Lleida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLleida
Flag of Lleida.svg Escut de Lleida
Escut de Lleida Modifica el valor a Wikidata
LLEIDA AMB LA SEU VELLA AL CENTRE.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Lérida OSM 01.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 37′ 00″ N, 0° 38′ 00″ E / 41.6167°N,0.6333°E / 41.6167; 0.6333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total138.956 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat654,53 hab/km²
Llar1.180 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicilleidatà, lleidatana Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície212,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre i Noguerola Modifica el valor a Wikidata
Altitud155 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLleida
Dades històriques
AnteriorIlerda Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
PatrociniAnastasi de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDijous i dissabte
Festa majorSant Anastasi i Sant Miquel
Organització política
• Paer en cap Modifica el valor a WikidataMiquel Pueyo i París Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25001–25008 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE25120 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT251207 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpaeria.es Modifica el valor a Wikidata

Lleida (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en català nord-occidental) és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida. El seu extens terme municipal, el més gran i poblat de la comarca, és format per la ciutat, les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs i 56 partides; les més properes a la ciutat conformen l'Horta de Lleida.[1] Es troba dins de l'àmbit funcional de Ponent. La ciutat de Lleida té 138.956 habitants (dades Idescat 2019).[2]

El principal motor de l'economia lleidatana és el sector de serveis (72,7% del VAB de 2017), seguit de la construcció (5,2%), la indústria (21%) i l'agricultura (1,1%).[3] La ciutat acull monuments històrics com ara la Seu Vella o el Castell de Gardeny, els quals son visitats cada any per milers de turistes.[4]

Geografia

Localització

La ciutat és al voltant d'un turó esglaonat situat a la vora del riu Segre. Aquest turó és conegut com el Turó de la Seu, on es troba el conjunt monumental de la Seu Vella. Se situa a 154,65 msnm (al pòrtic de la Seu Nova). El terme municipal és situat a ponent dels Països Catalans, a la Depressió Central, al Pla de Lleida. S'estén a banda i banda del riu Segre, única via fluvial del municipi juntament amb el riu Noguerola.

Almacelles, Alpicat, Gimenells i el Pla de la Font i Tamarit de Llitera Torrefarrera i Torre-serona Alcoletge i Corbins
Alcarràs Rosa dels vents Els Alamús i Bell-lloc d'Urgell
Alfés, Montoliu de Lleida i Sudanell Albatàrrec i Aspa Artesa de Lleida i Torregrossa

Districtes i entitats de població

Entitat de població Habitants
Basses d'Alpicat, les 817
Butsènit 891
Gualda 863
Lleida 132.055
Llívia 1.306
Raimat 495
Sucs 580
Torres de Sanui, les 849
Font: Idescat

Població

La ciutat de Lleida té 138.956 habitants, amb una àrea metropolitana de 202.413 habitants (2016), és la vuitena en importància de l'àmbit catalanoparlant,[5] i la sisena de Catalunya quant població.[6] El terme municipal té 212,30 km².[2][7]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
874 1.201 1.180 2.353 10.390 19.627 20.369 21.885 21.432 24.531

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
38.165 38.868 41.464 52.849 63.850 90.884 109.573 111.825 112.282 112.282

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
112.035 112.207 112.194 115.000 119.935 125.677 131.731 137.387 139.834
139.176

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
138.144
137.856 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Clima

Clima de Lleida

El clima és continental, o més específicament continental de forta influència mediterrània, i sobre el qual la seua situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid a l'estiu, i humit a la tardor i l'hivern, amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16 °C i oscil·lacions que van entre els 38 °C de l'estiu a una mitjana de 0 °C a l'hivern.

Les precipitacions són escasses i irregulars, i són habituals els bancs de boira per la seua situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.

El 7 juliol de 2015 es va registrar el rècord de màxima temperatura amb 43,1 °C,[8] i durant la fredorada de gener de 1985 la ciutat va patir temperatures inferiors als 0 °C durant vuit dies consecutius, entre el 6 i el 13 de gener. En particular, el 8 de gener de 1985 el terme municipal registrava el rècord de mínima temperatura amb entre -14,2 °C[9] i -18,0 °C,[10] segons les zones.

Dades climàtiques a Lleida
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 23.5
(74.3)
23.4
(74.1)
28.5
(83.3)
33.0
(91.4)
35.0
(95)
43.4
(110.1)
43.1
(109.6)
40.8
(105.4)
37.2
(99)
32.5
(90.5)
26.0
(78.8)
20.6
(69.1)
43.4
(110.1)
Màxima mitjana °C (°F) 10.0
(50)
13.8
(56.8)
18.3
(64.9)
20.7
(69.3)
25.0
(77)
29.8
(85.6)
33.0
(91.4)
32.4
(90.3)
27.8
(82)
22.0
(71.6)
14.9
(58.8)
9.8
(49.6)
21.5
(70.7)
Mitjana diària °C (°F) 5.5
(41.9)
7.7
(45.9)
11.3
(52.3)
13.7
(56.7)
17.9
(64.2)
22.3
(72.1)
25.2
(77.4)
24.9
(76.8)
20.9
(69.6)
15.9
(60.6)
9.7
(49.5)
5.7
(42.3)
15.0
(59)
Mínima mitjana °C (°F) 0.9
(33.6)
1.6
(34.9)
4.2
(39.6)
6.7
(44.1)
10.8
(51.4)
14.7
(58.5)
17.4
(63.3)
17.4
(63.3)
13.9
(57)
9.7
(49.5)
4.4
(39.9)
1.5
(34.7)
8.6
(47.5)
Mínima rècord °C (°F) −14.2
(6.4)
−7.6
(18.3)
−7.0
(19.4)
−2.2
(28)
0.5
(32.9)
6.0
(42.8)
9.5
(49.1)
7.1
(44.8)
3.7
(38.7)
−1.5
(29.3)
−7.5
(18.5)
−9.5
(14.9)
−14.2
(6.4)
Precipitació mitjana mm (polzades) 26
(1.02)
15
(0.59)
21
(0.83)
39
(1.54)
42
(1.65)
27
(1.06)
12
(0.47)
18
(0.71)
41
(1.61)
43
(1.69)
30
(1.18)
24
(0.94)
342
(13.46)
Mitjana de dies de precipitació 4.2 2.6 3.5 5.4 5.5 3.5 1.8 2.4 3.8 4.8 4.4 4.1 46.2
Mitjana de dies de neu 0.6 0.2 0.2 0 0 0 0 0 0 0 0 0.2 1.2
Humitat relativa mitjana (%) 81 71 62 59 58 53 52 56 63 73 80 84 66
Mitjana mensual d'hores de sol 116 162 226 248 282 321 356 319 256 195 135 96 2.712
Font #1: amet.es[11]
Font #2: amet.es (valors extrems, 1920–2019)[12]

