Xavier Trias i Vidal de Llobatera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Xavier Trias)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaXavier Trias
Xavier Trias 2014 (cropped).jpg
Xavier Trias, el 2014
Nom original Xavier Trias i Vidal de Llobatera
 Regidor a l'Ajuntament de Barcelona per Convergència Democràtica de Catalunya
Escut de Barcelona.svg
En el càrrec des de 16 de juny de 2003
 Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
1 de juliol de 2011 – 13 de juny de 2015
 Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
4 de juliol de 1988 – 11 de gener de 1996
 Conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
11 de gener de 1996 – 3 de febrer de 2000
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
22 de març de 2000 – 2 d'abril de 2004
Circumscripció Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'agost de 1946 (1946-08-05) (71 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Metge
Altres dades
Partit polític CDC (1979-2016)
PDeCAT (Des de 2016)

Lloc web www.xaviertrias.cat
Twitter: xaviertrias IMDB: nm2201334
Modifica dades a Wikidata

Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 5 d'agost del 1946) és un polític català, associat al Partit Demòcrata Europeu Català des de 2016, i alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015. Entre altres responsabilitats a la Generalitat de Catalunya, ha estat conseller de Sanitat i conseller de la Presidència durant els governs de Jordi Pujol. També va ser portaveu de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats. Va ser militant de Convergència Democràtica de Catalunya, on va començar el 1979, fins a la refundació d'aquesta formació política en l'actual Partit Demòcrata.

Trajectòria personal[modifica | modifica el codi]

Xavier Trias va néixer el 5 d'agost de 1946 a Barcelona, a la rambla de Catalunya amb Consell de Cent. És el segon d'una família de dotze germans.[1] El seu pare, Joan Trias Bertran, tenia un laboratori farmacèutic a Itàlia, motiu pel qual hi viatjava molt i va fer que tota la família s'interessés per la música i la cultura italianes.[2] Durant la Guerra Civil espanyola, quan els revolucionaris van matar el seu germà, Joan Trias marxà a Andorra i s'uní al bàndol franquista, en el qual va fer la guerra.[3]

La seva mare, Maria Vidal de Llobatera i Bassols, era filla del polític nacionalista Pelai Vidal de Llobatera i Lliurella, qui havia estat membre de la Lliga Regionalista i després un dels fundadors d'Acció Catalana.[4] Pelai Vidal de Llobatera era renebot del polític carlí Joan Vidal de Llobatera i Iglesias.[5][6]

La germana petita de Xavier Trias es va quedar paralitzada de cintura avall quan tenia dotze anys. El mateix Trias reconeix que aquest fet el va marcar molt i li va fer desenvolupar una especial sensibilitat per les persones amb discapacitats físiques.[7]

Xavier Trias està casat amb l'estomatòloga Puri Arraut,[8] té quatre fills i sis néts.

Formació acadèmica[modifica | modifica el codi]

Va estudiar als jesuïtes de Sarrià i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l'any (1970), especialitzant-se en pediatria. Durant els anys 1971 al 1973 va completar la seva formació de postgraduat a Gènova (Itàlia) i Berna (Suïssa), on va a treballar durant un any i mig en la investigació de les malalties metabòliques i el seu diagnòstic i tractament.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Del 1974 al 1981 va exercir de metge pediatre a l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron. Entre 1979 i 1981 va ser vocal nacional d'hospitals al Consejo General de Médicos de España, i també vocal d'hospitals a la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Va entrar a treballar al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, que aleshores encapçalava el conseller Josep Laporte, i a qui Trias considera el seu pare polític, el 1981 com a cap del Servei d'Assistència Hospitalària. El setembre de 1983 va assumir la titularitat de la Direcció General d'Ordenació i Planificació Sanitària.

El juliol de 1984 fou nomenat director general de l'Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va ocupar fins al seu nomenament com a Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya el juliol de 1988, precisament en substitució de Laporte.

El gener de 1996 és nomenat Conseller de la Presidència, i passa a treballar braç a braç amb el President Jordi Pujol en tant que número dos i portaveu del Govern. D'aquesta època, destaquen de la gestió de Trias la creació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) o la millora en el règim laboral dels funcionaris de la Generalitat, avançant en la conciliació amb la vida familiar, entre altres iniciatives.

L'any 2000 encapçala la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions al Congrés dels Diputats, essent president del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura del Parlament espanyol i president de la Comissió de Ciència i Tecnologia.[9]

El 5 de juny de 2010 va ser proclamat candidat de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, i des del 14 de juny de 2003 és regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona i president del Grup Municipal de CiU.

A les eleccions celebrades el 22 de maig de 2011, la candidatura de CiU, encapçalada per Xavier Trias, va guanyar les eleccions municipals de Barcelona amb el 28,7% dels vots, i va obtenir 15 regidors dels 41 que conformen l'Ajuntament de Barcelona. El dia 1 de juliol de 2011 Trias va ser proclamat alcalde de la ciutat amb 17 vots a favor: els 15 regidors de CiU i 2 d'Unitat per Barcelona. El 15 de juliol de 2011 el Tribunal Constitucional donava la raó al recurs del Partit Popular contra l'anul·lació de 57 vots durant el recompte, amb la qual cosa CiU passava de 15 a 14 regidors, i el PP de 8 a 9.

A les eleccions municipals de 2015 va perdre l'alcaldia de Barcelona enfront d'Ada Colau (Barcelona en Comú). El gener de 2016 va designar Joaquim Forn, anterior primer tinent d'alcalde, com a successor en el lideratge de CDC a Barcelona.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Trajectòria personal». CiU, 02-10-2010.
  2. http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/05/16/la-banda-sonora-de-xavier-trias/
  3. Martín Skilton, Adam. Sempre hi ets: Els polítics catalans parlen dels seus pares. Ara Llibres, 2010, p. 13. ISBN 978-84-92552-96-2. 
  4. Martín Skilton, Adam. Sempre hi ets: Els polítics catalans parlen dels seus pares. Ara Llibres, 2010, p. 14. ISBN 978-84-92552-96-2. 
  5. «Josep Vidal de Llobatera Albó». Geneanet.
  6. «Esquela de Concepció Lliurella Rieradevall». La Vanguardia, 15-01-1931, pàg. 3.
  7. Revista Telva, febrer del 2012, pàg. 104
  8. Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, pp. 36-37. 
  9. Fitxa del Congrés dels Diputats
  10. Blanchar, Clara «Xavier Trias designa Joaquim Forn com a successor a l’Ajuntament». El País, 18-01-2016 [Consulta: 24 gener 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Trias i Vidal de Llobatera Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Jordi Hereu i Boher
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

20112015
Succeït per:
Ada Colau i Ballano
Precedit per:
Josep Laporte i Salas
Conseller de Salut
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19881996
Succeït per:
Eduard Rius i Pey
Precedit per:
President de la Generalitat
Jordi Pujol i Soley
Conseller de Presidència
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19962000
Succeït per:
Joaquim Triadú Vila-Abadal