Llista de topònims de Viladecans (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme de Viladecans és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a l'oest, i el Prat de Llobregat, a l'est. Al nord, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís del Garraf. La serra de Miramar el separa de Sant Climent de Llobregat, i el puig de Montbaig, també els separa d'aquest darrer municipi i del de Sant Boi de Llobregat.
A l'oest, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de Regàs i de la Murtra fins a aquest estany. A més de la riera de Sant Llorenç, també anomenada de Llevatona, rega el terme la riera de Sant Climent o del Mas Fonts, i ambdues es perden en les marjals del delta, entre la via del ferrocarril i el camí antic de València, i es distribueixen per una xarxa de corredors que drenen les aigües vers els estanys indicats.
De la història de Viladecans anterior al segle X se'n sap ben poc. Recentment, en els treballs de construcció d'una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, s'ha descobert un jaciment arqueològic de grans mamífers tals com mamuts, rinoceronts i entre els quals s'han trobat eines manufacturades de sílex d'entre 20.000 i 100.000 anys. Aquesta troballa evidencia que aquest lloc estava habitat en aquesta època. Quant a la vila actual, se sospita que el seu origen pot estar en una vila agrícola romana del segle i, situada en el lloc on es troba en l'actualitat l'Ermita de Sales, exceptuant algunes restes pre-romanes a la muntanya de Sant Ramon.
El mateix topònim "Viladecans" és difícil de datar. Cap a l'any 1000 es refereix l'existència d'un lloc anomenat "canis vallis" que sembla coincidir amb el que més tard es denominarà la "Vila de Canibus", depenent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment s'anomenarà "Lloc de Sant Joan de Viladecans". L'any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat. El 29 d'abril de l'any 1011, va quedar registrat en un document per primera vegada el nom de Viladecans. L'any 1148, sota la denominació "Vila de Cans", reunia una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, que la va hipotecar al Bisbe de Barcelona per a pagar les despeses de la conquesta de Tortosa.
Durant el regnat de Jaume I d'Aragó, en el segle xiii, el poble va passar per les mans de diferents senyors, però no va ser fins a l'1 d'abril de 1265 quan es va fer la donació definitiva a favor de Guillem Burguès i els seus descendents.
Els pobles de Gavà i Viladecans van passar a ser propietat de la família Burguès-Santcliment, que els va posseir durant tres segles. El 1562 Enric d'Agullana va vendre el lloc de Viladecans i la Torre Burguesa (ara més coneguda pel nom de Torre Roja) a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor de la Baronia d'Eramprunyà.
El 1652, Viladecans va passar a mans dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i, en ple segle xvii, el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les Marines, una casa i un fortí amb dues peces d'artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara en la zona del delta de ponent del riu Llobregat.
Durant el segle xviii es va produir la independència parroquial. Si històricament Viladecans havia depès de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, a partir de 1746 formarà parròquia única: serà la parròquia del Lloc de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l'organització municipal existia amb anterioritat, no es coneix la data concreta del seu començament, però sí que en els segles XVI-XVII existia la Universitat del Poble, composta per l'alcalde i dos regidors (regidors).
Durant el segle xix es va portar a terme la colonització del delta del Llobregat: tal com també es va fer en el poble veí de Gavà, es van conrear noves terres, anteriorment ermes. D'aquestes noves rompudes van sorgir topònims que indicaven la insalubritat de la zona: "les Filipines", "les Àfriques". Aquestes paraules denotaven l'existència de malalties com el paludisme i les febres tifoides, que van perdurar fins a principis del segle xx.
Al segle xx, la característica principal de Viladecans ha sigut el seu explosiu creixement demogràfic, així com la transformació de les activitats econòmiques. De ser un poble bàsicament agrícola ha passat a ser un poble fonamentalment industrial. Aquesta dependència agrícola juntament amb l'establiment d'importants fàbriques, va fer de Viladecans un dels primers llocs on es van concentrar els immigrants de tota Espanya i del Nord d'Àfrica, principalment del Marroc.