Història

Article principal: Història de Lleida
El claustre de la Seu Vella
Capitell de la Seu Vella

La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder ecconòmic i polític: la fortalesa andalusina de la Suda de Lleida) i la mesquita, i més tard la catedral de la Seu Vella. El turó era, sobretot, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar de ser útils amb l'arribada de la Revolució Industrial i demogràfica del segle xix. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, tot incorporant el riu Segre i la via del tren.

De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la Península Ibèrica. D'aquesta manera, Iltirta passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital ilergeta i estava situada en un turó a la vora del riu Sicoris. Fou elegida pels legats de Pompeu, Afrani i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC. Els legats tenien cinc legions a Ilerda. Ilerda fou assetjada per Juli Cèsar, que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar, fins que la ciutat es va rendir. Afrani i Petreius van quedar lliures per la generositat de Juli Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'Imperi Romà fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments. La ciutat fou atacada el 449 pels bagaudes[13] liderats per Basili, aliats amb el rei sueu Requiari.[14]

Estàtua d'Indíbil i Mandoni, grup escultòric representant aquests caps ilergetes

Entre els anys 712 i 714, paral·lelament a la conquesta àrab de la vall de l'Ebre, les tropes islàmiques ocuparien Lleida. Amb la conquesta dels omeies, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els regnes cristians del nord peninsular, que estan en procés de formació.

La història de Lleida sota el domini musulmà és ben poc coneguda. El 801 Lluís el Pietós, el mateix any que conquereix Barcelona, intentarà infructuosament conquerir-la. Després serà reconstruïda per la família Banu Qassi, que governarà la ciutat i el seu territori fins a la fragmentació del califat de Còrdova el 1035. A partir d'aquesta data, Lleida, governada per la família dels Tugíbides, formarà un regne taifa independent, a vegades és tributari del de Saragossa i unes altres paga tributs als comtes de Barcelona a mesura que la línia fronterera que la separa del món cristià se l'hi apropa més i més.

L'any 942, una ràtzia hongaresa travessà saquejant els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona;[15] arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Làrida, on foren derrotats (setge de Làrida) per l'exèrcit musulmà,[16] i en la seva fugida per traspassar els Pirineus van ser derrotats en la Batalla de Baltarga[17] per les hosts conjuntes catalanes i provençals.

Castell de la Suda

Només a tall d'exemple, cal esmentar que Balaguer és conquerida el 1105 i Saragossa el 1118 per part d'Alfons el Bataller. Finalment, després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1149, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol III d'Urgell.[18] Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents del Pallars, del Comtat d'Urgell, de la Ribagorça i de Barcelona. Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda, servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal i per la seva situació geogràfica s'integrarà dins una doble nova xarxa de rutes econòmiques. Una de nord a sud, estructurada als voltants dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Una altra d'est a oest cap a les terres aragoneses, de la qual durant un cert temps dependrà tant monetàriament com eclesiàstica, i d'aquí cap a Tortosa, Barcelona i Santiago de Compostel·la. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades. A més, dins l'ordenament jurídic feudal, el 1150 es concedeix a Lleida una carta de poblament amb amples drets i llibertats. El 1197, Pere I li dona la categoria de municipi i el 1264 Jaume el Conqueridor li atorga el privilegi de concessió de la Paeria.[19] Juntament amb Cervera, és una de les dues ciutats del Principat que té paeria en comptes d'ajuntament o casa de la vila. Gairebé trenta anys després, el seu fill Jaume el Just li concedeix el 1297 l'Estudi General de Lleida, assimilable a la universitat contemporània.

Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642, però va caure en mans estrangeres després del setge de 1644, i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins a Balaguer i Camarasa, per a poder reconquerir la ciutat el 1646 i 1647, però, sense èxit.

Setges

Segurament a causa de la seva posició geogràfica estratègica, la ciutat ha patit tota una sèrie de setges al llarg de la seva història:

Vegeu també: Batalla de Lleida

Segle XVIII

Durant la Guerra de Successió espanyola, poc després de la presa de Barcelona, l'ofensiva aliada per ocupar els Països Catalans continua. Lleida cau en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre de 1705.[20] Resolta la Batalla d'Almansa amb la consegüent victòria del bàndol borbònic, s'inicia l'ocupació de tot el territori, i Lleida n'esdevé un primer objectiu.[21] La ciutat cau l'11 de novembre de 1707 després d'un mes de setge. Com a represàlia, Felip V ordena la destrucció de La Seu Vella i en signa l'ordre el 1746, però llur defunció n'evita finalment l'enderroc i el nou règim la converteix en caserna militar, cosa que obliga els lleidatans a construir una nova catedral. El nou temple, la Catedral Nova, es va construir unes dècades més tard a la zona baixa de la ciutat. Totes les edificacions que envoltaven l'antiga catedral foren enderrocades per l'exèrcit borbònic. Així, pràcticament tot el barri de La Suda i les edificacions fora muralla més properes, convents i monestirs inclosos, foren enrunades com a càstig per als lleidatans i per convertir el terreny en perímetre militar de seguretat.[22]

