Josep Maria Solé i Sabaté

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Maria Solé i Sabaté
Josep M. Solé i Sabaté.jpg
Solé i Sabaté al MHC el 2001
Nom original Josep María Solé i Sabaté
Dades biogràfiques
Naixement 1950
Lleida, Segrià
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Museu d'Història de Catalunya
Interessos Guerra Civil Espanyola
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.[1] També ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió, amb tertúlies sobre l'actualitat o sobre la història recent de Catalunya.[2]

Biografia[modifica]

És catedràtic en història contemporània per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Actualment exerceix de professor d'Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Va obtenir el Premi de Recerca del Congrés de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l'exili (1985-1991). Va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya, entre el 1996 i el 2000. L'any 2006 la Generalitat el va nomenar coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.[3] El 10 d'octubre de 2011 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, en substitució d'Albert Turull.[4][5]

Va ser el director i presentador del programa de ràdio Postres de músic, un programa de tertúlies sobre l'actualitat política i cultural de Catalunya a Catalunya Ràdio, fins que el van fer fora, l'any 2004.[6] El 2009 torna a Catalunya Ràdio com a col·laborador del programa En guàrdia.

Publicacions destacades[modifica]

  • Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975), junts amb Joan Villarroya i Font, (1993)[7]
  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents.
  • «Sine ira et studio (Tàcit, “sense ira ni parcialitat”)» (2008)[8]

Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Solé i Sabaté». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
  3. S.N., «Solé i Sabater, coordinador general del Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre», TV3, 9 de novembre de 2006
  4. David Marín, «Solé i Sabaté dirigeix l'IEI», El Punt Avui, 11 d’octubre 2011, pàgina 43
  5. «Josep M. Solé i Sabaté, nou director de l'IEI», Vilaweb, 10 d’octubre 2011
  6. Mossen Tronxo, «Declaracions de Josep Maria Solé i Sabaté», Racó Català, 9 de setembre de 2004
  7. Barcelona, Curial Edicions Catalanes, 1993, pàgines 246, ISBN 9788472569577
  8. Sine ira et studio, Gimbermat, 2008, volum 50, pàgines 13-27, ISSN 0213-0718