Molins de Rei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Molins de Rei
Bandera de Molins de Rei Escut de Molins de Rei
(bandera) (escut)
Localització

Molins de Rei situat respecte Catalunya
Molins de Rei situat respecte Catalunya

Localització de Molins de Rei respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
Castellciuró
Castellciuró
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Molinenc, molinenca
Superfície 15,91 km²
Altitud 37 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
24.878 hab.
1.563,67 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 417974 4585246Coord.: 41° 24′ 52″ N, 2° 1′ 7″ E / 41.41444°N,2.01861°E / 41.41444; 2.01861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Joan Ramon Casals (CiU)
Codi postal 08750
Codi territorial 081234
Agermanament Chinandega (Nicaragua) i Llorca (Múrcia)

Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, Província de Barcelona.

Situat a la riba esquerra del riu Llobregat, s'estén des de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de la Serra de Collserola (Serralada Litoral). Limita al nord amb El Papiol i Sant Cugat del Vallès, al nord-est amb Barcelona, al sud amb Sant Feliu de Llobregat i a l'oest amb Sant Vicenç dels Horts.

El nom del municipi deriva dels seus inicis quan el rei Alfons II inicià la construcció d'uns molins a la zona de l'actual població.

En el transcurs de la seva historia la vila la denominació oficial de la vila ha canviat dues vegades, breument i per motius polítics. En ocasió de la Primera República, l'any 1873, quan adoptà el nom de Molins del Pont (o del Puente com es deia oficialment). Aquest primer canvi fou derogat amb la vinguda de la Restauració borbònica, un any i escaig més tard, retornant a la denominació tradicional. EL segon canvi es donà durant la Guerra Civil (1936-1939) en que s'adoptà el nom de Molins de Llobregat, seguint la política d'eliminar dels topònims referències a elements monàrquics o religiosos. la denominació oficial de la vila, que es va catalanitzar definitivament per resolució de la Generalitat de Catalunya de 4 de juny de 1981.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Molins de Rei és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Està situat a la riba esquerra del Llobregat.[3] El seu codi postal és el 08750.

el Papiol Sant Cugat del Vallès
Pallejà Brosen windrose-fr.svg Barcelona
Sant Vicenç dels Horts Sant Feliu de Llobregat

S'hi distingeixen dues grans unitats morfològiques: el pla i la muntanya.

El pla, al llarg de la riba esquerra del Llobregat, eixamplant-se gradualment de nord a sud; es manté a una altitud mitjana de 20-30 m. Al límit del pla amb els primers relleus muntanyosos es troba el nucli antic de la vila de Molins de Rei.

L'altra gran unitat morfològica és la muntanya (ocupa el 88% del municipi i forma part de la serra de Collserola). Formada per materials esquistos i calcàries de l'edat paleozoica (excepte als sectors més baixos, en contacte amb el pla, on el rocam es transforma en materials més recents, d'edat pliocènica, molt tous i fàcilment erosionables). El paisatge ens és donat per la presència d'uns relleus madurs, amb serrats de formes suaus (puig d'Olorda, 434 m; Mulei, 226 m; penyes d'en Castellví, 237 m; serra de Can Julià, 236 m), separats per valls on actualment circulen nombrosos torrents i rieres de règim torrencial.

La riera de Vallvidrera, de cabal quasi permanent, corre en direcció NE-SW, i drena els serrats més septentrionals del municipi. La riera de Sant Bartomeu neix sota el puig d'Olorda i recull les aigües del vessant del nord d'aquesta muntanya i els vessants de migjorn de les penyes d'en Castellví; hi desguassen els torrents de Can Ribes i de Can Tintorer; encara, als vessants meridionals del puig d'Olorda trobem la riera de Bonet i el torrent de Can Miano.

El clima del municipi correspon al Clima mediterrani, caracteritzat per hiverns relativament suaus, i la precipitació d'estiu no és suficient per cobrir l'evapotranspiració de les plantes.

A la zona alta de la muntanya hi trobem grans pinedes (pi blanc i de pinyons) i petites extensions d'alzinar (que degut a l'explotació ha estat substituït per les pinedes). A les fondalades hi ha racons d'una gran bellesa i riquesa botànica.

