també coneguda com a vitamina B9 o vitamina M (o factor de fermentació de Lactobacillus Casei, factor de eluat de norita, vitamina Bc, vitamina B10, vitamina B9, factors R, S i U, i factor SLR),[2] és una vitamina hidrosoluble necessària per a la formació de proteïnes estructurals i hemoglobina (i per això, dels glòbuls vermells). La seva insuficiència en els humans és molt rara. És una vitamina del complex de vitamines B, que es troben en alguns aliments enriquits i de forma sintètica (és a dir, més fàcils d'assimilar). El nom de folat prové de la paraula llatina Folium que significa fulla de l'arbre.

Estructura de l'àcid fòlic

L'àcid fòlic no té activitat coenzimàtica, però la seva forma reduïda sí que en té, l'àcid tetrahidrofòlic, representat freqüentment com FH4. Actua com a transportador intermediari de grups d'un àtom de carboni, especialment de grups formil, que es precisen en la síntesi de purines, composts que es formen a partir de nucleòtids, substàncies presents en l'ADN i en l'ARN, i necessàries per a la seva sintesi durant la fase S del cicle cel·lular, i per tant, per a la divisió cel·lular; també actua en la transferència de grups metenil i metilè.

L'àcid fòlic és efectiu en el tractament d'algunes anèmies i en la psilosis. Es troba en les vísceres dels animals, en les verdures de fulla verda, en els llegums, en els fruits secs i en els grans sencers, com l'ametlla i el llevat de cervesa. L'àcid fòlic es perd en els aliments conservats a temperatura ambient i durant la seva cocció. A diferència d'altres vitamines hidrosolubles, l'àcid fòlic s'emmagatzema al fetge i no és necessari ingerir-lo diàriament.
Les causes de la seva deficiència són la mala alimentació i un dèficit d'hidratació del folat genètic que és asimptomàtic (sense presència de símptomes) fins que la dona es queda embarassada.

Si la dona té suficient àcid fòlic al cos abans de quedar-se embarassada, aquesta vitamina pot prevenir deformacions en la placenta que donarien lloc a l'avort, a defectes de naixement en el cervell (anencefàlia) i a la columna vertebral (espina bífida) del nadó per mal tancament del tub neural en els extrems cefàlics i caudal, respectivament. L'espina bífida, un defecte de naixement en la columna, pot produir la paràlisi de la part inferior del cos, la falta de control de l'intestí i la bufeta, i dificultats en l'aprenentatge. Si el fetus pateix un dèficit d'àcid fòlic durant la gestació també pot patir anèmia megalobàstica, ser prematur o pesar molt poc al néixer. La mare pot patir eclàmpsia, un procés que es tracta d'hipertensió i l'albuminúria. L'àcid fòlic també ajuda a mantenir una matriu sana.

Folat als aliments[modifica | modifica el codi]

Els llegums (llenties, cigrons, etc.), els vegetals de fulla verda com els espinacs i l'escarola, els pèsols, les mongetes seques, els cereals fortificats, els fruits secs i les llavors de gira-sol són fonts riques en àcid fòlic. Alguns cereals per a l'esmorzar són fortificats amb un 25% i fins a un 100% del requeriment diari d'àcid fòlic. La carn és pobra en àcid fòlic, però el trobam en els fetges de carns com la vedella i també en el peix blau.

Història[modifica | modifica el codi]

Una observació clau realitzada per la investigadora Lucy Wills el 1931 va guiar la identificació del folat com a nutrient necessari per prevenir l'anèmia durant l'embaràs. La Dra. Wills demostrà que l'anèmia podia ser revertida amb el llevat de la cervesa. El folat va ser identificat com una substància continguda en el llevat de la cervesa durant els anys 30, i va ser extreta dels espinacs després, el 1941. Va ser sintetitzada per primera vegada en 1946 per Yellapragada Subbarao.

