Viladecans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Joan-Pere Viladecans».
Infotaula de geografia políticaViladecans
Bandera de Viladecans Escut de Viladecans
Bandera de Viladecans Escut de Viladecans
Can Modolell - panoramio.jpg
Ajuntament de Viladecans

Localització
Localització de Viladecans respecte del Baix Llobregat.svg
41° 18′ 57″ N, 2° 01′ 10″ E / 41.315833333333°N,2.0194444444444°E / 41.315833333333; 2.0194444444444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat
Entitats de població 1
Població
Total 65.779 (2016)
• Densitat 3.224,46 hab/km²
Gentilici Viladecanenc, viladecanenca
Geografia
Superfície 20,4 km²
Altitud 18 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Carles Ruiz Novella (PSC)
Indicatius
Codi postal 08840
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08301
Codi IDESCAT 083015
Altres dades
Agermanament Sant-Ervlan

Web www.viladecans.cat
Modifica dades a Wikidata
Ermita de la Mare de Déu de Sales (anterior al s.X)
Viladecans des de Sant Ramon
Atrium Viladecans amb el monument als quatre vents
Mamut de Viladecans amb la colla

Viladecans és una ciutat del sud de la comarca del Baix Llobregat. Situada molt a prop de Barcelona, forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, hi viuen 65.779 habitants (2016). El seu terme municipal és de 20,4 km2. La ciutat limita amb els municipis de Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat i El Prat de Llobregat.

Torre del Baró
Carles Ruiz Novella, actual batlle de Viladecans
Atrium Viladecans
Rambla de Modolell
Riera de Sant Climent

Situació[modifica | modifica el codi]

El terme de Viladecans és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a l'oest, i el Prat de Llobregat, a l'est. Al nord, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís del Garraf. La serra de Miramar el separa de Sant Climent de Llobregat, i el puig de Montbaig, també els separa d'aquest darrer municipi i del de Sant Boi de Llobregat.

A l'oest, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de Regàs i de la Murtra fins a aquest estany. A més de la riera de Sant Llorenç, també anomenada de Llevatona, rega el terme la riera de Sant Climent o del Mas Fonts, i ambdues es perden en les marjals del delta, entre la via del ferrocarril i el camí antic de València, i es distribueixen per una xarxa de corredors que drenen les aigües vers els estanys indicats.

Història[modifica | modifica el codi]

De la història de Viladecans anterior al segle X se'n sap ben poc. Recentment, en els treballs de construcció d'una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, s'ha descobert un jaciment arqueològic de grans mamífers tals com mamuts, rinoceronts i entre els quals s'han trobat eines manufacturades de sílex d'entre 20.000 i 100.000 anys. Aquesta troballa evidencia que aquest lloc estava habitat en aquesta època. Quant a la vila actual, se sospita que el seu origen pot estar en una vila agrícola romana del segle I, situada en el lloc on es troba en l'actualitat l'Ermita de Sales, exceptuant algunes restes pre-romanes a la muntanya de Sant Ramon.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El mateix topònim "Viladecans" és difícil de datar. Cap a l'any 1000 es refereix l'existència d'un lloc cridat "canis vallis" que sembla coincidir amb el qual més tard es denominarà la "Vila de Canibus", depenent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment s'anomenarà "Lloc de Sant Joan de Viladecans". L'any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat. El 29 d'abril de l'any 1011, va quedar registrat en un document per primera vegada el nom de Viladecans. L'any 1148, sota la denominació "Vila de Cans", reunia una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, que la va hipotecar al Bisbe de Barcelona per a pagar les despeses de la conquesta de Tortosa.

Durant el regnat de Jaume I d'Aragó, en el segle XIII, el poble va passar per les mans de diferents senyors, però no va ser fins a l'1 d'abril de 1265 quan es va fer la donació definitiva a favor de Guillem Burguès i els seus descendents.

Els pobles de Gavà i Viladecans van passar a ser propietat de la família Burguès-Santcliment, que els va posseir durant tres segles. El 1562 Enric d'Agullana va vendre el lloc de Viladecans i la Torre Burguesa (ara més coneguda pel nom de Torre Roja) a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor de la Baronia d'Eramprunyà.

El 1652, Viladecans va passar a mans dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i, en ple segle XVII, el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les Marines, una casa i un fortí amb dues peces d'artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara en la zona del delta de ponent del riu Llobregat.