Segle XIX

El 1860 hi arriba el ferrocarril, cosa que permetrà comunicar la capital del Segrià amb Saragossa i amb la línia Tarragona-Barcelona. Arran de l'arribada del tren a la ciutat hi arriba també la fotografia. Les muralles medievals s'enderroquen amb l'alcalde Manuel Fuster, es projectà el Parc dels Camps Elisis (que inaugurà el paer en cap Josep Sol el 1863), i s'assentaren les bases del model urbanístic actual de Lleida.[23]

Segle XX

Monument a les víctimes del Liceu Escolar a l'avinguda Blondel

El 2 de novembre de 1937 durant la Guerra Civil espanyola la ciutat patí un dur bombardeig obra de l'exèrcit colpista,[24] mitjançant aviació italiana i nazi, que passà a la fama per la seva cruesa amb casos com el del Liceu Escolar de Lleida, on 48 infants i diversos professors foren assassinats.[25] Igualment tràgica fou la pèrdua de centenars de vides innocents, la gran majoria de les quals es troben documentades.[26]

El 3 d'abril del 1938, després d'un setge i intensos combats, les tropes marroquines del general Franco conquerien Lleida. Començava una trista i fosca època de repressió,[27] deportacions a camps d'extermini nazis[28] i judicis sumaríssims.[29] Un total de 10.355 lleidatans van ser represaliats, i 389 foren executats pels consells de guerra del franquisme.[30]

Un cop pràcticament eliminada així la resistència física, es procedí a continuació a intentar negar la identitat catalana de Lleida. Així, un grup liderat per Eduardo Aunós implantaven el leridanismo.

Article principal: Leridanismo

Eduardo Aunós fou durant la dictadura de Primo de Rivera ministre de Treball, Comerç i Indústria (1925-1930).[31] Admirador del règim feixista italià, va tractar d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creació d'un Codi de Treball (1926) i l'Organització Corporativa Nacional (1928). Després de la caiguda de Miguel Primo de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblança del Partit Nacional Feixista italià, però li van mancar suports. Més tard, fou ministre de Justícia franquista i, ja en democràcia, imputat per l'Audiència Nacional d'Espanya en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil espanyola i en els primers anys del règim, tot i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[32][33][34]

L'objectiu d'Aunós i els seus era doble, d'una banda es pretenia que Lleida fos traspassada a l'Aragó i de l'altra introduir entre la població lleidatana un sentiment de rebuig envers Barcelona. Aquest moviment es reconvertí al final de la dictadura i primers anys de la democràcia en el lleidatanisme, que ja no intentava assimilar Lleida a l'Aragó i es conformava a intentar segregar les Terres de Ponent de Catalunya, afirmant que Lleida era una província singular i difonent idees antibarcelonines. El punt àlgid d'aquest grup fou els anys 1983 i 1984, en què existí l'efímer i ultradretà Partit Lleidatà.[35][36]

Durant tot el franquisme, però sobretot durant els anys 1960 i 1970, Lleida va rebre un gran nombre de persones vingudes essencialment del sud d'Espanya, cosa que va fer que creixés més que mai. Barris com el Secà de Sant Pere i els Magraners es van fundar arran de la immigració espanyola.

Economia

Lleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen. Aquesta situació explicaria, en part, el perquè del major desenvolupament d'indústries agroalimentàries del que és un dels centres més importants de Catalunya i fins i tot d'Europa. Empreses com San Miguel, Nanta, Vall-Companys, el Grup Alimentari Guissona, Indra o Ros Roca hi tenen factories. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tot l'àmbit funcional de Ponent i bona part de la Franja de Ponent. Lleida és un important nucli de serveis i és la ciutat de referència en matèria d'assistència hospitalària, centres educatius, oferta cultural i de lleure, etc., en una àmplia zona que inclou les comarques lleidatanes i algunes aragoneses. Segons un estudi econòmic, l'àrea d'influència comercial de Lleida té 494.435 habitants.[37]

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, creat el 2005, nasqué amb la intenció de convertir-se en una de les principals plataformes científiques i tecnològiques en l'àmbit agroalimentari de tot l'Estat espanyol i ser un pol d'innovació, capaç d'atreure empreses de base tecnològica.[38]

Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat per conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot cap al període del pas del segle xix i al segle xx). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides, anomenades «torres», que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis arquitectònics i naturals, juntament amb el Parc natural de la Mitjana, els Camps Elisis i l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer.

Fira de Lleida

Article principal: Fira de Lleida

La Fira de Lleida és una fundació privada encarregada de l'organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de 1946. Cada any se celebren una vintena d'activitats de les quals cal destacar la Fira Agrària de Sant Miquel, que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel Arcàngel i que ja porta realitzades més d'una seixantena edicions.

Fira de Lleida és ja la segona institució firal catalana després de Fira de Barcelona, i per a potenciar aquest mercat i afavorir l'anomenat «turisme de congressos», Lleida estrenà el 2010 La Llotja de Lleida, un edifici que fa les funcions de palau de congressos i teatre, i amb capacitat per a 1000 persones i dues sales addicionals per a 400 i 200 persones respectivament.

