Caserna del Bruc

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Caserna del Bruc
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Pedralbes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 11″ N, 2° 06′ 36″ E / 41.38645°N,2.11006°E / 41.38645; 2.11006
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41249 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Id. Barcelona2133 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantArchivo Intermedio Militar Pirenaico (en) Tradueix
Biblioteca Histórico Militar de Barcelona (en) Tradueix
Regiment d'Infanteria «Barcelona» 63 (1r gener 2020) Modifica el valor a Wikidata

La caserna del Bruc és una caserna de la Quarta Regió Militar de l'Exèrcit de Terra espanyol prop de l'avinguda Diagonal i de la Zona Universitària, al barri de Pedralbes (districte de les Corts de Barcelona). Allotja diverses unitats d'infanteria de l'exèrcit de Terra espanyol, així mateix també allotja l'Arxiu Intermedi de la Regió Militar Pirinenca. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

La caserna del Bruc vista des de sant Pere Màrtir

La caserna del Bruc és ubicada en una parcel·la del districte de les Corts delimitada pels carrers Gran Capità, Sor Eulàlia d'Anzizu, González Tablas i l'avinguda de l'exèrcit. Va ser dissenyada per dos enginyers militars, el coronel Vicenç Martorell i Portas i el seu fill, el tinent Vicenç Martorell i Otzet, construint-se entre els anys 1928 i 1930.[1]

Es tracta d'un complex militar que ocupa un espai de 4 hectàrees al peu de Collserola, en un terreny de fort desnivell. Originàriament construït en una zona poc urbanitzada però amb gran importància estratègica en trobar-se a l'entrada de Barcelona per l'antiga carretera de Madrid i a prop del recentment construït Palau Reial de Pedralbes.[1]

El front alineat amb l'avinguda de l'Exèrcit és el principal, presentant diversos cossos simètrics situats en referència a la torre central. Aquesta torre està coronada per merlets, amb garites als angles. Els cossos d'aquest front es presenten en diferents alçades, amb dues plantes més torres miradors. Les cantonades estan reforçades amb torres de quatre alçades rematades per una cúpula. En general aquest cossos presenten una iconografia medievalitzant, recreant una imatge idíl·lica de castell.[1]

Per la banda dels carrers Gran Capità i González Tablas, i paral·lels a ells, es bastiren uns grans edificis aïllats de planta rectangular que presenten una estructura en alçat de tres plantes amb cobertes de doble vessant. Les façanes presenten un aspecte sobri amb alguns detalls medievalitzants que queden remarcats als capcers centrals rematats per merlets, així com als escuts d'armes i als arcs de mig punt. En canvi a la banda del carrer Sor Eulàlia d'Anzizu els edificis són simples barracons d'una planta.[1]

Tot el recinte està envoltat per un mur de tanca amb garites de vigilància. L'accés principal es realitza per l'avinguda de l'Exèrcit, donant pas a una gran esplanada. També hi ha un accés secundari situat a la cantonada dels carrers González Tablas i Sor Eulàlia d'Anzizu. A l'interior el conjunt té diverses construccions estructurades per carrers que formen una retícula rectangular.[1]

Regiment d'Infanteria «Barcelona» núm. 63[modifica]

Escut del regiment

El Regiment d'Infanteria «Barcelona» núm. 63 pertany a la Brigada «Aragó» I, amb seu a Saragossa; al seu cop, aquesta brigada pertany a la Divisió «Castillejos», ubicada a Osca, una de les dues divisions de la Força Terrestre de l'Exèrcit de Terra. El Regiment està format per la Plana Major de Comandament del Regiment i pel Batalló d'Infanteria Motoritzada «Catalunya» I/63.[2]

L'origen del Regiment es remunta al Batalló de Voluntaris de Barcelona núm. 43, conegut amb el nom d'«El Brillant», que va ser creat el 29 d'abril de 1793. Aquest batalló va intervenir en diversos conflictes armats a Àfrica, Portugal i Cuba, entre altres. El batalló va tenir diversos canvis de denominació i destí, fins i tot va ser dissolt i recreat diverses vegades. Finalment, amb la denominació Regiment Mixt d'Infanteria «Barcelona» núm. 63, va ser dissolt el 2002 i reconvertit en el Regiment d'Infanteria «Arapiles» núm. 62, situat a Sant Climent Sescebes. Finalment, el 2019 es va ordenar de nou la creació del Regiment d'Infanteria «Barcelona» núm. 63, situat de nou a la plaça de Barcelona, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2020.[2]

Des de la seva creació, el regiment va participar en les missions derivades de la pandèmia de COVID-19, englobat en les operacions «Balmis» i «Missió Baluard». El 2020 es va integrar en l'Operació Libre Hidalgo XXXIV de missió de pau al Líban, com a Grup Tàctic Lleuger Protegit «Catalunya».[3]

Història[modifica]