Del Segle XVIII al XIX[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XVIII es va produir la independència parroquial. Si històricament Viladecans havia depès de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, a partir de 1746 formarà parròquia única: serà la parròquia del Lloc de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l'organització municipal existia amb anterioritat, no es coneix la data concreta del seu començament, però sí que en els segles XVI-XVII existia la Universitat del Poble, composta per l'alcalde i dos regidors (regidors).

Durant el segle XIX es va portar a terme la colonització del delta del Llobregat: tal com també es va fer en el poble veí de Gavà, es van conrear noves terres, anteriorment ermes. D'aquestes noves rompudes van sorgir topònims que indicaven la insalubritat de la zona: "les Filipines", "les Àfriques". Aquestes paraules denotaven l'existència de malalties com el paludisme i les febres tifoides, que van perdurar fins a principis del segle XX.

Del Segle XX fins a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Castellers a la Plaça de la Vila

Al segle XX, la característica principal de Viladecans ha sigut el seu explosiu creixement demogràfic, així com la transformació de les activitats econòmiques. De ser un poble bàsicament agrícola ha passat a ser un poble fonamentalment industrial. Aquesta dependència agrícola juntament amb l'establiment d'importants fàbriques, va fer de Viladecans un dels primers llocs on es van concentrar els immigrants de tota Espanya i del Nord d'Àfrica, principalment del Marroc.

Parc de Negocis de Viladecans (Viladecans Business Park)

La transformació soferta pel petit poble rural que era el Viladecans de començament del segle XX es comprendrà bastant bé amb les xifres estadístiques que fan referència a l'evolució de la població. La industrialització és tardana: no es desenvolupa fins ben entrat el segle XX. Els fets més importants són: l'establiment a Gavà, l'any 1920, de la factoria "Roca Radiadors", que aviat es va ampliar cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lació el 1925 de la fàbrica de "Llevat Premsat, SA". Actualment predominen la metal·lúrgia, l'alimentació, la química i també les indústries relacionades amb el transport i la construcció.

Símbols[modifica | modifica el codi]

« Escut caironat: de sinople, un Agnus Dei d'argent contornat i reguardant, nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or. Per timbre, una corona mural de ciutat. »

Va ser aprovat el 27 de juny de 1994 i publicat al DOGC el 8 de juliol del mateix any amb el número 1918.

« Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el cantó vermell d'alçada i llargada la meitat de les del drap, carregat d'una creu plena blanca de gruix 1/12 de l'alçada del mateix drap. »

Va ser aprovada el 15 d'octubre de 1999 i publicada en el DOGC el 3 de novembre del mateix any amb el número 3007.

Transport[modifica | modifica el codi]

Transport Públic[modifica | modifica el codi]

Autobús[modifica | modifica el codi]

Tren (Rodalies de Catalunya)[modifica | modifica el codi]

Transport Privat[modifica | modifica el codi]

Es pot accedir per les sortides Viladecans sud i Viladecans nord de l'autopista C-32. També per l'autovia C-31 a la sortida del Remolar-Filipines i agafant el Camí del Mar en direcció centre ciutat. A més a més, hi ha una carretera comarcal que atravesa el centre de la ciutat: C-245. Des de Sant Climent de Llobregat es pot accedir per la carretera BV-2003.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes de Viladecans des de la democràcia[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joan Masgrau PSUC 19/04/1979 --
1983 - 1987 Miguel García Fenosa / 1983 Jaume Montfort PSC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Jaume Montfort PSC 30/06/1987 --
1991 - 1995 Jaume Montfort PSC 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jaume Montfort PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jaume Montfort PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Jaume Montfort / 2005 Carles Ruiz Novella PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Carles Ruiz Novella PSC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Carles Ruiz Novella PSC 11/06/2011 --
Des de 2015 Carles Ruiz Novella PSC 13/06/2015 --
Parc de Can Xic y Biblioteca de Viladecans

Eleccions municipals 1979[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSUC Joan Masgrau 6.369 9 38,79%
PSC-PSOE Lucas Álvarez 5.223 7 31,81%
UCD Josep Parellada 1.985 2 12,09%
CiU Josep Carreras 1.693 2 10,31%
PTE Juan José Barroso 1.113 1 6,78%

Alcalde: Joan Masgrau (govern de PSUC i PSC).

Elecció d'alcalde (19 d'abril de 1979): Joan Masgrau (PSUC) 19 vots, Josep Carreras (CiU) 2 vots.

