Josep Roig i Bergadà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Roig i Bergadà
José Roig y Bergadá.png
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
4 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
Circumscripció Sant Feliu de Llobregat

13 de juny de 1901 – 27 de març de 1903
Circumscripció Sant Feliu de Llobregat

5 d'octubre de 1905 – 30 de març de 1907
Circumscripció Sant Feliu de Llobregat
 Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
febrer de 1910 – desembre de 1910
 Ministre de Gràcia i Justícia
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg
9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918
President Manuel García Prieto
Biografia
Naixement (es) José Roig y Bergadá
18 d'agost de 1864
Tarragona
Mort 22 de març de 1937(1937-03-22) (als 72 anys)
Barcelona
Educat a Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Advocat
Altre
Membre del partit polític Partit Liberal
Modifica dades a Wikidata
Josep Roig i Bergadà (1902)

Josep Roig i Bergadà (Tarragona, 18 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 de març de 1937) fou un advocat i polític català.

Biografia[modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en dret mercantil. Formà part del consell d'Administració de La Maquinista Terrestre y Marítima. Alhora, milità a la facció demòcrata del Partit Liberal, impulsada per José Canalejas, amb la que fou elegit diputat pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1898, 1901 i 1905. També fou alcalde de Barcelona entre febrer i desembre de 1910. El 1911 fou nomenat senador vitalici, i com a tal va defensar al Congrés de Diputats el projecte de llei de mancomunitats provincials.[1]

Durant la crisi provocada per la vaga general de 1917 formà part de l'Assemblea de Parlamentaris i donà suport a un eventual estatut d'autonomia per a Catalunya, raó per la qual va ser un dels tres presidents de la Comissió creada per tal de redactar-lo. Fou nomenat Ministre de Gràcia i Justícia el 9 de novembre de 1918, però degut a l'actitud hostil vers l'autonomia catalana de Santiago Alba Bonifaz va dimitir el 5 de desembre del mateix any i provocà una forta crisi de govern. Durant el seu curtíssim mandat creà els tribunals de menors.[2] Va ser també membre del Consell d'Estat i fiscal del Tribunal Suprem.

Amb la República Roig i Bergadà, defensor d'una monarquia parlamentària i d'un regionalisme democràtic, va voler ingressar a la Dreta Liberal Republicana de Catalunya, però aviat s'apartà de l'activitat política.

Com a advocat, va intervenir en els conflictes entre els empresaris i els treballadors, i també fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya el 1933-1934 i degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 1935-1936. Va participar en la defensa de la llei de creació del Tribunal de Cassació de Catalunya davant del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República.[3]

Va col·laborar als periòdics La Rambla, La Vanguardia en temps de Gaziel,[4] i al Butlletí de la Cambra Mercantil.[2] La ciutat de Tarragona li ha dedicat un carrer.[1]

Obres[modifica]

  • Las sociedades de responsabilidad limitada (Barcelona 1930)
  • Doctrina liberal y democrática (Madrid 1931), que recull els articles censurats durant la Dictadura al diari madrileny La Libertad
  • De la función judicial en el Estatuto catalán (Madrid 1932)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Jou i Mirabent, Xavier. "Josep Roig i Bergadà: aproximació biogràfica". A: Recull Josep Roig i Bergadà (1864 - 1837). Tarragona>: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó", 1993. Pàg.13-14
  2. 2,0 2,1 Carod-Rovira, Josep Lluís. Cent personatges: del Baix Penedès al Montsià. Tarragona: El Mèdol, 1985, p. 142. 
  3. 200 años de historia de Tarragona. Tarragona: Diari de Tarragona, 2008, p. 159. 
  4. Biografies de Tarragona. Benicarló: Onada, 2011, p. Vol. II p. 80. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Roig i Bergadà Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Collaso i Gil
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

feber-desembre 1910
Succeït per:
Salvador de Samà i Torrents
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Ministre de Gràcia i Justícia
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

(novembre-desembre) 1919
Succeït per:
Alexandre Rosselló i Pastors