Pere Rahola i Molinas

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Rahola i Molinas
Pere Rahola- 027602-D 006592.jpg
Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC)
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
20 de març de 1914 – 16 de març de 1916
2 de març de 1918 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Barcelona
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat
 Ministre de Marina
Escudo de la Segunda República Española.svg
25 de setembre de 1935 – 14 de desembre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 16 de juliol de 1877
Roses
Mort 2 de març de 1956(1956-03-02) (als 78 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Lliga Catalana
Modifica dades a Wikidata

Pere Rahola i Molinas[1] (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 2 de març de 1956)[2] va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista.[3]

Biografia[modifica]

Era cosí germà de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens, vinculat a Acció Catalana. Gran amic de Francesc Cambó, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou elegit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans. També va ser president de l'Associació d'Amics de França.[3]

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.[4]

Amb l'esclat de la Guerra civil, amenaçat de de caure en mans dels «incontrolats» anarquistes, Rahola va marxar a l'exili sota la protecció de Cambó i es traslladà a Gènova amb la seva família.[5] Com a conseqüència, els seus bens fores incautats.

Cap al 1937 es va traslladar a Pamplona, on fou detingut un parell de dies per «catalanista» i fou alliberat gràcies a les gestiones de Lluís Puig de la Bellacasa i Deu.[6] El 1939 tornà a Barcelona, després que les autoritats franquistes li retornessin les propietats confiscades durant la guerra. Des d'aquell moment es va retirar de l'acció política.[6]

Morí a Barcelona el vespre del 2 de març del 1956, amb 78 anys d'edat.[7]

Bibliografia[modifica]

  1. ↑ «Pere Rahola i Molinas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Necrològica al diari ABC, 3 de març de 1956
  3. ↑ 3,0 3,1 Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 22. ISBN 9788415720010. 
  4. ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 126.
  5. ↑ Manent, 1999, p. 33, 56.
  6. ↑ 6,0 6,1 Manent, 1999, p. 56.
  7. ↑ «Necrológicas. Don Pedro Rahola Molinas», ABC (3 de marzo de 1956), pág. 26

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Royo Villanova 		Ministre de Marina
Segona República Espanyola
1935 		Succeït per:
Francisco Javier de Salas González
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Rahola_i_Molinas&oldid=20161874»