Vés al contingut

Juan José Rocha i García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJuan José Rocha García

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1876 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mortjuliol 1938 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
  Alcalde de Barcelona
desembre 1917 – gener 1918
  Ministre de Guerra
9 d'octubre de 1933 – 16 de desembre de 1933
  Ministre de Marina
16 de desembre de 1933 – 4 d'octubre de 1934
  Ministre d'Estat
3 d'abril de 1935 – 25 de setembre de 1935
  Ministre d'Instrucció Pública
25 de setembre de 1935 – 29 d'octubre de 1935
Dades personals
FormacióUniversitat de Múrcia - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Republicà Radical
Premis

Descrit per la fontHistoria crítica del republicanismo catalán en la última década (1905-1914) (1915) (es) Tradueix, (sec:José Rocha y García, p.410-412) Modifica el valor a Wikidata
Llista
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
25 setembre 1935 – 29 octubre 1935
Ministre d'Estat
16 novembre 1934 – 25 setembre 1935
Ministre de Marina
4 octubre 1934 – 17 gener 1935
Ministre de Marina
28 abril 1934 – 4 octubre 1934
Ministre de Marina
16 desembre 1933 – 28 abril 1934
Diputat a les Corts republicanes

9 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Múrcia (província)
Ministre de Guerra
12 setembre 1933 – 8 octubre 1933
Batlle de Barcelona
Ambaixador d'Espanya a Portugal
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata

Juan José Rocha García (Cartagena (Regió de Múrcia), 1877 - Barcelona, 1938) va ser un advocat i polític espanyol.

Biografia

[modifica]

Estudià dret a la Universitat de Madrid i es mostrà proper al Partit Republicà Democràtic Federal. El 1903 fou el cap de la Unió Republicana a Cartagena, però el 1905 marxà a Barcelona amb Alejandro Lerroux, de qui en fou secretari particular fins al 1909. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona pel Partit Republicà Radical el 1913 i alcalde de Barcelona de desembre de 1917 a gener de 1918.

En proclamar-se la Segona República Espanyola fou nomenat ambaixador a Portugal de 1931 a 1933.[1] Després fou elegit diputat per la regió de Múrcia a les eleccions generals espanyoles de 1933. Fou Ministre de Guerra entre el 12 de setembre i el 8 d'octubre de 1933 al govern que va presidir Alejandro Lerroux, va passar a ocupar la cartera de Marina als successius governs que es van formar entre el 16 de desembre de 1933 i el 23 de gener de 1935, data en la qual va substituir Eloy Vaquero Cantillo al capdavant del Ministeri d'Estat on es va mantenir en els successius gabinets fins que, el 25 de setembre d'aquest mateix any, va ser designat ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, cartera que ocuparia fins al 29 d'octubre. Durant el seu mandat s'implicà en diversos escàndols que esquitxaren al seu partit, com l'estraperlo i el Tayà i l'obligaren a retirar-se de la política el 1935.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Lluís Duran i Ventosa
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1917-1918
Succeït per:
Manuel Morales i Pareja
Precedit per:
Mariano López-Roberts y Terry
Ambaixador de la República espanyola a Portugal Portugal
Segona República Espanyola

1931-1933
Succeït per:
José Juncal Verdulla
Precedit per:
Manuel Azaña
Ministre de Guerra
Segona República Espanyola

1933
Succeït per:
Vicente Iranzo Enguita
Precedit per:
Leandro Pita Romero
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1933-1935
Succeït per:
Gerardo Abad Conde
Precedit per:
Ricardo Samper Ibáñez
Ministre d'Afers Exteriors
Segona República Espanyola

1934-1935
Succeït per:
Alejandro Lerroux
Precedit per:
Joaquim Dualde i Gómez
Ministre d'Instrucció Pública
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Luis Bardají López