Paper biològic[modifica | modifica el codi]

El folat és necessari per a la producció i manteniment de noves cèl·lules.[3] Això és especialment important durant períodes de divisió i creixement cel·lular ràpid, com la infància i l'embaràs. El folat és necessari per a la replicació de l'ADN. Per aquest motiu, la deficiència de folat dificulta la síntesi i divisió cel·lular, afectant principalment la medul·la òssia, un lloc de recanvi cel·lular ràpid. A causa del fet que la síntesi d'ARN i proteïnes no s'obstaculitza completament, es formen cèl·lules sanguínies llargues o sense forma regular, anomenades megaloblasts, que dóna lloc a l'anèmia megaloblàstica.[4] Tant en nens com en adults es necessita folat per produir cèl·lules sanguínies normals i prevenir l'anèmia.[5]

Bioquímica[modifica | modifica el codi]

En la forma d'una sèrie de components tetrahidrofolats, el folat deriva com a substrat en un nombre de reaccions, i també està involucrat en la síntesi de dTMP (2´-deoxitimidina-5-fosfat) a partir d'UMP (2´deoxiuridina-5-fosfat). Ajuda a convertir la vitamina B12 en una de les seves formes coenzimàtiques i participa en la síntesi d'ADN requerit per a un ràpid creixement cel·lular. Les vies que porten a la formació de tetrahidrofolat (FH4) comença quan el folat (F) és reduït a dihidrofolat (FH2), el qual és reduït a tetrahidrofolat (FH4). La dihidrofolat reductasa catalitza els dos pasos.[6] El metilè tetrahidrofolat (CH2FH4) es forma a partir del tetrahidrofolat amb l'addició de grups metilès d'un dels carbonis donadors: formaldehid, serina o glicina. El metil tetrahidrofolat (CH3FH4) es pot formar a partir de metilè tetrahidrofolat per reducció del grup metilè; el formal tetrahidrofolat (CH3–FH4) és el resultat de l'oxidació del metilè tetrahidrofolat. En unes altres paraules: F → FH2 → FH4 → CH2=FH4 → 1 carboni químic. Un nombre de drogues participa amb la biosíntesi de l'àcid fòlic o tetrahidrofolat. La majoria d'inhibidors de la dihidrofolat reductasa (com la trimetropina i la pirimetamina), les sulfonamides i les drogues utilitzades contra el càncer amb el metrotexat (les dues inhibeixen la folat reductasa i dihidrofolat reductasa). RDA pel folat. 1998.

1998 RDAs for Folate
Homes Dones
19 anys o més 19 anys o més Embaràs Lactància
400 µg 400 µg 600 µg 500 µg
1 µg de folat en els aliments= 0.6 µg d'àcid fòlic de suplements i aliments fortificats.

L'estudi NHANES III, 1998-91 ( The National Health and Nutrition Examination Survey) i la Investigació Continua d'Aliments per Individus (CSFII 1994-96), van indicar que la majoria d'adults no consumeixen la quantitat adequada de folat. Tot i així, el programa de fortificació en Estats Units ha incrementat el contingut d'àcid fòlic consumit en cereals i grans, i com a resultat, la majoria d'adults ara ingereixen quantitats recomanades de folat diàriament.

Dèficit de folat[modifica | modifica el codi]

Una deficiència de folat pot tenir lloc quan les necessitats de nutrients estan augmentant, quan la ingesta de folat és inadequada i quan el cos excreta més folat de l'usual (pèrdues). Algunes investigacions indiquen que l'exposició a rajos ultraviolats incluint les cambres de bronzejat, pot conduir a la deficiència d'àcid fòlic. L'evolució del color de la pell en els humans està particularment controlada per la necessitat de tenir un color obscur en la pell per protegir l'àcid fòlic dels rajos ultraviolats. La deficiència d'àcid fòlic es manifesta amb diarrees, pèrdua de gana i pèrdua de pes. Altres signes addicionals són la debilitat, la llengua adolorida, mal de cap, taquicàrdia, irratabilitat i trastorns de conducta. Les dones amb deficiència de folat que estan embarassades, la majoria tenen nens de baix pes al néixer, prematurs i amb defectes del tub neural. En adults, l'anèmia (macrocítica, megaloblàstica) és un signe avançat de deficiència de folat. En nins, la deficiència de folat pot retardar el creixement.

