Vés al contingut

Fèlix Macià i Bonaplata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFèlix Macià i Bonaplata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juliol 1831 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1891 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Batlle de Barcelona
gener 1890 – juliol 1890
← Francesc de Paula Rius i Taulet – Joan Coll i Pujol →
Diputat a Corts
1r maig 1879 – 24 desembre 1890
← Joan Fabra i Floreta – Josep d'Oriola-Cortada i Salses →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Puigcerdà
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
12 octubre 1872 – 22 març 1873
← Frederic Pons i Montells – Josep Bach i Serra →
Circumscripció electoral: districte electoral de Vic
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista
Partit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata

Fèlix Macià i Bonaplata (Barcelona, 14 de juliol de 1831 - Barcelona, 5 d'octubre de 1891) fou un enginyer, polític i empresari català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i alcalde de Barcelona.[1]

Era membre de la família dels Bonaplata i va dirigir les mines El Veterano de Sant Joan de les Abadesses. El 1862 va ser pensionat per la Diputació de Barcelona per tal que redactés un informe sobre l'Exposició Universal de Londres i n'estudiés els avenços tècnics. El 1871 fou fundador de la companyia Brocca i Cia, que va construir els ferrocarrils cap a Sant Joan de les Abadesses, i fou concessionari de la construcció de la línia de Granollers a Vic.[2]

Políticament, va militar inicialment en el Partit Radical amb Manuel Ruiz Zorrilla, amb el que fou elegit diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872. També fou membre de Foment de la Producció Nacional, fundador del Foment del Treball Nacional i vicepresident de la Lliga de Contribuents de Barcelona. El març de 1879 fou un dels membres del Foment de la Producció Nacional que va rebre Arsenio Martínez-Campos Antón al seu retorn de Cuba.

Fou elegit diputat pel districte de Puigcerdà amb el Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1879, però després es presentà pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1881, 1884 i 1886. Des del seu escó defensà el proteccionisme i els interessos de les empreses ferroviàries. Fou vocal de la comissió organitzadora de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i alcalde de Barcelona entre gener i juliol de 1890. Va morir "deprimit i endeutat" a Barcelona el 5 d'octubre de 1891.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Félix Maciá y Bonaplata». A: Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana. Barcelona: España y Compañía, editores, 1890.
  2. ↑ «Nuestro grabado. D. Fèlix Maciá y Bonaplata». El Diario Catalán [Barcelona], 98, 06-10-1891. ISSN: 2341-4189.
  3. ↑ «Noticias». La Iberia [Madrid], 1130-7552, 06-10-1891.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fèlix_Macià_i_Bonaplata&oldid=36797363»