Marià Borrell i de Miralpeix

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Marià Borrell)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarià Borrell i de Miralpeix
Biografia
Naixement segle XIX
valor desconegut
Mort 1865
valor desconegut
Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 

1854 –
Escut de Barcelona.svg 3r Alcalde de Barcelona 

octubre 1836 – juny 1837
← Marià Vehils i SalvatGuillem Oliver i Salvà →
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Diputat provincial de Barcelona 

Activitat
Ocupació Polític i industrial
Modifica les dades a Wikidata

Marià Borrell i de Miralpeix (Barcelona, 1797[1] - Cardedeu, 1865[2]) fou un industrial i polític català de la primera meitat del segle XIX. Havia estat "abastidor de l'exèrcit" i va fer la seva fortuna amb la compra de les cases del carrer Tallers que pertanyien a l'orde dels Dominics i que foren desamortitzades el 1822, durant el Trienni Liberal. El 1831 era soci de la fàbrica Bonaplata, la primera que va utilitzar la màquina de vapor en aplicacions industrials a l'Estat espanyol.

Membre del Partit Progressista, fou capità del primer batalló de la Milícia Nacional i membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona creada arran de les bullangues de 1835 i substituí Marià Vehils com a alcalde de Barcelona el 1836.[3] Fou el primer alcalde barceloní del Partit Progressista. El 1837 va adquirir el Casal de Vilalba, a la Roca del Vallès, que va convertir en un palauet. Posteriorment fou regidor de l'ajuntament el 1854 i diputat provincial el 1841-1843, 1854-1856 i 1860-1865.[4][5] El 1860 fou proposat per a senador.

Va ser diputat per Granollers fins la seva mort, ocorreguda l'any 1865 abans del 12 d'octubre.[2]

Casat amb Arcàngela Pou i Teixidor[6] i sogre de Francesc Camprodon i Lafont casat amb la seva filla Concepció.

Referències[modifica]

  1. Pere Jordi Figuerola; J. M. Martí Bonet «El martiri dels temples». Taüll, Abril 2005, pàg. 28.
  2. 2,0 2,1 «Parte política». La Época, 12-10-1865, pàg. 3.
  3. «Marià Borrell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política, per Ramon Arnabat, p. 57
  5. El castell de Vilalba, una joia del Vallès Oriental
  6. «Esquela.La Imprenta.Año 1876.num 135.pàg.3303». La Imprenta, 14-05-1876. [Consulta: 27 abril 2019].


Precedit per:
Marià Vehils i Salvat
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1836-1837
Succeït per:
Guillem Oliver i Salvà