Pere Rahola i Molinas
 Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1877 Roses (Alt Empordà) |
| Mort | 1956 (78/79 anys) Barcelona |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
| Ministre de Marina | |
| 25 setembre 1935 – 14 desembre 1935 ← Antonio Royo Villanova – Francisco Javier de Salas González → | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 13 octubre 1931 – 9 octubre 1933 ← Francesc Macià i Llussà Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 2 març 1918 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 20 març 1914 – 16 març 1916 | |
 Senador al Senat espanyol | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Lliga Catalana |
Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]
Biografia[modifica]
Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, a qui va conèixer en els estudis de batxillerat a l'institut de Figueres,[4] fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923, excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]
Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, el 1933.
Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.[5]
Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.[6] Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.
Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestions de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.[7] El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.[7]
Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys d'edat.[8]
Bibliografia[modifica]
- ↑ «Pere Rahola i Molinas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
- ↑ 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010.
- ↑ Pabón, Jesús. Cambó: 1876-1947 (en castellà). Reimpressió. Alpha, 1999, p. 58. ISBN 84-7225-740-1.
- ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
- ↑ Manent, 1999, p. 33, 56.
- ↑ 7,0 7,1 Manent, 1999, p. 56.
- ↑ «Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas», ABC (3 de marzo de 1956), pág. 26
Enllaços externs[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio Royo Villanova |
Ministre de Marina 1935 |
Succeït per: Francisco Javier de Salas González |
.svg){kind=small}
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | Joaquín Chapaprieta Torregrosa (indep.) | |
| Ministres | Alejandro Lerroux García (PRR) estat • Federico Salmón Amorín (CEDA) treball, sanitat i justícia • José María Gil-Robles (CEDA) guerra • Pere Rahola i Molinas (Lliga) marina • Joaquín Chapaprieta Torregrosa (Ind.) hisenda • Joaquín de Pablo-Blanco Torres (PRR) governació • Juan José Rocha i García (PRR) instrucció pública • Lluís Lúcia i Lúcia (DRV) Obres públiques i comunicacions • José Martínez de Velasco (PAE) indústria i comerç | |
(← II RADICAL-CEDISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← IV RADICAL-CEDISTA) | ||
.svg){kind=small}
| President de la República | | |
|---|---|---|
| President de govern | Joaquín Chapaprieta Torregrosa (indep.) | |
| Ministres | José Martínez de Velasco (PAE) estat • Federico Salmón Amorín (CEDA) treball, sanitat i justícia • José María Gil-Robles (CEDA) guerra • Pere Rahola i Molinas (Lliga) marina • Joaquín Chapaprieta Torregrosa (Ind.) hisenda • Joaquín de Pablo-Blanco Torres (PRR) governació • Luis Bardají López (PRR) instrucció pública • Lluís Lúcia i Lúcia (DRV) Obres públiques i comunicacions • Juan Usabiaga Lasquívar (PRR) indústria i comerç | |
(← III RADICAL-CEDISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← I CENTRISTA) | ||
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | José Martínez de Velasco (PAE) estat • Alfredo Martínez y García-Argüelles (PRLD) treball, sanitat i justícia • Nicolás Molero Lobo  guerra • Francisco Javier de Salas González .png){kind=small} marina •Manuel Portela Valladares (Independent) hisenda • Joaquín Chapaprieta Torregrosa (indep.) governació • Manuel Becerra Fernández (PRR) instrucció pública • Cirilo del Río Rodríguez (PRP) Obres públiques i comunicacions • Joaquín de Pablo-Blanco Torres (PRR) indústria i comerç • Pere Rahola i Molinas (Lliga Catalana) sense cartera | |
(← IV RADICAL-CEDISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← II CENTRISTA) | ||