Embaràs[modifica | modifica el codi]

L'àcid fòlic és important en les dones embarassades (edat fèrtil). La ingesta adequada de folat durant el període preconcepcional, el temps just abans i després de la concepció, ajuda a protegir al nadó contra un nombre de malformacions congènites incloent defectes del tub neural.[7] Els defectes del tub neural resulten d'una malformació de l'espina (espina bífida), del crani i del cervell (anencefàlia). El risc dels defectes del tub neural és significativament reduït quan el suplement d'àcid fòlic és utilitzat com a consum addicional a una dieta saludable abans i durant el primer mes després de la concepció.[8][9] La ingesta de 400 µg diaris d'àcid fòlic sintètic d'aliments fortificats o suplements, ha estat suggerida per evitar aquests defectes. La recomanació diària o el requeriment diari adequat del folat en dones embarassades és de 600-800 µg, quasi el doble recomanat per a dones no embarassades.[10]

Suplements d'àcid fòlic i dèficit emmascarat de vitamina B12[modifica | modifica el codi]

La interacció entre la vitamina B12 i l'àcid fòlic és molt coneguda.[11] El suplement d'àcid fòlic pot corregir l'anèmia associada a la deficiència de vitamina B12. Desafortunadament, l'àcid fòlic no corregeix els canvis en el sistema nerviós causats per la deficiència de vitamina B12. Un dany nerviós permanent podria tenir lloc teòricament si la deficiència de vitamina B12 no és tractada. Per tant, els suplements d'àcid fòlic no poden excedir els 100µg per dia, ja que emmascara els símptomes de la deficiència de vitamina B12.

Riscs per a la salut deguts a l'excés d'àcid fòlic[modifica | modifica el codi]

El risc de toxicitat per àcid fòlic és bastant baix.[12] L'Institut de Medicina ha establert una ingesta màxima tolerable d'1 mg per els adults (homes i dones) i un màxim de 800 µg per a les dones embarassades i lactants menors de 18 mesos d'edat. Els suplements d'àcid fòlic no haurien d'excedir el màxim tolerable per prevenir la deficiència emmascarada de vitamina B12.[13] Les investigacions suggereixen que nivells alts d'àcid fòlic poden interferir en alguns tractaments contra la malària.[14]

Alguns fets i controvèrsies actuals respecte al folat[modifica | modifica el codi]

Fortificació dietària d'àcid fòlic[modifica | modifica el codi]

Des que es va decobrir la interacció entre la deficiència de folat i els defectes del tub neural, el govern i organitzacions de salut a nivell mundial han intensificat les recomanacions a la sumplementació d'àcid fòlic per a les dones que intenten quedar embarassades. Això ha guiat a la introducció de la fortificació en molts de països, on l'àcid fòlic és addicionat a la farina, amb la intenció que cadascú es beneficiï de l'augment dels nivells de folat en sang. Això és controversial, tenint en compte la llibertat sobre el consum de folat i l'efecte emmasacarat de la fortificació del folat sobre l'anèmia perniciosa (deficiència de vitamina B12). Però la majoria dels països del nord i sud d'Amèrica ara fortifiquen la seva farina. En 1996, la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units publicà les regulacions requerides per a l'addició d'àcid fòlic a pans enriquits, cereals, farines, farina de blat de moro, pastes, arròs i altres productes a base de grans.[15][16] Aquesta norma es va fer efectiva en 1998 i va ser específicament dirigida a reduir el risc de defectes del tub neural en nens acabats de néixer.

Cardiopatia[modifica | modifica el codi]

Les concentracions adequades de folat, vitamina B12 o vitamina B6 poden disminuir els nivells en la circulació d'homocisteina, un aminoàcid normalment trobat a la sang. Existeix evidència que un elevat nivell d'homocisteina en sang és un factor independent de risc per a la malaltia cardiovascular i infart.[17] L'evidència suggereix que els alts nivells d'homocisteina poden danyar les artèries coronàries o facilitar que les plaquetes s'agrupin i formin un coàgul.[18] Però no existeix evidència actualment disponible que suggereixi que els nivells d'homocisteina reduïts pel consum de vitamines pugui reduir el risc de malalties cardíaques.

