Juan José Rocha i García

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJuan José Rocha García
 Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona.svg
desembre 1917 – gener 1918
 Ministre de Guerra
Escudo de la Segunda República Española.svg
9 d'octubre de 1933 – 16 de desembre de 1933
 Ministre de Marina
Escudo de la Segunda República Española.svg
16 de desembre de 1933 – 4 d'octubre de 1934
 Ministre d'Estat
Escudo de la Segunda República Española.svg
3 d'abril de 1935 – 25 de setembre de 1935
 Ministre d'Instrucció Pública
Escudo de la Segunda República Española.svg
25 de setembre de 1935 – 29 d'octubre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 1877
Cartagena (Espanya)
Mort 1938 (61 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Radical
Modifica dades a Wikidata

Juan José Rocha García (Cartagena (Regió de Múrcia), 1877 - Barcelona, 1938) va ser un advocat i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Estudià dret a la Universitat de Madrid i es mostrà proper al Partit Republicà Democràtic Federal. El 1903 fou el cap de la Unió Republicana a Cartagena, però el 1905 marxà a Barcelona amb Alejandro Lerroux, de qui en fou secretari particular fins al 1909. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona pel Partit Republicà Radical el 1913 i alcalde de Barcelona de desembre de 1917 a gener de 1918.

En proclamar-se la Segona República Espanyola fou nomenat ambaixador a Portugal de 1931 a 1933.[1] Després fou escollit diputat per la regió de Múrcia a les eleccions generals espanyoles de 1933. Fou Ministre de Guerra entre el 12 de setembre i el 8 d'octubre de 1933 al govern que va presidir Alejandro Lerroux, va passar a ocupar la cartera de Marina als successius governs que es van formar entre el 16 de desembre de 1933 i el 23 de gener de 1935, data en la qual va substituir Eloy Vaquero Cantillo al capdavant del Ministeri d'Estat on es va mantenir en els successius gabinets fins que, el 25 de setembre d'aquest mateix any, va ser designat ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, cartera que ocuparia fins al 29 d'octubre. Durant el seu mandat s'implicà en diversos escàndols que esquitxaren al seu partit, com l'estraperlo i el Tayà i l'obligaren a retirar-se de la política el 1935.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Lluís Duran i Ventosa
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1917-1918
Succeït per:
Manuel Morales i Pareja
Precedit per:
Mariano López-Roberts y Terry
Ambaixador de la República espanyola a Portugal Portugal
Segona República Espanyola

1931-1933
Succeït per:
José Juncal Verdulla
Precedit per:
Manuel Azaña
Ministre de Guerra
Segona República Espanyola

1933
Succeït per:
Vicente Iranzo Enguita
Precedit per:
Leandro Pita Romero
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1933-1935
Succeït per:
Gerardo Abad Conde
Precedit per:
Ricardo Samper Ibáñez
Ministre d'Afers Exteriors
Segona República Espanyola

1934-1935
Succeït per:
Alejandro Lerroux
Precedit per:
Joaquim Dualde i Gómez
Ministre d'Instrucció Pública
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Luis Bardají López