Miquel Mateu i Pla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMiquel Mateu i Pla
Miquel Mateu.JPG
Retrat de Miquel Mateu a la Biblioteca del Convent del Carme de Peralada Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1898 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 1972 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
11 novembre 1971 – 21 desembre 1972 – Mariano Calviño de Sabucedo y Gras →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
31 maig 1961 – 6 juny 1964
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
16 maig 1958 – 18 abril 1961
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
14 maig 1955 – 14 abril 1958
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
14 maig 1952 – 13 abril 1955
President de Foment del Treball Nacional
1952 – 1972
← Josep Maria Albert i DespujolFèlix Gallardo i Carrera →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Ambaixador d'Espanya a França
1945 – 1947
← José Antonio de Sangróniz y CastroManuel Aguirre de Cárcer →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
16 març 1943 – 24 abril 1946 – Josep Maria Albert i Despujol →
Escut de Barcelona.svg 105è Alcalde de Barcelona
27 gener 1939 – 18 abril 1945
← Hilari Salvadó i CastellJosep Maria Albert i Despujol → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari, polític, periodista i industrial Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCarme Mateu i Quintana Modifica el valor a Wikidata
PareDamià Mateu i Bisa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Miquel Mateu i Pla (Barcelona 16 de juny de 1898 - 1 d'octubre de 1972) fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel. Fou també conegut com a Mateu dels Ferros. Va ser Alcalde de Barcelona (1939-1945), ambaixador a París (1945-1947), president de la Caixa de Pensions, "la Caixa" (1940-1972), president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional (1952-1972), conseller nacional de Falange Espanyola i Procurador en Corts (1943-1972).

Biografia[modifica]

Va estudiar a la Universitat de Barcelona i completà estudis a França i Estats Units. En 1935 es va fer càrrec de l'empresa Hispano-Suiza, fundada pel seu pare, l'enginyer Marc Birkigt i l'empresari Francesc Seix, fins a juliol de 1936, quan la fàbrica va ser confiscada per la CNT i assassinat l'administrador Manuel Lazaleta. Finalment, la fàbrica va ser nacionalitzada per un decret de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.

El començament de la Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Peralada. D'allí fugí a Ginebra i d'allí a Burgos, on passà al bàndol de Francisco Franco, de qui formà part del seu estat major i sembla que en fou amic personal;[1] serví en missions oficials a França, Suïssa i Itàlia. Curiosament, el seu palau de Peralada acolliria al mateix president de la república Manuel Azaña, poc abans de passar la frontera.[2] Va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, i el 27 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1945, i ambaixador espanyol a França del 1945 al 1947. En l'any 1946, l'empresa La Hispano Suïssa, que havia fundat Damià Mateu (pare d'en Miquel) en l'any 1904, va ser expropiada i annexada a la nova empresa estatal Pegaso (futura Empresa Nacional de Autocamiones), en una maniobra aparentment coactiva i sense opció a rèplica.

Fou procurador a Corts com a conseller nacional de Falange Española des de 1943 fins a la seva mort, el 1972. El 1957 rebutjà ser ministre d'Obres Públiques (fet que, en virtut d'una anomenada "quota catalana" obriria pas a Pere Gual i Villalbí, futur ministre sense cartera) i es mostrà reticent al Plan de Desarrollo, així com a la Comunitat Econòmica Europea. També presidí diversos consells d'administració, com els de Barcelonesa de Publicaciones SA (empresa propietària del Diari de Barcelona) i de l'Agència EFE de notícies, que dirigí des del 1967. Presidí la Caixa de pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, el Foment del Treball Nacional i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1923 el seu pare Damià Mateu havia comprat el castell de Peralada, que Miquel Mateu restaurà i convertí en museu amb una important biblioteca. La seva filla és la Carme Mateu Quintana, casada amb Artur Suqué i Puig, fundador de Casinos de Catalunya - Inverama.

L'abril de 2018 es va fer públic que l'Ajuntament de Barcelona havia decidit de retirar-li la Medalla d'Or de la ciutat, a causa de la purga sistemàtica de funcionaris municipals que va dur a terme, sobre la base de la llei de depuració de funcionaris públics aprovada el 10 de febrer de 1939, des del moment en què va ser nomenat alcalde, immediatament després que entrés a Barcelona amb les tropes franquistes, fins al 1945, que va ser quan va rebre la Medalla d'Or de mans del Consell Plenari.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Francesc Cabana Aventures i aventurers IV: Miquel Mateu - La Hispano Suïssa, article a Avui 1.8.9

Enllaços externs[modifica]