Eleccions municipals 1983[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PSOE Miguel García Fenosa 9.673 12 52,79%
CiU Josep Carreras 3.082 3 16,82%
PSUC Anton Muns 2.721 3 14,85%
PCC Joan Masgrau 1.644 2 8,97%
AP-PDP-UL Jesús Clarés 1.129 1 6,16%

El cap de llista del PCC era Joan Masgrau, però no va prendre possessió com a regidor.

Alcalde: Miguel García Fenosa (govern del PSC); des de l'onze d'octubre de 1983 Jaume Montfort (govern de PSC i PCC, amb pactes també amb el PSUC).

Elecció d'alcalde (23 de maig de 1983): Miguel García Fenosa (PSC), 12 vots favorables; en blanc, 3 vots; abstencions, 4 vots; absents, 2 regidors (del PSUC i de CiU).

Moció de censura contra l'alcalde García Fenosa (11 d'octubre de 1983): 14 vots a favor, 3 en contra i 4 abstencions. La votació fou secreta, però per les intervencions dels portaveus es dedueix que els vots a favor són de nou socialistes, tres del PSUC i dos del PCC; els vots en contra són de 3 regidors socialistes (García Fenosa, Batlle i Berenguer) i les abstencions de CiU i CP.

Elecció d'alcalde (11 d'octubre de 1983): Jaume Montfort (PSC), 12 vots a favor, 3 en contra i 6 abstencions. També es dedueix que els vots favorables són de PSC (9), PSUC (1) i PCC (2), els vots en contra de 3 regidors socialistes i les abstencions de CiU (3), PSUC (2) i CP (1).

Al març de 1984 es forma el Grupo de Independientes de Viladecans amb cinc regidors: García Fenosa, Batlle, Berenguer (que deixen el PSC), Castellano i Sánchez Ríos (que abandonen CiU). El Ple queda amb aquesta composició: PSC 9, GIV 5, PSUC 3, PCC 2, CiU 1, CP 1.

Al final del mandat la distribució de regidors era: PSC 9, GIV 4, PSUC 2, PCC 2, CiU,1 Alianza Popular,1 PTC-UC,1 (J.L.Nicolás) i un vacant (per defunció de Sánchez Ríos).

Eleccions municipals 1987[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PSOE Jaume Montfort 9.684 12 50,75%
PSUC-PCC-ENE José Luís Atienza 3.192 4 16,73%
CiU Josep Carreras 3.127 4 16,39%
CDS Custodio Jiménez 1.151 1 6,03%

Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC).

Eleccions municipals 1991[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PSOE Jaume Montfort 9.385 15 56,58%
CiU Antoni Monmany 2.751 4 16,58%
PSUC-ENE José Luís Atienza 1.876 2 11,31%

Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC).

Eleccions municipals 1995[modifica | modifica el codi]

A partir d'aquestes eleccions, el nombre de regidors augmenta fins a 25, ja que Viladecans supera els 50.000 habitants.

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PSOE Jaume Montfort 11.165 14 49,75%
ICV David Massana 3.984 4 17,75%
CiU Antoni Monmany 3.570 4 15,91%
PP José Molero 2.623 3 11,69%

Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC).

Eleccions municipals 1999[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PM Jaume Montfort 10.331 14 49,23%
CiU Flora Casé 4.110 5 19,59%
PP Pedro Martínez 2.356 3 11,23%
ICV-EPM David Massana 2.020 2 9,63%
EUiA-IU José María Carro 1.129 1 5,38%

Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC i ICV-EUiA; des de febrer de 2001 s'incorpora també CiU).

Eleccions municipals 2003[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PM Jaume Montfort 11.239 12 45,08%
CiU Flora Casé 4.609 5 18,49%
ICV-EUiA-EPM David Massana 3.157 3 12,66%
PP Joaquín Sergio García 3.034 3 12,17%
ERC-AM Jordi Vicente 2.398 2 9,62%

Alcalde: Jaume Montfort (govern de PSC i ICV-EUiA). Dimiteix el 5 de novembre de 2005 i és substituït per Carles Ruiz Novella (govern de PSC i ICV-EUiA).

Elecció de l'alcalde (14 de juny de 2003): Jaume Montfort (PSC), 15 vots; Flora Casé (CiU), 5 vots; Joaquín Sergio García (PP), 3 vots; Jordi Vicente (ERC), 2 vots.

