12 de gener

<<	Gener 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 353 dies per finalitzar l'any i 354 en els anys de traspàs.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1706 - Vila-real: La resistència d'un grup de veïns proaustracistes al pas de les tropes reials provoca l'assalt de la vila, parcialment incendiada, i la mort de quasi cinc-centes persones entre els dos bàndols.
1924: els diputats de la Mancomunitat de Catalunya són destituïts per Miguel Primo de Rivera.
1934 - Lleida, S'inaugura EAJ-42 Ràdio Lleida, de la xarxa de Ràdio Associació de Catalunya, a la Casa Llorens del carrer Major.^[1]
1983 - Barcelona: Comença el VII congrés de la CNT.
2006 - Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès): Explosió de gas a la Rambla del Fondo que obliga a reallotjar els veïns de la zona a Badalona i Barcelona.
2016 - El Parlament de Catalunya investeix Carles Puigdemont i Casamajó com a 130è president.

Resta del món

1807 - Leiden (Països Baixos): un vaixell carregat de pólvora explota al port de la ciutat i en destrueix gran part.
1816 - França: el govern desterra la família Bonaparte del país.
1881 - Batalla de San Juan de Chorrillos a la Guerra del Pacífic entre Xile, Perú i Bolívia.
1897 - Estats Units d'Amèrica: Nikola Tesla inaugura la primera central hidroelèctrica del món, a les cascades del Niàgara.
2010 - Terratrèmol de magnitud 7.0 Mw a Haití.

Naixements[modifica]

Països Catalans

1591 - Xàtiva, la Costera: Josep de Ribera, també conegut com a lo Spagnoletto, pintor i gravador valencià del barroc.
1758 - Sabadell: Antoni Bosch i Cardellach, metge, arxiver i historiador català.
1823 - Camprodon: Domènec Buxeda i Crehuet, industrial tèxtil català.
1919 - Arenys de Mar, Maresme: Fèlix Cucurull i Tey, escriptor i polític català.
1937 - Barcelona: Vicenç Sardinero, baríton català.
1948 - Palma, Mallorca: Carme Riera, escriptora mallorquina.^[2]
1968 - Barcelona: Laura Mañá i Alvarenga, actriu, guionista i directora de cinema catalana.^[3]
1970 - Barcelona: Josep Gaspar i Serra, operador i director cinematogràfic català.
1976 - Barcelona: Sandra Gallego i Vicario, jugadora de bàsquet catalana, fisioterapeuta i llicenciada en INEF.^[4]
1995 - Figueres: Maverick Viñales Ruiz, pilot de motociclisme català.

Resta del món

1628 - París: Charles Perrault, contista francès.
1822 - Mussy-la-Ville, Regne Unit dels Països Baixos: Étienne Lenoir, enginyer belga-francès, inventor del primer motor de combustió interna (m. 1900).^[5]
1853 - Lugo: Gregorio Ricci-Curbastro, matemàtic italià (m. 1925).
1870 - Rakovnik, Bohèmia: Karel Burian, tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner.
1876 -
- San Francisco, Califòrnia: Jack London, escriptor estatunidenc.
- Venècia, Itàlia: Ermanno Wolf-Ferrari, compositor italià.
1896 - Vílnius, Lituània: Borís Skossyreff, aventurer que intentà prendre el poder a Andorra durant els anys 1930, proclamant-se rei d'aquest estat.
1899 - Olten, Suïssa: Paul Hermann Müller, químic suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1948.
1925 - Argentinaː Mirta Acuña de Baravalle, activista pels drets humans, membre de Madres i Àvies de la Plaza de Mayo.^[6]
1926 - Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (m. 1987).^[7]
1931 - Istanbul: Leyla Erbil, una de les escriptores contemporànies capdavanteres a Turquia (m. 2013).^[8]
1938 - Shiniujiang (Xina): Mo Yingfeng (en xinès tradicional: 莫應豐; en xinès simplificat: 莫应丰; en pinyin: Mò Yīngfēng) escriptor i guionista xinès (m. 1989).
1949 - Kyoto (el Japó): Haruki Murakami, escriptor japonès.
1956 -
- Gagarin, Rússia: Nikolai Noskov, músic rus, cantant de Gorki Park.
- Oyster Bay, EUA: Marie Colvin, reportera de guerra al The Sunday Times.^[9]
1957 -
- París: Virginie Thévenet, actriu, directora i guionista francesa.^[10]
- Hollywood, Califòrnia, Estats Units: John Lasseter, animador format als estudis Disney, director creatiu de Pixar.
1964 - Granadaː Blanca Li, ballarina i coreògrafa espanyola.^[11]
1973 - Istanbul, Turquia: Hande Yener, cantant, compositora i productora turca.
1976 - Ceuta: La Shica, pseudònim d'Elsa Rovayo, cantant pop espanyola amb formació de flamenc i ballet clàssic.^[12]
1985 - Madrid, Borja Valero, futbolista madrileny.
1986 - Lanús, Argentina, Pablo Daniel Osvaldo, futbolista argentí.
1987 - Nuoro, Itàlia, Salvatore Sirigu, futbolista italià
1993 - Bradford, Regne Unit, Zayn Malik, cantant britànic.
1994 - Frankfurt del Main, Alemanya, Emre Can, futbolista alemany d'ascendència turca.

