Marià Vehils i Salvat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1799  Barcelona |
| Mort | 9 octubre 1837 (37/38 anys) |
 2n Batlle de Barcelona | |
| 25 abril 1836 – 16 octubre 1836 ← Josep Marià de Cabanes i d'Escofet – Marià Borrell i de Miralpeix → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
Marià Vehils i Salvat (Barcelona, ca. 1799[1] - Barcelona, 9 d'octubre de 1837[1]) fou un hisendat, advocat i polític català del segle xix. Membre del Partit Moderat,[2] fou alcalde de Barcelona entre abril i octubre de 1836.
Biografia[modifica]
Fou fill de l'advocat Joaquim Vehils i Lleonart i de Mariana Salvat i Martí, ambdós de Barcelona.[1]
Fou també capità del Segon Batalló de la Milícia Nacional.[3] i fou tinent d'alcalde el 1835-1836 i entre juliol i octubre de 1837, de tal manera que es distingí especialment en la repressió de les bullangues de 1835 i en la persecució als dirigents del Partit Progressista.[4] Després fou nomenat cap de la policia de la ciutat,[2] que organitzà per a protegir la propietat i l'ordre i vigilar els revolucionaris. Va resultar greument ferit en ser atacat el 8 d'octubre de 1837, quan sortia de votar del col·legi electoral de les Magdalenes del seu districte durant les eleccions a Corts, un atac realitzat per liberals exaltats de la Milícia Nacional. Va morir l'endemà, 9 d'octubre.[1] La seva mort serví com a excusa al baró de Meer per a dissoldre-la (aleshores tenia 12.000 efectius)[2][5] i per a empresonar als caps del liberalisme progressista de Barcelona.
Marià Vehils va estar casat amb Dolors Catà de la Torre (ca. 1800-1873), amb qui va tenir cinc fills: Joaquim, Marià, Pilar, Mariana i Mercè.[1] Un dels seus nets, fill del seu fill Joaquim, prestigiós advocat, va ser el músic barceloní Joaquim Maria Vehils i Fochs.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Partida de defunció de Marià Vehils, Ajuntament de Barcelona, registre mortuori 2041 inscrit el 10 d'octubre de 1837.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Joan Vilaregut I Albafull, Industrial i Progressista, Barcelona 1800-1854 per Roser Solà i Montserrat, p 111, 146 i 157
- ↑ Historia de la conmocion de Barcelona, en la noche del 25 al 26 de julio de 1835 per Francisco Raull
- ↑ Los militares en la revolución liberal española de Manuel Santirso Rodríguez, a la revista Trienio, núm 27, p. 127
- ↑ Radicalismo liberal, republicanismo y revolución 1835-1837 Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine. per Anna Ma. Garcia i Rovira, p. 67
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Marià de Cabanes i d'Escofet |
Alcalde de Barcelona 1836 |
Succeït per: Marià Borrell |
