Colza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuColza
Brassica napus Modifica el valor a Wikidata
(MHNT) Brassica napus - Habit.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli de colza Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitsíliqua Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
TribuBrassiceae
GènereBrassica
EspècieBrassica napus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

La colza (Brassica napus) és una planta amb flor groga de la família Brassicaceae. És la tercera font més abundant d'oli vegetal i la segona font de proteïna més gran del món.[1]

Descripció[modifica]

Camp de colza, amb Montserrat intuint-se al fons

És una varietat de nap que es conrea per les seves llavors, de les que s'extreu principalment oli. Conté naturalment una quantitat apreciable d'àcid erúcic. La canola és un grup de cultivars de colza que han estat criats amb nivells molt baixos d'àcid erúcic i són especialment apreciats per al seu ús com a alimentació humana i animal. És freqüent al Canadà. En anglès és freqüent anomenar canola a qualsevol espècie de colza cultivada.[2]

És una planta anual de 0,3 a 1 metre d'alçada, fulles de 5 a 40 cm, floració a principi de primavera amb flors grogues, i fruit en silíqua de 5 a 7 cm que té diverses llavors d'1,5 a 2 mm de diàmetre.

Conreu[modifica]

Es pot conrear en climes bastant freds i no excessivament plujosos. En climes d'influència mediterrània se sembra al principi de la tardor mentre en els continentals es fa a la primavera.[3]

Usos[modifica]

De les llavors es produeix l'oli de colza. Com a subproducte s'obté un turtó ric en proteïna dedicat a l'alimentació animal. L'oli pot ser destinat a combustible (biodièsel).[4]

És una planta molt mel·lífera.

Per millora genètica s'obtenen varietats amb molt poc contingut d'àcid erúcic (varietats doble zero), que és lleugerament tòxic.

Referències[modifica]

  1. «Regulation (EC) No 1881/2006 as regards maximum levels of erucic acid and hydrocyanic acid in certain foodstuffs» (en anglès). eur-lex.europa.eu. [Consulta: 21 abril 2021].
  2. «Oilseeds: World Markets and Trade». Arxivat de l'original el 8 February 2012. [Consulta: 17 febrer 2012]. Arxivat 8 de febrer 2012 a Wayback Machine.
  3. Alford, David V. Biocontrol of Oilseed Rape Pests (en anglès). John Wiley & Sons, 2008-04-15. ISBN 978-1-4051-7156-4. 
  4. Bonjean, Alain. P.; Dequidt, Céline; Sang, Tina; Groupe Limagrain «Rapeseed in China». OCL, 23, 6, 2016-11-XX, pàg. D605. DOI: 10.1051/ocl/2016045. ISSN: 2272-6977.