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1817 - Roma, Itàlia: Joan Andrés i Morell, humanista, historiador i crític literari valencià, autor de la primera història de la literatura universal i comparada (n. 1740).
1894 - Scala Dei: Marià Rius i Montaner, empresari i polític català (m. 1838).
1900 - Sabadell: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
1970 - Barcelona: Joan Draper i Fossas, escriptor i periodista català, amb els pseudònims Blai i Kronorrim (n. Arenys de Mar, 1889).
1993 - València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (n. 1947).
1996 - Barcelona: Joan Barat i Creus, poeta i escriptor català.
2000 - Ciutat de Mèxicː Emma Alonso, actriu catalana exiliada a Mèxic després de la guerra civil espanyola (n. 1912).
2003 - Barcelona: Joan Ferraté i Soler, crític i traductor català (n. 1924).
2011 - Barcelonaː Núria Llimona i Raymat, pintora catalana (n. 1917).^[13]

Resta del món

1665 - Castres (Regne de França): Pierre de Fermat, jurista i matemàtic occità.
1705 - Nàpols (Itàlia): Luca Giordano, pintor barroc italià (n. 1634).
1834 - Terol, Aragó (Espanya): Rafael Ram de Viu i Pueyo, baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València.
1865 - Edo (Japó): Utagawa Kunisada, artista dissenyador de xilografies.
1871 - Madrid: Eduardo Zamacois y Zabala, pintor basc (n. 1841).
1898 - Gènova (Itàlia)ː Mary Cowden Clarke, escriptora anglesa, autora de la Concordance to Shakespeare (n. 1809).^[14]
1939 - Bucarest, Romaniaː Hariclea Darclée, cèlebre soprano romanesa (n. 1860).^[15]
1960 - Madrid (Espanya): Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (n. 1900).
1965 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): August Pi i Sunyer, fisiòleg, polític i dirigent esportiu català (n. 1879).
1976 - Wallingford, Oxfordshire, (Anglaterra): Agatha Christie, escriptora.^[16]
1985 - La Foa (Nova Caledònia): Éloi Machoro, polític neocaledonià d'ètnia canac.
1997 - Chicago (EUA): Charles Brenton Huggins, metge canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966 (n. 1901).
2000 - Weston, Massachusetts: Margaret Hutchinson Rousseau, enginyera química (n. 1910).^[17]
2001 - Madrid (Espanya): María Félix Torres, religiosa aragonesa, fundadora a Barcelona de la congregació de la Companyia del Salvador (n. 1907).
2004 - Sant Petersburg: Olga Ladíjenskaia, matemàtica russa que estudià l'equació diferencial en derivades parcials (n. 1922).^[18]
2007 - Detroit (EUA): Alice Coltrane, música nord-americana (n. 1937).^[19]
2008 - Madrid (Espanya): Ángel González, poeta espanyol (n. 1925).
2015 - Leipzig: Ielena Obraztsova (n. 1939) mezzosoprano russa.^[20]
2018 - Suresnes (França): Pierre Pincemaille, organista i professor francès. (n. 1956).
2023 - West Hills: Lisa Marie Presley, actriu i cantant nord-americana (n. 1968).

Festes i commemoracions[modifica]

Onomàstica: sants Arcadi de Mauritània, Tatiana de Roma, Cesària d'Arle, monja; Benet Biscop, abat de Wearmouth; Ferriol de Grenoble, bisbe i màrtir; sant Elred de Rievaulx, abat; Martí de Lleó, prevere; Victorià d'Asan, Antonio Maria Pucci, Marguerite Bourgeoys, fundadora; Nazari de Cuixà, monjo llegendari, inexistent.
- Venerats a l'Orde de Sant Francesc: servent de Déu Pau de Perpinyà, màrtir (1458).

