Abrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abrera
Bandera d'Abrera Escut d'Abrera
(bandera) (escut)
Localització

Abrera situat respecte Catalunya
Abrera situat respecte Catalunya

Localització d'Abrera respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
Sant Pere d'abrera i Gegants.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Abrerenc, abrerenca
Superfície 19,92 km²
Altitud 105 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
12.216 hab.
613,25 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 408471 4596983Coord.: 41° 31′ 9″ N, 1° 54′ 11″ E / 41.51917°N,1.90306°E / 41.51917; 1.90306
Organització
Entitats de població

2
Codi territorial 080018

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, Catalunya.[2] La seva festa major és el 29 de juny, per Sant Pere.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Apareix en documentació antiga sota el nom de Breda (segle X). L'origen del topònim és incert.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada cap a l'extrem nord de la comarca, a banda i banda del riu Llobregat. Els habitants estan distribuïts entre el nucli urbà (inclou els nuclis antics del Rebato i del carrer Major - La Font), el nucli antic diferenciat de Santa Maria de Vilalba (amb els barris del Suro i Can Torres) i les antigues urbanitzacions, ara transformades en barris: Can Vilalba, Ca n'Amat, Les Carpes i Sant Miquel.

Esparreguera Olesa de Montserrat Viladecavalls
Hostalets de Pierola Brosen windrose-fr.svg Ullastrell
Sant Esteve Sesrovires Martorell Castellbisbal

El Turó del Castell és una muntanya de 189 metres[4] i és un dels punts més alts de la vila.

Accessos:

Horaris FGC: S4, R5 i R50
Horaris d'autobusos: Bus interurbà Barcelona - Igualada Bus interurbà El Bruc / Esparreguera - Martorell Urbà d'Abrera Nit Bus N51

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vista de Montserrat

Patrimoni natural

Patrimoni històric-cultural


Història[5][modifica | modifica el codi]

Els primers assentaments d'Abrera són ibers, dels que s'ha localitzat, almenys de moment, una zona d'emmagatzematge de gra en sitges ("camp de sitges"), que seria una estació intermèdia a la ruta d'exportació del cereal entre les planes de l'interior d'Hispània i la costa mediterrània. De l'època romana, es troba localitzada i pendent d'excavació una vil·la, que potser era coneguda pel nom de Villa Alba (a Sant Hilari), situada a la rodalia de la ciutat romana d'Ad Fines ("als límits" del territori de Barcino), avui Martorell.

A l'alta edat mitjana, mentre la ciutat d'Ad Fines quedava despoblada per la inseguretat creixent del territori davant dels atacs dels conqueridors musulmans, l'antiga Villa Alba es va anar transformant en una primitiva aldea al redós de l'església d'estil preromànic de Sant Hilari, edificada probablement cap al segle IX, i que ha perdurat fins als nostres dies en bon estat de conservació. En aquesta època suposem que el lloc ja s'estaria anomenant Abrera, nom que potser voldria dir "a la vora del riu" en àrab. Alhora, en una elevació a l'altra banda del Llobregat, apareix el castell de Voltrera (avui en ruïnes), que formava part de la línia defensiva del comtat de Barcelona front als dominis d'al-Àndalus.

El segle XI, Abrera es va haver de traslladar des de la zona fluvial al camí, molt més elevat, i d'aquesta època és l'església d'estil romànic d'Església de Sant Pere, al voltant de la qual es van situar diverses masies, algunes de les quals han arribat, amb les lògiques reformes, fins a l'actualitat, essent aquest l'emplaçament del centre urbà actual. El poble pertanyia a la baronia de Castellvell, que després va esdevenir marquesat de Martorell, estat feudal que, després de moltes anades i vingudes, va arribar al final de l'Antic Règim en mans de la casa d'Alba.

