Colrave

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuColrave
Brassica oleracea var. gongylodes
Koolrabi.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
GènereBrassica
EspècieBrassica oleracea
VarietatBrassica oleracea var. gongylodes
A.Braun
Modifica les dades a Wikidata

La colrave (Brassica oleracea var. gongylodes) és una varietat mengívola de la col del gènere Brassica.[1]

Colrave porprada

Tot i que es troba també les paraules colirave col-i-nap col-rave, el Termcat proposa la versió sense «i» o guionet.[2]

La seva producció està sotmesa al «Reglament d'inscripció de varietats d'espècies hortícoles» de 1986, modificat el 2006.[3]

És una planta biennal, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc o porpra. Segons les variants, el nap és de color quasi blanc, verd clar fins a blau porprat. El bulb, botànicament parlant no és pas un tubercle però un creixement secundari de l'hipocòtil,[4] sota el qual creix l'arrel mestra. El primer any forma el pseudobulb, l'any següent damunt el bulb es desenvolupa una tija que porta les flors.

100 g de bulb fresc contenen 91,6 g d'aigua, 1,9 g de proteïna, 0,1 g greix, 3,8 g de glúcids i 1,4 g de fibra alimentària. Els bioelements principals són potassi (380 mg), calci (70 mg), fòsfor (50 mg), magnesi (45 mg) i ferro (0,9 mg). De més contenen vitamina C (65 mg), vitamina A (carotè, 0,2 mg), vitamina B1 (0,05 mg), vitamina B2 (0,05 mg) i niacina (1,8 mg). Porta 103 kJ o 24 kcal d'energia. El gust rau al contingut de sucres, d'àcids màlics i cítrics i de glucosinolat. A les fulles, el contingut de vitamina C és cent cops superior, el de calci i ferro deu cops superior.

Ús culinari[modifica]

La colrave és una crucífera molt popular a la cuina alemanya on el bulb és menja a centenars de variants: fresca i ratllada en amanides, estofada (sola o amb safanòries, en puré, buidada i farcida de carn, de peix, de crangon crangon, de formatge… El seu gust suau –amb una olor de col força discret– permet una combinació amb moltes preparacions amb gusts més pronunciats. Quan són molt fresques, les fulles, i sobretot les fulles interiors, més suaues amb tiges menys llenyoses, es mengen en amanides, o picolades a la manera de julivert per a donar, per exemple, un accent de color a la sopa de colrave.

Receptes[modifica]

A la cuina catalana contemporània és poc popular: el Corpus de la Cuina Catalana no menciona cap recepte.[5] El moviment de la cuina ecològica va tornar a descobrir «el parent més desconegut de les cols»[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Colrave
  1. «colrave». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vallès i Xirau, Joan. Termcat. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, 2009-2014 (Diccionaris en Línia). 
  3. «163332 Ordre APA/2861/2006 d'11 de setembre, per la qual es modifica el Reglament d'inscripció de varietats d'espècies hortícoles.(BOE 224 de 19-9-2006», Butlletí Oficial de l'Estat, 2 d'octubre de 2006, pàgines 2659-2660
  4. «Brassica oleracea», Botànica agrícola i forestal, Universitat de Lleida [Consulta el 6 d'abril de 2013]
  5. AA.VV.. Corpus de la Cuina Catalana. Barcelona: Institut Català de la Cuina, 2006, p. 514 pàgines. 
  6. Alcolado, Maria. «La colrave, el parent més desconegut de les cols», 23-01-2012.