Referències[modifica]

↑ «Tal día como hoy de 1934 se inauguraba Radio Lleida, de la red de emisoras de Ràdio Associació» (en castellà). Ràdio Associació de Catalunya, 12-01-2016. [Consulta: 3 desembre 2020].
↑ «Carme Riera i Guilera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
↑ «Laura Mañá» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 12 novembre 2022].
↑ «12 de gener». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Jean-Pierre Monhonval, Étienne Lenoir, un moteur en héritage, Editorial Michel Frères, Virton, 1985, 123 pàgines
↑ Amanda Verdery Young. «Mirta Baravalle» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 29 novembre 2022].
↑ «Morton Feldman». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ Arsiya, İzlem. «Leyla Erbil: Influences on the modern reader and Turkish literature» (en anglès). Daily Sabah, 18-03-2015. [Consulta: 24 maig 2020].
↑ Bauer, Patricia. «Marie Catherine Colvin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Virginie Thévenet» (en francès). [Consulta: 27 novembre 2021].
↑ Goiz, Mercedes. «La bailarina Blanca Li interpreta Diosas y demonias en los Teatros del Canal con la estrella rusa Maria Alexandrova» (en castellà). Expansión. Fuera de serie, 01-06-2017. [Consulta: 14 gener 2021].
↑ «Actividades culturales del Instituto Cervantes» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2020].
↑ «Núria Llimona i Raymat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
↑ «Clarke, Mary Cowden (1809–1898) | Encyclopedia.com». [Consulta: 26 abril 2021].
↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 110. ISBN 978-0-19-533765-5.
↑ «Agatha Christie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
↑ Macho Stadler, Marta. «Margaret Hutchinson Rousseau, ingeniera química» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-10-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].
↑ López, Alberto «Olga Ladyzhenskaya, la investigadora que sorteó la tragedia gracias a las ecuaciones» (en castellà). El País [Madrid], 07-03-2019. ISSN: 1134-6582.
↑ Martínez, J. M. García «Alice Coltrane, introductora del arpa en el mundo del jazz» (en castellà). El País [Madrid], 15-01-2007. ISSN: 1134-6582.
↑ «Obituàris. Elena Obraztsova». Opera News, Vol. 79, Núm. 10, abril 2015. [Consulta: 16 maig 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de gener

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de gener.

[1] «Tal día como hoy de 1934 se inauguraba Radio Lleida, de la red de emisoras de Ràdio Associació» (en castellà). Ràdio Associació de Catalunya, 12-01-2016. [Consulta: 3 desembre 2020].

[2] «Carme Riera i Guilera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].

[3] «Laura Mañá» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 12 novembre 2022].

[:0-4] «12 de gener». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] Jean-Pierre Monhonval, Étienne Lenoir, un moteur en héritage, Editorial Michel Frères, Virton, 1985, 123 pàgines

[6] Amanda Verdery Young. «Mirta Baravalle» (en anglès). Women in Peace. [Consulta: 29 novembre 2022].

[7] «Morton Feldman». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[8] Arsiya, İzlem. «Leyla Erbil: Influences on the modern reader and Turkish literature» (en anglès). Daily Sabah, 18-03-2015. [Consulta: 24 maig 2020].

[9] Bauer, Patricia. «Marie Catherine Colvin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].

[10] «Virginie Thévenet» (en francès). [Consulta: 27 novembre 2021].

[11] Goiz, Mercedes. «La bailarina Blanca Li interpreta Diosas y demonias en los Teatros del Canal con la estrella rusa Maria Alexandrova» (en castellà). Expansión. Fuera de serie, 01-06-2017. [Consulta: 14 gener 2021].

[12] «Actividades culturales del Instituto Cervantes» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2020].

[13] «Núria Llimona i Raymat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].

[14] «Clarke, Mary Cowden (1809–1898) | Encyclopedia.com». [Consulta: 26 abril 2021].

[15] Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 110. ISBN 978-0-19-533765-5.

[16] «Agatha Christie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].

[17] Macho Stadler, Marta. «Margaret Hutchinson Rousseau, ingeniera química» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-10-2019. [Consulta: 7 setembre 2020].

[18] López, Alberto «Olga Ladyzhenskaya, la investigadora que sorteó la tragedia gracias a las ecuaciones» (en castellà). El País [Madrid], 07-03-2019. ISSN: 1134-6582.

[19] Martínez, J. M. García «Alice Coltrane, introductora del arpa en el mundo del jazz» (en castellà). El País [Madrid], 15-01-2007. ISSN: 1134-6582.

[20] «Obituàris. Elena Obraztsova». Opera News, Vol. 79, Núm. 10, abril 2015. [Consulta: 16 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]