Vés al contingut

Pere Rahola i Molinas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPere Rahola i Molinas
Imatge
Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1877 Modifica el valor a Wikidata
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1956 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri municipal de Roses Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Ministre de Marina
25 setembre 1935 – 14 desembre 1935
 Antonio Royo VillanovaFrancisco Javier de Salas González 
Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
13 octubre 1931 – 9 octubre 1933
 Francesc Macià i Llussà

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1918 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1914 – 16 març 1916
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitLliga Catalana

Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]

Biografia

[modifica]

Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, a qui va conèixer en els estudis de batxillerat a l'institut de Figueres,[4] fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923, excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, el 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.[5]

Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.[6] Com a conseqüència, els seus béns foren confiscats.

Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestions de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.[7] El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.[7]

Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys.[8]

Bibliografia

[modifica]
  1. «Pere Rahola i Molinas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
  3. 1 2 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010.
  4. Pabón, Jesús. Cambó: 1876-1947 (en castellà). Reimpressió. Alpha, 1999, p. 58. ISBN 84-7225-740-1.
  5. Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
  6. Manent, 1999, p. 33, 56.
  7. 1 2 Manent, 1999, p. 56.
  8. «Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas», ABC (3 de marzo de 1956), pág. 26

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Royo Villanova
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Francisco Javier de Salas González