Història[modifica | modifica el codi]

Escut no oficial de Molins de Rei

Hi ha testimonis de l'existència d'un poblament prehistòric continuat, que s'inicia al període paleolític. A la riba del Llobregat s'han descobert eines de la indústria de còdols que hi pertanyen. A la cova de l'Or de Santa Creu d'Olorda (ja dins el terme de Sant Feliu de Llobregat) es troben restes neolítiques i és evident un hàbitat continuat fins a l'edat del ferro. D'època ibèrica són els poblats del puig d'Olorda, de la Plaça de les Bruixes i de les Argiles, amb origen al segle IV aC.

El poble de Molins de Rei neix l'any 1188 quan Alfons II, rei d'Aragó i comte de Barcelona, confia la construcció d'uns molins a un tal Joan dit "dels molins". Una vegada construïts, i per decisió reial, els molins queden sota la responsabilitat de Bernat el Ferrer. Una de les condicions que se li imposa és que ha de viure allà i tenir cura de l'edifici de nova construcció. Així se sembra la llavor d'un nou municipi.

L'any 1208 adoptà el títol de Vila i se li atorgà llicencia per a tenir parròquia -fins aleshores pertanyia a Santa Creu d'Olorda- i cementiri en el lloc on hi havia la capella de Sant Miquel.

En el transcurs dels anys el poble fou venut o hipotecat en diverses ocasions. El rei Jaume II va fer-ho a Ramon Fiveller i posteriorment, l'any 1309, a Sibil·la de Pallars, comtessa de Pallars Sobirà. Els descendents de Sibil·la van vendre als germans Francesc i Guillem Bastida, per compte del jutge d'Arborea, a Sardenya, i a continuació al gran jutge Hug I d'Arborea, vescomte de Bas.

Finalment, el 1366 Berenguer de Relat (conseller del rei i mestre racional de la cort) adquirí la senyoria del poble de Molins de Rei, del castell d'Olorda i del Castellciuró.[3]

El 1419 un grup de molinencs (la "universitat") aconsegueix reunir capitals per a la redempció de la feudalitat i el retorn de la vila a la corona. Tanmateix, l'any 1430, el rei Alfons V el Magnànim cedeix el poble a Galceran de Requesens, ja propietari de la majoria de territoris de l'entorn i que probablement havia estat el prestatari de l'import del rescat.[4] Requesens converteix Molins de Rei en baronia i hi fa construir un magnífic palau on la família passarà llargues temporades i rebrà personatges notables. El 1493 ho fan els Reis Catòlics i Cristòfor Colom.

A Molins de Rei el 30 de novembre de l'any 1519, Diada de Sant Andreu, el rei Carles I va ser proclamat oficialment Rei dels Romans i futur Emperador Electe del Sacre Imperi Romà Germànic.

El 1532 s'hi hostatjaren l'emperadriu Isabel de Portugal i el seu fill, el futur Felip II de Castella. Cap a final del segle XV, la família Requesens emparenta amb la noblesa castellana (els marquesos de Los Vélez i de Villafranca del Bierzo, els ducs d'Alba, els de Medina Sidonia i els comtes de Sobradiel) i es distancia de la vila. A la meitat d'aquest mateix segle, la baronia ja havia cedit competències als seus habitants autoritzant l'obertura d'establiments, alhora que arrendava els molins i tots aquells serveis que fins llavors controlaven directament, com la carnisseria.

Pont de Carles III. Postal

Més endavant, amb la construcció del Pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei guanya importància estratègica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. Això afavorí la construcció d'hostals i l'obertura de nous comerços. La vila es converteix en un centre neuràlgic per als pobles de la comarca.

La importància estratègica del Pont propicià que la vila sofrís diverses batalles en el transcurs de la Guerra del Francès. El dia 7 de juny de 1808 les tropes franceses del general Schwartz,derrotades a la Batalla del Bruc), la saquejaren i incendiaren per primera vegada. El dia 30 del mateix mes, després d'una forta batalla prop de la vila, aquesta torna a ser incendiada per la tropa francesa. Finalment el general Saint-Cyr, amb un nombrós exèrcit, ocupa tota la zona compresa de Molins de Rei a Vilafranca. Aquests esdeveniments bèl·lics van provocar baixes a la població i van fer destrosses a l'estructura urbana i al Palau dels Requesens, cosa que va donar pas a la posterior parcel·lació dels terrenys d'aquest palau, propietat dels marquesos de Villafranca y de los Vélez com a descendents de la família Requesens. La parcel·lació d'aquests terrenys va propiciar la configuració de l'actual carrer Major.