El calendari firal 2020 és el següent:[39]

  • Fira del vehicle d'ocasió Lleida Ocasió, del 31 de gener al 2 de febrer
  • Fira Natura, del 28 de febrer a l'1 de març
  • Lleida Expo Tren, 14 i 15 de març
  • Petitàlia, 21 i 22 de març
  • Cucalòcum de Primavera, del 6 al 9 d'abril
  • Fira de Formació i Treball, 16 i 17 d'abril.
  • Feria de Abril de Lleida, de l'1 al 3 de maig
  • Lleida Air Challenge, data pendent confirmació
  • Fira Agrària de Sant Miquel, del 24 al 27 de setembre
  • Eurofruit, del 2 al 27 de setembre
  • Cervisia Lleida, del 16 al 18 d'octubre
  • DeNuvis, 7 i 8 de novembre
  • Lleidantic, del 20 al 22 de novembre
  • Lleida Retro, del 20 al 22 de novembre
  • Trobada del Disc, del 20 al 22 de novembre
  • Fira nacional del col·leccionisme Playmobil Lleidaclick, del 5 al 8 de desembre
  • Cucalòcum-Cucaesport, del 27 de desembre de 2019 al 4 de gener de 2020

Universitat de Lleida

L'edifici del Rectorat
Nou campus
Article principal: Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida. Es tracta de la universitat més antiga de la Corona d'Aragó i una de les universitats més antigues d'Europa.

Composició de la Paeria 2019-2023

Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l'antic Studium Generale, creat l'1 de setembre 1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II el Just a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d'un Studium Generale en les terres del rei d'Aragó i Catalunya.

Actualment, la UdL és considerada com una de les millors universitats de l'estat, primera universitat pública en qualitat docent, segons l'informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo corresponent al 2008,[40] i setena pel que fa a l'impacte dels treballs de recerca del seu personal investigador en la llista que elabora Scimago.[41]

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 27 paers. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 en foren 7 d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM), 7 del Partit dels Socialistes de Catalunya-Compromís per Lleida-Candidatura de Progrés (PSC-CxLL-CP), 6 de Junts per Catalunya (JxCAT-Junts), 3 de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs), 2 del Comú de Lleida-Podem-EC (Comúdelleida-ECG) i 2 del Partit Popular (PP).

Escudo de Lérida.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Lleida

Candidatura Cap de llista Vots Paers/paeres
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal ERC icono 2017.svg Miquel Pueyo i París 13.402 23,77% 7 (Green Arrow Up.svg+4)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Compromís per Lleida-Candidatura de Progrés Logotip del PSC.svg Fèlix Larrosa i Piqué 13.321 23,63% 7 (Red Arrow Down.svg-1)
Junts per Catalunya-Lleida Junts per Catalunya.svg Toni Postius Terrado 10.765 19,09% 6 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Ángeles Elisa Ribes Duarte 5.521 9,79% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Comú de Lleida-Podem-EC Comudelleida.png Sergi Talamonte Sánchez 4.896 8,68% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular PP icono 2019.svg Xavier Palau Altarriba 3.416 6,06% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[42][43] Transparent.gif 2.237 3,97% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 393 0,70%
Total vots vàlids i regidors 56.385 100 % 27
Vots nuls 223 0,39%
Participació (vots vàlids més nuls) 56.608 60,66%**
Abstenció 36.707* 39,34%**
Total cens electoral 93.313* 100 %**
Paer en cap: Miquel Pueyo i París (ERC) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (15 vots: 7 d'ERC, 6 de JxCat i 2 del Comú[44])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[45] Junta Electoral de Zona de Lleida.[46] Periòdic Ara.[47]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Paers en cap de Lleida

Article principal: Paer en cap de Lleida

Des del 15 de juny de 2019, el republicà Miquel Pueyo i París és el paer en cap de Lleida.

La política de la ciutat de Lleida des de la transició ha estat clarament dominada per un partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, ja que sempre han governat la ciutat tret del període entre 1987 i 1989 en què hi va haver un govern de CiU amb Manel Oronich com a paer en cap, fins a l'any 2019 on Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les eleccions municipals. També cal destacar les figures dels dos principals paers en cap de la ciutat: Antoni Siurana, paer en cap del 1979 al 2003 i Àngel Ros, del 2003 al 2018.

Les eleccions municipals de 2019 van donar la victòria a ERC amb 7 regidors, amb Miquel Pueyo i París com a cap de llista, després de 40 anys de victòries del PSC, amb una composició del ple amb majoria de 15 regidors per les forces sobiranistes (Junts per Catalunya amb 6 regidors i Comú de Lleida amb 2 regidors, també comptant els 7 d'ERC), enfront del bloc constitucionalista amb 12 regidors (PSC amb 7 regidors, Cs amb 3 regidors i PP amb 2 regidors). El 15 de juny de 2019 el ple de la Paeria va investir Miquel Pueyo com a nou paer en cap de Lleida, amb els vots favorables d'ERC, JxCAT i Comú.

Miquel Pueyo i ParísFèlix Larrosa i PiquéÀngel Ros i DomingoAntoni Siurana i ZaragozaJaume Manel Oronich i MiravetAntoni Siurana i Zaragoza


Llista de paers en cap des de les eleccions democràtiques de 1979
Període paer en cap Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antoni Siurana
Logotip del PSC
19/04/1979 --
1983–1987 Antoni Siurana
Logotip del PSC
24/05/1983 --
1987–1991 Manuel Oronich
Logotip de CiU
21/07/1987 --
1991–1995 Antoni Siurana
Logotip del PSC
15/06/1991 --
1995–1999 Antoni Siurana
Logotip del PSC
17/06/1995 --
1999–2003 Antoni Siurana
Logotip del PSC
03/07/1999 --
2003–2007 Antoni Siurana
Àngel Ros
Logotip del PSC
14/06/2003
29/12/2003
Dimissió/renúncia
--
2007–2011 Àngel Ros
Logotip del PSC
19/06/2007 --
2011–2015 Àngel Ros
Logotip del PSC
11/06/2011 --
2015–2019 Àngel Ros
Fèlix Larrosa
Logotip del PSC
13/06/2015
28/08/2018
Dimissió/renúncia
-
Des de 2019 Miquel Pueyo
Logotip d'ERC
15/06/2019 --

