Brassica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBrassica
Brassica rapa plant.jpg
Brassica rapa
Planta
Tipus de fruit Síliqua
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Brassicales
Família Brassicaceae
Gènere Brassica
Linnaeus, 1753
Modifica dades a Wikidata

Brassica és un gènere de plantes amb flors de la família de la col (brassicàcia). Conté més espècies rellevants en agricultura que cap altre gènere de plantes. Hi ha des de males herbes fins a híbrids i varietats hortícoles. La majoria són plantes anuals però també n'hi ha de biennals o petits arbusts. El gènere Brassica és natiu de l'oest d'Europa, les zones de clima mediterrani i regions de clima temperat d'Àsia.

Usos[modifica | modifica el codi]

S'aprofita quasi totes les parts segons les espècies, així l'arrel del nap la tija en el cas del (kohlrabi), les fulles en (col de cabdell, col de Brussel·les), flors (coliflor, bròquil), i llavors com la mostassa o l'oli de llavors Colza). Algunes cols són ornamentals.

Les espècies d'algunes Brassica serveixen d'aliment per alguns lepidòpters.

Degut a la seva importància agrícola les plantes de Brassica han estat objecte de molt interès científic. La relació estreta entre 6 importants espècies (Brassica carinata, B. juncea, B. oleracea, B. napus, B. nigra and B. rapa) està descrita en la teoria del Triangle U.

Es considera que les espècies de Brassica tenen un valor nutricional molt alt, ja que proporciones gran quantitat de vitamina C i fibra dietètica a més de contenir propietats anticanceroses, antibacterians i antivirals: 3,3'-diindolilmetà, sulforafà i seleni.

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

Hi ha un cert desacord científic en la classificació del gènere Brassica. Als Països Catalans es presenten com autòctones o naturalitzades les marcades amb ∗[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990