Elecció de l'alcalde (5 de novembre de 2005): Carles Ruiz Novella (PSC), 15 vots; Flora Casé (CiU), 5 vots; Joaquín Sergio García (PP), 3 vots; Joan Bonich (ERC), 2 vots.

Eleccions municipals 2007[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PM Carles Ruiz Novella 9.133 13 44,17%
CiU Flora Casé 3.278 4 15,80%
PP Joaquín Sergio García 2.493 3 12,07%
ICV-EUiA-EPM David Massana 2.064 2 9,99%
ERC-AM Joan Bonich 1.435 2 6,94%
C's David Chacón 1.104 1 5,34%

Alcalde: Carles Ruiz Novella (govern de PSC i ICV-EUiA).

Elecció de l'alcalde (16 de juny de 2007): Carles Ruiz Novella (PSC), 15 vots; Flora Casé (CiU), 4 vots; Joaquín Sergio García (PP), 3 vots; Joan Bonich (ERC), 2 vots; David Chacón (C's), 1 vot.

A partir de juliol de 2009, David Chacón es desvincula de C's i queda com a "no adscrit".

Eleccions municipals 2011[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-PM Carles Ruiz Novella 8.394 12 36,68%
PP Joaquín Sergio García 3.691 5 16,13%
CiU Carles Lozano 3.134 4 13,70%
ICV-EUiA-EPM José Luís Atienza 2.340 3 10,23%
PxC Alberto Delgado 1.271 1 5,55%

Alcalde: Carles Ruiz Novella (govern de PSC i ICV-EUiA).

El setembre de 2011, Carme Tatjé i Adrià Muros abandonen el grup de CiU i queden com a "no adscrits".[1]

Eleccions municipals 2015[modifica | modifica el codi]

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
PSC-CP Carles Ruiz Novella 9.892 11 37,96%
C's Martín Barra 3.554 4 13,64%
ERC-AM Bàrbara Lligadas i Muñoz 2.660 3 10,21%
ICV-EUiA-E José Luís Atienza 2.472 2 9,49%
PP Sergio García 1.750 2 6,71%
VSP Mª Purificació González Pérez 1.696 2 6,51%
Ganemos Eduard Tobaruela Silva 1.643 1 6,3%

Alcalde: Carles Ruiz Novella (govern de PSC i ICV-EUiA).[2]

Montserrat Herena Sanchís abandona el grup de Viladecans Sí Se Puede (VSP) i queda com a "no adscrita".

Josep Suno Navarro Arias abandona el grup de Ciutadans (C's) i queda com a "no adscrit".

La composició actual del Ple de l'Ajuntament de Viladecans (compost per 25 regidors), des de les eleccions municipals de 2015 i després que dos regidors abandonessin els seus respectius partits polítics, és la següent:

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 31 28 204 544 1.088 1.237 1.323 1.194 1.244
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.551 2.990 3.803 4.294 7.508 24.483 43.222 48.018 48.989 51.646
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
53.235 54.840 56.112 58.213 60.033 61.168 62.573 64.077 65.188 65.358
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
65.779 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Viladecans ha estat durant el final del segle XX una població que ha rebut migració. Els anys 1965 amb un creixement absolut de 3.747 habitants, 1970 amb 3.671, 1974 amb 3.005 i 1975 amb 5.285 han estat els anys del segle XX amb un major creixement de població.[3]

Centres d'ensenyament[modifica | modifica el codi]

Escoles públiques[modifica | modifica el codi]

  1. Can Palmer.
  2. Germans Amat i Targa.
  3. Àngela Roca 1.
  4. Àngela Roca 2.
  5. Doctor Fleming.
  6. Doctor Trueta.
  7. El Garrofer (Antic Doctor Vicente Ferro).
  8. Enxaneta.
  9. Marta Mata.
  10. Mediterrànea (Antiga Viladecans III).
  11. Miquel Martí i Pol.
  12. Montserratina.
  13. Pau Casals.