Infart de miocardi[modifica | modifica el codi]

L'àcid fòlic pareix que redueix el risc d'infart. Les revisions indiquen que només en alguns individus el risc d'infart es redueix, però no s'ha establert una recomanació definida respecte a la sumplementació més enllà del diari recomanat actual per prevenir un infart.[19]

Càncer[modifica | modifica el codi]

L'associació entre el folat i el càncer pareix ser complexa.[20] S'ha suggerit que el folat pot ajudar a prevenir el càncer, per la seva participació en la síntesi, reparació i funcionament de l'ADN, el nostre mapa genètic, i una deficiència de folat pot produir un dany a l'ADN que pot conduir a un càncer.[21] Inversament, s'ha suggerit que l'excés de folat pot promoure la iniciació del tumor.[22] Encara que dietes altes en folat estan associades a la disminució del càncer colo-retal, l'associació és més forta pel folat contingut en els aliments que el que prové dels suplements.[23] Un assaig clínic randomitzat en el 2007, va trobar que els suplements amb folat no redueixen el risc d'adenomes colorectals.[24] Un estudi prospectiu en 2006 de 81.922 suecs adults, va trobar que dietes altes en folat provinent dels aliments estava associat a un risc reduït de càncer pancreàtic.[23] La majoria d'estudis epidemiològics suggereixen que dietes altes en àcid fòlic són associades amb una disminució del càncer de mama,[25] però els resultats no són uniformement consistents: un assaig gran d'investigació del càncer va dir que un potent efecte perjudicial de la ingesta alta de folat sobre el risc de càncer de mama, suggerint que la suplementació rutinària de folat no hauria de ser utilitzada com preventiu per al càncer de mama, però l'estudi suec del 2007 va trobar que una ingesta alta de folat estava associada amb una disminució de la incidència del càncer de mama postmenopàusic.[26]

Antifolats[modifica | modifica el codi]

El folat és important perquè les cèl·lules i els teixits es divideixin ràpidament.[3] Les cèl·lules cancerígenes es divideixen ràpidament, i les drogues que interfereixen amb el metabolisme del folat són utilitzades per al tractament del càncer. L'antifolat metrotexat és una droga freqüentment utilitzada per a tractar el càncer, a causa del fet que inhibeix la producció de la forma activa, tetrahidrofolat. Desafortunadament, el metrotexat pot ser tòxic [27][28][29] produint efectes secundaris com la inflamació del tracte digestiu, que dificulta l'alimentació normal. L'àcid folínic és una forma del folat que pot ajudar a rescatar o revertir l'efecte tòxic del metrotexat.[30] No és el mateix que l'àcid fòlic. Els suplements de l'àcid fòlic tenen establerts petits papers en la quimioteràpia del càncer. Hi ha hagut casos d'efectes adversos severs per substitució accidental d'àcid fòlic per àcid folínic en pacients que rebien metrotexat com quimioteràpia del càncer.[31][32] Dosis baixes de metrotexat són utilitzades per a tractar una àmplia varietat de malalties no canceroses com l'artritis reumatoide, lupus, soriasis, asma, sarcoidosis, cirrosis biliar primària i malaltia inflamatòria intestinal.[33] Baixes dosis de metretexat poden depletar les reserves de folat i causar efectes secundaris que són similars a la deficiència de folat. Les dietes altes en àcid fòlic com una suplementació, poden ajudar a disminuir els efectes secundaris del metrotexat, sense disminuir la seva efectivitat.[34][35] Qualsevol persona que ingereixi dosis baixes de metrotexat per problemes de salut, ha de consultar amb el seu metge sobre la necessitat de suplementar amb àcid fòlic.

Depressió[modifica | modifica el codi]

Algunes proves relacionen nivells baixos de folat amb la depressió.[36] Existeixen proves d'assaigs conrolats que suggereixen que utilitzar àcid fòlic a medicaments antidepressius pot tenir beneficis.[37]

Memòria i agilitat mental[modifica | modifica el codi]

En un estudi realitzat durant tres anys a 818 persones majors de 50 anys, sobre la memòria a curt termini, l'agilitat mental i la fluïdesa verbal; es va trobar millora en totes aquelles persones que ingerien 800 µg d'àcid fòlic diari que aquelles que prenien només placebo. L'estudi va ser reportat en The Lancet el 19 de gener del 2007.[38]

Fertilitat[modifica | modifica el codi]