L'any 1874, en el curs de la Tercera Guerra Carlina la vila fou novament saquejada i incendiada.

Les guerres no van ser l'únic esdeveniment que va trasbalsar l'economia local; també hi van influir les vagues a la incipient indústria i la fil·loxera, que arribava al municipi a final de segle, després de fer estralls a les vinyes franceses i del nord de Catalunya. Aquesta plaga va acabar amb la vinya del municipi i va suposar un daltabaix per a l'agricultura local.

Com a tot Catalunya, la pagesia va ser el sector més important de l'economia local. Molins de Rei va ser un poble agrari fins ben entrat el segle XX, tot i que a final del segle XIX, la indústria, amb una certa migradesa, s'anava imposant.

La construcció del Canal de la Infanta, l'any 1819, amb noves xarxes de regadiu, i la inauguració del ferrocarril l'any 1855 van suposar un pas endavant en la consolidació d'un municipi que començava a comptar amb una xarxa d'infraestructures que n'afavorien el desenvolupament.

L'impuls que van rebre les hortalisses i els arbres fruiters, i l'annexió de part del terme de Santa Creu d'Olorda l'any 1916 van donar una nova empenta a l'agricultura, que va arribar a altes cotes d'exportació durant els anys 30.

El desenvolupament industrial català de final del XIX també es va fer notar modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una població de 2.935 habitants, hi havia 52 comerços i 12 indústries. La branca més important d'aquesta indústria era el tèxtil de capital forà. A final de segle, la fàbrica Ferrer i Mora, present a la vila des de 1858, instal·lava la primera màquina de vapor en substitució de la força hidràulica que, en el mateix indret, havia mogut molins des de feia sis segles.

Paral·lelament al creixement econòmic, la vila no era aliena a l'embranzida de l'associacionisme que es manifestava arreu de Catalunya. La creació de noves associacions —algunes, dotades de patrimoni— ajuden a enriquir l'oferta cultural i a canalitzar les reivindicacions socials dels seus associats i algunes de les ofertes culturals de la vila. El 1852 s'organitza per primera vegada la Fira de la Candelera.[5]


Aquestes associacions, avui encara tenen un paper destacat en l'oferta cultural: l'any 1918 es crea la Federació Obrera, hereva del sindicat Les Tres Classes de Vapor, però és espoliada pel franquisme i retornada finalment al municipi; la Joventut Catòlica es constitueix l'any 1879 i el 1921 s'aixeca un nou local —els seus socis són majoritàriament de tendència catòlica— i el Foment Agrícola, Industrial i Comercial (ara Foment Cultural i Artístic) neix el 1920 i el 1923 inaugura un nou edifici patrocinat en part per la burgesia de procedència agrària.

A la primera meitat del segle XX, publicacions com Enllà, Festa, Camins, Germanor o Espartacus —algunes, plenes de contingut ideològic i d'altres, actuant de portaveu d'entitats— omplen el ventall cultural de la vila. La Guerra Civil provocarà un tall profund en la vida social i quotidiana de la vila que costarà de curar.

Els canvis en l'estructura urbana cap a noves zones a l'altre costat de la via del tren —propiciats pel trasllat del cementiri l'any 1898, la construcció de la fàbrica de conserves al barri que avui porta el mateix nom, la construcció del nou mercat l'any 1935 i la nova escola pública, batejada els anys setanta amb el nom d'Alfons XIII perquè aquest l'havia inaugurat personalment— van permetre l'expansió de la vila i annexar nous barris al nucli històric, el primer dels quals va ser la carretera.