Escoles privades i concertades[modifica | modifica el codi]

  1. Col·legi Goar.
  2. Col·legi Sagrada Familia.
  3. Col·legi Sant Gabriel.
  4. Col·legi Sant Tomàs.
  5. Col·legi Teide.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Can Modolell, actual edifici modernista de l'ajuntament amb uns jardins a la zona posterior de l'edifici oberts al públic.
  • Torre Roja (declarat Bé cultural d'interès nacional).
  • Torre del Baró, edifici gòtic del segle XIII, reformat al segle XIX.
  • Can Sellarès, obra popular/masia que dóna nom al parc on està situada i a la ràdio de la ciutat de Viladecans.
  • Can Xic, masia que ara acull l'espai per a joves de la ciutat.
  • Can Calderon, masia del segle XIX que ara s'utilitza per a la promoció de l'empreneduria, l'atenció a empreses, l'ocupació i la formació ciutadana. Disposa d'un restaurant a la planta baixa de l'edifici antic.
  • Museu de Ca n'Amat.
  • Ermita romànica de Sales (anterior al segle X).
  • Ca la Pilar (de Josep Puig i Cadafalch).
  • Jaciment de mamuts a la Bòbila de Sales que daten del Plistocè.
  • Muntanya del Montbaig, més coneguda com a muntanya de Sant Ramon, amb l'Ermita de Sant Ramon al cim.
  • Parc Natural del Remolar-Filipines, molt a prop de la platja.
  • Viladecans compta amb quatre platges verges: La Murtra, La Pineda, La Pineda de Cal Francès i la Platja del Remolar.
  • Hospital de Sant Llorenç, edifici antic de l'hospital de Viladecans, abans pertanyent a la Fàbrica Roca Radiadors on es pot visualitzar el passat obrer de la ciutat.
  • Sant Joan de Viladecans, parròquia independent des del 1746, va ser bastida el segon quart del segle XX, ja que l'edifici anterior, del segle XVIII, fou destruït durant la guerra civil de 1936-1939.
  • Cal Raurich, edifici de principis del segle XX.
  • Cal Bruguera, edifici de finals del segle XIX, a la façana hi ha la data de 1898.
  • Casa Joan Anglada, edifici de principis del segle XX.
  • Penya Blaugrana, edifici noucentista de principis del segle XX.
  • Can Sala, o Can Menut, masia de finals del segle XIII, a la falda de la muntanya del Montbaig.
  • Monument al Beisbol, al parc de la Torre Roja, símbol de l'arrelament i la història d'aquest esport a la ciutat.
  • Estadi Olímpic de Beisbol a les olimpíades de Barcelona'92 i Camp Municipal de Beisbol del Club Beisbol Viladecans.
  • Viladecans the style outlets, primer centre comercial "outlet" del Baix Llobregat i segon de la Província de Barcelona.

Principals entitats esportives[modifica | modifica el codi]

Entitats de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Mari Cruz Diaz: atleta en l'especialitat de marxa. Campiona d'Europa en 10 km marcha a Stuttgart 1986.
  • Maria Reyes Sobrino: atleta en l'especialitat de marxa. Campiona d'Espanya júnior 1984 i 1985, Campiona d'Espanya en 5 km marxa 1987-1988 i 1989, Campiona d'Espanya 10 km marxa en ruta 1985-88-89 i 1990, Campiona d'Espanya 10 km en pista 1990.
  • Valentí Massana: atleta. Medalla de bronze en els 50 km marxa dels Jocs d'Atlanta 1996.
  • Loco Mía: grup Musical format per Luis Font, Xavier Font, Manuel Arjona, Gard Passchier i Héctor "Calcio", Carlos Armas, Juan Antonio Fuentes, Francesc Picas i Santos Blanco.
  • María del Monte Vasco Gallardo: atleta espanyola especialista en proves de marxa atlètica. Va aconseguir la medalla de bronze en 20 km. marxa als Jocs de Sidney 2000 i en els Mundials d'Osaka 2007.
  • Beatriz Pascual Rodríguez: atleta espanyola especialista en proves de marxa atlètica. Diploma olímpic en els Jocs de Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016. Llicenciada en Farmàcia i Bioquímica.
  • Ramón Zabalo: futbolista que va jugar el Mundial de 1934. (1910 - 1967)
  • José Galisteo: cantant que va arribar a ser finalista d'Operación Triunfo 2006.
  • Salvadora Delgado Rivilla: especialista en Cirurgia Laparoscòpica, Cirurgia Oncològica i Cirurgia de l'Obesitat: responsable del Comitè d'Obesitat Mòrbida de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Historia electoral de Viladecans» (en català). Arxiu històric de Viladecans i Carles Trek. [Consulta: 7 juny 2017].
  2. «Resultados electorales Viladecans» (en castellà). El País. [Consulta: 7 juny 2017].
  3. «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Viladecans». [Consulta: 2 juliol 2015].
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladecans Modifica l'enllaç a Wikidata