Ferran Puig-Mauri i Gisbert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFerran Puig-Mauri i Gisbert
Biografia
Naixement16 gener 1871 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1921 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
22 abril 1896 – 30 març 1907
← Pere Antoni Torres i Jordi – Eusebi Bertrand i Serra →
Circumscripció electoral: Puigcerdà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitPartit Conservador

Ferran Puig i Mauri, marquès consort de Santa Ana (Barcelona, 16 de gener de 1871[1] - Madrid, 20 d'abril de 1921[2][3][4]) fou un aristòcrata,[5] advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Fill natural[6] de Concepció Maurí i Vidal natural de Vilafranca del Penedès que després es casà amb Ferran Puig i Gibert i li va donar el cognom.[7]

El 1897 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid i nomenat Primer Tinent d'Alcalde.[8] El 1899 fou un dels fundadors de la Sociedad Omníbus de Madrid[9] i el 1904 presidí l'Azucarera del Jalón, creada per Josep Sunyol i Casanovas per a enfrontar-se al monopoli de la Sociedad General Azucarera Española.[5] Fou diputat del Partit Conservador pel districte de Puigcerdà a les eleccions generals espanyoles de 1896, 1898, 1899, 1901, 1903 i 1905. El 1914 fou nomenat senador vitalici per la província de Jaén, però va perdre la condició per no poder demostrar que tenia casa a la província. Va presidir la Inspecció General de l'Ensenyament.[8]

Es va casar amb Florentina de Santa Ana y Vergara, 2a marquesa de Santa Ana, passant a ser marquès consort de Santa Ana. Florentina de Santa Ana era filla de Manuel María de Santa Ana y Rodríguez, fundador del conegut diari La correspondencia de España. Ferran i Florentina van tenir cinc fills: Florentina, Lluís (3r marquès de Santa Ana), Ferran (1899-1973, 4t marquès de Santa Ana), Maria i Esperança.[10]

Ferran Puig-Mauri i Gisbert va morir el 20 d'abril de 1921 a Madrid, després d'una llarga malaltia.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Registre del naixement de Ferran Puig-Mauri i Gisbert» (en castellà). FamilySearch, 16-01-1871. [Consulta: 11 març 2023].
  2. ↑ «Hemeroteca - La Vanguardia - Home». [Consulta: 11 març 2023].
  3. ↑ Revista Hidalguía, núm. 120 any 1973, p. 665
  4. ↑ Inventari de la simbologia franquista als Països Catalans informa de Ferran Puig i Mauri, nascut el 1872 i mort el 1921
  5. ↑ 5,0 5,1 Aproximación a los senadores por Jaén, 1834-2000
  6. ↑ «Naixements.1871.Registre 242». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-01-1871. [Consulta: 11 abril 2020].
  7. ↑ «Fernando Puig y Mauri. Marques de Santa Ana». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Abril 1921». El año político 1921, 1922, pàg. 141.
  9. ↑ Una diosa homeless
  10. ↑ Esperança va casar amb el militar Emilio Pérez del Hierro, qui va ser afusellat a Paracuellos del Jarama, sent aleshores comandant, al poc de començar la guerra civil.
  11. ↑ «Muerte del marqués de Santa Ana». ABC, 21-04-1921, pàg. 16.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferran_Puig-Mauri_i_Gisbert&oldid=31395201»