El folat és necessari per a la fertilitat, tant en els homes com en les dones. En els homes, contribueix a l'espermatogènesi. En les dones, per una altra banda, contribueix a la maduració de l'oòcit, en la implantació, en l'addició dels efectes generals de l'àcid fòlic sobre l'embaràs. Per tant, és necessari rebre suficients quantitats a través de la dieta per evitar la infertilitat.[38]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Àcid fòlic a l'Enciclopèdia Catalana
  2. «La ciencia y el hombre».
  3. 3,0 3,1 a b Kamen B (1997). "Folate and antifolate pharmacology". Seminars in oncology 24 (5 Suppl 18): S18-30-S18-39. PMID 9420019.
  4. Fenech M, Aitken C, Rinaldi J (1998). "Folate, vitamin B12, homocysteine status and DNA damage in young Australian adults". Carcinogenesis 19 (7): 1163-71. PMID 9683174.
  5. Zittoun J (1993). "Anemias due to disorder of folate, vitamin B12 and transcobalamin metabolism". La Revue du praticien 43 (11): 1358-63. PubMed (francès)
  6. EC 1.5.1.3
  7. Shaw GM, Schaffer D, Velie EM, Morland K, Harris JA (1995). "Periconceptional vitamin use, dietary folate, and the occurrence of neural tube defects". Epidemiology 6 (3): 219-226. PMID 7619926.
  8. Mulinare J, Cordero JF, Erickson JD, Berry RJ (1988). "Periconceptional use of multivitamins and the occurrence of neural tube defects". Journal of the American Medical Association 260 (21): 3141-3145. PMID 3184392.
  9. Milunsky A, Jick H, Jick SS, Bruell CL, MacLaughlin DS, Rothman KJ, Willett W (1989). "Multivitamin/folic acid supplementation in early pregnancy reduces the prevalence of neural tube defects". Journal of the American Medical Association 262 (20): 2847-2852. PMID 2478730.
  10. PHS Recommendations at CDC
  11. Scott JM (1999 May). "Folate and vitamin B12". Proc Nutr Soc. 2 (58): 441-8. PMID 10466189.
  12. Hathcock JN. (1997). "Vitamins and minerals: efficacy and safety". American Journal of Clinical Nutrition 66 (2): 427-37. PMID 9250127.
  13. Baggott JE, Morgan SL, HaT, Vaughn WH, Hine RJ (1992). "Inhibition of folate-dependent enzymes by non-steroidal anti-inflammatory drugs". Biochemical Journal 282 (Pt 1): 197-202. PMID 1540135.
  14. BBC Folic acid 'hinders malaria drug' 21 October 2006
  15. Malinow MR, Duell PB, Hess DL, Anderson PH, Kruger WD, Phillipson BE, Gluckman RA, Block PC, Upson BM (1998). "Reduction of plasma homocyst(e)ine levels by breakfast cereal fortified with folic acid in patients with coronary heart disease". New England Journal of Medicine 338 (15): 1009-15. PMID 9535664.
  16. Daly S, Mills JL, Molloy AM, Conley M, Lee YJ, Kirke PN, Weir DG, Scott JM (1997). "Minimum effective dose of folic acid for food fortification to prevent neural-tube defects". Lancet 350 (9092): 1666-9. PMID 9400511.
  17. Refsum H, Ueland PM, Nygard O, Vollset SE (1998). "Homocysteine and cardiovascular disease". Annual Review of Medicine 49 (1): 31-62. PMID 9509248.
  18. Malinow MR (1995). "Plasma homocyst(e)ine and arterial occlusive diseases: A mini-review". Clinical Chemistry 41 (1): 173-6. PMID 7813076.
  19. BBC Folic acid 'reduces stroke risks' 31 May 2007
  20. Van Guelpen B (2007). "Folate in colorectal cancer, prostate cancer and cardiovascular disease". Scand J Clin Lab Invest 67 (5): 459–73. doi:10.1080/00365510601161513. PMID 17763182.
  21. Jennings E (1995). "Folic acid as a cancer-preventing agent". Med Hypotheses 45 (3): 297-303. doi:10.1016/0306-9877(95)90121-3. PMID 8569555.