Durant la Guerra Civil espanyola, els escamots incontrolats de la FAI assassinaren mitja dotzena de vilatans i dinamitaren l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, amb la destrucció subsegüent del seu arxiu que datava del segle XVI. Les tropes franquistes entraren a Molins de Rei el 25 de gener de 1939, i el 4 de febrer van establir una gestora municipal que instaurava el franquisme a la vila.[6]

Els anys foscos de la postguerra van anar acompanyats d'una revifada de la indústria. Fàbriques com Samaranch, Malvehy, Iborra, Torra-Balari i Balanzó van aconseguir altes cotes de producció i van donar feina a la població immigrada que arribava d'Andalusia, Múrcia i Extremadura. El creixement demogràfic dels anys 60 i 70 va provocar un augment de la població, que va passar de tenir 7.364 habitants l'any 1936 a tenir-ne 14.460 l'any 1970.

En aquells anys, les manifestacions culturals van seguir la pauta de la ideologia dominant: les publicacions d'aquells anys estaven sota el control de l'església o del règim. La recuperació de la democràcia va anar acompanyada de noves iniciatives de participació. A Molins de Rei, la recuperació de El Camell, bèstia popular del segle XIX, la celebració del Carnestoltes i la participació popular a la Festa Major van aportar un aire fresc a les manifestacions festives i culturals, i van potenciar el ric teixit associatiu de la vila.

El creixement demogràfic registrat en la primera meitat de segle XX, que va generar la formació de barris, no es va tornar a produir fins després de la Guerra Civil. La ubicació de fortes onades migratòries a zones de nova construcció crea una nova estructura urbana configurada per la suma de barris. Can Graner, Riera de Bonet, l'Àngel i el Canal completen una etapa de creixement urbà. Aquest creixement no es tornarà a reprendre fins als anys 80 i 90 amb el desenvolupament del planejament urbanístic contemplat en el Pla General Metropolità de 1976.

El pont de les quinze arcades[modifica | modifica el codi]

Detall del pont, cap a l'any 1867. Va ser construït en època de Carles III. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.[7]
Article principal: Pont de Carles III

Per a la història de Molins de Rei és una pàgina trista la desaparició del monumental pont sobre el Llobregat. Bastit entre els anys 1763 i 1768, en temps del rei Carles III, era obra de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño. Tenia 15 arcades, feia 334 metres de llargada i era construït amb pedra de gres rogenc, procedent de les properes muntanyes de Cervelló i Sant Andreu de la Barca.

Havia estat testimoni de la guerra del Francès i fou bombardejat per l'aviació en la guerra civil de 1936-39, en què donà prova de solidesa. Fou destruït a causa de la incontrolada extracció d'àrids del llit del riu que en minà els fonaments. El 6 de desembre de 1971, en enderrocar-se un pilar, arrossegà dues arcades.

Si bé la gran mobilització que es produí per a salvar el pont no aconseguí el seu objectiu, podem dir almenys que va ser la primera manifestació d'un estat de consciència col·lectiu contra una decisió de poder no compartida.

Les restes del pont foren derruïdes i se n'hi construí, al mateix lloc, un de nou.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Molins de Rei 23.922
Rierada, la 148
Sant Bartomeu de la Quadra 271
Vallpineda 231
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
36 54 38 317 791 3.002 2.907 2.661 2.936 3.327
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.962 6.275 6.589 8.024 10.191 14.456 18.296 18.500 18.319 19.080
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
18.752 18.960 19.723 21.197 22.496 23.374 23.828 24.236 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Sant Bartomeu, i el 1920, part de Santa Creu d'Olorda.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític
1979 - 1983 Antònia Castellana Aregall PSUC
1983 - 1987 Antonia Castellana Aregall PSUC
1987 - 1991 Casimir Boy Nuñez PSC
1991 - 1995 Josep Janes Tutusaus Iniciativa per Catalunya
1995 - 1999 Josep Janes Tutusaus Iniciativa per Catalunya
1999 - 2003 Josep Janes Tutusaus (1999-2002)
Ivan Arcas Blanch (2002-2003)
Iniciativa per Molins de Rei.
2003 - 2007 VIctor Puntas Alvarado (2003-2005)
Ivan Arcas Blanch (2005-2007)
ERC
Iniciativa per Molins de Rei.
2007 - 2011 Ivan Arcas Blanch Iniciativa per Molins de Rei.
2011 - 2015 Xavier Paz Penche (2011-2013)
Joan Ramon Casals
PSC
CiU
Des del 2015 Joan Ramon Casals CiU