Parc de Negocis de Viladecans (Viladecans Business Park)
La transformació soferta pel petit poble rural que era el Viladecans de començament del segle xx es comprendrà bastant bé amb les xifres estadístiques que fan referència a l'evolució de la població. La industrialització és tardana: no es desenvolupa fins ben entrat el segle xx. Els fets més importants són: l'establiment a Gavà, l'any 1920, de la factoria "Roca Radiadors", que aviat es va ampliar cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lació el 1925 de la fàbrica de "Llevat Premsat, SA".
Actualment predominen la metal·lúrgia, l'alimentació, la química i també les indústries relacionades amb el transport i la construcció.
« Escut caironat: de sinople, un Agnus Dei d'argent contornat i reguardant, nimbat d'or portant la banderola de gules amb una creu plena d'argent i l'asta creuada d'or. Per timbre, una corona mural de ciutat. »
Va ser aprovat el 27 de juny de 1994 i publicat al DOGC el 8 de juliol del mateix any amb el número 1918.
« Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, verda, amb el cantó vermell d'alçada i llargada la meitat de les del drap, carregat d'una creu plena blanca de gruix 1/12 de l'alçada del mateix drap. »
Va ser aprovada el 15 d'octubre de 1999 i publicada en el DOGC el 3 de novembre del mateix any amb el número 3007.
Es pot accedir per les sortides Viladecans sud i Viladecans nord de l'autopista C-32. També per l'autovia C-31 a la sortida del Remolar-Filipines i agafant el Camí del Mar en direcció centre ciutat. A més a més, hi ha una carretera comarcal que atravesa el centre de la ciutat: C-245. Des de Sant Climent de Llobregat es pot accedir per la carretera BV-2003.
El cap de llista del PCC era Joan Masgrau, però no va prendre possessió com a regidor.
Alcalde: Miguel García Fenosa (govern del PSC); des de l'onze d'octubre de 1983 Jaume Montfort (govern de PSC i PCC, amb pactes també amb el PSUC).
Elecció d'alcalde (23 de maig de 1983): Miguel García Fenosa (PSC), 12 vots favorables; en blanc, 3 vots; abstencions, 4 vots; absents, 2 regidors (del PSUC i de CiU).
Moció de censura contra l'alcalde García Fenosa (11 d'octubre de 1983): 14 vots a favor, 3 en contra i 4 abstencions. La votació fou secreta, però per les intervencions dels portaveus es dedueix que els vots a favor són de nou socialistes, tres del PSUC i dos del PCC; els vots en contra són de 3 regidors socialistes (García Fenosa, Batlle i Berenguer) i les abstencions de CiU i CP.
Elecció d'alcalde (11 d'octubre de 1983): Jaume Montfort (PSC), 12 vots a favor, 3 en contra i 6 abstencions. També es dedueix que els vots favorables són de PSC (9), PSUC (1) i PCC (2), els vots en contra de 3 regidors socialistes i les abstencions de CiU (3), PSUC (2) i CP (1).
Al març de 1984 es forma el Grupo de Independientes de Viladecans amb cinc regidors: García Fenosa, Batlle, Berenguer (que deixen el PSC), Castellano i Sánchez Ríos (que abandonen CiU). El Ple queda amb aquesta composició: PSC 9, GIV 5, PSUC 3, PCC 2, CiU 1, CP 1.
Al final del mandat la distribució de regidors era: PSC 9, GIV 4, PSUC 2, PCC 2, CiU,1 Alianza Popular,1 PTC-UC,1 (J.L.Nicolás) i un vacant (per defunció de Sánchez Ríos).
Elecció de l'alcalde (14 de juny de 2003): Jaume Montfort (PSC), 15 vots; Flora Casé (CiU), 5 vots; Joaquín Sergio García (PP), 3 vots; Jordi Vicente (ERC), 2 vots.