  22. Kim YI (2004). "Will mandatory folic acid fortification prevent or promote cancer?". Am J Clin Nutr 80 (5): 1123–8. PMID 15531657.
  23. 23,0 23,1 Larsson SC, Håkansson N, Giovannucci E, Wolk A (2006). "Folate intake and pancreatic cancer incidence: a prospective study of Swedish women and men". J Natl Cancer Inst 98 (6): 407–13. doi:10.1093/jnci/djj094. PMID 16537833.
  24. Cole BF, Baron JA, Sandler RS et al. (2007). "Folic acid for the prevention of colorectal adenomas: a randomized clinical trial". JAMA 297 (21): 2351–9. PMID 17551129.
  25. Kim YI (2006). "Does a high folate intake increase the risk of breast cancer?". Nutr Rev 64 (10 Pt 1): 468–75. doi:10.1301/nr.2006.oct.468-475. PMID 17063929.
  26. Ericson U, Sonestedt E, Gullberg B, Olsson H, Wirfält E (2007). "High folate intake is associated with lower breast cancer incidence in postmenopausal women in the Malmö Diet and Cancer cohort". Am J Clin Nutr 86 (2): 434–43. PMID 17684216.
  27. Rubio IT, Cao Y, Hutchins LF, Westbrook KC, Klimberg VS (1998). "Effect of glutamine on methotrexate efficacy and toxicity". Annals of Surgery 227 (5): 772-8. PMID 9605669.
  28. Wolff JE, Hauch H, Kuhl J, Egeler RM, Jurgens H (1998). "Dexamethasone increases hepatotoxicity of MTX in children with brain tumors". Anticancer Research 18 (4B): 2895-9. PMID 9713483.
  29. Kepka L, De Lassence A, Ribrag V, Gachot B, Blot F, Theodore C, Bonnay M, Korenbaum C, Nitenberg G (1998). "Successful rescue in a patient with high dose methotrexate-induced nephrotoxicity and acute renal failure". Leukemia & Lymphoma 29 (1-2): 205-9. PMID 9638991.
  30. Branda RF, Nigels E, Lafayette AR, Hacker M. (1998). "Nutritional folate status influences the efficacy and toxicity of chemotherapy in rats". Blood 92 (7): 2471-6. PMID 9746787.
  31. Shiroky JB (1997). "The use of folates concomitantly with low-dose pulse methotrexate". Rheumatic Diseases Clinics of North America 23 (4): 969-80. PMID 9361164.
  32. Keshava C, Keshava N, Whong WZ, Nath J, Ong TM (1998). "Inhibition of methotrexate-induced chromosomal damage by folinic acid in V79 cells". Mutation Research 397 (2): 221-8. PMID 9541646.
  33. Morgan SL, Baggott JE (1995). "Folate antagonists in nonneoplastic disease: proposed mechanisms of efficacy and toxicity". In Bailey LB, Folate in Health and Disease, 405-433. New York: Marcel Dekker. ISBN 0-8247-9280-7.
  34. Morgan SL, Baggott JE, Alarcon GS (1997). "Methotrexate in rheumatoid arthritis: folate supplementation should always be given.". BioDrugs 8 (1): 164-175. Click here to request reprint from publisher
  35. Morgan SL, Baggott JE, Lee JY, Alarcon GS (1998). "Folic acid supplementation prevents deficient blood folate levels and hyperhomocysteinemia during longterm, low dose methotrexate therapy for rheumatoid arthritis: Implications for cardiovascular disease prevention". Journal of Rheumatology 25 (3): 441-6. PMID 9517760.
  36. Coppen A, Bolander-Gouaille C. (2005). "Treatment of depression: time to consider folic acid and vitamin B12". Journal of Psychopharmacology 19 (1): 59-65. PMID 15671130.
  37. Taylor MJ, Carney SM, Goodwin GM, Geddes JR. (2004). "Folate for depressive disorders: systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials". Journal of Psychopharmacology 18 (2): 251-6. PMID 15260915.
  38. 38,0 38,1 The importance of folate, zinc and antioxidants in the pathogenesis and prevention of subfertility. Ebisch IM, Thomas CM, Peters WH, Braat DD, Steegers-Theunissen RP