Barris i entitats de població[8][modifica | modifica el codi]

Centre Vila[modifica | modifica el codi]

El Canal[modifica | modifica el codi]

El barri del canal està comprès entre la carretera N-340, que travessa la vila, i l'autopista A-2. Les primeres edificacions daten de la dècada del 1960. Inicialment, en el "Proyecto de Ordenación General de la villa de Molins de Rey" de 1957, a la zona es preveia una urbanització residencial amb un parc públic d'una extensió de 7.120 m2. No obstant aquests propòsits, la realitat va imposar un tipus de barri diferent; un altre exemple de la construcció ràpida dels anys seixanta. El creixement demogràfic de Molins entre la dècada dels 60 fou molt important (vora unes 4.000 persones), aquest augment propicià el creixement del barri mitjançant blocs de pisos. Una de les empreses constructores més actives fou Incresa. De fet, l'activitat de l'empresa tingué com a conseqüència que la part sud del barri fos coneguda amb el seu nom: l'Incresa. L'any 1976 es creà l'associació de veïns del barri, el club Esportiu recreatiu Incresa, que l'octubre inaugurà un camp de futbol propi i el club de petanca Incresa.

La Riera Bonet[modifica | modifica el codi]

Les primeres cases d'aquest barri daten de l'any 1953. Es van aixecar a llindar de Santa Creu d'Olorda i a tocar de Sant Pere de Romaní i la font del Rajolí. El barri deu el seu nom a la riera que el traspassava ( i que l'amenaçava amb inundacions quan plovia molt) i al cognom d'un propietari de la zona. Actualment al barri resideixen més de mil persones. L'associació de veïns, amb vora 300 socis, és força activa i sol organitzar actes socials. També hi són presents un Centre cívic, un casal d'avis i l'ineludible club de petanca. El barri no té centre escolar propi, reparteix els seus col·legials entre l'escola Castell Ciuró, del barri de l'Àngel, i les escoles Pont de la Cadena i Ferran Agulló, del Barri del Canal.

Les Conserves[modifica | modifica el codi]

El barri de les Conserves limita amb la part més baixa de la Serra de Collserola i la línia del ferrocarril. L'origen del barri es troba associat a la instal·lació de la fàbrica de Conserves del Sr. Artur Pedrerol l'any 1916, gràcies a la qual es construïren els primers carrers del barri –Joan Maragall, Mancomunitat i Pep Ventura-. En el projecte d'urbanització elaborat l'any 1946 per l'arquitecte municipal el Sr. Gumà Cuevas, es preveia la urbanització de les finques de l'Àngel i d'en Roca, àrea on es construiria el futur barri de les Conserves. L'activitat industrial ha marcat el desenvolupament del barri al llarg de tota la seva evolució. La que fou inicialment fàbrica de Conserves, es convertí l'any 1934 en una important fàbrica de tints –Tint Iberia-, quan el Sr. Antoni Marca la comprà a la família Pedrerol. El gran creixement urbanístic del barri però, té el seu punt de partida en la reurbanització dels terrenys ocupats per Industries Marca, amb el Pla Especial d'Ordenació Urbana del barri de l'Àngel i les Conserves. Amb la construcció dels nous blocs de pisos canvia la fesomia del barri i arribaren nous veïns i veïnes, canviant el paisatge del barri, tant humà com físic.

L'Àngel[modifica | modifica el codi]

El nom del barri prové del fraccionament de la finca propietat de Joan Àngel Genís- Les primeres llicències d'obres daten dels anys 20. No serà fins a la dècada de 1960 que, amb la construcció dels pisos promoguts per Constructora Molinense, es donà forma al barri. Els forts desnivells de la zona el converteixen en un barri esglaonat, connectat amb el barri de les Conserves, cap al pla, i connecta amb el barri de Can Graner. En el barri hi trobem l'escola Castell Ciuró i l'escola Estel, així com el IES Bernat el Ferrer (antic Institut de formació professional). Altres equipaments del barri són el CentrAjuntament de Molins de Reie cívic, L'associació de veïns, el casal d'avis i el club de petanca federat amb el del barri del canal.

