Caserna del Bruc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Caserna del Bruc
Quarter del Bruc.JPG
Dades bàsiques
Tipus caserna
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 23′ 11″ N, 2° 06′ 36″ E / 41.386453°N,2.110061°E / 41.386453; 2.110061
Bé inventariat
Identificador IPAC: 41249
Modifica dades a Wikidata

La caserna del Bruc és un quarter de la Quarta Regió Militar de l'Exèrcit de Terra espanyol prop de l'avinguda Diagonal i de la Zona Universitària, al barri de Pedralbes (districte de les Corts de Barcelona). Allotja diverses unitats d'infanteria de l'exèrcit de Terra espanyol, així mateix també allotja l'Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirinenca. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

La caserna del Bruc vista des de sant Pere Màrtir

El Quarter del Bruc està ubicat a una parcel·la del districte de les Corts delimitada pels carrers Gran Capità, Sor Eulàlia d'Anzizu, González Tablas i l'avinguda de l'exèrcit. Va ser dissenyat pels enginyers militars Vicente Martorell i Otzet i Vicente Martorell i Portas, construint-se entre els anys 1928 i 1930.[1]

Es tracta d'un complex militar que ocupa un espai de 4 hectàrees al peu de Collserola, en un terreny de fort desnivell. Originàriament construït en una zona poc urbanitzada però amb gran importància estratègica al trobar-se a l'entrada de Barcelona per l'antiga carretera de Madrid i a prop del recentment construït Palau Reial de Pedralbes.[1]

El front alineat amb l'avinguda de l'Exèrcit és el principal, presentant diversos cossos simètrics situats en referència a la torre central. Aquesta torre està coronada per merlets, amb garites als angles. Els cossos d'aquest front es presenten en diferents alçades, amb dos plantes més torres miradors. Les cantonades estan reforçades amb torres de quatre alçades rematades per una cúpula. En general aquest cossos presenten una iconografia medievalitzant, recreant una imatge idíl·lica de castell.[1]

Per la banda dels carrers Gran Capità i González Tablas, i paral·lels a ells, es bastiren uns grans edificis aïllats de planta rectangular que presenten una estructura en alçat de tres plantes amb cobertes de doble vessant. Les façanes presenten un aspecte sobri amb alguns detalls medievalitzants que queden remarcats als capcers centrals rematats per merlets, així com als escuts d'armes i als arcs de mig punt. En canvi a la banda del carrer Sor Eulàlia d'Anzizu els edificis són simples barracons d'una planta.[1]

Tot el recinte està envoltat per un mur de tanca amb garites de vigilància. L'accés principal es realitza per l'avinguda de l'Exèrcit, donant pas a una gran explanada. També hi ha un accés secundari situat a la cantonada dels carrers González Tablas i Sor Eulàlia d'Anzizu. A l'interior el conjunt té diverses construccions estructurades per carrers que formen una retícula rectangular.[1]

Història[modifica]

L'any 1929 obtingué la Medalla d'Argent a l'Exposició Internacional de Barcelona.[1] Inicialment projectat el 1929 amb capacitat per allotjar 400-600 unitats d'infanteria en vuit pavellons i una superfície construïda de 5,31 Ha[2] la seva construcció responia a la necessitat de treure les antigues casernes del nucli antic de la ciutat, així doncs s'associa la seva construcció a la de les casernes de Lepant (La Bordeta), Bailén (Sant Andreu), Girona (Gràcia), l'edifici del govern militar (Rambles), el Centro Cultural de los Ejércitos (Plaça de Catalunya) i l'Hospital Militar (Vallcarca), que venien a substituir les casernes de la Ciutadella, Fort Pius, Fuerte D. Carlos, Drassanes, San Carlos, San Fernando, Santa Mònica, Bonsuccès, Sant Agustí, Sant Pau i l'antic Hospital Militar del c. Tallers.

El solar i les instal·lacions pertanyen al Ministeri de Defensa i el 2008 l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l'equip de Jordi Hereu, en sol·licità la cessió per a usos socials essent desestimada la petició l'any següent pel Ministeri encapçalat en aquell temps per la ministra Carme Chacón per raons d'ús militar.[3]

Ja amb un nou equip de govern a la ciutat sembla mantenir-se la idea de no voler la presència militar en aquesta caserna, perquè el consistori dirigit per Xavier Trias amb el suport de l'alcalde de Tremp plantejà el trasllat del regiment d'infanteria de muntanya resident al Bruc, a l'Acadèmia de Talarn.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Caserna del Bruc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].
  2. Lloret Piñol, Marc «La modernización del sistema de acuartelamiento en la ciudad de Barcelona: Del derribo de las murallas (1854) a la guerra civil de 1936» (en castellà). Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, núm. 84, 15-03-2001. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 16 febrer 2013].
  3. «L’Ajuntament demanarà la cessió de la caserna del Bruc per fer-hi equipaments» (en català). BTV, 16-11-2011. [Consulta: 16 febrer 2013].
  4. «Els alcaldes de Barcelona i de Tremp proposen traslladar el regiment del Bruc cap a Talarn» (vídeo i text) (en català). BTV, 29-08-2012. [Consulta: 16 febrer 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caserna del Bruc Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Caserna del Bruc». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.