Pere Bardají i Balanzat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Bardají i Balanzat
Biografia
Naixement 1808
Dalt Vila (Eivissa)
Mort 1853 (44/45 anys)
Escut de Barcelona.svg  Alcalde de Barcelona
setembre de 1847 – febrer de 1848
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
20 de setembre de 1847 – 20 de novembre de 1847
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
19 d'octubre de 1844 – 31 d'octubre de 1846
Circumscripció Illes Balears
Activitat
Ocupació Polític i militar
Modifica les dades a Wikidata

Pere Bardají i Balanzat (Dalt Vila, Eivissa 1808Madrid, 1853) fou un militar i polític eivissenc. Membre del Partit Moderat, va fer la carrera militar dins la Milícia Nacional,[1] en la que assolí el grau de sotstinent i secretari del govern civil de Valladolid, i governador civil d'Osca, Guadalajara, Barcelona i Castelló de la Plana.

Exercí el càrrec de governador civil de la província de Barcelona durant les bullangues de 1840 provocades per la Llei d'Ajuntaments. Es va distingir per dur a terme una dura repressió, raó per la qual fou destituït quan els partidaris de Baldomero Espartero s'instal·laren novament al poder. El 1843 fou rehabilitat per Narváez i nomenat alcalde-corregidor de Barcelona i governador civil de Castelló de la Plana. Fou també elegit diputat a les Corts Espanyoles per les Illes Balears a les legislatures de 1843 i a la de 1844-1846,[2] en la que fou aprovada la Constitució Espanyola de 1845 i la Llei d'Organització i Atribucions dels Ajuntaments i les Diputacions de gener de 1845.[3] A les eleccions de 1846 fou derrotat per Aciscle Miranda Forquet. Fou alcalde de Barcelona entre setembre de 1847 i gener de 1848.

Referències[modifica]

  1. «Pere Bardají i Balanzat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Pere Bardají a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomàs Metzger i Milans
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1847-1848
Succeït per:
Domingo Portefaix y Páez