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Resultats electorals - Lleida, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxSí Josep Maria Forné i Febrer 27.655 10 40,89
C's Jorge Soler González 12.550 2 18,56
PSC Òscar Ordeig i Molist 7.633 1 11,29
PPC Marisa Xandri Pujol 6.903 1 10,21
CUP Ramon Usall i Santa 4.972 1 7,35
Altres 7.464 11,04
Vots en blanc 449 0,66
Vots nuls 302 0,44
Total 67.925 73,70

Llocs d'interès

Monuments i arquitectura

Carrers i places amb història

Espais naturals

Museus i jaciments arqueològics

Modernisme[51]

  • Teatre de l'Escorxador (1918), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Antic cinema Vinyes (1920), la façana mostra una barreja d'estils entre modernista i noucentista
  • Aquàrium (1915), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Casa Morera (1922)
  • Casa Baró (la Vinícola), del 1921 i projectat per Joan Bergós i Massó
  • Casa Magí Llorens (1905), anomenada com la pedrera lleidatana, va ser projectada per Francesc Lamolla i Morante
  • Casa Melcior (1910), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Casa Bergós (1906), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Casa Xammar (1920), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Cases Balasch (1914), projectades per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Casa Florensa (1905)
  • Antic Hotel Pal·las (1912), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Farinera La Meta (1913)
  • Mercat del Pla (1920), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Celler de Raimat (1918), projectat per Joan Rubió i Bellver
  • Església Sagrat Cor de Raimat (1916), projectada per Joan Rubió i Bellver
  • Cases dels colons de Raimat (1918), projectades per Joan Rubió i Bellver
  • Xalet Queralt (1910)
  • Xalet Vila Remei (1924)
  • Panteó del comte de Torregrossa (1912), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell
  • Plaça Sant Francesc (1920), projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell

Transports

Xarxa viària

Les principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, l'autovia A-22, entre Lleida i Osca, la N-240, que enllacen la ciutat amb les ciutats de Reus i Tarragona, l'N-230 que és la via ràpida cap a l'Estat Francès, així com la C-13 cap a Andorra i la C-12, coneguda també com l'«eix de l'Ebre». Actualment estan en obres trams de l'N-230 per transformar-la en l'autovia A-14.

Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els municipis del Segrià i d'altres dels Països Catalans i Europa. Quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 12 línies de bus urbà, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a les empreses Tele Ràdio Taxi Lleida i Loteutaxi.[52]

Des de 2005, Lleida forma part de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Lleida),[53] un consorci que gestiona el transport públic de la ciutat i les comarques catalanes de la seva àrea d'influència (Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues). L'ATM Lleida va iniciar el 2008 el Sistema Tarifari Integrat (STI) de l'àrea de Lleida, que permet utilitzar un únic bitllet per a utilitzar els autobusos urbans, interurbans i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) en el tram Lleida-Àger de la línia Lleida-La Pobla de Segur. El STI de l'àrea de Lleida inclou 149 municipis amb 365.273 habitants, en una extensió de 5.543 km².

Ferrocarril

Lleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe Operadora serveix diverses línies regionals des de 2003 i d'alta velocitat (AVE). D'altra banda, FGC opera la línia Lleida-La Pobla de Segur des de 2004.

Cal fer esment que, amb l'arribada del tren d'alta velocitat, l'estació i el seu entorn van ser objecte d'una profunda remodelació inacabada, dintre del Pla de l'Estació, que comportà el cobriment de la pràctica totalitat de les vies i la construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que ofereixen serveis relacionats amb l'oci i el comerç. Així mateix, també està prevista la construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.[54]

AVE Talgo 350 a Lleida
Estació Lleida-Pirineus
Article principal: Rodalia de Lleida

D'altra banda, la ciutat disposa de servei de rodalies ferroviàries integrat dins de Rodalies de Catalunya i amb trens regionals que transcorren per les diferents poblacions de la demarcació de Lleida i que són inclosos en el sistema tarifari integrat de l'ATM àrea de Lleida. El servei de rodalia de Lleida té tres línies de regionals: R12, R13 i R14.

Mapa del servei de rodalia de Lleida de Rodalies de Catalunya

Altres línies importants són:

Aeroport

Torre i terminal de l'aeroport
Article principal: Aeroport de Lleida-Alguaire

La ciutat disposa de l'Aeroport de Lleida-Alguaire, turísticament conegut com Lleida-Pirineus. Va ser inaugurat el 17 de gener de 2010, i disposa d'unes modernes instal·lacions i un disseny avantguardista. Està situat a 15 quilòmetres de la ciutat, al terme municipal d'Alguaire. Actualment només hi opera la companyia Air Nostrum, amb destinacions d'estiu a Maó i Eivissa i estacionals d'hivern a ciutats britàniques. Les expectatives inicials per a la terminal lleidatana han topat amb una realitat sense vols ni viatgers que ha obligat la Generalitat a replantejar el model de l'aeroport relacionada amb les escoles de vol i la formació de pilots.[55]

Hangar principal de l'aeròdrom
Article principal: Aeròdrom d'Alfés

L'Aeròdrom d'Alfés s'ubicava a quatre quilòmetres al nord d'Alfés i a vuit al sud de la ciutat. Fou inaugurat el 1929 després que el Reial Aeri Club de Lleida abandonés les seues instal·lacions del barri lleidatà dels Magraners.[56] Després d'anys de litigis entre l'Aeri Club, la Generalitat i l'organització ecologista IPCENA, l'aeròdrom fou clausurat i traslladat dins les instal·lacions d'Alguaire, on continuaren les activitats de l'aeroclub lleidatà.