Des del segle XVI, i coincidint amb la primera gran onada migratòria, provinent d'Occitània, es va urbanitzar el carrer Major. D'aquesta mateixa època és l'ermita de Sant Ermengol, que fou un lloc de pelegrinatge comarcal durant un parell de segles.

A finals del segle XVIII, el virrei del Perú Manuel d'Amat i de Junyent es va fer construir un palauet d'estil colonial a la propietat de la seva família, i el va fer decorar pel pintor occità Joseph Flaugier. El baró de Maldà, nebot del virrei, el va descriure a la seva obra Calaix de sastre, però en l'actualitat no es conserva cap vestigi d'aquest edifici, tret d'alguna fotografia i l'escut familiar extret de la façana per salvar-lo de l'enderroc.

A la Guerra del Francès (1808-1814), després de la Primera batalla del Bruc, la columna francesa comandada per François Xavier de Schwarz que es retirava cap a Barcelona, en passar pel pont de la riera rebé l'impacte d'una mina col·locada pels civils revoltats encapçalats pel vicari d’Olesa, Joan Boada, que elimina un canó.

Ja en el segle XIX, es van crear els nous ravals del barri de la Font i del Rebato. I, més llunyans, les Mates i Santa Maria de Vilalba (altrament dit El Suro). Cap al 1888, la nova carretera de Madrid a Barcelona es va construir fora del nucli urbà, deixant de banda l'itinerari tradicional que passava pel carrer Major.

El 1922 es va inaugurar el tram de via fèrria que va connectar el poble amb Barcelona. El 1926, la primera escola, pagada en part pels veïns benestants i edificada de fet a base de jornals gratuïts per part de la majoria dels veïns.

La Guerra Civil espanyola va castigar Abrera amb l'incendi de l'església. També sabem de persones que van viure amagades en algunes cases, famílies refugiades, nens massacrats per un projectil abandonat, joves soldats desapareguts al front, l'alcalde republicà (en Pere Vallès) empresonat, afusellaments davant de la tàpia del cementiri...

Després de 1950 s'inicia el procés d'industrialització, amb el consegüent augment de població, a causa de la immigració, procedent majoritàriament del sud d'Espanya (especialment, d'Andalusia), i Abrera va deixar de ser un poble agrícola per anar-se transformant en una vila plenament industrial, com ho és actualment. Si fins aleshores l'economia del poble s'havia basat en el conreu de l'olivera, l'ametller i la vinya (substituïda aquesta última pels arbres fruiters a partir del 1930), aviat l'agricultura va anar cedint terreny i mà d'obra a la indústria. Al principi, foren les indústries tèxtils i, sobretot, l'escorxador Purlom els motors del creixement local. Purlom fins i tot va promoure la creació de tot un barri nou per als seus treballadors. En canvi, la instal·lació de la factoria SEAT entre Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Abrera els anys setanta va propiciar que la indústria auxiliar de l'automòbil, i sobretot la logística, hagi esdevingut pràcticament un monoconreu industrial.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
part est del municipi 2.391
part oest del municipi 9.220
Dades: 2011. Font: Idescat

Abrera ha experimentat canvis molt significatius en el nombre d'habitants al llarg del temps, però amb una tendència molt marcada cap al creixement. El primer augment significatiu de la població que tenim documentat es donà al segle XVI amb la rebuda de gran quantitat d'immigrants occitans, els anomenats "francesos" o, més despectivament, "gavatxos". Aquesta onada immigratòria coincideix amb l'aparició del primer carrer (el carrer Major).

Durant el segle XIX, observem com es quadruplica la població, sense dubte per l'atracció de peonatge per al conreu de la vinya. Es formen diversos ravals nous: el carrer de la Font, el Rebato, les Mates, Santa Maria de Vilalba, el Suro i Can Torres. En canvi, cap al final d'aquest segle la crisi de la fil·loxera provoca un cert retrocés momentani.

