Sic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «SIC».

L'adverbi sic (del llatí sic, així)[1] s'utilitza en els escrits, generalment entre parèntesis[2] o claudàtors[3][4] per indicar que la paraula o la frase que el precedeixen és literal, encara que pugui semblar incorrecta.[5]

S'utilitza quan es reprodueixen errors, tipogràfics o de qualsevol altra mena, o inconveniències en citar textos, per tal d'informar al lector que l'ús indegut es troba a la font original i no és obra d'aquell que cita.[1] L'ús més freqüent és aquest, on amb freqüència es tracta de mostrar una debilitat, una falta ortogràfica, una ortografia antiga o un judici desgavellat. Nogensmenys, també es pot utilitzar quan apareixen paraules poc comunes la grafia de les quals és similar a d'altres molt conegudes, i es vol evitar que el lector les interpreti com a errors.

Per exemple:

  • «Venència (sic) no és Venècia»
  • «L'adsorció (sic) es realitza amb carbó actiu».
  • «la corrupció són “deu o quinze casos aïllats” [sic]»[6]
Vegeu Sic en el Viccionari, el diccionari lliure.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sic». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4ª edició), p. 848. ISBN 9788441225169. 
  2. Garner, Bryan A. «sic». A: A Dictionary of Modern Legal Usage (en anglès). Oxford University Press, 2001, p. 806-807. ISBN 9780195142365. 
  3. «sic». Diccionari normatiu valencià. [Consulta: 17 desembre 2018].
  4. AA.VV. Júlia​ Azcunce (coord.). Normes d'estil bàsiques de cercle d'art (pdf). [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, novembre 2017, p. 3. 
  5. «Sic». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Bassas, Antoni «Rajoy i l’apoteosi del cinisme polític». Ara, 05-06-2018.