Ponts

Article principal: Ponts de Lleida

Lleida, en ser una ciutat travessada pel riu Segre, disposa d'una sèrie de ponts que en comuniquen ambdós marges, un total d'onze passos sobre el riu: cinc de transitables per cotxes i vianants, un de ferroviari i cinc d'ús exclusiu per a vianants. Una altra passarel·la que està prevista unirà la Llotja amb el parc dels camps Elisis:

Pont de Príncep de Viana

Festes i cultura

Festes de maig

L'avinguda de Catalunya

La Festa Major de Lleida se celebra l'11 de maig en honor del seu patró Sant Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303. Dintre de les Festes de Maig, cal fer esment de la recuperació de la Festa de Moros i Cristians, de la qual ja se'n té constància el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.

Festes de Tardor

Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la Fira Agrària que porta el seu nom.

Mostres de cinema

Aplec del Caragol

Article principal: Aplec del Caragol de Lleida

L'Aplec del Caragol és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a la darreria de maig. L'aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombrosos actes paral·lels.

L'aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones -prop de 12 colles-, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu. El 2019, en la 40a edició, s'hi van registrar xifres rècord: 12000 collistes, 200.000 assitents i s'hi van menjar 12 milions de caragols.[58]

A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 Festa tradicional d'interès nacional,[59] i l'any 2004, commemorant-ne el 25è aniversari, el govern espanyol va declarar-lo Festa d'Interès Turístic Nacional.[60]

Els Fanalets de Sant Jaume

La capella gòtica del Peu del Romeu (s. XIII) situada al Carrer Major, commemora el pas de l'apòstol Jaume el Major per Lleida, on segons la llegenda, l'apòstol es va clavar de nit una espina al peu dret, i un àngel amb un fanalet li va fer llum perquè pogués treure-se-la. La vesprada de Sant Jaume els infants recorden aquest fet anant en romeria fins a la seu nova proveïts de fanalets, que donen a la processó religiosa un insòlit caràcter de festa i revetlla. El pas processional està format per una imatge en fusta de l'apòstol, acompanyada pels gegants de la ciutat i les principals autoritats.

Música

A mitjan segle xix ja existia amb una banda municipal que dirigia el compositor Francesc Oliver i Aymauri, que ensems era organista de l'església de Sant Joan. La ciutat té una banda de música, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. Habitualment la banda és formada per una seixantena de músics.[61]

També hi trobem l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida des de 2002 per Alfons Reverté Casas i que té com a seu l'auditori Enric Granados.[62]

Lleida disposa de diverses sales de concerts, entre les quals es pot destacar el Cotton Club, el Cafè del Teatre i La Boite, i els pubs Epap, Les Paul i Sisbris, que també ofereixen actuacions musicals en directe.

La Paeria també organitza cada any un concurs per a nous talents musicals, l'anomenat Directe Mostra de Música Jove del Segrià, que es premia amb actuacions en els grans escenaris de les festes de primavera i de tardor. El Pepe Marín Rock Festival és un concurs musical adreçat als nous talents de la música rock, en totes les seves variants.

Teatre

Ja el 1940, tot just després de la Guerra Civil espanyola, es van organitzar a Lleida els primers Jocs Florals, tot i que per les circumstàncies era prohibit d'actuar en català. La ciutat va reconstruir a poc a poc una tradició teatral ben desenvolupada, tant en el teatre semiprofessional com en l'amateur: entre les dues primeres categories, cal esmentar el Teatre Estable de Lleida i Teatredetext, dedicats íntegrament al teatre, mentre que Xip Xap, El Sidral i La Pasterada es dediquen més a l'animació de carrer.[63] Entre els diversos grups d'aficionats, hi ha l'AEM Teatre i el Cercle Dramàtic Talia. Tota aquesta activitat es va concretar en la creació de l'Aula Municipal de Teatre.

El 29 de desembre de 1951 un grup de prohoms de Lleida, en resposta a un concurs públic obert per la Paeria, inauguraren el Teatre Principal al bell mig del Carrer Major a tocar de la plaça de Sant Joan.[64] Més de mig segle després, continua oferint sessions de teatre, cinema i òpera, amb una programació estable.[65]

El 8 d'octubre de 1998 obria les portes el Teatre de l'Escorxador, inaugurat un any més tard i amb dues sales dedicades a les arts escèniques, que donaren impuls al teatre lleidatà.[66] Amb la Llotja de Lleida, inaugurada el 21 de gener de 2010, la ciutat guanyava un dels tres equipaments escènics més importants juntament amb el Liceu i el TNC, esdevenint així aquest equipament el teatre més important en potencialitat, fora de l'àmbit escènic barceloní, en disposar d'un total de 1.600 butaques.[67]

Titelles

El Centre de Titelles de Lleida fou creat el 1986 amb la voluntat de combinar elements dramàtics, pedagògics, documentals i dinamitzadors socials al voltant dels titelles.[68] Amb el futur Museu de Titelles, actualment en projecte, el centre oferirà al públic un espai únic.