El següent canvi important en la demografia es produeix després de 1950, amb la rebuda de la immigració majoritàriament d'Andalusia (però també de Galícia i altres regions espanyoles), atreta per la feina que proporciona la industrialització del territori català. Entre 1965 i 1970, només en 5 anys, es duplica la població; i entre 1965 i 2006, 40 anys, augmenta gairebé un 1.200%, passant a 10.352 habitants.

La diversificació ètnica de la població és pròpia de finals del segle XX i dels principis del XXI: immigrants procedents d'Amèrica Llatina, Àfrica (amb un predomini de marroquins), Europa Oriental i Àsia, fins a constituir un 10% de la població.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13 focs 18 focs 18 focs 136 225 706 863 944 848 759
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
810 818 816 667 715 1.645 4.199 5.238 5.726 6.384
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.003 7.373 8.177 8.823 9.422 10.244 11.278 11.469 11.870 12.125
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

El model econòmic actual de la vila és fruit de la transformació de l'antic poble agrícola a una vila bàsicament industrial.

Antigament, els conreus principals eren els cereals, l'olivera, els ametllers i de forma molt especial la vinya. De fet, el municipi forma part de la DO Penedès, encara que no s'hi produeixi cap vi reconegut pel seu Consell Regulador. Cap al 1930, però, es redueix molt l'extensió de les vinyes, perquè aquest conreu no es considerava rendible, en favor de les plantacions d'arbres fruiters.

Des de la dècada de 1960, el constant augment de la industrialització i la construcció d'habitatges ha comportat que cada vegada hi hagi menys terreny dedicat als conreus i la pràctica desaparició de l'ofici de pagès. Als anys seixanta i setanta, algunes empreses tèxtils i especialment l'escorxador Purlom comencen a absorbir tota la mà d'obra local i n'atrauen molta més de forana; en el cas d'aquesta darrera empresa fins i tot es promou la creació de tot un barri nou (aleshores anomenat "els Pisos") per als seus treballadors i aquest fet comportà una empenta inicial pel comerç. Des de la construcció de la planta SEAT de Martorell, a finals dels anys setanta, i fins a l'actualitat, el teixit industrial d'Abrera s'ha anat especialitzant en gran mesura en el sector de l'automoció.

Des dels anys noranta, l'activitat més sobresortint, i que segueix augmentat, és la logística (i no només de l'automòbil). I també en aquesta època comença a prendre una certa importància el sector del comerç i del lleure, amb la implantació el 1997 d'un centre comercial i, ja el 2008, amb la creació del Mercat Municipal. Convé destacar que la tendència actual dels polígons industrials és a admetre cada cop més activitats terciàries.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'activitat cultural del municipi nasqué fonamentalment per l'empenta dels voluntaris de l'esplai, generant les primeres entitats que desenvoluparen la vida cultural del poble, com els gegants, els grallers, els diables, els bastoners... Altres entitats culturals de la vila han aparegut posteriorment, fruit de les accions de l'ajuntament, com l'Escola Municipal de Música, el Concurs de Teatre "Vila d'Abrera" o el Premi d'Investigació Local.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Fins ara fa unes dècades, Abrera era coneguda, per una banda, pels porrons, atès que els hostals de l'antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. S'havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d'aixecada de porrons, amb campió local i tot.

Per l'altra banda, l'escorxador de la Purlom amb l'edifici de l'assecador convertit exteriorment en cartellera gegant, visible a kilòmetres de distància i a prop de la carretera de Manresa, ha estat una referència pel viatger. Actualment ja no existeix l'escorxador.

Altres símbols que poden haver tingut més o menys pes en l'imaginari popular serien, per exemple, l'arbre, que cap al 1830 l'Ajuntament va convertir en escut municipal, pensant-se que donava nom al poble; o el riu Llobregat, representat a la bandera de la vila; o la garsa, que antigament donava malnom als veïns de la vila.

