Pere Rahola i Molinas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Rahola i Molinas
Pere Rahola- 027602-D 006592.jpg
Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC)
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
20 de març de 1914 – 16 de març de 1916

2 de març de 1918 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Barcelona
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat
 Ministre de Marina
Escudo de la Segunda República Española.svg
25 de setembre de 1935 – 14 de desembre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1877
Roses
Mort 2 de març de 1956(1956-03-02) (als 78 anys)
Barcelona
Ocupació Advocat
Partit polític Lliga Catalana
Modifica dades a Wikidata

Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou escollit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. «Pere Rahola i Molinas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
  3. 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Royo Villanova
Ministre de Marina
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Francisco Javier de Salas González