La Fira Internacional de Teatre de Titelles de Lleida va néixer el maig de 1990, gràcies als esforços del Centre de Titelles de Lleida i amb el suport de la Paeria, amb el propòsit d'esdevenir una plataforma de mercat per a la professió titellaire i de divulgació artística.[69] 31 companyies i 33 espectacles, l'execució de 115 sessions, la meitat d'elles gratuïtes, la presència de més de 300 professionals i l'assistència de prop de 40.000 persones en l'edició de 2019, converteixen aquesta fira en referent als Països Catalans.[70]

Gastronomia

Gràcies als fruits de l'Horta de Lleida, la gastronomia de la ciutat es basa en matèries primeres fresques i d'alta qualitat. Parlar de la cuina de Lleida és parlar de fruita, de caragols, de verdures fresques, de bolets i de carns (sobretot de porc). Amb aquests ingredients, s'elaboren plats caracteritzats principalment per la qualitat de la matèria primera.[71] Així mateix, Lleida forma part de la denominació d'origen Costers del Segre, aportant la producció de l'EMD de Raimat. Alguns plats i productes típics són:

Ensenyament

Centres públics d'educació secundària [72]

Centres concertats [73]

Fills i filles il·lustres de Lleida

Categoria principal: Lleidatans

Entitats i associacions [cal citació]

Mitjans de comunicació

  • Emissores de Ràdio

Esports

Vista del Camp d'Esports de Lleida, estadi de futbol amb capacitat per a 15.000 espectadors i seu del Club Lleida Esportiu
Vista de Lleida des del marge esquerra del riu Segre

Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:

Associacions

Esportistes

Artistes

Cantants

Músics

Poetes i escriptors

Periodistes

Pintors

Actors i Actrius

Polítics

Ciutats agermanades

Curiositats

Els Gegants de Lleida davant de la Paeria

La ciutat té dotze gegants: donya Violant i l'Infant Berenguer, Rei Jaume I «el Conqueridor» i reina donya Lionor, els gegants Xinesos, el rei Moro i donya Zobeida, els faraons, i cal fer esment que té els dos gegants originaris en actiu més antics de Catalunya, la Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el 1840.

[81]

L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedicà una cançó a la ciutat, sota el títol «Lérida».[82] El compositor Lluís Payà dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dècada del 1980: «El castell de Lleida» i «Lleida, terra ferma», que esdevingueren populars en un xou de TV3 anomenat Sense Títol i presentat per Andreu Buenafuente.[83]

El 2007, Lleida va esdevenir Capital de la Cultura Catalana.[84] L'any 2008 fou Ciutat Europea de l'Esport.[85]

El 2010, sortí publicat Lo nou diccionari lleidatà-català, un recull de paraules i expressions característiques del parlar de Lleida i rodalia.[86]