Llegendes d'Abrera[modifica | modifica el codi]

La tradició oral afirma que durant la guerra del Francès les tropes franceses van patir la pèrdua d’una peça d’artilleria en travessar probablement el Torrent Gran pel que encara avui anomenem "Pont dels Francesos", a causa d'un acte de sabotatge de la gent de la població. Aquesta anècdota, que té possibilitats de ser certa, lligaria amb l'actuació dels veïns d'Esparreguera, que sabem que van aprofitar-se del fet que els francesos havien de passar per tot el seu carrer (tan llarg i estret com és) quan tornaven a Barcelona després de la humiliant derrota del Bruc. A més, està documentat a l'Arxiu Parroquial d'Abrera que la població va haver-se de refugiar a l'ermita de Sant Ermengol per fugir de les represàlies de l'exèrcit invasor.

També té un lloc a l'imaginari popular la història d'un tal Rebato o Rebató: un bandoler del segle XVIII que hauria estat mort i esquarterat, com a càstig pels seus crims. El seu cap l'haurien col·locat dins una gàbia al costat del camí ral, al lloc on hauria comès alguna de les seves malifetes, i que seria on actualment hi ha el barri que pren el nom del bandoler (o seria al revés?).

Entitats culturals[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • José Luís García Herrera (Esplugues de Llobregat, 1964). Tècnic industrial, poeta i crític literari. Ha publicat un munt de llibres de poesia i ha obtingut diversos premis. Es considera influït per l'obra de Vicente Aleixandre. Escriu principalment en castellà i també en català. S'integra al grup de poetes 10 de Barcelona. Viu a Abrera des de fa anys.
  • Pere Torres i Andreu (Abrera, 1924 - 1988). Músic i actor de teatre afeccionat, home de mil oficis, Jutge de Pau d'Abrera fins a la seva mort. Una petita sala d'exposicions situada davant d'on va viure, al Carrer Major, porta el seu nom.

Política[modifica | modifica el codi]

Abrera és una vila governada per l'esquerra des de l'inici de la democràcia municipal, l'any 1979, fins al 2011, quan s'inicià una etapa de coalicions sense ideologia definida. El primer alcalde de la democràcia fou en Manuel López, al capdavant de la coalició Entesa Municipal d'Abrera. López hi deixà la salut i per això ha rebut la Creu de Sant Jordi d'alguna manera en nom de tots els alcaldes de la Transició. El succeí en el càrrec en Félix Chico, durant 24 anys. En diferents etapes també van participar en el govern municipal, junt al PSC, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa. El 2007 Maria Soler fou la primera alcaldessa de la història d'Abrera, i també la primera persona nascuda al poble que ha ocupat el càrrec en moltes dècades. Després de diversos mandats amb majoria absoluta dels socialistes, a partir del 2011 el govern municipal s'ha mantingut sota el control del PSC mercès a successius tripartits.[9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel López Entesa (PSUC) 19/04/1979 --
1983 - 1987 Félix Chico PSC 28/05/1983 --
1987 - 1991 Félix Chico PSC 30/06/1987 --
1991 - 1995 Félix Chico PSC 15/06/1991 --
1995 - 1999 Félix Chico PSC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Félix Chico PSC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Félix Chico PSC 14/06/2003 --
2007 - 2011 Maria Soler PSC 16/06/2007 --
2011 - 2015 Maria Soler PSC+CiU+ICV 11/06/2011 --
Des de 2015 Jesús Naharro PSC+ERC+CiU 13/06/2015 --

Eleccions locals i composició del consistori[modifica | modifica el codi]