Can Graner[modifica | modifica el codi]

El barri de Can Graner se situa, a l'ombra de les ruïnes de Castellciuró, en els antics terrenys de la masia de Can Graner. Els edificis d'aquest barri es començaren a construir els primers anys de postguerra (inicis de la dècada de 1940) per part dels immigrants que arribaven a la vila, principalment d'Andalusia. Inicialment es tractava d'un barri on l'autoconstrucció es convertí en la tònica dominant i configurava edificacions que mai pretenien una connexió amb els carrers de la vila. Durant força anys Can Graner es va desenvolupar al marge d'altres sectors més o menys urbanitzats. Davant la política de fets consumats, L'Ajuntament va decidir numerar les cases per tal de posar un cert ordre urbanístic. En el transcurs dels anys el creixement urbanístic ha fet que el barri deixés d'estar aïllat, les successives obres de millora, rehabilitació i urbanització fan que l'aspecte actual de barri tingui poc a veure amb la barriada que nasqué durant els anys quaranta. Actualment són més de 200 molinencs els que hi viuen. Cal remarcar la important activitat de la seva Associació de Veïns, que treballa per mantenir el teixit social del barri. Celebra la seva festa popular el primer cap de setmana de juliol des de fa més de trenta anys.

Bonavista[modifica | modifica el codi]

La història del barri ve d'antic. A principis del segle XX apareix el primer projecte d'urbanització de l'àrea compresa entre la via del tren fins al peu de Collserola. Aviat es començaren a bastir les primeres cases, la majoria unifamiliars i amb jardí. Moltes propietat de barcelonins que les utilitzaven per a l'estiueig i els caps de setmana. Entre les dècades de 1950 i 1960, amb la promoció de vivendes de renda limitada per part del Patronato Local de la Vivienda, el barri prengué volada. Amb els pisos es dóna pas a la construcció d'una escola, inicialment es dirà Gual Villabí, després canviarà el nom pel de L'Alzina.

L'alternança de les cases senyorívoles de primers de segle i els blocs de pisos configuren un barri peculiar. Pel que fa als equipaments, a banda de la mencionada escola L'Alzina, hi trobem l'associació de veïns i, per descomptat, el club de petanca

La Font dels Casats[modifica | modifica el codi]

Riera Nova[modifica | modifica el codi]

La Pau[modifica | modifica el codi]

La Granja[modifica | modifica el codi]

Pont de la Cadena[modifica | modifica el codi]

Torrent de l'Hospital[modifica | modifica el codi]

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

La Fira de la Candelera[modifica | modifica el codi]

La fira fou instituïda per la reina Isabel II l'any 1852 arrel de la petició formulada per un grup de propietaris i pel propi ajuntament de Molins de Rei. Així, més d'un segle i mig d'història figuren darrera aquest certamen multisectorial que va començar com una mostra eminentment agrícola, que presentava com a activitat principal la vinya, i que actualment ha acabat esdevenint una celebració popular que va molt més enllà de la simple activitat econòmica que l'originà; una celebració que ofereix una variada mostra agrícola, comercial, industrial, lúdica, social i cultural.[5]

La fira, una de les més arrelades de Catalunya, té lloc cada primer dissabte i diumenge del mes de febrer i ja des dels seus inicis va veure com el procés d'industrialització que vivia el país feia que el tèxtil anés prenent importància i compartint protagonisme amb l'activitat agrícola i ramadera. L'any 1951 es va celebrar la Primera Exposició Industrial, Comercial i Agrícola i amb el pas del temps la celebració s'ha anat adaptant als canvis socials, industrials i tecnològics fins esdevenir un certamen modern que conserva l'essència que l’originà.[5]

Dins els actes merament econòmics i firals cal destacar les mostres de planters, jardineria i maquinària agrícola, sectors que la fira manté des dels seus orígens i als quals s'hi ha anat afegint l'automoció i la indústria. Al costat d'aquests sectors hom pot trobar-hi productes artesanals, brocanters, objectes de col·leccionisme i diverses fires dins el certamen general com poden ser la de vins i caves, la d'alimentació, l'ecològica, la de les arts i la mostra de bestiar. A la fira també hi conflueixen tot de manifestacions socials, lúdiques i culturals: concerts, exposicions, concursos, espectacles, presentacions..., tot plegat completat amb l'esmorzar dels traginers, la botifarrada popular, les ballades dels gegants, els castellers i la sortida del Camell, un espècimen únic dins el bestiari festiu català, 50.000 m2 de superfície, més de 700 expositors i uns 500.000 visitants són algunes xifres de la celebració.[5]

El Camell de Molins de Rei

Festa Major de Sant Miquel[modifica | modifica el codi]

La Festa Major de Sant Miquel Arcàngel se celebra, anualment, el dia del patró de Molins de Rei, el 29 de setembre.

