Castell de Peralada
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Castell  | ||||
| Primera menció escrita | segle IX | ||||
| Cronologia | |||||
| segle XIV | construcció | ||||
| segle XVI, segle XIX | ampliació | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica Renaixement historicisme arquitectònic | ||||
| Altitud | 100 m | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Peralada (Alt Empordà) | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Castell Palau de Peralada | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Data | 22 abril 1949 | ||||
| Codi BCIN | 1220-MH | ||||
| Codi BIC | RI-51-0006023 | ||||
| Id. IPAC | 1360 | ||||
El castell de Peralada és un edifici de Peralada (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]Al segles ix i x apareixen documentat el lloc de Peralada o de Toló, que donà nom a un comtat o pagus: comitato Petralatense (843), pago Tolonense i territorio Petralatense (880), així com del castro Tholone (977) i de la villa Petra Lata (974).[2]
Segons Armand de Fluvià, el 971 ja hi havia un vescomte Dalmau, que devia ésser vescomte de Peralada. Entre els anys 1010 i 1017, Josep Pella i Forgas documenta, un vescomte Dalmau, que possiblement fou succeït per Guillem, que visqué vers mitjan segle xii. En el testament del 1078 del comte Ponç I d'Empúries, el comtat de Peralada fou llegat als seus fills Hug i Berenguer, i aquest darrer esdevingué senyor de la vila de Peralada,[2] iniciant la dinastia dels vescomtes de Peralada, que més tard, dugueren els cognoms de Quermançó i Rocabertí.
El 1285, Peralada va ser incendiada durant la invasió francesa de l'Empordà, a la croada contra la Corona d'Aragó empresa per Felip l'Ardit. Segons la Crònica de Ramon Muntaner, els causants foren els invasors: «tota la vila abrasà e afogà, que saul los murs, no hi romaseren deu albergs en peus». En canvi, Bernat Desclot, afirma que fou el vescomte de Rocabertí qui volgué destruir la vila abans de deixar que caigués a les mans dels francesos. El castell i l'església degueren ésser destruïts i la vila de Peralada hagué d'ésser reconstruïda amb un nou recinte emmurallat l'espai anterior a l'incendi.[2]
A mitjan segle xiv, es va construir un palau fora del nou recinte, al puig de la Milícia, on el 1384 hi sojornaren els reis Pere el Cerimoniós i Sibil·la de Fortià.[2] D'aquest edifici gòtic es conserven pocs vestigis, ja que ha estat restaurat en diverses ocasions: bona part d'aquestes es realitzaren als segles xvi-xvii; el segle xviii, es va refer l'interior i, a partir del 1875, els darrers comtes de Peralada encarregaren un projecte de remodelació a l'arquitecte francès Grant, període al que corresponen les intervencions neomedievals i el jardí, projectat el 1877 per François Duvilliers.[1]
El 1923, el castell i el veí convent del Carme foren adquirits per l'empresari Miquel Mateu i Pla, que els va convertir en residència i museu particular. Els seus successors han convertit una part del palau en casino, inaugurat cap al 1979.[1]
Descripció
[modifica]El castell està situat dins del nucli urbà actual de la població, però fora del recinte emmurallat de la vila medieval, a la banda de llevant.[1]
Té planta rectangular, amb un pati quadrat central, i les diverses sales i habitacions ubicades al seu voltant. Aquestes es troben cobertes amb teulades a dos vessants, mentre que el pati és obert. Consta de planta baixa, pis i altell. A l'est es localitzen dues torres de planta circular, descentrades respecte als angles de l'edifici. Presenten la base atalussada i un coronament decorat amb corseres i merlets bastits amb maó i sostinguts per mènsules de pedra motllurades. Les obertures d'aquesta façana són d'arc rebaixat i rectangulars, amb emmarcaments de pedra i maó. Entre les dues torres destaca un frontó rectangular de maó, amb obertures a manera d'espitlleres, repetides també als merlets.[1]
La façana principal, d'estil renaixentista, està orientada a ponent. Presenta un parament de grans carreus desbastats, dividit per dues motllures horitzontals que marquen la distribució interior dels pisos. Al centre hi ha la porta d'accés, d'arc de mig punt, amb dues columnes a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt, l'entaulament presenta un escut central d'alabastre dels Rocabertí, molt malmès, emmarcat per volutes. Les obertures de la façana són rectangulars, amb guardapols decorat amb volutes al pis i galeria d'arquets de mig punt a l'altell.[1]
La façana sud és força diferent i presenta totes les obertures rectangulars i emmarcades amb carreus de pedra, excepte la porta d'accés a l'interior que és d'arc rebaixat. A la planta baixa hi ha quatre grans finestrals amb sortida a l'exterior i al pis, cinc balcons amb guardapols motllurat i llosana sostinguda per mènsules. La façana està coronada per un capcer emmerletat decorat, sostingut per una filada d'arcs de mig punt disposats a manera de mènsules. El parament és de còdols de pedra de diverses mides, lligats amb morter, amb les cantonades bastides amb carreus desbastats.[1]
Al sector nord de l'edifici hi ha tres grans cossos de planta rectangular, destinats a diverses dependències actuals del castell. Destaca la façana nord d'aquest conjunt, amb dues grans finestres coronelles gòtiques i una porta monumental d'accés al jardí del castell.[1] Tot el conjunt es troba envoltat per un gran jardí i, a través d'un pont bastit al segle xix, es comunica amb els terrenys del convent del Carme.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Castell de Peralada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 «Castell i vila medieval de Peralada». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Clavaguera i Canet, Josep «L'arxiu del palau de Peralada». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 21, 1988, p. 291-296.
- Clavaguera i Canet, Josep «Els pergamins de l'arxiu del palau de Peralada». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 22, 1989, p. 259-270.
- Guardiola Rovira, Ramon «Salvament del patrimoni artístic nacional (Museu del Prado) i col·lecció Mateu, quan la Guerra Civil, i notícies dels darrers comtes de Peralada». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 21, 1988, p. 241-262.
- Padrosa Gorgot, Inés «Biblioteca del palau de Peralada». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 21, 1988, p. 297-306.
- Padrosa Gorgot, Inés «Mallorca en el castillo de Peralada o cómo vestir un palacio en el siglo XIX». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, núm. 28, 2018, p. 139-198.
- Padrosa Gorgot, Inés; Padern Ponsí, Joan. Peralada talaia entre l'Albera i el mar. Guia de Peralada-Vilanova de la Muga, Mollet de Peralada i Pedret i Marzà. Diputació de Girona, 2007, p. 198 (Guies del Patrimoni de la Diputació de Girona, 6). ISBN 9788496747104.