L'any 1929 obtingué la Medalla d'Argent a l'Exposició Internacional de Barcelona.[1] Inicialment projectat el 1929 amb capacitat per allotjar 400-600 unitats d'infanteria en vuit pavellons i una superfície construïda de 5,31 ha[4] la seva construcció responia a la necessitat de treure les antigues casernes del nucli antic de la ciutat, així doncs s'associa la seva construcció a la de les casernes de Lepant (La Bordeta), Bailén (Sant Andreu), Girona (Gràcia), l'edifici del govern militar (Rambles), el Centro Cultural de los Ejércitos (Plaça de Catalunya) i l'Hospital Militar (Vallcarca), que venien a substituir les casernes de la Ciutadella, Fort Pius, Fuerte D. Carlos, Drassanes, San Carlos, San Fernando, Santa Mònica, Bonsuccès, Sant Agustí, Sant Pau i l'antic Hospital Militar del c. Tallers.

El solar i les instal·lacions pertanyen al Ministeri de Defensa i el 2008 l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l'equip de Jordi Hereu, en sol·licità la cessió per a usos socials essent desestimada la petició l'any següent pel Ministeri encapçalat en aquell temps per la ministra Carme Chacón per raons d'ús militar.[5]

Ja amb un nou equip de govern a la ciutat sembla mantenir-se la idea de no voler la presència militar en aquesta caserna, perquè el consistori dirigit per Xavier Trias amb el suport de l'alcalde de Tremp plantejà el trasllat del regiment d'infanteria de muntanya resident al Bruc, a l'Acadèmia de Talarn.[6]

Sorteig d'una prostituta[modifica]

El 7 de desembre de 2022 va sortir a la llum un escàndol, succeït quinze dies abans, quan un caporal i un sergent de la caserna van organitzar el sorteig d'una cita amb una prostituta, amb motiu de la Puríssima, festivitat celebrada entre les companyies de fusellers.[7] Al recapte organitzat a través d'un xat de whatsapp hi van participar una setantena de militars i s'hi van publicar comentaris masclistes.[7] L'endemà, l'exèrcit espanyol va anunciar que es portava el cas davant de la Fiscalia Superior de Catalunya, mentre que la consellera d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya Tània Verge va demanar «més formació en igualtat», la batllessa de Barcelona Ada Colau va expressar el desig que es depuressin responsabilitats per uns fets que el ministre de l'Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska va considerar com a «absolutament rebutjables».[8][9] Dos dies després dels fets, la ministra de Defensa espanyola Margarita Robles va expressar que s'obria una investigació interna i que s'expulsaria els militars oganitzadors de l'exèrcit un cop fiscalia els identifiqués.[10][11] El 15 de març de 2023, la Fiscalia va arxivar el cas després que es determinés que el premi efectiu del sorteig era en realitat una panera de Nadal.[12][13] El dictamen va manifestar que no es complien els requisits d'un delicte perquè no existia una «persona real i concreta en situació de prostitució» i tampoc es veia «cap discurs d'odi», però, en canvi, no es va manifestar respecte a les responsabilitats disciplinàries que se'n podrien derivar.[12][13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Caserna del Bruc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Regimiento de Infantería 'Barcelona' nº 63». [Consulta: 22 agost 2023].
  3. «Historial». [Consulta: 24 agost 2023].
  4. Lloret Piñol, Marc «La modernización del sistema de acuartelamiento en la ciudad de Barcelona: Del derribo de las murallas (1854) a la guerra civil de 1936» (en castellà). Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, núm. 84, 15-03-2001. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 16 febrer 2013].
  5. «L'Ajuntament demanarà la cessió de la caserna del Bruc per fer-hi equipaments». BTV, 16-11-2011. [Consulta: 16 febrer 2013].
  6. «Els alcaldes de Barcelona i de Tremp proposen traslladar el regiment del Bruc cap a Talarn» (vídeo i text). BTV, 29-08-2012. [Consulta: 16 febrer 2013].
  7. 7,0 7,1 «Militars de la caserna del Bruc sortegen els serveis d'una prostituta per la Puríssima». CCMA.cat, 07-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
  8. «L'exèrcit porta a la Fiscalia el sorteig dels serveis d'una prostituta a la caserna del Bruc». CCMA.cat, 08-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
  9. «L'Exèrcit porta a la fiscalia el sorteig d'una prostituta entre militars de la caserna del Bruc». ElPuntAvui.cat, 08-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
  10. «Robles anuncia expulsions en l'exèrcit per sortejar els serveis d'una prostituta». CCMA.cat, 09-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
  11. «Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d'una prostituta al quarter del Bruc». ElPuntAvui.cat, 09-12-2022. [Consulta: 22 març 2023].
  12. 12,0 12,1 «La Fiscalia no veu delicte en el sorteig dels serveis d'una prostituta a la caserna del Bruc». CCMA.cat, 15-03-2023. [Consulta: 22 març 2023].
  13. 13,0 13,1 Alemany, Jordi. «La fiscalia vol arxivar el cas del sorteig d'una prostituta al Bruc per "fictici"». ElPuntAvui.cat. [Consulta: 22 març 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caserna del Bruc
  • «Caserna del Bruc». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.