Antoni Bassas i Onieva

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Antoni Bassas)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Bassas
Antoni Bassas.jpg
Antoni Bassas el 2007
Dades biogràfiques
Naixement Antoni Bassas i Onieva
9 de novembre de 1961 (1961-11-09) (56 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Educació Ciències de la Informació (UAB)
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista i presentador de televisió
Ocupador Ara
Catalunya Ràdio
Premis i reconeixements

Twitter: antonibassas IMDB: nm1772491
Modifica dades a Wikidata

Antoni Bassas i Onieva (Barcelona, 1961) és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 9 de novembre del 1961[1] al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut.[2] Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporà a Televisió de Catalunya com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara.[3]

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Activitat a la ràdio[modifica | modifica el codi]

Antoni Bassas dirigint el programa El matí de Catalunya Ràdio

El 1978, als setze anys, va començar a col·laborar a Radio Joventut i després 1981 va començar a treballar a Ràdio Barcelona. Hi dirigia els programes Àrea de gol i El contestador. Aquell mateix any es va integrar a l'equip de retransmissions del programa Futbol en català, dirigit per Joaquim Maria Puyal.[2] Va treballar amb ell durant catorze anys, en més de 800 retransmissions esportives dels partits del Futbol Club Barcelona.[2] Fins al 1985 el programa s'emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Ràdio.

Les retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conèixer els grans esportistes del Barça, de conèixer països i de viure experiències que narra al llibre A un pam de la glòria, on aplega records dels seus catorze anys en el món esportiu, un període en què el FC Barcelona va guanyar la Copa d'Europa de futbol, a l'Estadi de Wembley, de Londres, i quatre lligues.[1]

Sense abandonar Catalunya Ràdio, el 1995 va fer un tomb a la seva carrera quan va canviar les retransmissions esportives per la informació general, social i política, i va assumir la direcció del programa estrella de l'emissora: El matí de Catalunya Ràdio.[2] Durant aquests catorze anys, va entrevistar els presidents espanyols González, Aznar i Zapatero, així com diverses personalitats com ara el Dalai Lama, Mikhaïl Gorbatxov o Woody Allen. Durant aquestes catorze temporades, Bassas emeté el seu programa des de Madrid, València, Bilbao, San Sebastià, París, Londres, Roma, Frankfurt, Berlín, Nova York, Guadalajara (Mèxic), Quito, Maputo, Marràqueix, entre altres ciutats.[cal citació]

Bassas va ser, a més, un dels creadors de la versió radiofònica d'Alguna pregunta més?,[2] pel qual va guanyar un Premi Ondas el 1997.

El 27 de juny de 2008, malgrat ser líder d'audiència durant catorze temporades seguides amb El matí de Catalunya Ràdio, Antoni Bassas va anunciar que n'abandonava la direcció i presentació al final de la temporada (18 de juliol) per desavinences amb la direcció de l'emissora a l'hora de planejar la renovació.[4]

Els darrers minuts del seu últim programa, Bassas es va acomiadar amb la cançó de Lluís Llach «Un núvol blanc». Abans va dir: «Si la classe política catalana no aguanta un programa com aquest, és que tenim una cultura democràtica molt justeta».[5] Des de llavors, ha col·laborat en alguns programes radiofònics, com El club de la mitjanit i El suplement de Catalunya Ràdio.[6]

Activitat a la televisió[modifica | modifica el codi]

Entre el 1988 i el 1991 va presentar a TVC el concurs Tres pics i repicó, a més de ser-ne guionista.[2] Entre el 1992 i el 1993, el debat Polèmic. També ha estat guionista d'El joc del segle, La Lloll i El show de la Diana. El 1999 va codirigir i presentar Aquest any, cent!, una sèrie que va repassar la història del FC Barcelona, que aquell any celebrava el centenari.[2] Va tornar a TVC el 2003, com a director i presentador d'una sèrie d'entrevistes en profunditat anomenat A contracorrent. Del 2006 al 2009 va col·laborar setmanalment a El club, d'Albert Om, amb qui participaria el 2010 en el programa El convidat.[7]

Com a part de la reforma de les corresponsalies que havia planificat la cadena,[8] Bassas s'incorporà l'any 2009 a la delegació que té TVC als Estats Units, en substitució d'Albert Elfa, just després de les eleccions presidencials nord-americanes. Bassas va dur aquesta tasca a la capital dels Estats Units fins al 30 de juny de 2013, moment en què va donar pas a Esteve Soler, que estarà provisionalment a la corresponsalia fins que s'hi incorpori Raquel Sans, el gener del 2014.[9] La temporada 2013 – 2014 col·labora al magazín de tardes de TVC Divendres, on valora un cop per setmana l'actualitat de Catalunya.[10]

Activitat a la premsa[modifica | modifica el codi]

Esmorzar-entrevista d'Antoni Bassas amb Ada Colau, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el diari Ara durant la campanya de les eleccions municipals de 2015.

Bassas va implicar-se amb el diari Ara des del seu naixement com a articulista i accionista.[11] Després de la seva etapa com a corresponsal de TVC a Washington DC, a l'estiu de 2013, va incorporar-se a l'equip directiu del diari.[2] És el director audiovisual del diari i partir del març de 2014 va dirigir i presentar un programa de televisió en línia titulat AraBassas.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva carrera periodística, Antoni Bassas ha rebut diversos premis, com l'Ondas per l'espai d'humor Alguna pregunta més? (1997), Òmnium Cultural al programa El matí de Catalunya Ràdio (1998), Millor Periodista Esportiu pel programa de TVC Aquest any, cent! (1999), el Premi Nacional de Periodisme, atorgat per la Generalitat de Catalunya (2001), Ràdio Associació al Millor Professional pel conjunt de la seva trajectòria (2001), Fundació Lluís Carulla (2004), el Premi Nacional de Radiodifusió (2005) i Protagonistas (2008).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Antoni Bassas i Onieva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Antoni Bassas, la nova veu de l'ARA». Ara, 14-07-2013.
  3. «Antoni Bassas, a Washington per a TV3». Avui [Barcelona], 5 setembre del 2008, pàg. 60 [Consulta: 5 setembre del 2008].
  4. «Antoni Bassas deixa El Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció». Vilaweb, 27 juny del 2008. [Consulta: 27 juny del 2008].
  5. «Bassas s'acomiada del 'Matí de Catalunya Ràdio'». Vilaweb, 18 juliol del 2008. [Consulta: 18 juliol del 2008].
  6. «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
  7. «Blog d'El convidat». Televisió de Catalunya.
  8. «Antoni Bassas serà el corresponsal de TV3 a Washington l'any que ve». El Punt [Girona], 5 setembre del 2008, pàg. 45 [Consulta: 5 setembre del 2008].
  9. «Raquel Sans serà la nova corresponsal de TV3 a Washington». 324.cat, 25-03-2013.
  10. Romagosa, Esther. «TV3 se suma al concurs musical amb 'Oh Happy Day' per les nits de dissabte». Empordà.info. ACN, 05-09-2013.
  11. «Antoni Bassas serà accionista del diari 'Ara', que apareixerà el 28 de novembre». Europa Press.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]