Lluís Puig de la Bellacasa i Deu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Puig de la Bellacasa i Deu
 Diputats al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
2 de gener de 1921 – 15 de febrer de 1921
Districte Torroella de Montgrí
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
29 de novembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades biogràfiques
Naixement 1886
Barcelona
Mort 1960
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític Lliga Catalana
Cònjuge Carme Bartrina Soler
Modifica dades a Wikidata

Lluís Puig de la Bellacasa i Déu (Barcelona, 1886 - 1960) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonolleras i Anna Deu i Majuelo, es va casar amb Carme Bartrina Soler. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i treballà com a passant de Francesc Cambó i en el despatx de Ramon d'Abadal i Calderó. Ingressà a les Joventuts de la Lliga Regionalista, de les que en fou president, i el 1916 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, on fou un dels promotors de la creació de la companyia d'autobusos. Fou escollit diputat per Torroella de Montgrí a les eleccions generals espanyoles de 1920 i formà part de la direcció de la refundada Lliga Catalana, amb la que fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933, on no destacà en cap intervenció. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la mateixa circumscripció pel Front Català d'Ordre.

En esclatar la guerra civil espanyola va veure amenaçada la seva vida per escamots incontrolats de la FAI i aconseguí marxar a França, gràcies al conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Espanya i Sirat. Després de viatjar per Suïssa i Bèlgica, tornà a Espanya i s'establí a Pamplona i Hondarribia. En acabar la guerra tornà a Barcelona i no participà en cap més activitat política.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cèlia Cañelles Julià. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): Eleccions, partits i regidors. Ajuntament Barcelona Public, p. 239–. GGKEY:8RA88Z7DD1D.