Pere Rahola i Molinas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Rahola i Molinas
Pere Rahola- 027602-D 006592.jpg
Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC)
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
20 de març de 1914 – 16 de març de 1916

2 de març de 1918 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Barcelona
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat
 Ministre de Marina
Escudo de la Segunda República Española.svg
25 de setembre de 1935 – 14 de desembre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1877
Roses
Mort 2 de març de 1956(1956-03-02) (als 78 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Lliga Catalana
Modifica dades a Wikidata

Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]

Biografia[modifica]

Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.[4]

Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.[5] Com a conseqüència, els seus bens fores incautats.

Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestiones de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.[6] El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.[6]

Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys d'edat.[7]

Bibliografia[modifica]

  1. «Pere Rahola i Molinas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
  3. 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010. 
  4. Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
  5. Manent, 1999, p. 33, 56.
  6. 6,0 6,1 Manent, 1999, p. 56.
  7. «Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas», ABC (3 de marzo de 1956), pág. 26

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Royo Villanova
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Francisco Javier de Salas González