  • Aquesta taula mostra els resultats de les eleccions locals a Abrera, amb els regidors de cada partit i, entre parèntesis, el nombre de vots obtinguts.
  • Les caselles acolorides en groc indiquen els partits que han governat en cada mandat.
Partits 1979[10] 1983[10] 1987[11] 1991[11] 1995[11] 1999[11] 2003[11] 2007[11] 2011[11] 2015[12]
PSC - 6 (1028) 6 (1050) 8 (1364) 9 (1875) 9 (2038) 7 (2129) 9 (2025) 6 (1425) 6 (1478)
Entesa//AEC 5 (712) - - - - - - - - 3 (898)
PSUC//ICV - 2 (374) 1 (284) 2 (312) 1 (376) - (222) - - 1 (306) -
EUiA - - - - - 1 (228) 1 (354) 1 (405) 1 (299) -
CIU 4 (552) 3 (568) 2 (401) 3 (522) 2 (610) 2 (535) - (252) 1 (267) 2 (610) 1 (306)
ORT 2 (264) - - - - - - - - -
CDS - - 2 (359) - - - - - - -
AP//PP - - - (62) - 1 (356) 1 (323) 1 (427) 2 (517) 3 (758) 1 (362)
AdA - - - - - - 3 (812) 3 (807) 3 (728) 3 (945)
ERC - - - - - - (208) 1 (289) 1 (261) - (221) 2 (554)
SI - - - - - - - - - (42) -
PxC - - - - - - - - 1 (305) - (117)
C's - - - - - - - - - 1 (445)

NOTES:

  • Inicialment, des del 1979 el Consistori el formaven 11 regidors, que es van ampliar a 13 l'any 1991, i a 17 el 2007.
  • L'Entesa Municipal d'Abrera, creada per a les eleccions del 1979, integrava el PSUC i ciutadans independents. En un primer moment, l'Entesa formà un govern de concentració amb CiU i l'ORT, però aquests dos partits van acabar passant a l'oposició.
  • El PSUC, després de la greu crisi dels anys vuitanta, s'integrà a Iniciativa per Catalunya des del 1987, que es transformà en Iniciativa per Catalunya Verds el 1995. Tanmateix, el 1998 es creà Esquerra Unida i Alternativa, que ha concorregut diversos cops a les eleccions separadament d'ICV fins al 2015.
  • El PSC no es presentà a les primeres eleccions democràtiques, el 1979, però donà suport a la candidatura de l'ORT.
  • Abans del 1991 les dades del PP són les d'AP.
  • Alternativa d'Abrera es presentà el 2007 en coalició amb ICV i obtingué tres regidors, però el 2008 la coalició patí una crisi: se'n separà l'únic regidor d'ICV i els altres dos van romandre al Consistori com a "no adscrits" fins que foren substituïts i els dos escons restituïts a la disciplina del partit.
  • Abrera En Comú, creada el 2015, té el suport d'EUiA, ICV i el Procés Constituent, i agrupa també altres ciutadans independents, alguns procedents de Podem i, fins i tot, dissidents del PSC.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. «Abrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  4. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
  5. «Lluís Martínez Dies, Història d'Abrera». Abrera. Revista informativa, ?. [Consulta: ?].
  6. Bigordà, Valentí, L'olor de l'absència, Abadia Editors, Manresa, 2009
  7. DDAA, Peatones de la Historia del Baix Llobregat (Testimonios y biografías), Associació per a la Memòria Històrica y Democràtica del Baix Llobregat, s.l., 2006, pàg. 167-170
  8. Fosalba i Domènech, Montserrat, La Guerra Civil a Abrera, Ajuntament d'Abrera, 2001
  9. «Constitució del nou Ajuntament, amb Maria Soler com a alcaldessa». Pàgina web municipal, 11-06-2011.
  10. 10,0 10,1 «Resultats de les eleccions locals 1979-2011». Municat. Municipis i comarques de Catalunya, 26-05-2015. [Consulta: 26 maig 2015].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 «Elecciones». La Vanguardia, 23-05-2015. [Consulta: 23 maig 2015].
  12. «Elecciones locales 2015». Ministerio del Interior, 25-05-2015. [Consulta: 25 maig 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abrera Modifica l'enllaç a Wikidata