Ferran Puig-Mauri i Gisbert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerran Puig-Mauri i Gisbert
Biografia
Naixement 1872
Barcelona
Mort 20 abril 1921 (48/49 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
22 d'abril de 1896 – 30 de març de 1907
Circumscripció Puigcerdà
Activitat
Ocupació Empresari
Partit Partit Conservador
Modifica les dades a Wikidata

Ferran Puig-Mauri i Gisbert, marquès consort de Santa Ana (Barcelona, 1871 o 1872 - Madrid, 20 d'abril de 1921[1][2]) fou un aristòcrata,[3] advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

El 1897 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid i nomenat Primer Tinent d'Alcalde.[4] El 1899 fou un dels fundadors de la Sociedad Omníbus de Madrid[5] i el 1904 presidí l'Azucarera del Jalón, creada per Josep Sunyol i Casanovas per a enfrontar-se al monopoli de la Sociedad General Azucarera Española.[3] Fou diputat del Partit Conservador pel districte de Puigcerdà a les eleccions generals espanyoles de 1896, 1898, 1899, 1901, 1903 i 1905. El 1914 fou nomenat senador vitalici per la província de Jaén, però va perdre la condició per no poder demostrar que tenia casa a la província. Va presidir la Inspecció General de l'Ensenyament.[4]

Es va casar amb Florentina de Santa Ana y Vergara, 2a marquesa de Santa Ana, passant a ser marquès consort de Santa Ana. Florentina de Santa Ana era filla de Manuel María de Santa Ana y Rodríguez, fundador del conegut diari La correspondencia de España. Ferran i Florentina van tenir cinc fills: Florentina, Lluís (3r marquès de Santa Ana), Ferran (1899-1973), 4t marquès de Santa Ana), Maria i Esperança.[6]

Ferran Puig-Mauri i Gisbert va morir el 20 d'abril de 1921 a Madrid, després d'una llarga malaltia.[7]

Referències[modifica]

  1. Revista Hidalguía, núm. 120 any 1973, p. 665
  2. Inventari de la simbologia franquista als Països Catalans informa de Ferran Puig i Mauri, nascut el 1872 i mort el 1921
  3. 3,0 3,1 Aproximación a los senadores por Jaén, 1834-2000
  4. 4,0 4,1 «Abril 1921». El año político 1921, 1922, pàg. 141.
  5. Una diosa homeless
  6. Esperança va casar amb el militar Emilio Pérez del Hierro, qui va ser afusellat a Paracuellos del Jarama, sent aleshores comandant, al poc de començar la guerra civil.
  7. «Muerte del marqués de Santa Ana». ABC, 21-04-1921, pàg. 16.

Enllaços externs[modifica]