Vegeu també

Portal

Portal de la ciutat de Lleida

Referències

  1. Mapa general de Lleida. Seleccioneu "Partides" dins de "Bàsics"
  2. 2,0 2,1 «El municipi en xifres. Lleida». Idescat. [Consulta: 7 gener 2020].
  3. «Producte interior brut territorial. Valor afegit brut. Per grans sectors (%)». Idescat. [Consulta: 7 gener 2020].
  4. «Quants turistes han visitat Lleida aquest 2019?». Segre, 18-07-2019. [Consulta: 7 gener 2020].
  5. Vila i Triadú, Joan. «Àrees metropolitanes als Països Catalans». Mèdia.cat - Observatori Crític dels Mitjans, 19-02-2016. [Consulta: 7 gener 2020].
  6. «Anuari estadístic de Catalunya. Densitat de població. Municipis amb més de 20.000 habitants». Idescat. [Consulta: 7 gener 2020].
  7. [enllaç sense format] https://www.paeria.cat/cat/informacio-general.asp?
  8. «Lleida ha batut el seu rècord històric de fa 33 anys.». CCMA.
  9. «Temperatures extremes i precipitacions - Articles.». anuaris.cat.Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  10. «30 anys de la fredorada del gener del 1985.». totsantcugat.cat.
  11. «Valors climatològics normals. Lleida». Agència Estatal de Meteorologia. [Consulta: 4 desembre 2015].
  12. «Valors extrems: Lleida». Agència Estatal de Meteorologia. [Consulta: 4 desembre 2015].
  13. Hispania Tardoantigua y Visigoda (en castellà). Akal, 2007, p.328. ISBN 8470904825. 
  14. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 85 entrada: "bagaudes". ISBN 84-297-3521-6. 
  15. Diversos autors, Santa Coloma de Farners a l'alta edat mitjana: La vila, l'ermita, el castell
  16. Museu d'Història de Catalunya, Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana
  17. Antoni Carreras Casanovas, A propòsit del poblament de la Conca de Barberà abans del domini comtal
  18. Jerónimo Pujades. Cronica universal del principado de Cataluña: escrita a principios del siglo XVII por Geronimo Pujades. Impr. de J. Torner, 1832, p. 427– [Consulta: 9 setembre 2012]. 
  19. Valls i Taberner, Ferran; Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 146. 
  20. Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 322. ISBN 8484094545. 
  21. Mata, Jordi «Lleida, la primera terra cremada». Serra d'Or, 575, Novembre 2007, pàg. 15.
  22. «Itineraris pels escenaris de la Guerra de Successió». Generalitat de Catalunya..
  23. «Lleida exhibeix el seu Cerdà». Diari El Punt, 13-09-2009. [Consulta: 13 setembre 2009].
  24. Documental a youtube Alas negras (Bombardeos sobre la retaguardia de Aragón y Cataluña), 1937
  25. «El Liceu Escolar de Lleida ja té la seva escultura per a la "Memòria, Dignitat i Vida"». La Paeria de Lleida, 10-09-2006. [Consulta: 10 maig 2010].
  26. Universitat de Lleida. Memorial Democràtic.
  27. Universitat de Lleida. Memorial Democràtic. Llistat represaliats.
  28. Universitat de Lleida. Memorial Democràtic. Llistat deportats.
  29. Universitat de Lleida. Memorial Democràtic. Llistat jutjats.
  30. «Més de deu mil represaliats a Lleida pels consells de guerra del franquisme» (en català). diari Segre, 21-10-2016. [Consulta: 21 octubre 2016].
  31. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Aunós i Pérez, Eduard". ISBN 84-297-3521-6
  32. Text de l'acte de 16 d'octubre de 2008
  33. Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  34. El País: Garzón reparteix la causa del franquisme
  35. Simposi Pompeu Fabra (1998). Jornades Científiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. Sèrie 7.
  36. La formació del sistema disseny Barcelona (1914-2014),un camí de modernitat: Assaigs d'història local. Universitat de Barcelona
  37. Estudio de impacto paisajístico en suelo no urbanizable para la legalización y adecuación de un centro de telecomunicaciones existente, Axión. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF(castellà)
  38. Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
  39. Fira de Lleida. Calendari Oficial 2020.
  40. Presentació oficial de la UdL
  41. «Scimago Institutions Rankings». [Consulta: 7 gener 2020].
  42. La Crida per Lleida-Candidatura d'Unitat Popular (Crida-CUP) perdé els 2 paers que tenien en el 2015.
  43. També hi participaren Crida per Lleida-Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa municipalista (Crida-CUP-AMunt) (2.434 vots, 4,32%), Vox (895 vots, 1,59%), Primàries Lleida-Primàries Catalunya (Primàries) (869 vots, 1,54%), ARA Units Lleida (A-U) (166 vots, 0,29%), Bloc Sobiranista Català (Bloc SC) (111 vots, 0,20%), Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) (104 vots, 0,18%) i Convergents (92 vots, 0,16%).
  44. Acn «El republicà Miquel Pueyo és investit paer en cap de Lleida». Diari de Girona, 15-06-2019.
  45. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 18 juliol 2019].
  46. Junta Electoral de Zona de Lleida «Candidatures Proclamades en aquesta Junta Electoral per a les Eleccions Locals 2019» (pdf). Butlletí Oficial de la Província de Lleida. Diputació Provincial de Lleida [Lleida], 30-04-2019, pàg. 253-265. Registre: 3086 [Consulta: 18 juliol 2019].
  47. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Lleida», 26-05-2019. [Consulta: 18 juliol 2019].
  48. Sàez, Anna «El segle de l'energia». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p. 55. ISSN: 1695-2014.
  49. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72-73. ISBN 84-393-5437-1. 
  50. L'arquitecte del Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima presenta el projecte bàsic, la Paeria de Lleida.
  51. Turisme de Lleida.
  52. Diari Segre.
  53. ATM. Àrea de Lleida.
  54. Televisió de Catalunya.
  55. Llobet, Àlvar. «Deu anys del Lleida-Alguaire, l'aeroport que no s'ha enlairat». NacióDigital, 10-01-2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
  56. Anuari Territorial de Catalunya 2003 - Societat Catalana d'Ordenació del Territori
  57. «Vídeo: El Som Cinema reivindica el paper de la dona en el cine». Segre, 21-10-2018. [Consulta: 9 febrer 2020].
  58. «Aplec del Caragol de rècord: 14.000 collistes i més de 200.000 assistents». CCMA, 02-06-2019. [Consulta: 9 febrer 2020].
  59. RESOLUCIÓ per la qual es declara festa tradicional d'interès nacional l'Aplec del Cargol de Lleida
  60. RESOLUCIÓ de 5 de març de 2004, de la Secretaria General de Turisme, per la que es concedeix el títol de "Fiesta de Interés Turístico Nacional" a la festa de L'Aplec del Caragol de Lleida.
  61. Web de la Banda Municipal de Lleida.
  62. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.
  63. «Lleida: Les activitats culturals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  64. teatral.net
  65. Facebook oficial del Teatre Principal.
  66. Teatre Municipal de l'Escorxador.
  67. «L'equipament». [Consulta: 9 febrer 2020].
  68. Centre de Titelles de Lleida.
  69. Fira de teatre de Titelles de Lleida.
  70. «La Fira de Titelles de Lleida comença amb la meitat de les entrades exhaurides». Segre, 03-05-2019. [Consulta: 9 febrer 2020].
  71. Oficina Municipal de Turisme.
  72. «Públics d'educació secundària». Servei Educatiu del Segrià, 02-01-2019. [Consulta: 5 gener 2019].
  73. «Centres Concertats». Servei Educatiu del Segrià, 02-01-2019. [Consulta: 5 gener 2019].
  74. «L'Ateneu La Baula obre un bar a Lleida que acollirà assemblees i tallers» (en castellà). La Vanguardia, 31-10-2016. [Consulta: 29 abril 2018].
  75. «Associació amics del Lleida». Amics del Lleida, 04-12-2019. [Consulta: 24 desembre 2019].
  76. Neus Tomàs, nueva subdirectoria del diario.es
  77. [enllaç sense format] http://www.elperiodico.com/es/noticias/gracia/lara-diez-actriz-polonia-arrimadas-gabriel-gracia-5020491
  78. «Joventut participa en unes jornades tècniques a Perpinyà». La Paeria de Lleida, 09-07-2007. [Consulta: 2 febrer 2011].
  79. «Ens uneix un passat històric que ens serveix per construir futur i projectes de desenvolupament a les dues ciutats». La Paeria de Lleida, 13-07-2017. [Consulta: 29 abril 2018].
  80. «Una delegació lleidatana viatjarà a Hefei per tractar sobre universitat i agroalimentació». La Paeria de Lleida, 12-07-2007.
  81. Els gegants, la Paeria de Lleida.
  82. En aquesta WEB francesa en podeu escoltar un fragment: «Véronique Sanson - Lerida (dans La Ville De)».
  83. Informació Municipal de Lleida.
  84. WEB de l'Organització Capital de la Cultura Catalana.
  85. Notícies de la Diputació de Lleida.
  86. Diari la Mañana. El ‘diccionari lleidatà' triunfa en un Sant Jordi pasado por agua [Consulta: 24 abril 2010]

Enllaços externs