Elecció de l'alcalde (5 de novembre de 2005): Carles Ruiz Novella (PSC), 15 vots; Flora Casé (CiU), 5 vots; Joaquín Sergio García (PP), 3 vots; Joan Bonich (ERC), 2 vots.
Elecció de l'alcalde (16 de juny de 2007): Carles Ruiz Novella (PSC), 15 vots; Flora Casé (CiU), 4 vots; Joaquín Sergio García (PP), 3 vots; Joan Bonich (ERC), 2 vots; David Chacón (C's), 1 vot.
A partir de juliol de 2009, David Chacón es desvincula de C's i queda com a "no adscrit".
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Viladecans ha estat durant el final del segle xx una població que ha rebut migració. Els anys 1965 amb un creixement absolut de 3.747 habitants, 1970 amb 3.671, 1974 amb 3.005 i 1975 amb 5.285 han estat els anys del segle xx amb un major creixement de població.[4]
Viladecans és el 4t municipi més poblat de la comarca del Baix Llobregat, i el 19è de tot Catalunya.[5]
La distribució de la població per barris a 1/1/2020 és la següent: [6]
Can Modolell, actual edifici modernista de l'ajuntament amb uns jardins a la zona posterior de l'edifici oberts al públic.
Torre Roja (declarat Bé cultural d'interès nacional).
Torre del Baró, edifici gòtic del segle xiii, reformat al segle xix.
Can Sellarès, obra popular/masia que dona nom al parc on està situada i a la ràdio de la ciutat de Viladecans.
Can Xic, masia que ara acull l'espai per a joves de la ciutat.
Can Calderon, masia del segle xix que ara s'utilitza per a la promoció de l'empreneduria, l'atenció a empreses, l'ocupació i la formació ciutadana. Disposa d'un restaurant a la planta baixa de l'edifici antic.
Sant Joan de Viladecans, parròquia independent des del 1746, va ser bastida el segon quart del segle xx, ja que l'edifici anterior, del segle xviii, fou destruït durant la guerra civil de 1936-1939.
Mari Cruz Diaz: atleta en l'especialitat de marxa. Campiona d'Europa en 10 km marcha a Stuttgart 1986.
Maria Reyes Sobrino: atleta en l'especialitat de marxa. Campiona d'Espanya júnior 1984 i 1985, Campiona d'Espanya en 5 km marxa 1987-1988 i 1989, Campiona d'Espanya 10 km marxa en ruta 1985-88-89 i 1990, Campiona d'Espanya 10 km en pista 1990.
Valentí Massana: atleta. Medalla de bronze en els 50 km marxa dels Jocs d'Atlanta 1996.
Loco Mía: grup Musical format per Luis Font, Xavier Font, Manuel Arjona, Gard Passchier i Héctor "Calcio", Carlos Armas, Juan Antonio Fuentes, Francesc Picas i Santos Blanco.
María del Monte Vasco Gallardo: atleta espanyola especialista en proves de marxa atlètica. Va aconseguir la medalla de bronze en 20 km. marxa als Jocs de Sidney 2000 i en els Mundials d'Osaka 2007.
Beatriz Pascual Rodríguez: atleta espanyola especialista en proves de marxa atlètica. Diploma olímpic en els Jocs de Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016. Llicenciada en Farmàcia i Bioquímica.
Ramón Zabalo: futbolista que va jugar el Mundial de 1934. (1910 - 1967)
José Galisteo: cantant que va arribar a ser finalista d'Operación Triunfo 2006.
Salvadora Delgado Rivilla: especialista en Cirurgia Laparoscòpica, Cirurgia Oncològica i Cirurgia de l'Obesitat: responsable del Comitè d'Obesitat Mòrbida de l'Hospital Clínic de Barcelona.
La font principal de notícies entre els ciutadans de Viladecans és Viladecans News. Un diari digital del municipi on els viladecanencs poden consultar els seus dubtes i rebre alertes de la ciutat.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1.
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee) [2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat) [3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
Viladecans
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_y_ha_nevado_el_23F_de_2013_-_panoramio.jpg)