Cal destacar-ne l'alt grau d'implicació de les entitats en el desenvolupament de la festa com són la colla castellera els Matossers de Molins de Rei, els Bastoners, l'Esbart Dansaire, El Cuc, el drac l'Entxuscat o els Diables de Molins de Rei, l'Agrupa.

No obstant això, els principals dinamitzadors de la festa són la bèstia de foc local el Camell, els orígens del qual procedeixen del segle XIX i fou recuperada l'any 1981, i els gegants de Molins de Rei, dels quals n'hi ha dos parelles, els Gegants Vells Miquel i Montserrat datats de 1913 i els Gegants Nous Bernat i Candelera datats de 1988. Tots els gegants de Molins, i colles amigues d'altres pobles, fan una trobada gegantera, el diumenge al matí.

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1921-cat-festa_major_de_sant_miquel_de_molins_de_rei.htm

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Molins de Rei
  • Castellciuró Castell del segle X al XII situat al camí de Santa Creu d'Olorda d'estil Romànic declarat bé cultural d'interès nacional.
  • Sant Pere del Romaní Església documentada des del 1001, situada al camí Riera Bonet d'estil Romànic. Bé Cultural d'interès nacional
  • Federació Obrera. Edifici d'estil Modernista situat al Carrer Jacint Verdaguer nº48
  • Joventut Catòlica. Edifici d'estil Noucentista situat a la Plaça Mercè Rodoreda.
  • Foment Cultural i Artístic. Edifici d'estil Noucentista (de fet són 2 edificis: el teatre i el Bar) situat Passeig del Terraplè, 46.
  • Ca n'Atmeller. Casa Pairal del segle XIX Situada a la Plaça de Catalunya. destaca pels seus esgrafiats geomètrics
  • Casa de comportes del Canal de la Infanta. Edifici del segle XIX situat a l'Avinguda de València, 2
  • Can Tarragó. Casa modernista situat al Carrer Jacint Verdaguer nº65. De composició original es potser l'edifici modernista més interessant de Molins.
  • Casa Bofill. Edifici Modernista del 1905, Decoració de la façana amb esgrafiats d'estuc i Baranes de forja. Actualment seu de l'Escola municipal de música
  • Casa dels Mestres. Edifici plurifamiliar del 1927 construït com habitatge per als mestres. Destaca pels seus esgrafiats de motius florals
  • Mercat Municipal. D'estil Neobarroc situat a la plaça del mercat
Estació del tren
  • Estació de Tren. Edifici d'estil Neoclàssic del 1855 situat a la Plaça de L'Estació
  • Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Temple de 3 naus, amb absis semicircular. Cal destacar el campanar amb creus a les quatre cares (que s'ha convertit en un símbol de molins). Edificat l'any 1942 per a substituir l'edifici destruït el 1936.
  • Escola Alfons XIII. Edifici Noucentista.
  • Museu Municipal de Molins de Rei.[9]
  • Edificis Industrials
    • Fàbrica Ferrer i Mora, ("el Molí") segle XIX, situada al passeig del Terraplè Antiga filadora instal·lada el 1858, inicialment aprofitava l'energia hidràulica del Rec Vell. Va deixar de produir als anys 60. Actualment és propietat del ajuntament hi hi ha un pla de re ordenament i restauració del edifici, amb la finalitat d'instal·lar-hi les dependències municipals
    • Fàbrica Samaranch, principis segle XX, Fabrica Tèxtil. La façana és de 1933. Actualment és un restaurant
    • Magatzem Figueras, Creus i Solà. D'estil Modernista, situat a l'avinguda València nº84
  • Masies
    • Can Campmany, Segle XVI-XVII, situada a la carretera de Molins a Santa creu d'Olorda. actualment és un restaurant
    • Can Tintorer, Segle XVI-XVII, situada al camí de Can Tintorer. actualment és un restaurant
    • Can Vilagut, Segle XVIII, situada a l'Antic camí d'Olorda, prop de castellciuró
    • Can Portell, Casa pairal del 1917 d'estil Noucentista, situada a la Carretera de Vallvidrera a Molins, Km.6
  • Cases
    • Casa Josep Mas. Modernista, 1904. Jacint Verdaguer, 135
    • Casa Josep Badia. Modernista, 1916. Pintor Carbonell, 5
    • Casa Joaquim Ballvé. Modernista, 1911, Carrer Major, 81
    • Casa de l'avinguda Barcelona. Modernista. Avinguda Barcelona, 63-65
    • Casa del carrer Carme Galceran. Noucentista, 1925. Carrer Carme Galceran, 1
    • Casa del carrer Pi i Margall. Modernista, dècada 1920. Carrer Pi i Margall, 8
    • Casa Fàbrega. 1928. Passeig Terraplè cant. Rubió i Ors
    • Casa Mas Barberà. Modernista, 1911. Passatge de la Pau, 3
    • Casa Pere Gay. Modernista, 1925. Avinguda Barcelona, 25
    • Cases modernistes carrer Onze de Setembre. dels números 19 al 23 d'aquest carrer hi ha 3 cases modernistes dels anys vint del segle XX.
    • Casa Asensi. Modernista, 1913. Plaça Països Catalans, 7
    • Casa Miró. Modernista, 1913. Plaça Països Catalans, 5

Molinencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també la categoria Molinencs
3 de 6 dels Matossers de Molins de Rei

Entitats de Molins de Rei[modifica | modifica el codi]

Una de les qualitats que més es solen destacar i que més es valoren de Molins de Rei és el seu important teixit associatiu. Aquest és un recull d'algunes d'elles:


Les entitats de Molins de Rei disposen d'un portal d'entitats en el qual algunes de les entitats inscrites en el Registre Oficial d'Entitats de l'Ajuntament de Molins de Rei tenen un web propi així com la possibilitat de publicar en el portal d'entitats les seves activitats.

Mitjans de comunicació locals[modifica | modifica el codi]

Molins de Rei disposa d'una gran varietat de mitjans de comunicació, que en major part funcionen gràcies a la feina de tot de voluntaris:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Carbonell Porro, Joan-Anton. «Els noms del carrers.». L'Espai: revista de recerca i divulgació, Núm. 1, 1998, p.51-60 [Consulta: 14 abril 2015].
  3. 3,0 3,1 «Molins de Rei». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Franco Silva, Alfonso. «Notas sobre las baronías de Martorell y Molins de Rei (1398-1581)» (en castellà). España medieval, n.1, 1980, p.105-114. ISSN: 0214-3038 [Consulta: 19 gener 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Gencat. «Fira de la Candelera de Molins de Rei». Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, 2011 [Consulta: 9 abril 2014].
  6. Guerra Civil i franquisme a Molins de Rei (Terceres Jornades d'Estudi, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  7. L'Arxiu Ruiz Vernacci es troba a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, a Madrid. Aquesta fotografia del pont correspon al negatiu de vidre NIM: 03094.
  8. Llista de barris segons el plànol oficial del web de l'Ajuntament de Molins de Rei
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 82 isbn=84-393-5437-1. 
  10. «Presentació sobre l'emissora al web oficial de Ràdio Molins de Rei, integrada dins el web de l'ajuntament» (en català). Ajuntament de Molins de Rei. [Consulta: 8 desembre 2012].
  11. «Fitxa de Molins de Rei Televisió al web de la Xarxa Audiovisual Local» (en català). Xarxa Audiovisual Local. [Consulta: 8 desembre 2012].
  12. «Pàgina d'informació sobre Viu Molins de Rei, dins el propi diari» (en català). Viu Molins de Rei. [Consulta: 8 desembre 2012].
  13. «Fitxa sobre Viu Molins de Rei al portal de periodisme BCNMediaLab» (en català). BCNMediaLab. [Consulta: 8 desembre 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molins de Rei Modifica l'enllaç a Wikidata